WEconomiaInd = 4
WEconomiaTiW = new Array(WEconomiaInd)
WEconomiaTit = new Array(WEconomiaInd)
WEconomia = new Array(WEconomiaInd)
WEconomiaFot = new Array(WEconomiaInd)
WEconomiaPeuFot = new Array(WEconomiaInd)
WEconomiaDat = new Array(WEconomiaInd)
WEconomiaTiW[0]="13/01/12";
WEconomiaTit[0]="Francesc Maspons i Anglasell";
WEconomia[0]="Barcelona, 22/07/1872- Bigues (Vallès Oriental) 26/1/1966
Estudià dret a la universitat de Barcelona. Fou catedràtic de dret civil a la universitat d’Oñati(Guipúscoa) el 1897. Tornà a la capital catalana on s’establí com a advocat. El novembre de 1905 fou un dels redactors de “la Veu de Catalunya” detingut amb motiu de l’assalt militar a aquest diari al “Cu-cut”. De 1918 a 1920 presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació des d’on menà fortes campanyes defensant el dret civil català i contra la reforma del dret notarial que volien perpetrar els governs espanyols. Prat de la Riba l’escollí per a dirigir l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat; com aital organitzà la publicació d’”Institucions del dret català”(1921), “Texts de dret català antic” i d’altres. Fou membre d’honor de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación amb seu a Madrid. Participà també en la comissió codificadora del dret català.
Maspons publicà una gran quantitat d’obres, entre d’altres: “l’esperit del dret públic català “(1932 i 1963), “la llei de la família catalana”(1935), “el règim successori català”(1938). L’any 1955, en plena dictadura, acceptà de presidir la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, entitat que funcionava en una mena de semi-cansetinitat.
Fou candidat pel Partit Nacionalista Català. El seu catalanisme el portà a actuar com a comissionat per a Catalunya al comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions, on el març de 1924 hi lliurà una “Apel•lació en favor de Catalunya”, conjuntament amb M. Massó, Nicolau d’Olwer i Estelrich. Fou vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931), tot destacant-ne com el membre més actiu. Va presidir l’Association Internationale pour l’Étude des Droits des Minorités” de l’Haia. Respecte de la defensa dels drets nacionals dels catalans, en tant que hi va participar, va escriure “les minories nacionals i la Societat de Nacions”, explicant la seva experiència; també s’hi referí a “Tornant de Ginebra”. Ambdues obres daten de 1929. Aquest darrer text fou reeditat, de forma fragmentada, per les Edicions d’Aportació Catalana el 1963 amb el títol “l’Home, la Nació i l’Estat”.
En relació a la campanya sobre l’estatut de Núria, edità la revista “Claris” el 1932 i “Clarisme” el 1933, essent-ne l’autor únic. A totes dues revistes s’hi relataven les discussions entaulades a les Corts espanyoles. Maspons propugnava l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Fou un gran apassionat pel muntanyisme, afició heretada del seu pare, F. Maspons i Labrós. Maspons pare fou folklorista i president de l’Associaicó d’Excursions Catalanes, càrrec des del que promogué la fusió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Cinetífiques: de la fusió en nasqué el Centre Excursionista de Catalunya, on en Francesc fou inscrit pel seu pare a l’edat de vuit anys. Entre 1927 i 1931 Francesc Maspons presidí el CEC; des d’aquesta responsabilitat impulsà campanyes per a impedir l’enderroc de les drassanes de Barcelona o també contra la supressió del cor de la catedral de la ciutat. A partir de 1930 presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, any de constitució d’aquesta entitat. Maspons també formà part de la Societat Catalana de Geografia. Va casar-se amb Joaquima Rogent.
El 23 de maig de 1963 se li reté un hometage amb motiu del seu 90è aniversari a la seva casa pairal de Bigues (Vallès Oriental). Aquest homenatge fou organitzat per la mateixa comissió que havia homenatjat Moll, a redós d’en Joan Ballester i al que vaig tenir el goig de participar-hi.
Se li va lliurar un cedulari amb un gran nombre d’adhesions a tota una vida al servei de la pàtria. El 1987, el Patronat Català pro-Europa instituí un premi amb el seu nom atorgat a la millor tesi doctoral sobre la Unió Europea. Maspons té un carrer dedicat a Bigues. Tot plegat, uns reconeixements molt minsos per a un home que tant ens ha donat.
Robert Surroca i Tallaferro";
WEconomiaFot[0]="Imatges/francescmaspons.jpg";
WEconomiaPeuFot[0]="";
WEconomiaDat[0]="13/01/12 00:00:00";
WEconomiaTiW[1]="05/12/11";
WEconomiaTit[1]="Joan Torrendell i Escalas";
WEconomia[1]="Ciutat de Mallorca 1869- Buenos Aires 12-3-1937
Abans de res, cal aclarir que en Torrendell és anomenat així a Amèrica i com a Torrandell a les Balears.
Estudià al seminari conciliar de Sant Pere. L’abandonà en començar el darrer curs de la carrera eclesiàstica. Amb els pares emigrà a l’Uruguai el 1889, on feu de professor de llatí i començà les seves activitats com a escriptor. Portà, l’any següent, la primera secció de crítica literària i teatral, apareguda a la premsa de Montevideo sota el pseudònim de “Blandengue”.
Retornat a Mallorca el 1894, hi publicà “Pimpollos” i “Novelitas montevideanas”. Col•laborà amb Miquel dels Sants Oliver a “l’Almudaina” amb el pseudònim de Fernán-González i també a “la Unión Republicana”, “la Joventut” i altres publicacions. Fundà i dirigí, el 1898, “Nova Palma” i el 1900 “la Veu de Mallorca”, primer setmanari mallorquí de caire nacionalista. El 1902 dirigí “la Roqueta” i el 1905 fou nomenat secretari de la cambra de comerç de Palma.
Es traslladà a Barcelona el 1907, esdevenint redactor en cap de “la Veu de Catalunya”. Estrenà les obres de teatre “els encarrilats” i “els dos esperits”. Fundà, amb Bartomeu Amengual, la revista “la Cataluña” que també dirigí. Ho feu en llengua castellana a fi de donar a conèixer als espanyols les aspiracions del nostre poble.
Tornà a l’Uruguai el 1910, on fundà “el Correo de Cataluña”que sortí a Montevideo de 1911 a 1912, amb la finalitat d’aportar informació als seus habitants respecte de la realitat catalana.
Posteriorment, el 1912, es mudà a Buenos Aires on creà –aquest cop en català- “el Correu de Catalunya”. A la capital argentina participà en publicacions i actes adreçats a informar del pes nacional i polític de Catalunya així com de la nostra cultura. Dirigí la 2ª etapa de la publicació dels baleàrics de l’Argentina, “l’Oranella”, tot donant-li un caràcter de neta catalanitat. Participà molt en les activitats del Centre Català de Buenos Aires. Aquesta institució li edità, el 1928, “la literatura catalana en su actual renacimiento” i “las lenguas de España”, dos al•legats irrefutables en favor dels drets i la dignitat de la nostra llengua i del valor internacional de la literatura catalana.
Torrendell fundà, a la capital argentina, l’editorial Thor. Col•laborà en la prestigiosa revista “Nosotros”, on divulgava les lletres catalanes. Era un dels participants, com a professor, en els cursets que el Centre Català impartia sobre història i geografia de Catalunya. Va portar la secció “llibres, llibres, llibres!” de la revista Catalunya de Buenos Aires.
En desaparèixer, un altre català insigne, Hipòlit Nadal i Mallol va escriure sobre Joan Torrendell a “Ressorgiment”:“la mort d’aquest il•lustre català de Mallorca omple de dol tot Catalunya, la d’allà i la que formen ací, lluny del clos pairal, desenes de milers de catalans”.
Robert Surroca i Tallaferro";
WEconomiaFot[1]="Imatges/torrendell.jpg";
WEconomiaPeuFot[1]="Joan Torrendell i Escalas";
WEconomiaDat[1]="05/12/11 00:00:00";
WEconomiaTiW[2]="06/03/07";
WEconomiaTit[2]="PRESENTACIÓ SECCIÓ D´ECONOMIA";
WEconomia[2]=" La majoria dels estudiosos coincideixen a assenyalar els factors econòmics com una de les causes, si no la principal, de la gran majoria del canvis i enfrontaments politicosocials que s’han produït i es produeixen en el Món.
En la majoria dels casos, els desitjos d’expansió i preeminència econòmica dels estats, per a fer-se amb el control de rutes comercials, mercats i matèries primeres, han portat a greus enfrontaments polítics que en molts casos han acabat amb confrontacions bèl•liques entre les parts.
És per això que amb l’aprofundiment en el coneixement del nostre teixit econòmic, analitzant els interessos dels grups econòmics que participen en el nostre territori i coneixent les relacions econòmiques que mantenim amb altres estats o regions, podem millorar la nostra comprensió dels processos polítics que viu el nostre País i entendre millor les oportunitats i els perills que esperen el nostre procés d’alliberament nacional.
Els Països Catalans són una nació que durant els últims 150 anys ha experimentat grans canvis socials, demogràfics i polítics. Això és bàsicament atribuïble als grans canvis econòmics que s’han produït en el nostre País amb l’aparició durant la segona meitat del segle XIX i XX d’una burgesia pròpia molt activa, la qual ha estat motor, junt amb les classes mitjana i treballadora, del gran salt qualitatiu en el nivell de vida que ha experimentat el nostre País, fins a situar-lo en el grup dels països amb un nivell de renda i benestar més alt del món.
Aquesta situació, que analitzarem en profunditat dins de la nostra secció, ens ha possibilitat, malgrat la mancança de les eines d’un estat i amb moltes limitacions, de treballar per a la recuperació nacional del nostre Poble. Han aparegut oportunitats i recursos que hem de saber aprofitar i, al mateix temps, certs perills que s’han reforçat, fent la nostra tasca més complicada.
Molt sovint s’ha acusat les classes dirigents econòmiques del nostre País de ser agents contraris a l’avançament del nostre procés d’alliberament. Aquesta situació, en molts casos certa però amb destacables excepcions, és una de les mancances que ha patit l’independentisme durant el segle XX. La nostra intenció és aprofitar també aquesta secció per entendre les postures dels agents econòmics, les motivacions que els fan prendre aquestes posicions i d’aquesta manera ser capaços de proposar polítiques/estratègies econòmiques que puguin ajudar a canviar aquesta situació.
Tema a part, mereixeran les relacions dels nostres territoris, País Valencià, Balears i Catalunya, amb l’estat espanyol. Igualment, procurarem treure l’aigua clara de la situació de marginació econòmica que pateix el Rosselló per part de les autoritats franceses. És evident que la supeditació de les nostres institucions pròpies a les decisions politicoeconòmiques dels poders centrals espanyol i francès ha estat, és i serà un LASTRE en el manteniment i el creixement del nivell de vida dels nostres ciutadans. En aquesta secció farem el possible per a desvetllar la realitat, sempre amagada des de certs poders, del greuge i greu cost que suposa per a la nostra gent aquesta situació.
Creiem que si reeixim a ser capaços d’aportar llum en aquestos temes haurem aconseguit la nostre modesta fita: posar en evidència la necessitat de treballar tots junts per la Independència del nostre País, l’eina de futur, progrés i benestar per al Nostre Poble.";
WEconomiaFot[2]="Imatges/Diner_P2_anvers.jpg";
WEconomiaPeuFot[2]="Diner de Pere II de Barcelona";
WEconomiaDat[2]="06/03/07 00:00:00";
WEconomiaTiW[3]="01/02/07";
WEconomiaTit[3]="EL PONT AERI GENERA UN 30% DELS INGRESSOS D’IBERIA";
WEconomia[3]="Drets històrics d’Iberia
Som a tres mesos d’una decisió transcendental per al futur de l’economia catalana, tan important com el nou Estatut i que marcarà el nostre model econòmic futur: l’adjudicació d’AENA de la nova terminal sud de l’aeroport del Prat. Tot i això, sobta l’escàs interès sobre aquesta qüestió, tan distrets com estem parlant d’ETA, d’okupes i dels Fills del Quixot. La manca de transparència d’AENA sobre els criteris d’adjudicació de la nova terminal fan témer el pitjor, atès el llarg historial centralista de l’ens públic estatal de navegació aèria. Una plaça de simple funcionari mereix una detallada descripció al BOE del seu perfil per als aspirants. AENA, en canvi, es gasta 1.500 milions d’euros ampliant el Prat, però l’opacitat dels criteris de la seva adjudicació és total.
QUINS VOLS FAN FALTA A L’AEROPORT DEL PRAT? Quins vols necessita l’economia catalana? El Prat acaba el 2006 amb 30 milions de passatgers i s’ha situat entre els set primers aeroports d’Europa, superant Munic i Milà. Tot i això, a l’hivern passat el Prat no oferia cap vol intercontinental amb freqüència setmanal, enfront dels 153 i 151 vols de Munic i Milà, respectivament. L’adjudicació de la nova terminal del Prat hauria de primar la companyia que volgués oferir, des de Barcelona, més vols intercontinentals.
PERQUÈ UNA GRAN COMPANYIA OPTI PER UN AEROPORT cal que, prèviament, aquest aeroport prioritzi una gran companyia. Això és normal a tots els grans aeroports del món, però no passarà al Prat. Si avui el Prat encara no acull un hub intercontinental ni és base d’operacions de cap gran companyia aèria és perquè el model aeroportuari espanyol d’AENA, que depèn al 100% del govern central, condemna tots els altres aeroports espanyols a alimentar els vols intercontinentals de Barajas. El projecte d’Espanya, amb PP o PSOE, es basa en una única capital política, econòmica, financera i empresarial. Aquest centralisme passa necessàriament per un únic aeroport intercontinental. I malgrat els atractius que encara avui ofereix Barcelona a molts executius com a ciutat ideal per fer-hi negocis, el projecte centralista espanyol encara inacabat no pot permetre’s una altra porta intercontinental.
SI STAR ALLIANCE ESTABLÍS AL PRAT UN ’HUB’ intercontinental com el que té a Munic, i si el Prat prioritzés Star Alliance com fan Barajas amb Iberia, Heathrow amb British Airways, Charles de Gaulle amb Air France i Schippol amb KLM, Lufthansa arruïnaria Iberia en quatre dies. Aquest hub liquidaria el Pont Aeri, que genera un 30% dels ingressos d’Iberia, i posicionaria Barcelona per captar fires i congressos globals i seus globals de multinacionals. Un consorci de gestió del Prat en què la Generalitat tingués majoria qüestionaria l’arcaic model de compensació de resultats entre aeroports espanyols (els beneficis dels pocs aeroports dinàmics tapen les pèrdues dels molts aeroports deficitaris). Això ni Madrid, ni AENA ni Iberia no s’ho poden permetre. Ruiz Gallardón va dir en estrenar la T-4: ¨Som davant la primera empresa regional, la que generarà un 15% del PIB de Madrid el 2012 i 130.000 llocs de treball¨.
LA FARAÒNICA TERMINAL T-4 és, pel professor de l’IESE Pedro Nueno. ¨un mal disseny i un excés¨. ¨S’hi ha gastat molt més del compte i és evident que s’ha fet malament: no s’entén, algú podria pensar si serà un cas Marbella 2. AENA no respecta les persones¨ (La Vanguardia, 11.06.2006). La T-4 és el millor exemple de fets consumats dels alts funcionaris d’AENA, davant la previsible futura descentralització de la gestió aeroportuària a Espanya, com ja s’ha fet a tot el món desenvolupat: com diu Germà Bel, ¨en el futur els aeroports espanyols hauran de ser solidaris amb la T-4¨ (El País, 12.03.2006). Atès que aquesta inversió de 7.000 milions d’euros no serà mai rendible ni amortitzable, la T-4 només minimitzarà pèrdues si tots els espanyols hi passen com a porta única dels seus vols intercontinentals.
A LA NOVA TERMINAL DEL PRAT AENA prioritzarà Clickair, controlada per Iberia, curiosament la companyia que no prioritza l’aeroport del Prat. Encara que la distribució de metres quadrats i dels slots (drets d’enlairament i aterratge) hi arribés a ser equitativa amb Star Alliance, no són iguals les posicions centrals d’una terminal que les ubicades en els seus extrems. I per alimentar els vols intercontinentals des d’un aeroport (els d’Àsia, per exemple, parteixen entre l’hora baixa i el capvespre), cal que les filials de la companyia de bandera disposin dels slots centrals al migdia per tal d’alimentar-los. ¿Podrà fer-ho, això, Star Alliance a la nova terminal sud del Prat?
¿CLICKAIR VE NOMÉS AL PRAT A FER DE ’GOS D’ATURA’, a ocupar un espai i uns slots perquè Star Alliance no els pugui ocupar, com opinen els millors analistes a Catalunya? ¿AENA està ampliant el Prat per donar-lo en safata als alemanys? ¿Pot el Prat prioritzar Clickair, que només ofereix vols de baix cost, quan sense vols intercontinentals Catalunya no figurarà en el mapa global? ¿Pot anar el Prat en contra dels interessos de Girona i Reus, que basen en el baix cost el seu posicionament i creixement a Europa? AENA dirà, però, que ¨Iberia té uns drets històrics que s’han de respectar¨. També Spanair tenia drets històrics a Madrid i la concessió a la T-4 ha anat com ha anat. ¿Hi tenen res a dir la Generalitat i la societat civil catalana?
Ramon Tremosa i Balcells
Professor de teoria econòmica a laUB
Publicat al diari Avui el 18/01/2007 i a la pàgina web de l’autor www.ramontremosa.com , del qual en tenim el permís per reproduir-lo.";
WEconomiaFot[3]="Imatges/logoIberiacom.jpg";
WEconomiaPeuFot[3]="";
WEconomiaDat[3]="01/02/07 00:00:00";