WActeInd = 6 WActeTiW = new Array(WActeInd) WActeTit = new Array(WActeInd) WActe = new Array(WActeInd) WActeFot = new Array(WActeInd) WActePeuFot = new Array(WActeInd) WActeDat = new Array(WActeInd) WActeTiW[0]="04/06/09"; WActeTit[0]="ACTES DE CELEBRACIÓ DEL CORPUS DE SANG 2009"; WActe[0]="

"; WActeFot[0]=""; WActePeuFot[0]=""; WActeDat[0]="04/06/09 00:00:00"; WActeTiW[1]="06/06/08"; WActeTit[1]="ACTES DE CELEBRACIÓ DEL CORPUS DE SANG 2008"; WActe[1]="

"; WActeFot[1]=""; WActePeuFot[1]=""; WActeDat[1]="06/06/08 00:00:00"; WActeTiW[2]="12/06/07"; WActeTit[2]="ACTES DE CELEBRACIÓ DEL CORPUS DE SANG 2007"; WActe[2]="

"; WActeFot[2]=""; WActePeuFot[2]=""; WActeDat[2]="12/06/07 00:00:00"; WActeTiW[3]="08/02/07"; WActeTit[3]="Crònica del debat entre Josep Rull i Xavier Vendrell"; WActe[3]="El debat s’inicià amb una interpel•lació relativa a la possible nova retallada del text estatutari per part del Tribunal Constitucional i a la necessitat d’unitat d’acció en la resposta. Xavier Vendrell lloa la gestació de l’Estatut del 30 de setembre aprovat pel Parlament de Catalunya, basada en la unitat d’acció dels partits catalans, així com la mobilització que derivà en la massiva manifestació del 18 de febrer del 2006. Posteriorment, reconeix que ERC no va saber aprofitar aquella força per mantenir la integritat del text. Vendrell manifesta la voluntat de tornar a sortir al carrer per respondre a la nova retallada que pot dur a terme ara el Tribunal Constitucional. Josep Rull creu molt important la unitat d’acció, però la veu molt difícil d’assolir en aquest moment. L’Estatut votat finalment per només el 49% és una eina feble. A més, considera que les cessions de l’actual Govern a les decisions del PSOE (Llei de Dependència, la tercera hora de castellà o la congelació de la revisió del sistema de finançament) dificultarà molt considerablement la unitat d’acció dels partits catalans. Referma l’obligació moral i patriòtica d’ERC i CiU de fer-ho possible.

A la pregunta sobre quin és el full de ruta que els dos partits pensen que cal traçar per convertir el sobiranisme en la força majoritària dins el catalanisme, Xavier Vendrell considera que a hores d’ara és el que ens hauria d’ocupar. Valora la importància del procés seguit dins ERC que va portar el 1991 a l’assumpció de la independència com a proposta política central i esperona CiU a seguir-lo. Vendrell considera que cal sumar àmplies franges socials allunyades fins ara del catalanisme, però que van entenent progressivament, més enllà del seu origen o llengua, que l’actual dependència és un mal negoci. En aquesta línia situa la tria d’ERC per fer president de la Generalitat un representant d’aquests sectors socials. Considera que després d’una generació poruga, cal que l’actual generació independentista creï des del Govern de la Generalitat, durant algunes dècades, les estructures nacionals que ho facin possible en el futur. Cal acumular forces i que cadascú faci la seva feina. Josep Rull posa en valor el caràcter ideològicament unitari de CiU, un partit que si Catalunya fos independent no caldria que existís. Denuncia la visió d’aquells que fan prevaldre l’eix social sobre l’eix nacional, a través de la fórmula d’un hipotètic catalanisme social. Considera que aquest catalanisme social ja ha estat el dels Governs majoritaris de Jordi Pujol. Defensa la idea d’un gran moviment d’alliberament nacional que dirigeixi el procés amb l’element identitari com a prioritat. La prioritat, doncs, continua essent la de construir la nació, la de generar consciència nacional. Cal que el sobiranisme sigui la força central del país, la força que lideri.

Amb relació a les actuals estratègies dels partits catalanistes, Xavier Vendrell critica la manca d’alternatives que plantegen aquells que menystenen l’actual opció d’ERC pel Govern tripartit. Insisteix que, com a responsabilitat del catalanisme governant, cal bastir el país d’estructures socials nacionals com ara grans mitjans de comunicació propis, sindicats nacionals forts o una patronal veritablement de país. Nega que ERC hagi renunciat a aplicar polítiques des de l’eix nacional, però la prioritat actual és la de fer progressar una majoria social que aplegui els sectors actualment identificats amb el federalisme d’esquerres majoritari avui a Catalunya. Josep Rull defensa la força d’un projecte gradualista de nacionalització, basat en la força d’unes institucions exemplars que encapçalin aquest procés. L’actual socialisme català, amb idees molt clares per al futur, té molta traça a usar del poder i només s’hi pot anar del braç des d’una posició dominant: el contrari significa afeblir el discurs.
El debat se centra posteriorment en la idea de Casa Gran del catalanisme. Josep Rull insisteix que és absolutament prioritari no renunciar a l’eix nacional. Qualsevol nació necessita un partit propi majoritari que encapçali des del gradualisme. L’actual Govern de la Generalitat no té el perfil nacionalitzador necessari per portar endavant el país. L’opció d’ERC per molts anys de tripartit fa impossible qualsevol entesa entre els sobiranistes amb un marc d’interl•locució constructiu. Xavier Vendrell considera que ERC ha estat el gran element dinamitzador de la política catalana durant els darrers anys, posant damunt la taula un nou estatut i defensant-lo en la seva integritat, pagant-ne un preu molt car. Per això, CiU no pot aspirar com als anys 80 a tenir la patent nacionalista en exclusiva; ha de bastir un veritable partit fort sense condicionants externs, sense la mentalitat de moviment dels temps d’en Jordi Pujol. Tot i les ferides existents, els assistents al debat continuen insistint en l’obligació que els dos grans partits nacionals es posin d’acord en els grans temes. Josep Rull posa CiU a disposició del Govern per defensar elements com ara les seleccions catalanes, que el president Montilla no ha posat en la seva agenda. Considera important trobar aspectes de col•laboració puntual, començant per aspectes de complicitat personal, que en aquests moments estan molt i molt deteriorats a nivell de líders.

A l’entorn de la necessitat de bastir un front nacional, Xavier Vendrell insisteix en l’aposta d’ERC. Creu que la maquinària del PSC no és tan potent com sembla i que s’hi pot competir. Creu que l’Esquerra actual té la força d’un objectiu claríssim, element que han anat perdent els altres partits. L’estratègia actual demostra a la gent sense consciència nacional catalana que el sobiranisme no vol altra cosa que defensar millor que ningú els seus interessos. Josep Rull creu que ERC ha perdut molta credibilitat a través de l’acció de govern, perquè ha perdut tots els pols que s’ha plantejat amb el PSC. El President Montilla no pot atraure a la catalanització amplíssims sectors socials que estan molt allunyats del catalanisme: amb governs de baix perfil el catalanisme no pot créixer. Parla del model tripartit basc com a mostra de la possibilitat de fer a Catalunya un bon govern transversal ideològicament de caràcter nacional català. La conversa retorna finalment a la possible retallada de l’Estatut actual per part del Tribunal Constitucional i a la necessitat d’articular una gran resposta mobilitzadora. Josep Rull defensa la necessitat d’obrir una crisi institucional amb l’estat de gran abast, de manera que siguem capaços d’agombolar un sector majoritari de la població catalana. L’element d’agressió pot esdevenir un revulsiu que hem de saber aprofitar tots plegats sota la divisa de la dignitat nacional.

LA JUNTA DIRECTIVA AGRAEIX AL SOCI MIQUEL PÉREZ LATRE LA REDACCIÓ D´AQUESTA CRÒNICA

"; WActeFot[3]="Imatges/ercciu2.JPG"; WActePeuFot[3]="Presentació del Debat entre Josep Rull (CiU) i Xavier Vendrell (ERC)"; WActeDat[3]="08/02/07 00:00:00"; WActeTiW[4]="16/12/06"; WActeTit[4]="SOPAR DE PRESENTACIÓ ALS MILITANTS DEL FNC"; WActe[4]="És curiós veure com quan estem entre amics patriotes, amb anys de militància i treball dins de l’independentisme, sovint les tertúlies, reunions o simplement sopars informals, acaben sent un reguitzell d’anècdotes sorgides de tot tipus de situacions relacionades amb la nostra activitat política . Per sort per nosaltres la major part d’aquestes anècdotes no passen de ser això, anècdotes més o menys divertides de les quals tots riem. Qui de nosaltres no te alguna cosa a explicar sobre pintades al carrer, enfrontaments amb la policia a mil i una manis, piques amb fatxes, i sobretot vivències del dia a dia en les diverses organitzacions a les quals hem dedicat hores i hores, ja sigui el mateix FNC, MDT, La Crida, Casals Independentistes, JERC, ERC.... Ara bé en qualsevol cas sempre hem actuat dins d’un sistema més o menys “democràtic”, el qual es defensava de les nostres accions reaccionant amb una força, que nosaltres sempre veiem desproporcionada, però de ben segur que poques vegades vam patir per la nostra vida, encara que en aquells moments la por que podíem sentir era gran. Quan hom parla amb vells militants del FNC tot això canvia radicalment i un s’adona que aquella “por” no es pot comparar amb la que sentiríem fent el mateix o en moltes ocasions accions realment perilloses en temps de plena dictadura militar i fins i tot just acabada la guerra, quan per poca cosa que es fes les conseqüències podien ser realment dramàtiques. Tot això ho vam poder comprovar durant el sopar homenatge que la nostra Associació va organitzar el passat dijous 9 de febrer al restaurant Via Fora del carrer Riera de Sant Miquel.

No es tasca fàcil poder reunir-se al voltant de 25 històrics militants d’aquell FNC, les edats dels quals superen amb escreix els 70 anys. Gràcies a les gestions dels companys de la Junta, en aquell sopar vam gaudir de la seva companyia, de les seves vivències i experiències ja sigui des de el front d’Aragó en plena guerra civil fins als obscurs anys de la dictadura franquista. Entre els protagonistes del acte i militants de Catalunya 1640 ens vam reunir 37 persones. El sopar pròpiament dit va passar entre anècdota i anècdota la qual cosa feia que molts de nosaltres poguéssim aprofitar per fer preguntes i esbrinar coses d’aquells temps i que ara sembla ser que tornen a la llum gràcies a la tasca d’associacions que treballen per recuperar la memòria històrica.

Un cop finalitzat l’àpat els vam explicar com funciona la nostra Associació, que fem i quins són els nostres objectius. Per tal de fer més fàcil aquestes explicacions, vam utilitzar la nostra pàgina web la qual es veia reflectida a una paret mitjançant un projector. Així doncs vam passar revista a tots els apartats de la web, explicant quina funció te cadascun d’ells. Els companys Quim Pastor (Introducció) i Xavier Alcalde (explicació del funcionament del portal web) van ser els encarregats de transmetre aquesta informació.

Finalitzada aquesta explicació, va començar un debat i vam passar la paraula als autèntics protagonistes del sopar els quals ens van emocionar recordant les seves accions de lluita nacional, també vam aprofitar per conèixer els seus punts de vista sobre la situació política actual, centrada bàsicament sobre el tema de l’Estatut. Arribats en aquest punt és interessant comprovar que tal i com passa entre nosaltres ells també tenen opinions molt divergents, des de el no rotund a qualsevol Estatut que no impliqui la definitiva independència de Catalunya al sí encara que quedi retallat perquè és pas a pas com és construeix el somni del nostre alliberament com a poble.

Llàstima que el temps se’ns tirés a sobre tant ràpid i no poguéssim gaudir una estona més de la seva companyia, però encara que ens hauria agradat conversar i discutir més, vam haver de posar punt i final a l’acte, eren més de les dotze de la nit.

Vull acabar el recordatori d’aquest sopar amb la mateixa frase de comiat que el Sr. Josep M. Troté em va dir quan li obria la porta del taxi:

“Visca Catalunya.....SEMPRE!

LA JUNTA DIRECTIVA AGRAEIX AL SOCI JOSEP LLUÍS ABAD LA REDACCIÓ D´AQUESTA CRÒNICA

"; WActeFot[4]="Imatges/soparfnc6.jpg"; WActePeuFot[4]="Detall dels assistents."; WActeDat[4]="16/12/06 00:00:00"; WActeTiW[5]="12/12/06"; WActeTit[5]="SOPAR DE PRESENTACIÓ DE L´ASSOCIACIÓ ALS SOCIS"; WActe[5]="El passat dijous 14 de desembre de 2004, els fundadors de Catalunya 1640 van fer la presentació de l’associació al Via Fora de Gràcia.

Amics, patriotes, simpatitzants i futurs associats hi varem assistir interessats per saber d’aquesta nova associació que sens dubte ajudarà a sensibilitzar a la nostra societat civil sobre la independència i el futur del nostre País.

El sopar va començar amb una presentació del president Xavier Alcalde, seguit de la introducció del vocal Quim Pastor on bàsicament van comentar el perquè de l’associació i els objectius d’aquesta.

Va ser molt interessant la presentació de la pàgina web la qual es veia reflectida a una paret mitjançant un projector. Així doncs vam passar revista a tots els apartats de la web, explicant quina funció te cadascun d’ells.

Cal destacar la presencia del diputat d´ERC Xavier Vendrell. Es d’agrair que la nostra classe política assisteixi a activitats d’aquest tipus. Encara que queda clar que l’associació no te vinculacions amb cap organització política si és lògic que és faci costat als partits nacionalistes i més als que dins dels seus estatuts tenen com a objectiu la independència de Catalunya. Puntualitzar que cap dels convidats de CiU no va ni contestar a les invitacions. També hi eren presents càrrecs del Govern, com el Director de Centre d’Història Contemporània Jaume Renyer, Jaume Forés del Departament de Benestar Social, Jaume Clotet del Departament de Governació i Administracions Públiques, i el periodista cap de la Secció de Política de l’AVUI Pere Martí, el tresorer de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes Sergi Blazquez, etc.

Finalment va començar un torn de precs i preguntes i de debat entre els assistents. Un servidor va mostrar els seu malestar pel pacte d ERC amb el PSC, doncs tenia l´il.lusió de que el meu vot d´ERC hauria servit pel pacte de partits nacionalistes a Catalunya (CiU i ERC). El Xavier Vendrell, va exposar el perquè de la seva estratègia de partit justificant el moment històric que sens presentava amb el govern del PSOE a Madrid i la negociació del Nou Estatut. Arribats en aquest punt va ser interessant comprovar que tots nosaltres de vegades tenim opinions molt divergents de cara a quin és el camí a seguir per arribar a la darrera estació del objectiu comú: La independència dels Països Catalans. Penso que aquesta ha de ser una de les part enriquidores de l’associació .

Aprofito per proposar que seria molt interessant fer més debats amb personatges de la classe política i associats per tal de consensuar les estratègies a seguir.

Felicitats a tota la colla que ha fet possible aquesta associació.

Visca Catalunya!!!

Rafa Serra

LA JUNTA DIRECTIVA AGRAEIX AL SOCI RAFAEL SERRA LA REDACCIÓ D´AQUESTA CRÒNICA.

"; WActeFot[5]=""; WActePeuFot[5]=""; WActeDat[5]="12/12/06 00:00:00";