WIndexEdi = 78 WEditorialTiW = new Array(WIndexEdi) WEditorialTit = new Array(WIndexEdi) WEditorial = new Array(WIndexEdi) WEditorialFot = new Array(WIndexEdi) WEditorialPeuFot = new Array(WIndexEdi) for (var wi = 0; wi < WIndexEdi+1; wi++) { WEditorialTiW [wi] = "" WEditorialTit [wi] = "" WEditorialFot [wi] = "" WEditorialPeuFot [wi] = "" WEditorial [wi] = "" } WEditorialTiW[0]="Juliol 10"; WEditorialTit[0]="L´ETAPA FINAL CAP A LA LLIBERTAT"; WEditorial[0]="La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 marca en aquest mes de juliol de 2010 un abans i un després en la relació de dependència del nostre país envers Espanya. De fet, inicia el desencadenament de l’etapa final del nostre procés d’independència nacional. Tal i com han detectat les darreres enquestes, publicades fins i tot en mitjans de comunicació hostils a la nostra idea de llibertat, la voluntat d’independència envaeix ja a hores d’ara una nítida majoria del teixit social del nostre país i provoca un continu degoteig d’autonomistes i federalistes cap a les nostres files. Què ha de passar ara que la retallada, principalment en l’aspecte interpretatiu, ha atacat tots els pilars bàsics del text? La gran manifestació del 10 de juliol ha tingut caràcter històric: més d’un milió de persones cridant independència. I la propera celebració de l’Onze de Setembre provocarà la major mobilització reivindicativa en record dels nostres herois de les darreres dècades.

Tot, escalfant motors per a la celebració d’unes eleccions autonòmiques a la tardor on el fracàs estatutari i la via de resposta que caldrà necessàriament plantejar serà, a desgrat dels socialistes i de Duran i Lleida, l’eix central de la campanya electoral i potser una clau determinant en el sentit del vot dels ciutadans. Però, més enllà dels equilibris puntuals que sorgeixin de les urnes i del repartiment de forces en el proper Parlament i, encara, de si emergeixen o fracassen nous partits i nous lideratges en l’àmbit independentista (com ara la Democràcia Catalana d’en Joan Laporta), sembla evident que la nova legislatura serà d’una importància absolutament fonamental. Irrepetible. Potser, el darrer Parlament autonomista de la nostra història.

Perquè, si alguna cosa ha demostrat el moviment de les Consultes des del setembre de 2009 és que el poble català, superant els tacticismes de la seva poruga i egoista classe política, ha decidit prendre la iniciativa a les seves mans i tirar pel dret. Si és que la sentència del Constitucional no ha tombat definitivament la seva viabilitat, la recollida de signatures de la Iniciativa Popular proposada per l’entitat Volem Votar ha de constituir un èxit espectacular, esclatant, amb l’objectiu d’un altre milió, ara de rúbriques a l’horitzó. Així, recolzats en la força de la gent, els independentistes plantejarem clarament que, una vegada mort l’estat autonòmic, no cal continuar amb nous enganys per retardar allò que tothom sap inevitable. Espanya és com és i no té cap voluntat de canvi (en tot cas, en sentit regressiu). I, en aquestes condicions, a tots ens interessa generar un nou marc de relacions bilaterals d’Estat a Estat en el sí de la Unió Europea que ens uneix.

La discussió al Parlament de Catalunya de la Iniciativa Popular es clourà, per primera vegada a la història, amb una petició formal de la cambra catalana de convocatòria d’un Referèndum d’Independència al nostre país. Confiem que, en aquest sentit, el partit de la majoria catalanista, allunyat per una vegada dels tacticismes habituals, actuarà guiat per la voluntat de la immensa majoria dels seus votants i d’una part creixent dels ciutadans d’aquest país. Sense subterfugis ni falsos arguments de prudència. El bloqueig del referèndum a Madrid farà de gota antidemocràtica capaç de curullar el got de la paciència catalana.

S’apropa, doncs, l’hora solemne de la nostra llibertat. El temps pel qual han lluitat i mort, patit ferides i exili, tants centenars de milers de catalans durant els darrers tres-cents anys d’ocupació i de resistència. Tant de bo, els polítics que han de representar aquesta nació sàpiguen fer-se dignes d’un temps que passarà als llibres d’història i que els nostres fills i néts recordaran amb el reconeixement a la nostra generació d’haver estat capaç de reconstruir la llibertat des de baix, des dels seus fonaments. Tornarem a vèncer.

"; WEditorialFot[0]="Imatges/10J.jpg"; WEditorialPeuFot[0]="10/07/10: 1.500.000 de patriotes a Barcelona"; WEditorialTiW[1]="Juliol 10"; WEditorialTit[1]="CATALUNYA 1640 CONVOCA EN DEFENSA DE LA PÀTRIA!!!!"; WEditorial[1]="MANIFESTACIÓ 10/07/2010 18 HORES BARCELONA

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM!

El 10 de juliol us convoquem a la manifestació que sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” tindrà lloc a Barcelona el dissabte 10 de juliol a les 18 h començant a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. Anirà encapçalada per la pancarta “Som una nació. Nosaltres decidim”, per diverses personalitats de la societat civil i de les principals organitzacions socials, polítiques i culturals del país.

1. Per què considerem que no és legitima la sentència del Tribunal Constitucional?

Perquè la retallada de l’Estatut per part del TC, després d’haver estat avalat per la sobirania del poble de Catalunya mitjançant referèndum, no és democràticament admissible. D’altra banda, el TC és avui un òrgan caduc i provisional, ja que està integrat per magistrats designats tots ells pel PSOE i pel PP, partits que, alhora, bloquegen la seva renovació fins a l’extrem que no s’han substituït magistrats difunts. Aquest fet ens reafirma en la idea que el TC no ha de dictar sentència sobre la constitucionalitat de l’Estatut per la seva manca de legitimitat.

I també perquè...

Una interpretació a la baixa de l’Estatut buida de contingut i de sentit tant l’Estatut com el procés constitucional que ha seguit per a la seva aprovació.
El text ja va passar tots els filtres de constitucionalitat abans de la seva aprovació definitiva i, per tant, és improcedent que ara es vulgui escapçar.
Acceptar la retallada significa acceptar una sentència que se situa per sobre de la sobirania del poble català i de les seves institucions d’autogovern.
2. Per què cal sortir al carrer amb una manifestació?

Per respecte a la voluntat popular. Va ser des de la ciutadania que vam aprovar un text en referèndum, i és des de la ciutadania que responem a la sentència. La manifestació és en defensa dels valors democràtics i reclama el respecte a la voluntat del poble expressada en referèndum.

I també perquè...

La sentència és un atac a la sobirania del poble de Catalunya i a la democràcia i un trencament unilateral del pacte Catalunya-Espanya.
Volem fer visibles la capacitat de resposta de la societat catalana i les opcions de futur.
Després d’haver acceptat les regles del joc, aquesta sentència és un menyspreu a la democràcia.
3. Es tracta d’una manifestació pel dret a decidir?

Sí. Catalunya, com qualsevol nació, té el dret -inalienable per cap constitució- de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Per dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi retallades a l’Estatut.

4. I després de la manifestació, què?

Ha de servir per revisar a fons el funcionament democràtic del país, pel respecte a la voluntat popular i a la responsabilitat dels nostres representants polítics. Constatem que l’Estat d’autonomia no respon a les necessitats polítiques ni socials del nostre país i marquem el punt de partida d’un context de major sobirania per a Catalunya. Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat democràtica i respecti plenament el nostre dret a decidir.

Autobusos

Per tal de facilitar la participació de tot el territori, des del web fem difusió dels serveis d’autobusos que s’estan organitzant des de diferents comarques d’arreu del país per assistir a la manifestació. Consulta’ls des d’aquí, els anirem actualitzant periòdicament.

Hi trobareu les dades per poder posar-t’hi en contacte directament. En qualsevol cas, podeu fer-ho a través del correu electrònic busos@somunanacio.cat o bé trucant al telèfon 93 306 96 22. Si hi trobeu a faltar alguna informació, o vols organitzar directament algun desplaçament, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres igualment perquè ho puguem afegir a la web.

Material

Us demanem, un cop més, que feu extensiva la crida i us proporcionem facilitats per fer-ne difusió. Consulteu els punts de recollida de material i descarregueu els arxius per imprimir-los directament o fer-ne difusió on-line.

"; WEditorialFot[1]="Imatges/logomani600.jpg"; WEditorialPeuFot[1]=""; WEditorialTiW[2]="Juny 10"; WEditorialTit[2]="HOMENATGE A JOAN TRIADÚ I FONT"; WEditorial[2]="ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL CORPUS DE SANG

ASSOCIACIÓ PATRIÒTICA CATALUNYA 1640

Dijous 10 de juny de 2010

L’Associació Patriòtica Catalunya 1640 segueix la tradició iniciada l’any 2007 de recuperar i commemorar els fets de l’episodi conegut com a Corpus de Sang, esdevinguts a la ciutat de Barcelona el 7 de juny de 1640, que provocaren l’aixecament popular contra la injustícia i l’opressió i menaren Pau Claris a proclamar la República Catalana.

PROGRAMA D’ACTES:

21:00- Sopar commemoratiu

En el transcurs del sopar intervindrà el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Joan Manuel Tresserras.

També tindrà lloc l’entrega de la quarta Medalla d’Honor “Pau Claris” amb què la nostra Associació vol reconèixer i homenatjar la trajectòria en la defensa dels drets i les llibertats de la Nació Catalana de persones físiques o jurídiques.

Per decisió del Jurat, el patriota JOAN TRIADÚ I FONT serà el guardonat (veure arxiu PDF adjunt).

El sopar tindrà lloc a l’Hotel Montblanc (Via Laietana, 61) i el preu serà de 30 euros per persona. L’hotel disposa d’un nombre limitat de places gratuïtes d’aparcament per als assistents. L’aparcament de l’hotel està situat al mateix edifici, just a la dreta de l’entrada.

Cal que envieu un correu electrònic fent la reserva a csunyol@catalunya1640.cat i que feu l’ingrés del sopar al compte corrent de l’Associació indicant el vostre nom i la referència SOPAR 10/06/10 (CAIXA DE GIRONA 2030-0188-80-3300001240) abans del 08/06/10.

El sopar està obert a tothom que hi vulgui venir; per tant, us preguem la màxima difusió d’aquest acte.

La Junta Directiva de l’Associació Patriòtica Catalunya 1640

JOAN TRIADÚ I FONT

En aquesta commemoració del Corpus de Sang que cada any constitueix la nostra festa, l’Associació Patriòtica Catalunya 1640 s’honora en atorgar enguany la IV Medalla Pau Claris al senyor Joan Triadú i Font, personalitat d’enorme alçada en la història política i literària del nostre país durant bona part del segle XX.

Nascut a Ribes de Freser (al Ripollès), d’orígens familiars obrers, ara fa gairebé noranta anys, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de qui és soci d’honor, el considera un dels crítics literaris catalans més destacats del segle XX. Estudià primària i batxillerat a Barcelona, però les necessitats de la guerra el portaren ben aviat, encara adolescent, a formar-se com a mestre de la República. Així, el 1937 fou habilitat a través d’un curset accelerat convocat per la Generalitat per tal d’atendre les necessitats d’escolarització d’infants que la marxa de mestres al front de guerra i l’allau de refugiats havia provocat. El gener de 1938, fou nomenat mestre interí de primària per la Generalitat de Catalunya i destinat al Grup Escolar Ferrer i Guàrdia, de Granollers, on exercí fins al final de la guerra: l’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el preciós testimoni documental d’aquella feina amb els infants en temps d’horror.

Just acabada la Guerra Civil espanyola, col•laborà amb el Front Nacional de Catalunya (FNC) en la redacció d’articles al butlletí Per Catalunya. Durant tot el franquisme participà activament en la resistència cultural catalana contra la Dictadura. De ben jove s’havia interessat per l’estudi de les llengües clàssiques i el 1939-1940 inicià els estudis a la Universitat de Barcelona. Després de superar una llarga malaltia i de fer de docent a diverses escoles, marxà com a lector de català a la Universitat de Liverpool entre 1948 i 1950, on establí forts lligams amb el grup del Consell Nacional Català d’en Batista i Roca. Al seu retorn, a partir de 1951, començà la col•laboració fins a arribar a ser director de Institució Cultural del CIC.

Conscient, tot i la seva joventut, del temps de responsabilitat que li havia tocat viure, s’abocà a recompondre l’estudi de la literatura catalana després de la desfeta de la Guerra Civil, amb obres com ara l’Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o l’Antologia de contistes catalans (1953). Foren obres determinants per a salvar els mots en la literatura de postguerra, a les quals seguiren els estudis, garbellats amb el pas del temps La novel•la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985).










Joan Triadú ha estat un home literàriament polifacètic: poeta, traductor i mestre de crítics i d’assagistes. Ha bastit una obra plena de matisos i experiències, més enllà del gust estrictament literari: adreçada també a la societat des de la militància. Defensor de la personalitat nacional de Catalunya, ha estat articulista, fundador de revistes (com ara la clandestina i censurada Ariel, entre 1946 i 1951) i ànima de diverses iniciatives literàries (en destaca el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, sota l’empara del bisbat de Vic, des del 1944, principal aparador al país dels literats catalans de postguerra).

La seva passió per la llengua el portà a desenvolupar una gran activitat com a professor de català i a interessar-se cada cop més per la formació de professors. El 1961 posà en marxa la Junta Assessora per al Estudis de Català (JAEC). Fou membre d’Òmnium Cultural des de 1962 (i durant molts anys secretari general tècnic) i fundador el 1965 de la Delegació d’Ensenyament de Català (DEC). Des de l’Òmnium Cultural, participà en la gestació del Premi Sant Jordi de novel•la i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

És membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978 i ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor Jaume I (1982) o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre molts altres. És autor dels volums memorialístics Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent (2002, premis Fundació Trias Fargas 2001 i Crítica Serra d’Or 2002) i Memòries d’un segle d’Or (2008, premi Crítica Serra d’Or 2009). Pel conjunt de la seva obra mereix un lloc de privilegi en la nostra literatura.

"; WEditorialFot[2]="Imatges/Hom-JoanTriaduFont-2.jpg"; WEditorialPeuFot[2]="El dia de l´Homenatge institucional al FNC"; WEditorialTiW[3]="Maig 10"; WEditorialTit[3]="L´HORA DE LA VERITAT"; WEditorial[3]="El fracàs de l’autonomisme, no és que sigui ara evident, és que des del 1979 és l’eina que els espanyols fan servir per anorrear, espoliar i sotmetre a la nostra Nació. Abans havien utilitzat el regionalisme i el provincianisme, depenent sempre de l’estructura hispanico-estatal imperant. Mentre els francesos fan servir la seva estructura jacobina, hereva de la seva revolució.

Però sense els inefables botiflers i col•laboradors, aquest domini seria pràcticament inviable i molt difícil de mantenir per part dels ocupants.

I aquest és un dels nostres problemes més grans, fins i tot més gran que el propi caïnisme que ha afectat històricament el nostre bàndol patriòtic, i cal denunciar-lo i atacar políticament.

D’exemples en tenim un munt: des del Virrei de Santa Coloma, passant per Cambó, D’Ors, Samaranch i acabant amb Duran Lleida, que a banda d’oferir-se com a ministre espanyol ara demana un govern de concentració nacional, espanyola és clar, no pas catalana.

Així doncs, els partits autonomistes del Principat, ja siguin del govern o de l’oposició, miren d’organitzar-se (en ple període pre-electoral) per tal de defensar l’Estatut pactat i retallat a la Moncloa d’una nova retallada per part del TC espanyol. I heus aquí que el socialista i president de la CCAA de Catalunya diu que ell és federalista i espanyol, i des del principal partit del Principat, en el qual hi ha molts militants i votants independentistes, ens envien missatges com els del portaveu parlamentari Oriol Pujol: “CiU no fa de la independència la seva bandera en cap cas“, o en referència al PP “Nosaltres volem desenvolupar l’Estatut en tota la seva plenitud“.

Fa molts anys que ens van ocupar i escapçar nacionalment, i encara els nostres líders busquen l’encaix amb els nostres opressors. Només des del col•laboracionisme, al més pur estil Petain, es podrà defensar que aquesta solució és la millor per acabar amb el conflicte Espanya-Catalunya.

Actualment ja només hi ha una disjuntiva: o autonomisme o independència, és a dir o submissió o llibertat.

Cal doncs, que els partits patriòtics que es presentin a les properes eleccions ho facin defensant els seus ideals, sense estacions intermèdies ni gradualismes estèrils.

Aquest cap de setmana en una convenció de quadres per a preparar les eleccions, el nou candidat i president d’ERC ha deixat clar el nou rumb: “L’autonomisme és mort, i el postautonomisme només pot ser liderat per qui té un projecte de país diàfan: l’esquerra independentista, que vol una nació catalana lliure com a Estat integrant de la Unió Europea. Aquest és l’únic projecte que depèn només de la pròpia voluntat del poble català.

I Reagrupament, en el punt 1.1.a de la seva ponència política diu textualment: “...ateses les circumstàncies sociopolítiques actuals, només pot veure garantida la supervivència amb la constitució d’un Estat català independent.

Aprofitant les diferents tandes de les consultes populars per a la Independència, amb una bona mobilització, ja sigui de voluntaris per a organitzar-les com de participants, ja només ens queda que a les urnes els patriotes triem aquelles opcions que aposten per la independència i vencem als autonomistes.

"; WEditorialFot[3]="Imatges/constitucions_1704_anglesos_intro_.jpg"; WEditorialPeuFot[3]=""; WEditorialTiW[4]="Abril 10"; WEditorialTit[4]="CONTRA LA CRISI, LA PLENA SOBIRANIA"; WEditorial[4]="En les converses de carrer i en els debats dels mitjans, darrerament, s’imposa entre l’unionisme dependentista la tesi pujoliana de l’avui no toca. Com que hi ha una forta crisi econòmica, diuen, que afecta els elements més vitals de supervivència de molts dels ciutadans —pel que fa a la feina, l’habitatge o les prestacions socials—, ara no convé encarar el debat sobre la Independència. És aquesta la realitat d’avui, senyal de com i com hem avançat cap a la victòria: incapaços d’afrontar un debat rigorós i directe sobre els beneficis i els perjudicis de la nostra dependència o no del Regne d’Espanya, els nostres espanyolistes es refugien en arguments perifèrics, conjunturals.

És cert, però, que des de l’independentisme no se senten prous veus de rèplica contra una fal•làcia tan evident: per lluitar contra la crisi és més necessari que mai que el nostre país i els seus ciutadans disposin d’un Estat propi, capaç de defensar els seus interessos. Trenta anys d’autonomisme han contribuït decisivament a espanyolitzar-nos també pel que fa a la nostra capacitat d’iniciativa econòmica, durant segles element clau del nostre desenvolupament i avui ferida de mort. Les darreres dècades han consagrat al nostre país un model econòmic —denunciat des de fa molts anys per patriotes com en Xavier Roig— de preponderància absoluta del totxo i la tovallola, del sector immobiliari i del turisme. Al mateix temps, el procés de globalització ha anat posant en seriós compromís la competitivitat de la nostra indústria, fins ara un actiu principalíssim de l’economia catalana.

Superar aquest atzucac exigirà al nostre país profundes reformes estructurals del seu sistema productiu i laboral que caldrà aplicar amb mà ferma durant anys per intentar surar enmig de la tempesta. Des del punt de vista de la lògica racional més elemental, el primer d’aquests canvis ens hauria de permetre disposar d’un Estat capaç d’impulsar a Catalunya les mesures que a Europa i als Estats Units s’han revelat més eficients contra la crisi, d’acord amb els nostres interessos i comptant amb la plenitud dels nostres recursos. I aquesta necessitat encara resulta més punyent davant l’absoluta desorientació de l’actual Govern espanyol, entestat a continuar malbaratant els nostres diners amb l’aplicació de mesures que pretenen consolidar sectors econòmics que no tenen viabilitat de futur en les seves dimensions actuals.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal més que mai un Estat que, donant per acabat l’espoli fiscal, recapti la totalitat dels impostos dels catalans i els reverteixi cap a la nostra economia mancada de capitals, nodrint de recursos aquelles empreses capaces de posar en marxa iniciatives emprenedores i, per tant, de crear llocs de treball.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal un Estat propi capaç de sostenir el nivell adquisitiu dels pensionistes del nostre país.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal un Estat propi capaç d’afrontar els costos sobre els serveis públics de la integració de la població immigrada.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal un Estat propi capaç d’aplicar les mesures fiscals i impositives més assenyades.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal un Estat propi capaç de sostenir uns serveis de Salut en contínua degradació.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal un Estat propi capaç de subvenir a les necessitats dels centenars de milers de pobres que viuen a les nostres viles i ciutats.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal un Estat propi capaç de facilitar formació als treballadors que volen redirigir la seva activitat a nous sectors de més valor afegit.

És precisament per que hi ha crisi que ens cal un Estat propi capaç... I la llista de necessitats seria gairebé inacabable.

És aquest el dictat actual de la responsabilitat. I cal que els polítics que diuen representar aquest país ho tinguin ben clar. Els temps que corren posen davant dels ulls la necessitat ineludible d’afrontar els reptes de la crisi econòmica des de noves bases estructurals. L’Estat propi és la primera condició, la resta, pegats acomodaticis que ens portaran a una situació encara pitjor l’endemà. La responsabilitat en el moment present no rau a apuntalar per enèsima vegada un Estat impropi que retalla sistemàticament les nostres possibilitats de redreç amb successius passos de rosca centralitzadors. No consisteix a ajudar-lo a alçar el vol per a que, una vegada guarit amb les nostres medicines, faci una passa més en la destrucció de la nostra nació. La responsabilitat, avui, rau en la lluita per la conquesta d’un Estat propi que permeti al nostre país disposar dels mateixos instruments que totes les altres comunitats nacionals del món fan servir per aconseguir el benestar dels seus ciutadans. Ni més, ni menys.

"; WEditorialFot[4]="Imatges/crisi.jpg"; WEditorialPeuFot[4]=""; WEditorialTiW[5]="Març 10"; WEditorialTit[5]="MERCAT I ESTAT"; WEditorial[5]="La llei del cinema que impulsa el govern de la Generalitat de Catalunya pretén que la quota del català a la gran pantalla passi del 3% al 50% (actualment el 97% en espanyol). Els exhibidors varen organitzar un tancament empresarial el proppassat gener contra aquesta possibilitat. Algunes sales han denunciat pressions de la indústria cinematogràfica per a abaixar persiana. Segons els exhibidors, les productores nord-americanes rebutgen assumir el sobrecost de més doblatges i subtitulacions; cas d’aprovar-se la llei, diuen, deixaran d’enviar pel•lícules a Catalunya. Com a derivada, les majors temen una rèplica del cas català en un marc lingüísticopolític tan complex com és Europa.

D’aquest enfrontament desigual cal treure’n una conclusió principal: les lleis del mercat no van, necessàriament, a favor de les nacions minoritzades, ans tendeixen a la uniformització cultural. Estats tan consolidats com el francès porten anys abanderats en l’excepció cultural –i han aconseguit una indústria cinematogràfica prou potent. L’aplicació sense control de les lleis econòmiques duu a la uniformització cultural; els sobrecostos adduïts per les productores en són la mostra.

L’espanyolisme, tot i la seva matriu borbònicoestatista, ho ha entès bé: els seus ideòlegs, de fa temps, s’emparen en la llibertat d’empresa i conceptes semblants per a justificar la seva croada genocida. Saben que la llei de la selva no ens afavoreix. El pensament únic liberal, ara sortosament esberlat per la crisi econòmica mundial, ha ofegat una resposta ideològica que reivindiqui l’acció de l’Estat quan cal. I en qüestions lingüístiques cal, i molt. I sense contemplacions.

Aquesta llei, tot i significar, com diem més amunt, un avenç respecte el llegat cinematogràfic del franquisme, no és el que els independentistes volem. La medalla que ara es penja ERC està escapçada per la paritat espanyol/català.

També cal lamentar les objeccions proferides per CiU contra la llei, escudant-se en la llibertat de mercat. Són objeccions impròpies de qui es diu nacionalista, com si els interessos de Hollywood fossin, per a aquesta coalició, més importants que la supervivència de la llengua. Volem creure que aquesta lletja patinada es deu a una maniobra tacticista a oblidar i no a res de més profund. No s’entendria quan el partit gran de la coalició s’està encaminant cap a posicionaments nacionals més ferms que abans.

"; WEditorialFot[5]="Imatges/1265065082cinema.jpg"; WEditorialPeuFot[5]=""; WEditorialTiW[6]="Gener 10"; WEditorialTit[6]="PROU! PROU SERVILISME ALS COLONITZADORS!"; WEditorial[6]="Per si no en teníem prou de servilisme i botiflerisme al llarg d’aquests anys (amb els últims episodis de l’Arxiu Centelles i l’oposició a la minsa Llei del Cinema) a l’Estat espanyol, ara des de les històricament maltractades Terres de l’Ebre s’ofereix que aquest hi pugui abocar totes les seves deixalles nuclears i les dels Estats que paguin per fer-ho.

Des de la instauració de l’Estat de les autonomies d’aquesta monarquia, amb 23 anys de regionalisme de dretes i 7 més d’autonomisme d’esquerres, les Terres de l’Ebre han estat les comarques més marginades pels diferents governs autonòmics i foren designades com l’abocador del Principat.

A les Terres de l’Ebre, tot i l’oposició de tot el País, s’instal•laren 4, no 1 ni 2 ni 3, sinó 4, centrals nuclears per abastar d’energia a tot l’Estat i una altra al País Valencià i 4 a Espanya, i el projecte de fer-ne una a Euskalherria va quedar frenat per l’oposició civil i els atacs de l’organització ETA. Heus aquí un exemple més de colonialisme: 5 centrals als Països Catalans i 4 a Espanya, és a dir, més de la meitat a casa nostra, concretament el 55’55%.

L’Alcalde d’Ascó i els 6 regidors que hi van votar a favor (4 de CiU, 1 del PSC-PSOE i 2 independents) no poden fer de “mamporreros” de l’Estat espanyol a les Terres de l’Ebre. Aquest gest institucional és una traïció al País i a la seva gent, especialment a les de les Terres de l’Ebre, ja prou castigades. L’argument de l’autonomia municipal ni és legítim ni acceptable quan les conseqüències d’aquesta decisió afecten supramunicipalment. És absolutament ridícul que per obrir una superfície comercial es necessiti el permís del govern autonòmic i, en canvi, per instal•lar un magatzem de deixalles nuclears amb la majoria del Ple municipal n’hi hagi prou; sobretot quan els regidors escollits no defensaven en els seus programes electorals aquesta instal•lació al municipi, quina legitimació social i ciutadana tenen?

Per si no fos prou, una resolució parlamentària proposada per ERC i aprovada per la comissió d’Economia, Finances i Pressupost l’11 de març del 2008, rebutjava “... la possible instal•lació d’un magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya”. El Parlament també instava la Generalitat a demanar al govern espanyol que desestimés de forma clara i definitiva qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitat en el territori de Catalunya.

Només aplicant el compliment de la normativa internacional, el conveni Aarhus en matèria energètica, que demana als governs que obrin un procés de participació ciutadana abans de prendre una decisió d’aquestes característiques, aquest despropòsit ja no tindria futur. Evidentment l’Estat espanyol no ha obert cap procés d’aquest tipus. És més, la Unió Europea a través del projecte Argona demana un consens ampli entre els ciutadans i les Administracions per portar a terme la realització d’una instal•lació d’aquest tipus. Però, és clar, l’Estat i els seus còmplices actuen com sempre, no necessiten complir amb aquests requisits democràtics tan estesos a la resta del Món quan es tracta de la seva colònia catalana.

Tècnicament és una bogeria afegir un equipament d’aquestes característiques en una zona tan petita i saturada per 4 centrals nuclears antigues i amb un historial d’accidents i problemes a les seves esquenes, com hem anat patint al llarg d’aquests darrers anys sobretot.

Per si no acabés aquí el col•laboracionisme, el germà de l’alcalde de Vic i gerent de l’AMAC (Assemblea de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears) va avalar la candidatura formal al “Ministerio de Industria”, i l’impresentable alcalde de Riba-Roja d’Ebre deia, en castellà evidentment, que potser les Terres de l’Ebre haurien de marxar de Catalunya per anar a altres terres, això sí, sense especificar quina destinació.

A banda d’aquest escenari proespanyol, i com ja va quedar demostrat quan van defensar el riu, la gent de les Terres de l’Ebre ha començat a plantar cara i a defensar el territori davant aquests botiflers.

A l’àrea nuclear d’Ascó, 5 municipis que formen part de l’AMAC han aprovat mocions en contra del cementiri de residus radioactius: Flix, la Fatarella, el Molar, Móra d’Ebre i Corbera d’Ebre. Cal especificar que aquests pobles representen el 58% (11.631 habitants) d’aquesta àrea nuclear. Sembla ser que properament la Torre de l’Espanyol i Vinebre també es posicionaran en contra del cementiri de residus radioactius.

A més, la candidatura d’Ascó no compta amb el suport ni de 62 ajuntaments del seu entorn ni de 8 consells comarcals (inclòs el de la Ribera d’Ebre), que han aprovat mocions en contra del cementiri de residus radioactius. Així mateix, no compta amb el suport del Parlament de Catalunya ni del Govern de la Generalitat.

Prou espanyolisme, prou col•laboracionisme!

Endavant les Terres de l’Ebre i la seva gent!

"; WEditorialFot[6]="Imatges/pancarta_NO_MTC.jpg"; WEditorialPeuFot[6]="Manifestació a Ascó el 24 de gener d´enguany"; WEditorialTiW[7]="Gener 10"; WEditorialTit[7]="CONSULTES QUE OBREN UN TEMPS DECISIU"; WEditorial[7]="Fa pocs dies, a la nostra ràdio nacional, es vivia una escena que podríem titllar d’hilarant, si no fos que ens juguem el futur del país i la seva gent.

Preguntat l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Felix Ballesteros, per la seva oposició a la celebració de la Consulta sobre la Independència a la seva ciutat, la resposta fou la següent: ´sóc molt respectuós amb les idees dels convocants (curiós respecte, que es concreta en oposició a que se celebri la consulta), però no podem oferir als ciutadans camins sense sortida ni generar frustracions´.

L’afirmació hauria estat errònia però almenys coherent si el senyor alcalde l’hagués acabada aquí. El problema és que va afegir: jo sóc federalista. I es veu que defensar avui el federalisme en oposició a la plena sobirania, davant la situació de bloqueig i tancament definitiu de l’estat autonòmic que defensen PSOE i PP (partits que representen el 85% del cens electoral espanyol) no provoca frustració ni ofereix camins sense sortida!

Pel que es veu, demanar tres molles quan te’n regategen una és molt il•lusionant i resoldrà els problemes dels catalans.

Expressions com la de l’alcalde Ballesteros posen de relleu la desorientació de bona part dels partits catalans, molt especialment dels polítics unionistes, davant la celebració de les Consultes sobre la Independència del passat 13 de desembre.

Des de la nostra entitat, implicats com hem estat en la seva organització i desenvolupament, les considerem un èxit esclatant (expressió d’un dels nostres polítics en valorar-les).

La mobilització aconseguida a 167 municipis de prop de 15.000 voluntaris i 200.000 votants és una demostració de múscul del moviment independentista al nostre país sense precedents. Cap altra organització transversal, construïda des de baix, ha aplegat tanta gent des de l’Assemblea de Catalunya, ni ha unificat tantes voluntats i sentiments des de les manifestacions pel “No a la Guerra”.

Si les innecessàries i personalistes baralles posteriors no malmeten el procés, la mobilització del passat 13 de desembre ofereix unes possibilitats de penetració en el cos social i electoral de gran profunditat, capaç de fer arribar el nostre SÍ a la sobirania a capes cada vegada més i més àmplies.

La ràbia contra les consultes amb que (en la mateixa emissora de ràdio) s’expressava ja abans un eximi professor comunista d’Història Contemporània, és el millor testimoni d’aquesta realitat: en temps de descrèdit d’antigues ideologies com la seva i dels actuals polítics, som l’únic moviment polític capaç d’engrescar a una part substancial de la ciutadania. I això fa por.

I més por que farà, perquè la tendència demoscòpica envers el domini dels independentistes sembla no tenir aturador. I els indicis es multipliquen, tant als mitjans de comunicació afins com als, fins ara, radicalment contraris (que, per cert, en alguns moments ara ja comencen a no semblar-ho tant).

Fa algunes setmanes El Periódico de Catalunya publicava un enquesta relativa al sentit del vot en un hipotètic referèndum de caràcter vinculant sobre la independència en què els vots afirmatius se situaven a poc més d’un punt dels vots negatius.

Aquesta situació d’empat tècnic ha estat valorada per molts mitjans i comentaristes polítics, però per veure la magnitud del desplaçament de masses tectòniques que s’està produint al nostre país, cal tenir en compte les dades que oferia l’enquesta publicada pel mateix diari el novembre del 2007, ara fa, doncs, pràcticament dos anys, quan la distància entre independentistes i unionistes es situava en deu punts.

En el gràfic adjunt podeu veure l’evolució del percentatge de ciutadans que votarien afirmativament recollits per les dues enquestes, distribuïts segons el seu record de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, en el cas dels quatre grans partits presents a l’hemicicle del Parc de la Ciutadella.

L’evolució en el cas dels votants del PSC i de CiU, que constitueixen l’espai central del cos electoral català, sembla veritablement espectacular, tenint en compte que parlem d’un espai curt de temps.

Així, quan José Antonio Alonso, responsable del PSOE al Congreso de los Diputados titlla les Consultes del 13-D de “pantomima” hauria de saber que gairebé un de cada tres votants del PSC es manifesta favorable a la independència (amb un creixement d’un 50% en dos anys) i que els opositors a aquesta idea han caigut d’un 62,6% el 2007 a un 49,7% el 2009.

En el cas de CiU, els resultats de l’enquesta haurien de portar a una petita i absolutament necessària revolució, si no fos per la manca de visió política i estratègica que ha caracteritzat els anys de lideratge d’Artur Mas. D’acord amb les dades de l’enquesta el suport a la independència és clarament majoritari entre els votants de la federació i l’oposició a aquesta proposta de futur es situa en només un de cada quatre dels ciutadans que li’n donen suport. Davant l’evolució dels votants de CiU i del país en el seu conjunt, Artur Mas té a les seves mans en l’any decisiu que comença la possibilitat de limitar-se a gestionar l’autonomia esdevenint un tap als anhels de sobirania, o de passar a la història i liderar veritablement el país, posant damunt la taula una proposta obertament independentista.

Molt ens temem que optarà per la primera opció. I tot i així la força del moviment per la llibertat al nostre País és tan i tan poderós que potser acabarà per endur-se per davant a tots aquells que per covardia no han sabut mesurar-lo.

"; WEditorialFot[7]="Imatges/GRAFICAGENER10.jpg"; WEditorialPeuFot[7]="evolució del percentatge de ciutadans que votarien SÍ"; WEditorialTiW[8]="DECEMBRE 09"; WEditorialTit[8]="LLEI ELECTORAL: DE COM LA CORRUPCIÓ SACSEJA L´OASI AUTONOMISTA"; WEditorial[8]="La operació “Pretòria” comandada per Baltasar Garzón a l’empara de la judicatura espanyola, aquell braç executor de l’Estat que permet la Falange i actua contra, entre d’altres, les consultes democràtiques pel dret a decidir, ves per on a remogut els fonaments de “l’oasi català”, aquell oasi autonòmic i regionalista que ja no sap com sobreviure i que ja ha esdevingut un autèntic desert àrid per a la nostra Pàtria, i a descongelat el projecte de llei electoral que els principals artífexs i vividors de l’oasi (CiU i PSC-PSOE) havien posat al congelador legislatiu.

Fa més de 30 anys que tot i tenir capacitat legislativa per a fer-ho, CiU i el PSC-PSOE han fet servir la seva força dins l’autonomia per impedir que el Principat en fos la única que no tingués llei electoral pròpia i es regís per l’espanyola què, evidentment no reflexa la nostra realitat.

L’autonomisme ha passat en pocs dies de demanar que no es toquessin les coses: ja sigui per boca de dos tòtems espanyolistes del PSC-PSOE, com el portaveu parlamentari Joan Ferran, que reiterava que pel seu partit aquesta ponència s’hauria de constituir a principis de legislatura i com el secretari d’organització José Zaragoza; ja sigui pels dirigents de la federació CiU que l’únic que perseguien amb l’impuls de la ponència (curiosament signada per tots els grups) era desgastar el tripartit autonòmic.

I vet aquí que l’anomenada operació “Pretòria”, ha motivat de cop els partits amb presumptes implicats a la presó per corrupció urbanística a l’oasi. Primer el president de l’executiu autonòmic Montilla i després el president del parlament autonòmic Benach, s’han apressat a recuperar un projecte de llei electoral que ningú volia abordar en aquests moments.

José Montilla va assistir excepcionalment a la reunió ordinària que el grup parlamentari del PSC-PSOE celebra abans de començar cada ple al Parlament amb l’objectiu d’animar els diputats socialistes a accelerar la llei electoral per combatre, en part, la desafecció provocada pels casos de corrupció. Acte seguit, la segona autoritat autonòmica, Ernest Benach, va traslladar als partits polítics parlamentaris que havia arribat l’hora d’actuar i reaccionar després dels presumptes casos de corrupció a Catalunya.

Sense sorpreses, veiem com la punta de llança de l’autonomisme s’ha posat d’acord per a reformar la llei electoral, proposta que havia estat menystinguda en el seu moment quan el conseller Ausàs, com a titular de Governació i Administracions Públiques, va anunciar-ne formalment la proposta. Així doncs, en comptes de definir el sistema electoral en ús de les actuals competències, fan servir l’esmentada reforma com la solució als problemes de corrupció que els han sacsejat o, directament, com una bona cortina de fum.

I quina proposta ens fan els autonomistes?

Tant el PSC-PSOE com CiU estan d’acord en què la nova llei electoral tingui un sistema de votació doble (model alemany), és a dir, per una banda es votarien els partits i, per l’altra, diputats territorials d’elecció directa. L’únic punt en desacord que mantenen encara avui és la dimensió territorial de les circumscripcions.

CiU demana un sistema amb circumscripcions comarcals i districtes de Barcelona, això vol dir que els representants territorials tindran un escó assegurat al Parlament que no anirà en detriment del nombre de diputats que aconsegueixi cada partit en l’altra votació.
El PSC-PSOE defensa que els diputats uninominals elegits pel territori no s’afegeixin als diputats aconseguits pels partits, sinó que es restin, això vol dir que la llista “nacional” és la que estableix el percentatge de diputats que té un partit, i els diputats territorials assolits resten del nombre total.

L’opció convergent afavoreix els partits amb major implantació territorial en detriment dels que concentren la major part dels seus vots a les zones més poblades com l’àrea metropolitana. En canvi l’opció socialista afavoreix les zones amb més concentració demogràfica en detriment del pes electoral dels territoris amb menys població.

A l’altra banda de la taula tenim en solitari ERC, els independentistes parlamentaris reclamen proporcionalitat, llistes desbloquejades i ’més transparència’, en la línia del document realitzat per un grup d’experts proposats pels grups parlamentaris.

Pel que fa al model alemany, cal assenyalar que és un sistema que, evidentment, prima les dues grans formacions polítiques i que és molt complicat, tant complicat que els propis alemanys i concretament el seu Tribunal Federal acaba d’instar a la seva modificació perquè és un destorb per a la pluralitat democràtica.

I que diu la comissió d’experts creada el 2007 per la Generalitat per tal de preparar el terreny a la nova Llei electoral catalana?

Doncs el primer que deia a les seves conclusions era que desaconsellava explícitament adoptar el model alemany, que estableix un sistema de doble vot que afavoreix les formacions grans, precisament el model que aquests dies defensen PSC-PSOE i CiU. Segons els experts, el doble vot establiria districtes que serien inevitablement molt desiguals en població i això desafavoriria bona part del territori. Al seu informe final els experts recomanaven una llista oberta de partit amb vots preferents, el model conegut com a llistes desbloquejades.

A la pàgina 82, els experts dictaminen el següent quant el sistema de doble vot, el model alemany que defensen els partits majoritaris al Principat:

“El doble vot té avantatges per a la proximitat i la relació entre els electors i els elegits. Però una dificultat important per establir-lo a Catalunya es deriva de la discussió que es generaria en dissenyar petits districtes uninominals per a la selecció dels candidats individuals. Precisament per la distribució molt desigual de la població en el territori que abans hem remarcat, aquests districtes serien inevitablement molt desiguals en població. D’altra banda, el doble vot faria que hi hagués al Parlament diputats elegits d’una llista tancada i diputats votats personalment, és a dir, amb dos criteris i dos tipus de vincles amb l’electorat diferents. Per aquests motius, no proposem adoptar el doble vot per a les eleccions del Parlament de Catalunya.”

Segons els experts, el sistema ideal per Catalunya seria el següent (també a la pàgina 82 de l’informe final):

Sistema proposat: Llista oberta amb vots preferents

“La forma de vot que proposem, la llista oberta de partit amb vots preferents, també dita llista desbloquejada, permet que el votant triï una llista de partit tal com ha estat presentada o expressi les seves preferències per alguns candidats individuals de la llista. La manera d’expressar les preferències per candidats individuals és senzillament marcar una creu al costat dels seus noms. Els candidats que obtenen més d’una quantitat o proporció predeterminada de vots preferents resulten elegits abans que els altres candidats, encara que figurin més avall en la llista.”

Ateses les intencions dels autonomistes i vist l’informe de la comissió d’experts, els independentistes haurien de fer seva la proposta dels experts, perquè és la proposta més democràtica i més republicana, i perquè, no ens enganyem, és la que més afavoreix els interessos electorals dels actuals independentistes parlamentaris i de la resta d’organitzacions patriòtiques que decideixin presentar-se a les properes comtesses electorals, i com que no tenim exèrcit propi, la única manera d’independitzar-nos és tenir una majoria independentista que proclami el xoc institucional contra l’Estat: la declaració unilateral d’independència al Parlament.

Nota: en aquesta adreça trobareu l’informe de la comissió d’experts que va rebre l’encàrrec per part de l’aleshores conseller de Governació i Administracions Públiques Joan Puigcercós.

Http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Eleccions/Documents/Info%20general/Arxius/Informe%20final_pdf.pdf

"; WEditorialFot[8]="Imatges/eleccions-paperetes.jpg"; WEditorialPeuFot[8]=""; WEditorialTiW[9]="Novembre 09"; WEditorialTit[9]="EL PODER"; WEditorial[9]="Els Països Catalans estan essent sacsejats per casos de corrupció: Sant Cebrià, Santa Coloma, Ciutat de Mallorca, el País Valencià… El comú denominador és la col•lusió entre polítics no independentistes i operadors immobiliaris. La reacció ciutadana oscil•la entre l’escarafall fatalista i la indiferència.

Del darrer episodi, a Santa Coloma, n’estalviarem detalls i protagonistes, a bastament coneguts. El soroll mediàtic ha focalitzat les ires populars en els presumptes delinqüents, tots ells sociovergents (no independentistes, recordem-ho). El personatge que posa la trama al descobert és el jutge Garzón, acompanyat del seu braç executor, la guàrdia civil (saltant-se, per cert, les competències policials detentades pels mossos).
Un observador ingenu pot alegrar-se de l’actuació policiacojudicial endegada. Aquí és on cal trobar la raó per la qual l’Estat espanyol ha actuat ara i amb l’aparatositat pròpia de Garzón, palesada ja el 1992.

L’increment de l’independentisme al Principat és, en bona part, fruit del desprestigi de l’Estat espanyol a tots nivells, que ara no relacionarem. Una actuació mediàtica i contundent, dirigida des de Madrid i amb la guàrdia civil d’ariet ocupant ajuntaments catalans, és un advertiment de què pot passar si aquí s’emprèn –que s’ha emprès- el camí vers la independència. Els espanyols han de demostrar qui té el poder. Els corruptes “pretorians” han estat l’excusa perfecta per al desplegament de la força. Als escèptics, els recordarem que la ràtzia del 1992 contra exmilitants de Terra Lliure no tenia cap altre objectiu que la prevenció davant dels jocs olímpics de Barcelona. Fou una operació que s’endegà en el moment políticament oportú. Alguns dels protagonistes dels fets ho han reconegut passats els anys.

L’acció judicial espanyola té dues derivades més. La primera és el desviament de l’atenció en un moment en què la sentència sobre l’estatut d’autonomia és imminent. El rebombori agafa els partits amb vincles amb els imputats a contrapèl a l’hora de respondre a una sentència restrictiva. La segona derivada és la dels fets destapats, afegits al cas Millet, que posen de manifest en què ha consistit la sociovergència que tots els independentistes no ens hem cansat de blasmar. Una sociovergència que s’ha adaptat plenament a l’immemorial model corrupte propi d’Espanya. La regeneració ètica només pot venir a partir del trencament amb Espanya (i França).

"; WEditorialFot[9]="Imatges/bitllets.jpg"; WEditorialPeuFot[9]=""; WEditorialTiW[10]="Octubre 09"; WEditorialTit[10]="La consulta d’Arenys de Munt, una alenada de llibertat"; WEditorial[10]="La jornada del passat 13 de setembre a la vila del Maresme ha sacsejat la política catalana més enllà del que era raonable sospitar. En la situació que vivim de descrèdit gairebé total dels polítics i molt en especial dels partits, l’èxit de la iniciativa, com no podia ser d’una altra manera, cal cercar-lo sobretot en el fet que hagi sortit del si de la societat civil. En aquest sentit, no podem sinó estar orgullosos que un membre de la nostra associació, n’Agustí Barrera membre del MAPA, n’hagi tingut un paper rellevant en la seva organització.

L’èxit de les consultes sobre la independència de Catalunya durant els propers mesos caldrà assegurar-lo precisament defensant la iniciativa preponderant de les entitats de la societat civil en el procés de convocatòria i celebració, ben aïllades de qualsevol intent de segrest per part dels partits polítics. Són els forts llaços personals i familiars que estructuren encara la societat civil de moltes viles i algunes ciutats del nostre país, allò que permetrà una participació massiva en les consultes dels propers mesos. Des de la nostra associació hem defensat durant anys la necessitat de recuperar un ens unitari de caràcter civil, no partidari, com a eina essencial per a la recuperació de la nostra identitat i per tal d’assolir una acció eficaç que trenqui l’eixorca dinàmica política que ha imposat al nostre país l’autonomisme.

La consulta d’Arenys de Munt ha provocat una onada capaç de sacsejar totes les formacions polítiques del nostre país. Partits que, de fa temps, reclosos en el seu món particular on predomina habitualment el més pur tacticisme, no poden sinó anar a remolc de la iniciativa popular. Pel que fa a les organitzacions d’estricta obediència nacional, és així com ERC ha retrobat el nord perdut (encara que puguem sospitar que més per oportunisme que per pròpia convicció) i ha començat a impulsar la celebració de les consultes en un bon nombre de poblacions; és per als republicans, sens dubte, un moment de màxima responsabilitat, atesa la gens negligible força municipal (en alcaldes i regidors) de què disposen.

Amb honroses excepcions, no podem dir que el tremp de CiU (en especial en aquells indrets en els quals els grups municipals són controlats per UDC) hagi estat el que calia esperar d’una força que es diu orientada a reforçar al dret a decidir dels catalans. A més no s’ha d’oblidar que a l’Estatut del 30-S, quant als referèndums, s’atorgava a la Generalitat la competència exclusiva, però el pacte ZP-Mas no se’l va carregar, va fer una cosa pitjor i va solucionar el problema als espanyols afegint el següent: “... Salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució espanyola”, que és l’article que atorga la competència exclusiva a l’Estat espanyol quant a les convocatòries de referèndums.

Reagrupament, finalment, ha estat capaç de sumar-se discretament (amb un Carretero que defuig protagonisme en la jornada electoral del 13 de setembre) per donar-hi suport, abandonant la rigidesa de les primeres reaccions, aparentment contràries a la celebració de consultes, defensant només una única acció política de força al Parlament.

La reacció dels sectors polítics espanyolistes dins i fora de Catalunya (de la Falange no cal ni parlar-ne) ha estat molt i molt llunyana a una interpretació raonable dels fets, fins al punt de denotar una desorientació gairebé absoluta. La defensa del dret de manifestació dels feixistes contraposada a l’aposta sense fissures (des del virrei Rangel a la vicepresidenta de la Vega) per la prohibició de la lliure expressió democràtica, amb les urnes i els vots, dels ciutadans, ha estat d’una força increïble, del tot il•lustrativa de la feblesa democràtica sobre la que se sustenta el règim constitucional espanyol.

Un exemple fefaent d’aquesta radical desorientació ens l’oferia al diari dels Godó l’il•lustre teòric nacionalista i pare de Ciutadans, el catedràtic Francesc de Carreras. A parer seu, el resultat d’Arenys de Munt era del tot lògic, atès que, segons deduïa despectivament, la suma dels vots favorables a la independència venia a ser només la mateixa que la dels grups municipals que havien emparat la consulta, és a dir, CiU, ERC, les CUP i la variant local d’ICV. És a dir, el catedràtic de Carreras trobava lògic i normal que tots els partidaris d’aquestes formacions votessin per la independència, sense adonar-se que, traslladar aquest raonament al conjunt del país suposaria una majoria independentista al Parlament de Catalunya de 81 diputats a 54.

Desitgem que, a través de la difusió de les consultes a més i més municipis, i d’altres iniciatives en marxa d’esperit unitari, els propers mesos esdevinguin fonamentals (i bons indicis n’hi ha) per a la conformació d’una majoria social i política partidària de l’obtenció d’un Estat propi per a Catalunya, necessitat urgentíssima si volem donar resposta a les demandes i als anhels d’una part molt important de la nostra societat civil, oblidant protagonismes i caïnismes eixorcs.

I si l’anàlisi quantitativa de l’il•lustre jurista de Carreras no fos ben aviat, al cap i a la fi, tan errada?

"; WEditorialFot[10]="Imatges/referendum-arenys-13-set-2009-resultats.jpg"; WEditorialPeuFot[10]=""; WEditorialTiW[11]="Setembre 09"; WEditorialTit[11]="VERGONYA CAVALLERS, VERGONYA!"; WEditorial[11]="“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser – segons el ’Libre dels feyts’– el crit del rei Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar contra els musulmans i veié que els seus cavallers no gosaven fer ni un pas: un crit exigint dignitat.

Els escarafalls dels que ara s’indignen perquè hi haurà una sentència del TCE suposadament en contra de l’Estatut, haurien de recordar que Espanya ja va marcar el sostre autonòmic quan va retallar l’Estatut del 30S votat àmpliament pel Parlament autonòmic del Principat: amb les 62 esmenes que el PSC va trametre contra el text que acabava de votar (d’això se’n diu botiflerisme) i amb el pacte ZP-Mas a la Moncloa (d’això se’n diu col•laboracionisme).

L’Estatut del 30S amb uns objectius de mínims nacionals (llengua, finançament, bilateralitat), després del famós “apoyaré...” del president del Govern espanyol considerat “federalista” per alguns il•lusos, del ribot del Guerra, de la traïció del PSC, del col•laboracionisme de CiU, del què farem d’ERC (amb l’antic president a favor del SÍ, de la resta de la direcció pel vot nul polític i de la base militant per un NO amb tota la dignitat patriòtica) en va quedar sense.

Aquest 9 d’agost, l’expresident autonòmic Maragall, a l’empara del període vacacional, va publicar un article al diari AVUI proposant una manifestació en defensa de l’Estatut ZP-Mas, amb un argumentari pobre, molt pobre, i hi deia: “Va néixer (l’Estatut) ..., per un acord final entre Ernest Maragall, un xicot de CiU (deu ser el Francesc Homs) i l’Iceta”. No parla de la famosa truita de dos ous, però algú pot assenyalar què han fet aquests tres personatges per l’alliberament nacional d’aquest País?

L’endemà de les manifestacions multitudinàries del 18/02/06 i del 01/12/07, els partits nacionals no van voler o no van saber traslladar a l’acció política el que volia aquella part important de la ciutadania. Fet que va permetre a l’unionisme espanyol a Catalunya, la cara majoritària del qual és el PSC, esquivar-ne els costos polítics i oferir a la seva central de Madrid 25 diputats a les Corts espanyoles. A sobre hem pogut veure com a aquestes Corts els partits nacionals ara sí ara també ofereixen el seu suport i col•laboració al Govern espanyol per pràcticament res de res. “Xangai no és Pekín” com dirien els del grup musical Antònia Font.

Evidentment, tant el Govern com el Parlament autonòmics del Principat i els mateixos partits que van elaborar i votar l’Estatut del 30S (inclosos els que el van rebaixar) hauran de dir quelcom encara que sigui per tacticisme electoral; però qui ha de respondre és la ciutadania, una ciutadania que s’ha d’adonar que no podem continuar ni un segon més amb Espanya, que el catalanisme s’ha entestat més de 100 anys a trobar-hi un encaix i que mai no n’ha aconseguit res de res, ans al contrari ens han intentat fer desaparèixer com a poble sempre i només cal veure els dos intents genocides de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco contra la nostra Nació.

D’aquesta futura manifestació els partits nacionals n’hauran de treure una única lectura: que la ciutadania està farta de tacticismes electorals i de governs autonòmics; que l’oferta electoral ha de ser un compromís amb la lluita, en aquest cas institucional, per a la llibertat de Catalunya, la qual cosa es tradueix en anar per feina i provocar un xoc institucional contra Espanya, ara, no el 2014. I si no sumen entre tots no col•laborar més amb l’autonomisme espanyol.

Espanya sempre anirà en contra de qualsevol intent de trencar la nostra submissió nacional, ho ha fet sempre, fa 300 anys i els que pugui. Dictadura, democràcia, monarquia o república, sempre serà espanyola, afluixaran una mica quan els interessi, com a l’inici d’aquest període monàrquicoconstitucional, però quan toqui tornaran a estrènyer el llaç. I això serà així fins que algú o alguns siguin capaços d’unificar l’objectiu, sumar els esforços de tots i anar cap a la independència i la creació d’un Estat català, l’única fórmula que ens permetrà la nostra supervivència com a Nació.

Cal recordar també que el PP no és l’únic actor polític que ha portat aquest Estatut al TCE, també l’ha portat el militant i dirigent del PSOE Enrique Múgica aprofitant el seu càrrec institucional de “defensor del pueblo español”.

Aquells que diuen (com el President autonòmic Montilla) que existeix un pacte entre Espanya i el Principat menteixen descaradament, Catalunya MAI no ha pactat res amb Espanya, Espanya va decidir sotmetre’ns militarment i va guanyar, aquest és l’únic “pacte” existent. Un pacte és entre dues parts, i això voldria dir que Espanya és una cosa i Catalunya una altra, i això és fals jurídicament i constitucional: Espanya és el tot (sobirana i indivisible) i Catalunya n’és una part, és un pacte inexistent. La concessió d’autonomia de l’Estat al Principat és la mateixa que atorga a les 17 autonomies més amb els seus 17 estatuts corresponents.

Amb tot aquest desgavell estatutari, Espanya ja ha aconseguit el que volia, que és ni més ni menys que l’”statu quo” que pretenia modificar-se mínimament quedi en un no res.

Tot i que a l’article segon del títol preliminar de l’Estatut hi diu: “Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya”, el text prossegueix dient que “s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució espanyola”. Convé recordar, doncs, als partit nacionals que col•laboren o que dubten essencialment en el seu devenir polític dins aquest món autonòmic i constitucional, que el seu deure ha de ser que el Poble català (en aquest cas el del Principat) no pot estar sotmès a res que no sigui la seva voluntat democràtica.

Un altre error és el dels independentistes d’ERC que, tot i que gràcies a les seves bases van votar en contra d’aquest text estatutari, ara són els que encapçalen la defensa d’aquest text retallat. Si algú ha d’encapçalar la defensa d’aquesta llei espanyola han de ser els unionistes, botiflers i col•laboracionistes que van votar que SÍ al text, no els que tenen com a objectiu l’Estat català.

L’independentisme ha d’aprofitar aquest malentès entre l’Estat i el Govern autonòmic per estendre’s encara més entre aquella part de la ciutadania que encara no té les coses clares en termes nacionals o que senzillament estava a l’altre bàndol: això és un problema d’ordre intern espanyol, però és un pas més dins el conflicte nacional entre Catalunya i Espanya. Aquest acció jurídica del TCE ha de servir d’exemple per a fer veure que l’autonomisme és la cara amable de la submissió a Espanya i que és un model esgotat fins i tot per als regionalistes i federalistes que l’han defensat sempre i que encara el defensen com ara Duran Lleida i acòlits.

El millor de tot plegat és veure el cinisme polític de personatges que han liderat i han defensat el model autonòmic de submissió de la nostra Pàtria a Espanya. Veure ara Pujol, Rigol, Maragall, Bassols, Sobrequés, etc, pronunciar-se volent liderar una manifestació que quan ells tenien responsabilitats institucionals i polítiques mai no van convocar i segur que haguessin rebutjat. Per què no ho van fer aleshores? Sort que sempre hem tingut patriotes de pedra picada que s’han deixat la pell pel País, com el recentment traspassat Antoni Turró del qual podeu veure una ressenya a l’apartat Societat.

"; WEditorialFot[11]="Imatges/11setFNC.jpg"; WEditorialPeuFot[11]="Enganxina dels anys 80"; WEditorialTiW[12]="Juliol 09"; WEditorialTit[12]="FINANÇAMENT: COMPTE AMB EL TRIOMFALISME"; WEditorial[12]="S’ha anunciat un acord entre el govern del Principat i l’espanyol respecte del finançament autonòmic, que també serà vigent per a la Generalitat valenciana i el govern de les Illes, a l´estar els tres territoris sota la jurisdicció de la LOFCA, pel Pacte ZP-Mas quant al Principat. Sense la pressió d’ERC l’acord ara anunciat s’hagués tancat fa molt i encara molt més a la baixa. Els de Puigcercós han fet valer la seva presència al govern de la Generalitat a fi de forçar al màxim la negociació.

El que en resulti, finalment, només es podrà avaluar amb el pas del temps. Els detalls concrets no s’han explicitat prou i les inevitables fluctuacions de l’economia poden deixar en poca cosa el que avui sembla molt. Només cal recordar el 15% de l’IRPF aconseguit el 1993 per CiU: l’IRPF s’ha demostrat com un impost declinant; l’èxit d’aleshores ha quedat deslluït amb el pas del temps.

Cal rebaixar el triomfalisme. L’acord d’avui és fill d’un estatut retallat pel pacte Mas-Zapatero, per la ribotada d’en Guerra i encara el laminarà més el tribunal constitucional. No és el resultat del primer text estatutari, votat per una majoria aclaparadora de parlamentaris, que aproximava la hisenda autonòmica al concert basconavarrès. Aquesta diferència amb el que s’aprovà fa tres anys és obviada per una majoria de partits. Anirà aflorant com el veritable pecat original de l’estatut del 2010. A partir d’un text coix, tot el que se’n derivi coixejarà. Vénen temps de peix al cove pujolià, de mercadeig i de poca alçada política.

No dubtem que la majoria sociovergent es mourà amb agilitat en aquest escenari, que ha estat sempre el seu. Convé, però, que els independentistes d’ERC no caiguin en la temptació de patrimonialitzar un èxit més aviat esquifit. No és aquest el finançament que es mereix el Principat, ni tampoc no és el finançament que hagués sorgit de l’estatut primigeni. ERC, cal recordar-ho, és un partit independentista que forma part de dos governs autonòmics d’Espanya. Aquesta participació institucional genera tensions inevitables. Cal superar-les marcant el propi territori ideològic, tot relativitzant els petits èxits que permet l’autonomia.

ERC no pot obviar que el seu entorn és, essencialment, independentista. El decandiment ideològic, quan n’hi ha hagut, ha tingut pèssimes conseqüències en vots, militància i cohesió interna. Els independentistes que militen en d’altres formacions cal que valorin amb la seva justa mesura què s’ha aconseguit, sota quines condicions i, sobretot, on s’hagués arribat sense l’actuació dels republicans. Això val tant pels que fan vida a CiU i ICV com per Rcat i CUP. Convertir ERC en un pim-pam-pum és fàcil i hom pot trobar motius, de ben segur. Cal preguntar-se, això sí, si hi havia cap altra via d’encarrilar la negociació més efectiva que la que s’ha emprès. Potser existeix, però requereix d’una majoria social molt més àmplia i que transcendeix de les sigles d’ERC. A tots els patriotes els toca eixamplar i consolidar l’espai independentista.

"; WEditorialFot[12]="Imatges/calculadora.jpg"; WEditorialPeuFot[12]=""; WEditorialTiW[13]="Juny 09"; WEditorialTit[13]="EUROPA EN EL CAMÍ DE LA NOSTRA LLIBERTAT"; WEditorial[13]="El diumenge 7 de juny tots els europeus som cridats a participar en l’elecció dels nostres representants al Parlament Europeu. Desgraciadament, nosaltres exercirem aquest dret dividits territorialment i compartint, en canvi, circumscripció amb els Estats que des de fa més de tres-cents cinquanta anys malden per destruir-nos com a poble. I ho farem en una època de doble crisi. Una fonda crisi econòmica, resultat —almenys en allò en què hem pogut incidir— de dècades de manca d’orientació dels nostres sectors productius envers nous camins tecnològics. Crisi política, arran del definitiu ensorrament del model autonòmic com a solució per al nostre problema nacional, fet que ha portat el nombre dels qui defensen la independència com a millor solució per al nostre país, segons l’enquesta periòdica del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, d’un 12,9% en novembre de 2005 a un 20,9% en maig de 2009, el que representa un augment d’un 62% en tres anys i mig. No es tracta de dues constatacions deslligades: la manca, gairebé absoluta, de veritable capacitat política del nostre Govern, com a conseqüència de l’agressió competencial permanent de l’Estat, fa que la Generalitat de Catalunya hagi de contemplar impassible, sense possibilitat d’iniciativa pròpia, l’adopció de mesures estratègiques a nivell internacional i estatal per combatre la crisi.

És en aquest context que els catalans hem d’acudir a les urnes el proper 7 de juny. Les diferents opcions ens presenten aquests dies les seves credencials. El Partit Popular manté el seu habitual to anticatalà, trencat en el cas de Vidal-Quadras, ferm en el del cap de llista. Cal destacar les declaracions del candidat Jaime Mayor Oreja, en què considera el nostre sistema educatiu com una “inmersión en la ignorancia”. Perquè, és clar, la immersió en espanyol dels alumnes andalusos, aragonesos, asturians, castellans o extremenys no els fa ignorants, sinó cultes. Perquè hi ha idiomes superiors i inferiors. En definitiva, perquè dins el Partit Popular nien posicionaments obertament xenòfobs. Per cert, convindria que algú els portés als tribunals per denunciar-ho, encara que els tribunals siguin espanyols.

L’oferta electoral espanyola amb possibilitats reals d’obtenir representació la completen els consumats transformistes del Partit dels Socialistes de Catalunya. En una elaborada producció de la factoria Iceta-Zaragoza ens presenten als perversos líders europeus de la dreta com a autors materials de la crisi. Només una escletxa: és que no s’han adonat que a aquesta col•lecció de sinistres efígies qualsevol persona amb dos dits de seny hauria d’afegir immediatament el seu amic Rodríguez Zapatero, que ens governa des del 2003 i no només no ha fet res per prevenir-la sinó que va esdevenir durant mesos el gran “negacionista” mundial de l’existència de la crisi? L’altra icona socialista de la campanya és el cartell en què la candidata Maria Badia (candidata de renovació, amb només seixanta anys d’edat!) se’ns presenta de cara i oposada a l’esquena de l’ínclit Vidal-Quadras. Davant aquesta nova apel•lació al llop ens permetem de fer un suggeriment: ja que quan convé, com ara a Euskadi, tots dos fan governs de concentració nacional espanyola en què els socialistes es mostren disposats a aplicar l’ideari totalitari de la dreta cavernícola de sempre, no seria més adequat que la candidata Badia aparegués pujada a cavall del candidat Vidal-Quadras, o que aquell, en comptes d’esquena i al costat, aparegués de cara i just al darrera de la candidata socialista?

Afortunadament, totes les enquestes apunten a l’obtenció de l’escó per part de dos lluitadors per la nostra llibertat (no així, ho lamentem pel seu compromís nacional, en el cas de l’actiu diputat Romeva). Pel que fa a Convergència i Unió, hem viscut certes contradiccions: d’una banda, ens ha engrescat i molt el fet que la coalició hagi abandonat el perfil unionista dels candidats a les darreres eleccions (Duran i Lleida i Ramon Guardans), triant el clarament nacional del candidat Ramon Tremosa, home de dilatada trajectòria professional i comunicativa al servei del país. Desgraciadament, però, en comptes d’assumir aquest canvi com a propi i potenciar-lo, les seves passes fins ara han anat en sentit de vegades contrari a l’esperat, plantejant objectius de baix perfil per al futur del nostre país, en comptes de l’únic objectiu realista i responsable que ens queda: el d’assolir de manera urgent un estat propi.

Finalment, Esquerra Republicana de Catalunya ha optat pel candidat Oriol Junqueras, home també d’incontestable compromís personal amb el país. Ha estat, sens dubte, la millor decisió presa per la direcció del partit en els temps turbulents viscuts des del gener de 2006, quan conscientment o inconscient començà a combregar amb les rodes de molí de l’autonomisme a canvi d’una hipotètica i fins ara inexistent penetració en el pastís electoral socialista. La capacitat i el caràcter independent del candidat ha provocat fins i tot la crida al vot a favor seu de persones del món sobiranista alienes al partit que representa. La coalició bastida per ERC, a més, té la virtut aquesta vegada d’una notable coherència ideològica i d’aplegar partits independentistes de la resta de nacions peninsulars no espanyoles. En precampanya, en passar de la teoria a la praxis del discurs polític, el candidat Junqueras (més que no pas el seu amic Tremosa) ha estat capaç de mantenir el mateix to d’exigència nacional que reclamem des de Catalunya 1640.

Desitgem, doncs, que un bon resultat dels candidats nacionals al Parlament europeu els permeti treballar amb intensitat i obrir camí en la única via políticament responsable que ens permetrà millorar la vida dels nostres conciutadans i assegurar el futur de les nostres filles i fills, és a dir, en la constitució d’un nou estat català en el marc cooperatiu i d’integració de la Unió Europea.

"; WEditorialFot[13]="Imatges/EleccionsEuropees2.jpg"; WEditorialPeuFot[13]=""; WEditorialTiW[14]="Maig 09"; WEditorialTit[14]="D´ABRIL 74 A ABRIL 2009"; WEditorial[14]="Abril 74, per als joves del Front Nacional de Catalunya dels anys 80, era l’himne dels patriotes que van lluitar i defensar la nostra Nació.

Des de la sortida de l’estatut del 30 de setembre del Parlament principatí, aquests darrers dos anys se’ls recordarà per ser els anys en què, especialment els espanyols, els nostres ocupants i els seus col.laboradors unionistes s’han acarnissat més contra la nostra existència en les darreres dècades i en un suposat règim democràtic occidental.

I arribem a l’abril 2009 (el Llach està retirat però podria fer-ne una nova cançó),
on ERC, per fi (teòricament) clarifica el seu lideratge i la seva proposta o full de ruta.

Per una banda Carod-Rovira, el líder de la candidatura que va quedar en segon lloc al Congrés Nacional d’aquesta formació renuncia a presentar-se com a candidat a la Generalitat de dalt i deixa camí franc a Puigcercós, guanyador del Congrés. I per una altra banda Carretero, líder de Reagrupament i opositor intern al lideratge del guanyador del Congrés, marxa del partit i proposa una nova estratègia patriòtica, amb l’objectiu final de la creació d’una alternativa electoral amb un altre full de ruta.

Per a nosaltres aquests fets no són un problema ni un pas enrera, ja no estem als anys 80 on érem molt pocs i cadascú al seu cau, després d’agafar el relleu d’un FNC que va mantenir l’independentisme dempeus contra la dictadura espanyola militar i feixista, tot i la feroç repressió.

Actualment, sobretot a la societat del Principat, l’independentisme hi té un pes important. Per això és molt important que els referents independentistes s’aclareixin internament i externa, i el temps ja posarà a cadascú i als seus fulls de ruta al seu lloc. A més això tampoc no invalida que més tard o més aviat totes aquestes divergències estratègiques arribin a coincidir i s’uneixin vers l’objectiu final, que per a tots és el mateix: dotar-nos d’un Estat Català.

Recordem que als anys 20 i 30, quant el separatisme català era hegemònic al Principat, els Macià, Companys i Cardona també tenien diferents estratègies.

No oblidem que davant tenim dos, no un, Estats, i que sense una majoria social favorable a la nostra emancipació nacional, sempre serem febles.

I com acaba la cançó del mestre:

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

"; WEditorialFot[14]="Imatges/carretero&cia.jpg"; WEditorialPeuFot[14]="Carretero, Puigcercós i Carod"; WEditorialTiW[15]="Abril 09"; WEditorialTit[15]="PER UNA NOVA CRIDA!!!"; WEditorial[15]="Tres dates han marcat un punt d’inflexió en l’àmbit nacional:

- el febrer de 2006, la primera gran manifestació a Barcelona amb el lema SOM UNA NACIÓ, TENIM EL DRET A DECIDIR (sense el suport de CiU) ;
- el desembre de 2007, la segona gran manifestació a Barcelona amb el lema PEL DRET A DECIDIR (amb el suport de CDC però sense el suport d’UDC);
- el març de 2009, la primera manifestació fora del nostre àmbit nacional, a Brussel•les, amb el lema VOLEM L’ESTAT PROPI, VOLEM DECIDIR.

És evident que el patriotisme (d’altres en dieu independentisme, sobiranisme i fins i tot hi ha qui vol recuperar el terme separatisme) es mou, que bull l’olla, i en aquest editorial no buscarem els perquès.

Des de fa temps, en els nostres editorials, anem llançant missatges favorables a la unió i coordinació de totes les entitats dels Països Catalans que treballem pel nostre alliberament nacional, al marge dels partits polítics.

Els èxits de les convocatòries abans esmentades no poden quedar a l’anecdotari, sinó que ens han de fer reflexionar i ens han de portar a una actuació conjunta de totes les associacions, plataformes, fundacions, etc., sota una coordinació nacional que ens faci més efectius i més contundents.

Necessitem ja una nova CRIDA, un nou moviment de tensió social amb els polítics (tan proclius al tacticisme en l’actualitat, quan estem patint un dels pitjors moments d’escanyament nacional de la nostra història, embolcallat en una pseudodemocràcia que a ulls internacionals debilita les nostres justes reivindicacions nacionals), que ens coordini, que generi conflictes civilitzats i atrevits (aquells que els partits politics no s’atreveixen a generar perquè estan al govern o perquè des de l’oposició no hi veuen prous guanys electorals), un nou moviment nacional que impulsi l’autodeterminació (no un nou moviment que vulgui més autogovern o busqui com encaixar dins d’Espanya o França), un nou moviment que ampliï la base social patriòtica (molta gent no vol o li fa respecte treballar dins dels partits polítics), un nou moviment que pivoti sobre dos grans eixos: la transversalitat política i l’expansió al territori, sense oblidar la Xarxa (Internet), on milers de voluntaris i entitats (com la nostra) “territorialitzem” i internacionalitzem la nostra feina.

A la segona Conferència de Debat Independentista ja s’ha començat a treballar per aconseguir aquesta unió i coordinació; esperem i encoratgem a totes les entitats de la nostra Nació a que s’hi incorporin.

Actualment, l’esperit d’una nova Crida és absolutament necessari com a eina patriòtica, ara més que mai, i entre tots hem de posar dempeus un nou moviment d’alliberament nacional, cap a la sobirania i la independència, cap a un nou Estat Català.

Sobre la possibilitat de que torni a renéixer un nou moviment com el de la Crida, fet que alarmaria els ocupants i els unionistes espanyols i francesos, llegiu les declaracions que va fer-ne el portantveu del partit lerrouxista “Ciudadanos”, el Sr. Jordi Cañas:

“Desgraciadamente, este análisis banal, fruto de una profunda debilidad intelectual y mediocridad argumental, es preocupante. El comportamiento de la Crida en los años 80 cual aprendices adelantados de los métodos utilizados por las SS alemanas de las que copiaron sus métodos de acoso y presión, ya se demostró en el pasado como una amenaza a la libertad de los ciudadanos de Cataluña. Ya entonces sus activistas vivieron al amparo y cobertura del poder político nacionalista, que les jaleaba, financiaba y apoyaba inequívocamente. La situación actual de puede multiplicar su efecto mafioso sobre la sociedad catalana hasta extremos peligrosos.”

"; WEditorialFot[15]="Imatges/crida.jpg"; WEditorialPeuFot[15]=""; WEditorialTiW[16]="Març 09"; WEditorialTit[16]="EUROPA: ELS CANDIDATS I ELS 10.000"; WEditorial[16]="Com no ocorria des de feia temps, a la propera convocatòria d’eleccions, tindrem l’oportunitat de poder triar entre dos candidats que fins ara s’han mogut clarament en el terreny de l’independentisme i del sobiranisme: Oriol Junqueras, candidat per ERC, i Ramon Tremosa, candidat per CiU. A més a més, com ja haureu pogut comprovar en directe o bé a través del nostre web, ambdós han col•laborat amb la nostra Associació d’una manera o altra.

No cal dir que ens hagués agradat més que, d’acord amb la proposta feta pel president d’ERC, Joan Puigcercós, ERC i CiU haguessin anat juntes formant una sola candidatura sobiranista a Europa, encapçalada per aquests patriotes; però de moment haurem d’esperar una altra volta la unitat dels dos partits parlamentaris, la qual cosa segueix molt verda per culpa del tacticisme d’ambdues formacions.

Però hagués estat bé defensar conjuntament els temes de País i el dret de decidir en una sola candidatura; esperem que, almenys, un cop allà, ho facin. No només per això, alhora s’hagués començat a trencar aquest buit que els separa, la unitat faria revifar el patriotisme, pressionar els unionistes i el govern espanyol per aconseguir un millor finançament de la Generalitat principatina, una millor resposta a la sentència del TC, etc.

Caldrà veure, per això, com evolucionen els dos candidats en aquest tauler electoral: en primer lloc, perquè no són polítics “professionals”, són dos prestigiosos professors universitaris: un d’història i l’altre d’economia; en segon lloc, perquè no pertanyen als “pinyols” o aparells dels respectius partits, fet que els dóna un marge polític fora d’aquestes fronteres; i en tercer lloc, caldrà veure com els afectaran les possibles aliances de les dues candidatures amb altres partits de la resta dels Països Catalans o d’altres nacions de l’Estat.

Pensem, a més, que al Parlament europeu, a banda de les qüestions legislatives, la feina d’aquests parlamentaris ha de ser la de bastir complicitats amb altres parlamentaris i grups per a defensar els interessos catalans i evidenciar el conflicte polític del Principat i dels Països Catalans amb Espanya, per tal de fer avançar el nostre reconeixement internacional.

A més a més de la propera convocatòria electoral europea, el sobiranisme té una gran cita el proper dia 7 de març amb la manifestació convocada des de la societat civil, i a la qual la nostra Associació ha donat suport des del primer dia i hi participarà amb presència de diferents socis i sòcies.

Aquesta manifestació a Brussel•les és un pas més en la lluita per la nostra causa i la seva internacionalització. Hem de deixar clar a la resta de països i estats de la Unió Europea que la nostra Nació no renuncia als seus drets legítims i que, ara més que mai, hem de poder decidir democràticament el nostre futur; evidentment, aquest futur no passa per seguir fent de colònia espanyola, sinó que passa per constituir-nos com a Estat dins de la Unió Europea.

Aquesta iniciativa promoguda per l’Associació 10.000 catalans a Brussel•les no s’hauria de quedar només en aquesta manifestació; nosaltres proposem que se’n faci una altra a Madrid, al més multitudinària possible, perquè els hi quedi clar a casa seva, a la seu des d’on es planifica i dirigeix l’espoli polític i econòmic de la nostra Nació, que el que volem els catalans NO és un nou estatut que ens subjugui més encara dins la constitució espanyola, ni un nou sistema de finançament que disfressi l’espoli fiscal al qual ens sotmeten; el que volem és poder decidir democràticament què volem ser: ser catalans i poder viure lliurement o seguir sent espanyols i francesos i fer de colònia al seu servei.

"; WEditorialFot[16]="Imatges/junki_tremosa.jpg"; WEditorialPeuFot[16]="Tremosa i Junqueras"; WEditorialTiW[17]="Gener 09"; WEditorialTit[17]="VIA MORTA"; WEditorial[17]="Mentre pengem aquest article, els socialistes catalans i espanyols estan a punt d’infantar el nou finançament de la CA de Catalunya. Abans de saber-ne el resultat, és ben fàcil pronosticar que el nadó naixerà mort. Procediment i actors ens fan malfiats.

El procediment pateix del mateix mal que el text nascut el 30S: les successives manefleries partidistes l’han afleblit. Un tema essencial, com és el finançament de la més gran de les CCAA en què s’ha fragmentat els Països Catalans, s’ha empantanegat en una negociació que exclou la majoria. De la mateixa manera que el text aprovat el 30S fou laminat pel pacte Zapatero-Mas, el capítol justament més important del text estatutari és acordat a nivell de partit. En el cas que ens ocupa, dins els despatxos d’un mateix partit.

Els actors (PSOE i PSC) ja ni tan sols inclouen cap partit que s’autoadjectivi com a “nacionalista”: són dos partits, l’un espanyol i l’altre català, que operen fraternalment des de fa 30 anys, tenen un mateix objectiu –un estat espanyol unit i homologable a nivell europeu-, que comparteixen estratègia i tàctica i que, a la pràctica, descriuen una relació de dominació del primer envers el segon. La personalitat jurídica del PSC ha estat, des de sempre, una entelèquia.

Procés i actors principals (PSOE/PSC i CiU) han estat un impol•lut mirall del sucursalisme d’uns i del regionalisme dels altres, de les limitacions enquistades des de la Transició al Principat. I també ha quedat palès que el tercer actor en discòrdia (ERC) no ha tingut ni els mitjans ni tampoc la cohesió per valoritzar el seu tardà NO a aquest espectacle.

Amb aquests antecedents, què podem esperar de bo? L’oposició al nou estatut fou bescantada pels que veien en el nou text un avenç. No discutirem que el que se signà el 30S hagués pogut esdevenir una millora per al Principat i un precedent per a d’altres autonomies catalanes sota sobirania espanyola (“clàusula Camps”, per exemple). Tal i com evolucionà la negociació a partir d’aquell moment, el NO es féu cada cop més inevitable. La valentia de les bases d’ERC decantant-se pel NO enfront de l’aleshores dubitativa direcció d’aquest partit apuntà en la bona direcció.

El gest de rebel•lia de les bases republicanes no fou escoltat, però, per la majoria social. Els resultats del referèndum varen validar un text coix i on la clau de volta –el finançament- quedava a l’aire. El temps està donant la raó als qui vèiem en tot plegat un camí amb una sortida difícil o impossible per als interessos nacionals.

Que no dubti Espanya que el que imposin avui els socialistes d’ambdós costats dels Monegres constituirà una victòria pírrica que, a la llarga, generarà més independentistes. Els estatuts de 1932 i 1979 foren una sortida post-dictatorial acceptable per a una majoria de catalans. L’estatut aprovat el 2006 –no sabem encara què en quedarà, val a dir- és un vestit molt estret per a una majoria que ha crescut dins un règim autonòmic i del qual s’han evidenciat les enormes limitacions.

Els treballs sociològics apunten vers un creixement de l’independentisme al Principat que va més enllà dels resultats electorals de tal o qual sigla. Finançament magre i ribotada constitucional engrossiran les nostres files. Que no ho dubtin els espanyols!

"; WEditorialFot[17]="Imatges/mapa_espoli_fiscal_espanya_4.jpg"; WEditorialPeuFot[17]="Mapa de l´espoli fiscal al 2008"; WEditorialTiW[18]="DESEMBRE 08"; WEditorialTit[18]="L’ESPORT, UNA VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA"; WEditorial[18]="Avui en dia l’esport constitueix un factor d’identitat i de projecció internacional per a moltes nacions sense estat i una de les vies més directes perquè aquestes puguin tenir veu pròpia en un món global, on les cultures minoritàries es troben, cada vegada més, en perill d’extinció.

Si féssim un balanç sobre en quins espais s’ha guanyat més sobirania a Catalunya en els darrers 10 anys, no ho dubtaríem ni un moment: en l’esport federat.

Des de les federacions esportives catalanes i la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, s’ha dut a terme una gran tasca per al reconeixement internacional de l’esport català i, en aquest sentit, cal destacar el compromís nacional que han mantingut la Federació de Patinatge i Hoquei Patins, la Federació de Rugbi, la Federació de Bowling o la Federació de Futsal entre d’altres.

Tot i les pressions, les amenaces, els xantatges, la prepotència i tota mena de joc brut dut a terme per l’aparell de l’Estat espanyol contra la presència de les seleccions catalanes (del Principat), s’ha iniciat un camí sense retorn cap a la independència esportiva, sense precedents en els gairebé 300 anys de submissió a Espanya.
L’esport federat català ha pogut situar Catalunya en el món amb veu pròpia. Ja en són 15, les federacions reconegudes en diversos àmbits internacionals (excepte en uns Jocs Olímpics) i esperem que en siguin més durant els propers anys.

Avui en dia, l’únic territori de la nació catalana que pot competir oficialment en uns Jocs Olímpics és Andorra, una opció que encara no s’ha explorat prou. Mentre no disposem d’una selecció dels Països Catalans, cal aprofitar qualsevol oportunitat per reivindicar la nostra catalanitat a nivell mundial des de qualsevol part del territori.

Nacions com Euskal Herria, Escòcia o Flandes també tenen molt clar que a través de l’esport poden ser més conegudes a nivell internacional. I és que per ser reconegudes cal que prèviament siguin conegudes.
Ho hem pogut comprovar durant aquesta tardor amb les notícies que ens han arribat des d’aquests països esportius.

Primer va ser el torn de la selecció basca de futbol. Un grup de 165 jugadors dels equips bascos van signar un manifest reclamant que la selecció basca canviés el nom actual per Euskal Herria.
Tot i no tenir el suport del govern de Vitòria, que considera el terme Euskadi el nom “històric de la selecció“, el tema de fons és més que una simple qüestió de noms. El nom no fa la cosa, però l’ajuda a entendre; i en aquest cas els jugadors bascos volen donar a conèixer el seu compromís amb la territorialitat.

A continuació vàrem conèixer la frontal oposició escocesa a participar en un hipotètic equip britànic de futbol als Jocs Olímpics del 2012. El problema sorgeix des de la mateixa designació de Londres com a seu dels Jocs Olímpics.

Des d’aleshores, l’Associació Olímpica Britànica (BOA) ha promogut la idea de comptar amb un equip de futbol que participés sota la bandera del Regne Unit de la Gran Bretanya, fet que no succeeix des del 1972.

El govern d’Escòcia (en mans dels nacionalistes, l’SNP) i la Federació escocesa tenen molt clar que cedir davant aquesta iniciativa vol dir deixar Escòcia fora del mapa. Si els escocesos són coneguts com a tals arreu del món és, en gran part, gràcies a les seves seleccions nacionals de futbol i rugby.

Darrerament ha estat el torn de Flandes. Fins ara, tot i les diferències, a flamencs i valons els unia el futbol. Amb la decisió que ha pres el govern flamenc de separar els equips neerlandòfons dels fran¬còfons de totes les divisions, tret de la Primera i la Segona, es consuma la independència esportiva entre Flandes i Valònia i el paper residual que tindrà la selecció nacional de Bèlgica. De fet ja va fer un ridícul espantós en els darrers Jocs a Pequín i ja veurem amb quins esportistes participaran a Londres 2012.

Fet i fet, doncs, tot passa per ser o no ser en el món, aquesta és la qüestió. El reconeixement de l’esport català a nivell internacional ens obre el camí cap a la independència i no cal desaprofitar aquesta oportunitat.
Dels nostres governs (autonòmics), l’únic que ha mogut fitxa en aquesta direcció és el del Principat, gràcies a la participació d’un partit independentista a l’executiu. Tanmateix, ara és hora d’estar alerta i no perdre el que tenim. Des d’Espanya ens continuaran negant el pa i l’aigua. No podem abaixar la guàrdia.

"; WEditorialFot[18]="Imatges/Selecció_Catalunya.jpg"; WEditorialPeuFot[18]="Selecció de futbol"; WEditorialTiW[19]="Novembre 08"; WEditorialTit[19]="TOT ESPERANT UN NOU PAS DE ROSCA"; WEditorial[19]="Una bona part de les fonts polítiques i periodístiques apunten la possibilitat que durant les properes setmanes, després de més de dos anys de debats, es faci pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol relativa als recursos interposats, principalment, pel Partit Popular i el “Defensor del Pueblo” contra l’Estatut d’Autonomia vigent. Segons es desprèn d’aquestes informacions, més enllà d’altres aspectes en què el text pugui patir una segona ribotada, els tres elements que focalitzen el debat del tribunal serien l’ús del terme nació per referir-se al nostre país, l’equiparació d’estatus legal entre l’espanyol i el català i, finalment, el respecte a un sistema de finançament que, encara que sotmès a la LOFCA, pugui fixar-se a través d’una negociació també bilateral entre el nostre Govern i l’espanyol, que ens espolia fiscalment.

Les expectatives pel que fa als tres aspectes no són pas gaire falagueres. Pel que fa al primer, sembla que, talment com en l’espot publicitari de la coneguda marca de maquinetes d’afaitar, si la primera fulla va fer passar la definició de Catalunya com a nació de l’articulat al preàmbul, privant-la de força jurídica, ara la segona concretarà de tal manera el nivell irrisori amb què cal interpretar-la que la privarà també de qualsevol mena de significació política.

Pel que fa a l’estatus de la nostra llengua, sembla que s’imposarà el criteri de consolidar la supremacia de l’espanyol com a “llengua comú” de l’estat, deixant al català la categoria de llengua dels qui s’entesten a molestar amb el seu ús. Es consagrarà així, definitivament, d’acord amb la ideologia totalitària del recent “Manifiesto”, un model que considera la llengua espanyola com a superior a les altres llengües peninsulars, ignorant el genocidi cultural mitjançant el qual s’aconseguí històricament aquesta hegemonia. En aquest cas, cal parlar d’un model lingüístic estatal directament racista en el qual hi ha ciutadans de primera i de segona.

Una nova laminació de les possibilitats interpretatives del model de finançament aplanarà el camí al Govern espanyol socialista per imposar un repartiment dels recursos públics en benefici dels de sempre, consolidant l’Espanya radial que defensa el nacionalisme espanyol de dreta i esquerra. Un model que no reduirà ni en un gram el pesant dèficit fiscal que aixafa les nostres possibilitats de creixement i que ja avui posa en qüestió les possibilitats de l’actual administració autonòmica per oferir als ciutadans uns serveis públics dignes.

A data d’avui, CDC i ERC han ofert plans de resposta a aquesta nova agressió en un sentit relativament coincident. La resta de partits autoanomenats catalanistes (PSC, ICV i UDC) diuen preferir esperar a veure la magnitud de la tragèdia. Des del sobiranisme, cal en primer lloc que tots els agents polítics, econòmics, socials i intel•lectuals que ocupen espais influents als mitjans de comunicació aprofitin aquest nou pas de rosca en la nostra submissió a Espanya per fer palesa davant l’opinió pública l’enorme irresponsabilitat que suposa el manteniment de la nostra dependència de l’Estat espanyol. Aquest esforç pedagògic terra endins (als espanyols, deixem-los estar) haurà d’anar acompanyat d’una mobilització sense precedents per part de la societat civil i política, com a gest alhora de dignitat i d’autoafirmació.

Finalment, en el nivell institucional, una resposta responsable haurà de saber aplegar el màxim de forces possibles i plantejar mesures contundents però alhora factibles, que no ens portin a un nou cul de sac desencisador que encara allunyi una mica més el milió de sobiranistes dels qui haurien de ser els seus representants polítics. En definitiva, cal que sapiguem girar contra els nostres agressors els efectes d’aquesta nova ofensiva contra Catalunya.

"; WEditorialFot[19]="Imatges/estatut.JPG"; WEditorialPeuFot[19]="Pasquí del 1932"; WEditorialTiW[20]="Octubre 08"; WEditorialTit[20]="EN HOMENATGE A FRANCESC ESPRIU"; WEditorial[20]="Companys i companyes, el nostre amic i militant fundador del Front Nacional de Catalunya, Francesc Espriu s’ha mort, descansi en pau.

L’acomiadarem al tanatori de Collserola el dimecres dia 29 a les dotze.

L’Associació Patriòtica Catalunya 1640 recorda i honora la tasca patriòtica del Francesc Espriu, mestre de molts de nosaltres, i dóna el condol a la família. Us encoratgem a seguir el seu exemple de compromís amb la Nació durant tota la seva vida.

Si accediu a qualsevol dels actes de la nostra Associació hi podreu veure en Francesc Espriu participant activament.


Reproduïm uns versos que la Montserrat Manent va fer per al díptic d’homenatge a l’Antoni Malaret (amic i company cofundador del Front Nacional de Catalunya del Francesc Espriu) el 20 de març de 1992 amb motiu del seu 75è aniversari, díptic del qual em va fer la portada en Francesc Espriu,

HAS ESTAT FIDEL, HOME
I ETS REBEL DE CAUSA JUSTA.
TRIARES DRECERES I CIMALS:
AVUI, FILL DE LA TERRA,
DEL TEU SOLC, QUE ANTANY
VESTIRES DE GRANA I ESQUEIX,
EN COLLIM BLAT I OLIVES
I VI NOVELL D’ESPERANÇA.
DEL SOL I DE LA SANG
N’HAS MANLLEVAT SENYERA.

ENGENDRAT DE NACIÓ LLIURE,
MESTRE AMB NORD DE LLUITA FRANCA,
L’ONADA BLAVA I L’ESTEL,
ET CONFIGUREN PASSAT I FUTUR:
EL PRESENT SOM TOTS NOSALTRES,
HOMES I DONES I TERRA
I MAR I CEL I FOC I LLIBERTAT.

"; WEditorialFot[20]="Imatges/Medalla2.jpg"; WEditorialPeuFot[20]="Parlament de Francesc Espriu a l´entrega de la Medalla Pau Claris al FNC"; WEditorialTiW[21]="Octubre 08"; WEditorialTit[21]="ELECCIONS EUROPEES: UNA OPORTUNITAT"; WEditorial[21]="Durant la primavera del 2009 se celebraran eleccions al Parlament europeu. Aquests són uns comicis que no desvetllen gaire entusiasme: llunyania de les institucions europees, escàs marge de maniobra dels parlamentaris a Estrasburg, dilució dels elegits en agrupacions de diputats transnacionals difícils d’enquadrar… El desinterès és compartit entre representants i representats: per als partits les europees no passen de ser un mer tràmit mentre l’abstenció bat rècords.

El perfil baix de les europees, tanmateix, ha permès, a cops, l’esdeveniment de fenòmens polítics que en d’altres comicis serien impensables. Cal recordar els bons resultats que els abertzales bascos havien assolit al Principat, la conformació de candidatures de diferents nacions, els acords de CDC amb nacionalistes valencians i balears… i també l’aliança del PNB amb els blaveros. En definitiva: en no jugar-s’hi gran cosa, els partits poden ser més agosarats, experimentar sense perill i anar més enllà de l’habitual.

És en aquest marc que unes eleccions poc rellevants com les europees poden funcionar com a banc de proves del necessari desglaç entre CDC i ERC. Les relacions entre les forces nacionalistes més grans del Principat han passat, el darrer quinquenni, per moments tensos, encara no superats. Ambdós partits saben que si pretenen fer avançar el país, com diuen voler, estan condemnats a entendre’s. Un gir copernicà –com un canvi de majories al parlament i la substitució del gabinet Montilla per una aliança CiU/ERC- seria poc creïble per precipitat. Cal preparar el terreny.

La circumscripció estatal de les eleccions europees obliga les formacions no implantades a tot l’estat a fer aliances si volen assegurar-s’hi representació. Altrament, els vots es perden. Aquest condicionant es converteix en un excel•lent estímul a l’hora de decantar els partits cap a les aliances electorals. El necessari desglaç i l’imperatiu tàctic de confegir llistes amb més d’un partit haurien de fer plantejar a CDC i ERC la possibilitat d’una llista conjunta a les europees del 2009. Per tàctica, junts obtindrien més vots que separats –i més ara que els aliats d’ERC estan en hores baixes. Per estratègia, seria un primer pas, amb risc zero, cap a un avenç nacional que amb ERC i CDC enfrontats és inviable.

Aquesta candidatura CDC+ERC, ho volem remarcar, hauria de tenir un perfil nítidament sobiranista, sense les mitges tintes a què aquest nostre país està tan acostumat. Si fos així, podria aplegar suports més enllà dels dos partits que la conformarien. Caldria que l’emergent sobiranisme cívic (plataformes…), des de la forma que cregués oportuna, li fes costat. I, també, caldria comptar amb totes les forces catalanistes que operen fora dels límits del Principat: PSM, Bloc…Podem aventurar que una candidatura d’aquesta envergadura captaria votants més enllà del electorats respectius de CDC i ERC.

Poc es podria esperar de l’acció dels eurodiputats elegits, però si que, cares a l’electorat més conscienciat nacionalment, aquesta llista esdevindria un trencament amb un passat recent ben tumultuós i dubtosament productiu (pels errors de tots dos partits) i, qui sap, un anunci de temps millors.

"; WEditorialFot[21]="Imatges/parlament-europeu.jpg"; WEditorialPeuFot[21]="Seu del Parlament europeu"; WEditorialTiW[22]="Setembre 08"; WEditorialTit[22]="Onze de setembre de 2008"; WEditorial[22]="Onze de setembre de 2008, un Onze més on les i els patriotes catalans tornarem a sortir al carrer per homenatjar els nostres compatriotes que varen resistir l’ocupació militar espanyola i francesa que avui, encara, ens sotmet, ens espolia i ens trosseja com a Nació. L’Onze dels 800 anys del naixement del pare polític de la nostra Nació: Jaume I.

El panorama polític no pot ésser més decebedor: els partits nacionals segueixen cometent l’error històric, que es reprodueix generació rere generació, de voler pactar i subsistir amb l’Estat espanyol.

El tacticisme d’aquests partits els ha portat a una dependència absoluta als interessos del govern espanyol i de les seves estructures de dominació (econòmica, judicial, militar...), fins arribar a l’esquizofrènia (per part catalana) i a la pocavergonya (per part espanyola) d’haver de negociar un sistema de finançament descaradament a la baixa i ja prou patètic (vistes les balances fiscals que evidencien l’espoli a què l’Estat espanyol sotmet el Principat, les Illes i el País Valencià) i el qual està aprovat en una Llei orgànica com l’Estatut de Catalunya per la ciutadania del Principat, pel Parlament autonòmic i pel “Congreso de los diputados” i el “Senado” espanyols.

Per si això fos poc, els espanyols, mitjançant les seves estructures d’Estat, ja tenen recorregut l’estatutet davant el Tribunal Constitucional, per si les mosques. Sense oblidar la campanya contra el català que han començat diversos intel•lectuals i part de la premsa amb el suport de diversos partits polítics i amb el silenci d’altres. Els espanyols no es tallen i quan toca es mouen tots junts, no importa la ideologia.

Aquí seguim tots, cadascun pel seu costat; i aquesta manca d’unitat d’acció, és la que ens fa dèbils i afebleix la lluita. Els partits politics dividits internament, amb uns dirigents que per causa d’aquesta divisió interna actuen acomplexats i sense un rumb clar, fet que comporta que la ciutadania cada cop se’ls cregui menys i els resultats electorals vagin de cap a caiguda.

Les entitats i associacions cíviques són les que han d’agafar, actualment i mai més ben dit, el toro per les banyes i dir prou. Des d’aquestes editorials hem dit molts cops que fa falta una nova Crida i, vist l’escenari on s’ha arribat, ens hi refermem més que mai.

Cal una Federació d’entitats on totes les que lluiten per aquest País, des d’Òmnium fins a la nostra (per citar una de les grans i una de les petites), puguin unir esforços i treballar juntes.

Aquest esforç pagaria la pena: per una banda, apareixeria en escena un nou instrument potent enfront de l’Estat espanyol i, per una altra, obligaria els partits (absolutament necessaris en una societat democràtica com la nostra) a deixar-se de tacticismes electorals i assumir allò que vol la ciutadania sense complexos: la Independència!

"; WEditorialFot[22]="Imatges/casanova08.jpg"; WEditorialPeuFot[22]=""; WEditorialTiW[23]="Agost 08"; WEditorialTit[23]="El PSC i l’escapisme federalista"; WEditorial[23]="“La Catalunya que sap on va”. Aquest és el lema triat per la brillant factoria Iceta-Zaragoza per al darrer congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya. La maquinària publicitària del partit, a més de per crear perfums i torrades que deixen una marca indeleble amb les sigles del partit, es caracteritza per idear eslògans la veritat dels quals és inversament proporcional a l’eficàcia electoral del seu impacte. Recordeu, si no, aquell “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya” que va portar a l’Estatutet de la Moncloa. Ara afirmen ser “La Catalunya que sap on va”. Cap a on? El diari amic que s’edita a Madrid ho explicava el dia següent: el PSC proposa una reforma de la Constitució espanyola en sentit federal. Sí, no és broma. Després dels anys d’humiliació per la negociació d’un simple nou Estatut, acabats amb una veritable bufetada a la cara; després que el govern del bon tarannà porti dos anys sense desplegar l’estatutet a l’espera que el Tribunal Constitucional remati la feina; després de passar-se pel forro l’estatutet pel que fa als terminis i els continguts del nou finançament; després de tot això, la proposta del PSC per millorar el nostre estatus polític és una reforma de la Constitució en sentit federal. L’escapisme portat a la màxima expressió.

La Catalunya que sap on va és aquella que observa els seriosos reptes i problemes que tenim plantejats i hi cerca les millors solucions. I de Catalunyes que saben on van només n’hi ha dues. Hi ha la Catalunya dels que volen la definitiva submissió del nostre país al projecte històric castellà de construcció d’una Espanya forta i centralitzada, en la qual les diferències internes de caire nacional siguin definitivament esborrades del mapa; és la Catalunya que abaixa els braços definitivament i creu invencible la majoria demogràfica espanyola. I hi ha una altra Catalunya que està convençuda que el millor instrument per desenvolupar un projecte nacional propi i satisfer les necessitats de tots els ciutadans és la constitució d’un Estat català i que el marc lògic d’integració d’aquest estat a principis del segle XXI és l’Europa unida.

Què hi ha entre les dues Catalunyes? L’escapisme socialista en forma de federalisme, “la Catalunya que no sap on va”. La via del mig cap al no res que ens ofereix aquesta alternativa encara sedueix una part molt important del país, impregnada de “bonisme”. Convenç a una majoria que està convençuda de la necessitat del bon rotllo, del “to er mundo é güeno” i del no prenguem mal. És la Catalunya que en una recent enquesta d’un diari barceloní deia sentir-se representada per la selecció espanyola en un 65% alhora que en un punt més deia ser partidària de la participació internacional de les seleccions catalanes, com si precisament Espanya no fos la causant d’aquesta impossibilitat de reconeixement dels nostres combinats esportius.

Aquesta Catalunya rampant del “bonisme”, la de l’escapisme federalista, té, però, un greu problema al davant. Els vents socials i econòmics ja no ens bufen a favor i no ens permeten amagar el cap sota l’ala com en els darrers anys. El drama que suposa per al nostre país la dependència política es farà cada dia més viu. Vénen temps durs de recessió, durant els quals les Catalunyes que sí saben on van, la de la submissió i la de la llibertat, apareixeran com a úniques alternatives reals. Serà un temps en què hom podrà comprovar com el benefici d’Espanya (expressat recentment de manera crua mitjançant la publicació de les balances fiscals) es construeix en perjudici del benestar dels catalans.

Els partits polítics tenen en aquest nou escenari una enorme responsabilitat. I els sectors que dins els socialistes catalans encara conserven pulsió nacional, restes del vell PSC-Reagrupament d’en Pallach, tenen un repte fonamental. Perquè els polítics responsables no han d’orientar les seves propostes a connectar amb la massa social partidària del bon rotllo sinó a solucionar els problemes reals dels ciutadans, disposant dels recursos necessaris i gestionant-los amb eficàcia. I aquest servei als ciutadans d’aquest país, serà cada dia més clar, només és pot dur a terme des de la plena sobirania.

"; WEditorialFot[23]="Imatges/pszzz.JPG"; WEditorialPeuFot[23]=""; WEditorialTiW[24]="Juliol 08"; WEditorialTit[24]="Unitat, unitat, unitat!"; WEditorial[24]="Pengem aquest editorial amb el congrés d’ERC ja celebrat i en vigília del congrés de CDC. No és la nostra missió la interferència en els processos interns dels partits. Les conseqüències que deriven d’aquests processos, en canvi, sí que transcendeixen més enllà dels murs partidaris. I és aquí on clamem per la unitat interna als partits nacionalistes i per la unitat d’acció externa.

Un sistema de partits independent del dels estats opressors fonamenta el procés d’alliberament nacional. Intel•lectuals, agents socials, agitadors cívics… perden molta operativitat sense partits nacionals hegemònics. Les organitzacions polítiques han d’erigir-se en avantguarda i llurs dirigents en avantguarda de l’avantguarda. Les àrees de poder local (ajuntaments, comarques i vegueries) i nacional que siguin controlades pels partits sobiranistes han d’actuar en sentit patriòtic, depassant la simple gestió.

L’assumpció d’altes responsabilitats per part dels partits en requereix cohesió interna. Disputes per la cadira, fraccionisme… són un càncer que fa la feina bruta a espanyols i francesos. Aquesta patologia n’afebleix les estructures internes, bloqueja la presa de decisions a les instàncies de poder que es controlen i sobretot, i el que és més important, allunya votants i simpatitzants i impossibilita el creixement i el suport a aquestes organitzacions.

Això que diem, tan i tan fàcil d’entendre, no sembla que s’escolti prou entre un cert nombre de militants d’ERC i CDC, els dos principals partits nacionals, l’un independentista i l’altre en vies de desacomplexament i a punt de convertir-se en una força sobiranista.

El darrer congrés d’ERC va desembocar en una direcció afeblida i moltes dificultats per poder pactar amb les altres tres faccions, força enrocades. Quina imatge està donant ERC a la ciutadania? Qui pot engrescar-la? És que els seus dirigents –i militants- no tenen memòria per recordar com han acabat episodis precedents, el 1984, el 1989 o el 1996?

I pel que fa a CDC, l’opacitat amb què es dirimeixen les diferències precongressuals (en contrast amb la transparència d’ERC) no pot amagar les tensions entre els qui volen anar més enllà de l’autonomisme i els qui ja els ha està bé seguir com fins ara; només cal esmentar els problemes que tenen els militants que defensen la incorporació d’esmenes independentistes, dels quals tenim coneixement gràcies als contactes amb el corrent Refundar Convergència. De rerefons, el vincle amb UDC, el qual entre el creixent independentisme sociològic ha d’ésser mal vist atès el compromís públic i notori dels seus dirigents actuals, amb Duran Lleida al capdavant, contra la independència de la nostra Nació.

Mentre els estudis demoscòpics assenyalen un creixement de l’independentisme al Principat, mentre la tramoia estatutària decep cada cop més, mentre des d’Espanya s’intenta blindar l’Estat brandant, si cal, l’espasa, mentre tot això passa, Catalunya es pot permetre que els seus partits fallin? Aquesta setmana el conseller socialista Castells ha donat les dades del que ens està ROBANT Espanya i ha posat com a exemple l’any 2005: la diferència entre els ingressos aportats per Catalunya a l’Estat i els diners que vam rebre l’any 2005 es va situar en 16.735 milions, el 9,8% del PIB català.

No podem seguir patint aquestes agressions més temps. No serà amb partits dividits i febles que avançarem vers la independència; espanyols i francesos ho saben.

Unitat, unitat, unitat!

"; WEditorialFot[24]="Imatges/unitat.jpg"; WEditorialPeuFot[24]=""; WEditorialTiW[25]="Juny 08"; WEditorialTit[25]="ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL CORPUS DE SANG 2008"; WEditorial[25]="ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL CORPUS DE SANG

ASSOCIACIÓ PATRIÒTICA CATALUNYA 1640

divendres 6 de juny de 2008

L’Associació Patriòtica Catalunya 1640, segueix la tradició iniciada l’any passat de recuperar i de commemorar els fets del conegut com a Corpus de Sang, esdevinguts a la ciutat de Barcelona el 7 de juny de 1640, que iniciaren l’aixecament popular contra la injustícia i l’opressió i que portaren a la proclamació de la República Catalana per Pau Claris.

PROGRAMA D’ACTES:

20:00- Ofrena floral al monument a Pau Claris (passeig de Lluís Companys)

21:00- Sopar commemoratiu

En el transcurs del sopar intervindrà el periodista Vicent Sanchis, que parlarà sobre la situació actual del País Valencià.

També tindrà lloc l’entrega de la segona Medalla d’Honor “Pau Claris” amb què la nostra Associació vol reconèixer i homenatjar la trajectòria en defensa dels drets i les llibertats de la Nació Catalana de persones físiques o jurídiques.

Per decisió del Jurat, ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ serà la segona entitat en rebre aquest guardó que recollirà el seu president Eliseu Climent.

El sopar tindrà lloc a l’Hotel Montblanc (Via Laietana 61) i el preu serà de 30 euros per persona. El restaurant de l’hotel “El Racó del Montblanc” serà la Sala on es farà el sopar. L’hotel disposa d’un nombre limitat de places gratuïtes d’aparcament per als assistents. L’aparcament de l’hotel està situat al mateix edifici, just a la dreta de l’entrada.

Cal que envieu un correu electrònic fent la reserva a droig@catalunya1640.cat (tresorer) i que feu l’ingrés del sopar al compte corrent de l’Associació indicant el vostre nom i el text SOPAR 06/06/08 (CAIXA DE GIRONA 2030-0188-80-3300001240) abans del 04/06/08.

El sopar està obert a tothom que vulgui venir, per tant us preguem màxima difusió d’aquest acte.

La Junta Directiva de l’Associació Patriòtica Catalunya 1640

"; WEditorialFot[25]="Imatges/Medalla3.jpg"; WEditorialPeuFot[25]="Medalla Pau Claris"; WEditorialTiW[26]="Maig 08"; WEditorialTit[26]="La clau: el dret a decidir!"; WEditorial[26]="El proper mes de juny se celebrarà el 25è Congrés Nacional d’ERC i el juliol el 15è Congrés de CDC. Mentre, les CUP segueixen el seu procés d’articulació unitària de l’independentisme extraparlamentari.

És a dir, començarem les vacances d’estiu sabent qui seran els líders i les estratègies dels independentistes d’ERC i, dins de CDC, dels sobiranistes i, especialment, del nou corrent Refundem Convergència.

Caldrà que tots plegats afinin bé les seves estratègies i que els líders exerceixin com a tals. Diem això perquè serà l’hora d’acabar amb les batalles internes que paralitzen les dinàmiques de partit, amb la mà estesa a les diferents visions postulades, incorporant-hi i sumant-hi noves persones, però refermant allò que la militància hagi triat. I també serà l’hora de que els partits d’estricta obediència catalana acostin posicions i estableixin una dinàmica de defensa nacional, atès que pròximament el Tribunal Constitucional espanyol acabarà arrasant les poques quotes de sobirania aconseguides amb l’estatut de la Moncloa, així com amb el nou acord de finançament allunyat del concert econòmic.

Hi ha un fet diàfan que els dos partits haurien de tenir clar un cop acabats aquests processos: anar darrera del PSOE (i aquí incloem la seva delegació al Principat) i/o pactar governs amb ells no serveix per a res, i això ha quedat molt clar en les successives comtesses electorals, en les quals qui ha sortit perdent han estat ERC i CDC, no el PSc.
En canvi, en les eleccions on ambdós partits han apostat clarament per una estratègia nacional ferma, sense embuts, han obtingut bons resultats i el PSc ha perdut.

Recuperar l’eix nacional és bàsic i imprescindible en aquests moments, no solament perquè ambdues formacions recuperin centralitat política i força, sinó perquè les agressions al País són tantes i tan diverses (democràcia, dret de decidir, finançament, gestió de recursos hídrics, immigració, llengua, serveis públics, xarxa elèctrica, infraestructures, etc.) que aquells que se senten patriotes no es poden permetre perdre més temps.

Però hi ha un altre agent polític que ha de tenir i tindrà un paper destacat en aquest procés: la Plataforma pel Dret de Decidir. Després de l’èxit de les dues manifestacions que ha convocat, cal que aquest moviment cívic esdevingui la nova Crida, que sigui el motor que dinamitzi els catalans i les catalanes transversalment, superant els tacticismes partitocràtics.

El seu lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” és tan simple com clar: som nosaltres qui hem de poder (i voler) dir què és el que volem.

Deixem-nos de cases grans i dels 2014: el dret de decidir és el lloc on coincidim tots. Aquesta és la clau!

"; WEditorialFot[26]="Imatges/candau.JPG"; WEditorialPeuFot[26]=""; WEditorialTiW[27]="Abril 08"; WEditorialTit[27]="9M: ensopegada magnificada i errors a no repetir"; WEditorial[27]="Els resultats de les eleccions al parlament espanyol no poden ser considerats positius de cara a la conformació d’una majoria social independentista. Les forces d’obediència nacional han retrocedit en vots, percentatge i escons respecte de l’any 2004.

Ara, cal centrar aquesta ensopegada en els seus justos paràmetres. El domini espanyol en els mitjans de comunicació tan públics com privats –que no ve d’ara, sinó que s’encetà amb la condescendència de CiU amb els “seus” mitjans públics- no ha cessat de magnificar els mals resultats, amb un acarnissament en el partit més damnificat: ERC. Se’ls ha de seguir el joc? Diem això car, no ho oblidem, a les eleccions del 9M els electors catalans envien representants a un congrés de diputats tan aliè com l’assemblea nacional francesa.

Representants que, un cop prenen possessió, no tenen més opció que mercadejar o fer gestos de fermesa davant d’unes majories nacionals hispanofranceses inexpugnables. Són uns comicis, els estatals, que s’han de prendre més com a termòmetre que no pas com a res operatiu. La coherència nacional comporta una assumpció subversiva que, per força, ha de relativitzar la participació en òrgans estatals.

Què indica, malgrat tot, el termòmetre que s’ha instal•lat cada formació?

CiU. Triar el cap de llista més antiindependentista que tenien no els ha evitat perdre 100.000 vots. De ben segur, si hagués encapçalat la llista un dels seus “sobiranistes” molts desencisats d’ERC no s’haurien abstingut. Per tant, més moderació nacional no els ha estat rentable.

ERC. No han retingut l’al•luvió de votants del 2004. No tots els nouvinguts d’ERC de l’anterior cicle electoral eren independentistes convençuts, ni tampoc s’hi han quedat molts independentistes que normalment s’abstenen. El retrocés als nivells de finals dels 90 ha destapat la caixa dels trons en un partit en què el saludable compromís ideològic es contraposa a la participació en dos governs regionals.

Unitats i Bloc. Les fràgils coalicions al País Valencià i les Illes no capten l’atenció d’uns votants potencials totalment bolcats al vot útil espanyol anti-PP.

Blancs i altres. La crida d’alguns polítics retirats al vot en blanc no ha tingut ressò. Queda clar que fora dels aparells de partit no hi ha espai, per més modern que quedi. Tampoc sembla que hi hagi espai per a sigles noves, tret de les municipals.

Conclusió. La moderació dels discursos, lluny d’obrir espectre sociològic, desenganya l’elector ja convençut i no en capta de nou. Sempre. No recordem, des del 1977 ençà, cap episodi electoral en què la renúncia nacional hagi anat acompanyada d’increments electorals, ans al contrari. L’ERC de la funesta època d’Hortalà, la deriva “gauchista” d’uns esperançadors Nacionalistes d’Esquerra -que avui algú vol reviure-, el mateix enfangament antisistema nacional de l’esquerra independentista post-MDT… tot condueix, de forma inexorable, a la confusió amb Espanya. Que no es repeteixi.

"; WEditorialFot[27]="Imatges/1205166032161.jpg"; WEditorialPeuFot[27]="Seguiment dels resultats a TV3"; WEditorialTiW[28]="Març 08"; WEditorialTit[28]="Davant de les eleccions a Corts espanyoles del 9 de març"; WEditorial[28]="Que la realitat és complexa no cal ni dir-ho. El món sobiranista viu moments de neguit al nostre país. Veus autoritzades de la intel•lectualitat catalanista i homes de reconegut prestigi, en altres temps en l’avantguarda política, ens ofereixen des de fa mesos opinions de caire fatalista i de crítica generalitzada a la tasca dels partits catalans. El to malenconiós els porta de manera més o menys oberta i matisada a la defensa de diverses formes de protesta electoral, l’eix central de les quals consisteix a demanar una censura generalitzada als partits que tenen Catalunya com a prioritat i gestionen quotes de poder significatives.

Alhora que s’estén sense aturador aquest sobiranisme malenconiós, el nostre país ha estat darrerament testimoni de manifestacions pel dret a l’autodeterminació, les quals han estat molt reeixides si atenem al nombre de manifestants que han aplegat. Una anàlisi acurada de les dades dels estudis d’opinió porta a valorar aquest moviment com un dels principals del substrat polític a casa nostra. Hi ha hagut l’emergència d’una voluntat independentista que ha crescut en menys de dos anys de manera considerable —des del 12% a fregar la barrera psicològica del 20% del total dels ciutadans del nostre país—, amb un increment en la franja d’edat més jove de gairebé el 100%.

Conviuen, sembla que de forma poc coherent, un estat d’agre denúncia de l’opció sobiranista organitzada, amb un clima social cada vegada més proper a les seves tesis, fet realment digne d’anàlisi. Sembla com si la consciència creixent, estesa entre un conjunt ampli d’estrats socials, de la possibilitat cada vegada més palpable d’assolir la independència, es vol visualitzar mitjançant una opció de partit orientada exclusivament a la consecució de l’objectiu. Tot i el creixement de l’opció independentista, aquest objectiu malauradament encara no és a l’abast, per tal com el moviment que el reclama no ha esdevingut majoritari. Sembla com si l’independentista convençut només accepta una expressió política en la vida de partit que fixi aquesta prioritat, i no s’adona que avui mateix, amb l’actual configuració política del Parlament de Catalunya, això no és viable. En sentit contrari, qualsevol acció de l’expressió política de l’independentisme susceptible de ser interpretada en clau dilatòria és immediatament qualificada de traïció a l’ideal.

És en aquest context que arribem a la cita del 9 de març. Així, la crida més o menys encoberta a l’abstenció, al vot blanc o al suport a partits extraparlamentaris guanya pes entre l’opinió publicada. Hi ha qui, fins i tot, posa per davant de la construcció de la majoria social independentista, no només la vigència de governs autonòmics més o menys passatgers, sinó fins i tot la seva voluntat inesgotable de fer caure determinats líders. Segons sembla, per a molts (veurem finalment per a quants), la fugida endavant electoral constitueix la millor manera de censurar els partits sobiranistes. Resulta poc assenyat, però, no valorar la necessitat que aquells qui tenim l’assoliment de la plena sobirania com a objectiu actuem en sentit unitari i sense dispersar-nos, sense deixar-nos atrapar pel parany de propostes eixorques. Els enemics de les nostres llibertats nacionals no dubten davant l’urna. En efecte, no exigeixen puresa immaculada als seus líders ni una coherència absoluta i impossible —sobretot quan representen encara una voluntat política menor dins el conjunt del nostre país—: simplement saben que són els seus i hi confien. El voluminós cabal, creixent dia a dia, de sobiranisme no pot dubtar tampoc a l’hora de donar el seu suport electoral a les propostes polítiques organitzades des del sobiranisme.

Si el dia 9 de març els partits espanyols amplien la seva representació parlamentària a Catalunya haurem perdut tots. Els profetes del sobiranisme melanconiós tindran la satisfacció de confirmar les prediccions. Molts els podrem retreure que ells mateixos hagin contribuït irreflexivament a frenar el cabal creixent de l’independentisme. De res no servirà escandalitzar-se davant la lectura triomfant que el nacionalisme espanyol en farà. Destrossar a través d’un constant foc amic l’expressió política del sobiranisme català només servirà per fer-los un favor impagable. Si ara veuen un moviment independentista fort, si bé orfe de lideratge, la seva fugida endavant electoral no farà altra cosa que contribuir a la perpètua divisió de l’espai polític nacional. En continuarem parlant.

"; WEditorialFot[28]="Imatges/Urna.jpg"; WEditorialPeuFot[28]=""; WEditorialTiW[29]="Febrer 08"; WEditorialTit[29]="ABANS I DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 9 DE MARÇ"; WEditorial[29]="El dia 1 de desembre de l’any passat —amb més èxit que la del 18 de febrer de 2006, que ja és dir— van tornar a sortir molts catalans al carrer exigint el dret a decidir, amb una majoria aclaparadora de patriotes independentistes, i una minoria de sectors favorables a l’autodeterminació, com seria el sector d’ICV.

Aquesta manifestació va palesar clarament la inviabilitat política del federalisme, la d’aquells que encara defensen que des del Principat s’ha de liderar la regeneració de l’Estat espanyol, a partir de la qual la nostra Nació veuria reconegudes les seves aspiracions. El PSC i alguns intel.lectuals o acadèmics que viuen d’aquest somni s’han quedat aïllats políticament, perquè creure-hi després de la resposta espanyola —de la seva classe política i del seu establishment, a la proposta de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, o al mateix desenvolupament de l’Estatut retallat i pactat pel PSOE i CiU—, és ciència ficció, o simplement, enganyar els catalans per tenir-los domesticats.

Així, doncs, s’ha obert una nova etapa política al Principat.

L’entrada de l’independentisme al govern autonòmic ha col.locat a l’agenda política temes que fins ara eren ignorats premeditadament per la resta de partits, institucions i premsa: el dret a decidir, el finançament i les balances fiscals, les infraestructures (aeroport, ferrocarrils, carreteres, etc.), l’acolliment de la nova immigració, la llengua i la cultura, les seleccions nacionals esportives, la internacionalització del fet català, etc. Són temes que hom porta treballant-hi molts anys civilment, però que fins ara no s’han pogut posar a primera línea.

Els independentistes ja no estem sols. La manca d’inversions i les retallades en tots els àmbits d’autogovern ha provocat que molta gent que no era independentista assumeixi ara amb total naturalitat que és l’unic camí per desenvolupar-nos com una societat normal dins del món occidental. La desafecció envers l’Estat espanyol és total i l’expressió màxima podria ser-ne veure en aquella manifestació els expresidents Pujol i Maragall, dos personatges polítics que MAI han treballat per a la independència de la nostra Pàtria.

L’independentisme —o el sobiranisme com en diuen ara els qui fins avui no eren independentistes— ha sortit dos cops al carrer a defensar els ciutadans, a tots, davant de les agressions de l’Estat espanyol, en la darrera ocasió pel desastre ferroviari. I aquí cal dir que no hi eren els sindicats: sorprenentment aquests agents socials van rentar-se les mans, quan fins i tot les patronals van donar-hi suport. Caldrà analitzar aquest gest que els deslegitima davant dels ciutadans més endavant.

També és important veure com el famós eix esquerra/dreta, que s’havia menjat l’eix nacional/unionista, queda tocat i enfonsat. A l’altra banda s’ha quedat sol el PSC amb el PP i els acòlits anecdòtics d’ambdós, els lerrouxistes de Ciudadanos.

L’aposta està encara verda —sobretot veient el cap de llista de CIU a les properes eleccions, l’espanyolíssim Duran i Lleida—, però l’aposta de CDC per l’anomenada casa gran del catalanisme i el dret a decidir, juntament amb la independència política d’ERC i, algun cop, ICV en els temes de País amb relació al PSC tot i l’actual pacte de Govern, permeten pensar que no tot està perdut.

Una altra de les coses que ha de quedar clara és que no sempre podem recórrer només a una gran manifestació l’any, per molt triomfals que siguin, perquè acabarem cremant la gent si aquestes convocatòries no es concreten en resultats.

Cal, com a mínim, una actuació conjunta dels diputats i senadors catalans a les institucions espanyoles, una nova Solidaritat Catalana en temes nacionals clau, molt especialment quant al finançament, independentment dels pactes a Catalunya o dels possibles pactes a Madrid, ministeris inclosos. Cap altra via no s’entendria i esdevindria una nova traïció al País.

Això provocaria un canvi d’actitud al PSOE, que s’albira difícil perquè ara està mostrant la seva cara més PePera, però no impossible un cop dins l’aritmètica legislativa i fora dels càlculs electoralistes.

"; WEditorialFot[29]="Imatges/independencia11.JPG"; WEditorialPeuFot[29]=""; WEditorialTiW[30]="Gener 08"; WEditorialTit[30]="800 ANYS DEL NAIXEMENT DEL NOSTRE REI JAUME I"; WEditorial[30]="Jaume I: el rei que ens uneix a tots

Tots els pobles del món veneren el seu origen, i se’n serveixen per legitimar allò que són avui. ’Els nostres ancestres els gals...’ recitaven, o qui sap si reciten encara, els improbables xiquets francesos de la Polinèsia mentre Bravehearth continua fent somniar els escocesos, o els Pares Fundadors són invocats en el debat electoral americà fins i tot pel primer descendent d’africans que aspira a arribar a la Casa Blanca. Ho hauríem de saber també nosaltres que demà tenim una cita amb la història, amb els vuit-cents anys rodons del rei que va assentar les bases de la nació que som avui, el Rei En Jaume.

Especialment per als valencians i els mallorquins el Rei En Jaume ho és tot. El rei fundador, ’el Barceloní’ com el designaven els andalusins, ens va dur literalment ací on som. Fuster va afirmar que dir-nos valencians era la nostra manera de ser catalans. Però Nadal Batle ho va explicar d’una manera amb què encara estic més d’acord: és perquè fórem catalans que som valencians. El nostre origen és el nostre sentit. És perquè fórem que som. Fórem regnes independents per la seua voluntat, sense gens de submissió, igual els uns als altres, però també fórem i ens reconeguérem com un sol poble, especialment per la força de la llengua que ell parlava, en la qual va dictar el ’Llibre dels fets’ i els Furs, la qual va portar pràcticament a cada poble que avui encara la parla. La nació que som avui, de Salses a Guardamar, no té cap arquitecte comparable a Jaume I; beu directament de la seua vida.

En el futur serem allò que voldrem ser. És el futur i no pas el passat que compta. I és pel futur, pel nostre futur, que treballem cada dia de cada any. Però un dia tan especial com demà no pot passar de llarg sense més ni més. Ni que siga perquè la batalla pel Rei En Jaume, pel ’bon rei’ que la meua àvia Rita honorava fins i tot en la fosca nit de Franco, la vam guanyar, com bé explica Pau Viciano. No era una batalla òbvia, i va ser potser la principal victòria dels patricis de la Renaixença. Contra la desmemoriada València del Cid que maldaven a imposar-nos es va alçar la València de Jaume I. I amb ella l’estàtua del Parterre amb la mà del Conqueridor assenyalant Barcelona i les senyeres, qualssevol i totes, i els dracs alats als escuts, els rats-penats eixits de l’elm de qui baixà del cavall i besà la terra quan va veure voleiar sobre les portes de València les quatre barres. Avui el seu record és un cordó umbilical que ens relliga, com la mata de jonc que explicava Ramon Muntaner, perquè ni els valencians més anticatalanistes no poden esquivar la seua figura central en la història comuna de tots. I perquè la seua presència és molt més que un record històric. És una promesa de futur. Ens obliga a interrogar-nos sobre la nostra unitat i a treballar la nostra diversitat. Ens uneix.

Per això tot d’institucions de tota mena, classe i condició, li retran homenatge demà. Començant pel govern valencià i pel de les Illes i acabant per la comunitat internauta, pel nou país.cat que també assenta els seus fonaments en aquell xiquet nascut a Montpeller que va tombar per sempre cap al sud la nació que som.

NOTA: aquest article ha estat publicat amb el consentiment del seu autor, Vicent Partal, que el publicà a www.vilaweb.cat el passat 01/02/2008.

"; WEditorialFot[30]="Imatges/peno_jaumeI.jpg"; WEditorialPeuFot[30]="El Penó"; WEditorialTiW[31]="DESEMBRE 07"; WEditorialTit[31]="INFRAESTRUCTURES. QUI DECIDEIX QUÈ?"; WEditorial[31]="Els arbres, a cops, no deixen veure el bosc. Això mateix està succeint amb el desgavell ferroviari dels darrers temps al Principat.

Les continues avaries, les alteracions del calendari de l’alta velocitat i el terrabastall politicomediàtic amaguen les veritables intencions de l’Estat a l’hora d’abocar un finançament ingent en l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona i la perllongació cap al Nord, cap a Europa.

Els milers de milions d’euros que ha costat relligar Barcelona i Madrid mitjançant una via de nova factura i altíssimes prestacions responen a una tàctica i una estratègia. Desgranem-ho.

La tàctica: desviar diners del sector públic al privat. La línia engegà, cal recordar-ho, un llunyà 1995. A l’Estat, els darrers deu anys han enregistrat un creixement econòmic continuat. De resultes d’aquest creixement econòmic, la recaptació via impostos ha crescut -i darrerament més amb l’alça del cru i la seva fiscalitat associada- mentre que la despesa social, sobretot en subsidi d’atur, ha baixat. De resultes, l’Estat ha vist augmentar exponencialment els seus recursos. L’avidesa de les grans constructores -i els favors que es volen cobrar- junt a la necessitat de tallar cintes inaugurals per part dels polítics han disparat l’escomesa d’obra pública. Tant obra socialment útil com també d’inútil. O fins i tot perversa, com és el cas que ens ocupa. Aquí anem a parar a…

L’estratègia: subordinar més encara, si es pot, Catalunya a l’Estat. Per on passarà una carretera , una línia de metro o tren, on s’ubicarà un aeroport… té unes conseqüències que es perllonguen durant generacions. Quin sentit pot tenir, unir el centre de Barcelona amb el de Madrid en dues hores i mitja de tren, que és el sistema de transport amb més capacitat, i de lluny? La megàpoli d’inspiració nord-americana amb què s’ha convertit el castís Madrid hereu del franquisme gràcies a l’acció de polítics espanyols de tot color ideològic dominarà, sens dubte, el flux humà, econòmic i cultural que obrirà aquest tren. Ens espanyolitzarà, sens dubte.

Per als qui creguin que veiem fantasmes, dues dades d’hemeroteca, una de reculada i una de recent:

1- Jerarques franquistes veien en la nova línia Madrid-Burgos de 1968 (ETA ja actuava) una eina d’apropament d’Euskadi a Espanya.

2- Tota la premsa internacional ha jutjat la nova línia ferroviària que enllaça Pequín i Lhasa com un instrument per agreujar la colonització sinocomunista del Tibet. Dos exemples que, corregits, poden traslladar-se al mal anomenat –als mitjans de la CCRTV- AVE.

Com a torna de tot plegat: el devessall de fons engolits per la megalomania ferroconstructiva espanyola va en detriment d’una xarxa de rodalies que ressegueix el mateix esquema que a finals del segle XIX amb uns equipaments propis del segon terç del segle XX.

Els més afectats: els usuaris que saben que el seu problema va per llarg.

Les conseqüències: l’adhesió a l’independentisme per la via, diguem-ne, pràctica, encetada ja fa molts anys per la campanya, aleshores insòlita, d’”Espanya ens roba” feta per les Joventuts del Front Nacional de Catalunya.

"; WEditorialFot[31]="Imatges/Renfe2-703487.jpg"; WEditorialPeuFot[31]="Imatge obtinguda de Catalunya Acció"; WEditorialTiW[32]="Novembre 07"; WEditorialTit[32]="CAP AL DRET A DECIDIR"; WEditorial[32]="Quan es va negociar el Pacte del Tinell, ERC va incorporar un article referent als referèndums o consultes populars a l’Acord de l’autoanomenat govern catalanista i d’esquerres, un article pel que feia al nou text d’estatut que endegarien més tard. Cal recordar, però que el Parlament de Catalunya ha votat dues resolucions a favor del dret de l’autodeterminació.

Concretament l’article 1.2 de l’Acord que deia: “En cas de dilació indeguda de la tramitació, no presa de consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament”.

El text estatutari finalitzat el 30 de setembre i aprovat pel 89’9 del Parlament català fou portat al Congrés espanyol i presentat per De Madre del PSC, Mas de CiU i Carod-Rovira d’ERC.

Posteriorment, el PSOE+PSC (amb Montilla prèviament anunciant una bateria de rebaixes) i CiU van retallar els aspectes més sobiranistes d’aquell text per tal de que en la seva tramitació i presa de consideració no es donessin els casos d’impugnació o inadequació substantiva, fets que representessin una obstaculització o bloqueig del procés, quedant així una autonomia catalana dins del marc de la Constitució espanyola.

Amb el PP al capdavant, la “brunete” mediàtica, els pronunciaments (aquest cop sobre el paper) militars i d’altres fundacions, associacions i entramats del nacionalisme espanyol, aquell text, al qual s’havia passat el ribot fet del qual se’n vantava l’Alfonso Guerra, va acabar denunciat i impugnat al Tribunal Constitucional espanyol, possiblement un dels pocs del Món governat per jutges nomenats pels partits polítics, ara sembla que també el nou govern totalitari del Pakistan funcionarà de la mateixa manera.

Amb el segon pacte de govern catalanista i d’esquerres, ERC ja no va tenir la força per imposar de nou l’article 1.2. És evident que CDC aposta perquè no hi hagi una nova retallada, però no queda clar el paper d’UDC i del PSC en el cas que TCE el torni a ribotejar.

El passat mes de març, el PSOE (inclosos els diputats del PSC que després al Parlament de Catalunya voten a l’inrevés) i el PP van rebutjar una iniciativa presentada pel diputat d’ERC Joan Tardà, on proposava, a través de l’article 150.2, el traspàs a les comunitats autònomes perquè poguessin convocar referèndums i/o consultes populars. Ambdós partits majoritaris van unir els seus esforços, contra els d’ERC, CiU, PNB, IU-ICV i part del grup mixt, per tal d’impedir que l’Estat perdi aquesta importantíssima competència exclusiva, una eina que controla qualsevol tipus de dissidència nacional o social.

Mentre, i per posar un exemple internacional, als Estats Units s’ha aprovat un projecte de llei que contempla la convocatòria d’un referèndum a Puerto Rico per al desembre de 2009, per a que els porto-riquenys diguin quin ha de ser el seu futur estatus polític: seguir com ara, un Estat Lliure Associat, passar a ser un nou Estat o la independència.

Un altre exemple internacional, però més proper, és el que ha plantejat aquests dies el Lehendakari Ibarretxe al govern espanyol. Ibarretxe va plantejar a l’últim debat de política general basc que convocarà un referèndum d’autodeterminació el proper 25 d’octubre de 2008.

No tindrà validesa jurídica perquè el govern espanyol s’ha negat en rodó a atorgar-li aquesta consideració i ha dit que aplicarà la Llei perquè no se celebri. El Lehendakari ha dit que si el govern espanyol, no vol pactar políticament amb el govern basc aquesta consulta, la farà igualment perquè si que tindrà validesa democràtica, política i moral, encara que no serà vinculant. A més, aquesta proposta dignifica com a polític el Lehendakari que ja la va presentar en el seu programa electoral del 2001 i la vol complir abans d’esgotar la legislatura el 2009.

Al nostre País, Carod-Rovira va proposar convocar un referèndum el proper 11 de setembre de 2014 (300 anys després de la capitulació dels exèrcits catalans que defensaven Barcelona dels espanyols i els francesos). No sabem si és un sortida endavant política personal, una idea brillant o una manera de mirar de desactivar els corrents interns del seu partit a la passada Conferència Nacional i al proper Congrés d’ERC de l’any que ve.

Caldria que el líder d’ERC clarifiqués més aquesta proposta, un full de ruta clar i amb quins altres partits compta, perquè el marc parlamentari actual i polític no està, en aquests moments per aquest tema, i ERC hauria de treballar-hi conjuntament amb CDC i el sectors nacionals d’ICV.

Només cal llegir les últimes declaracions del líder d’UDC i secretari general de CiU defensant la monarquia espanyola, la mateixa nissaga borbònica que ens va arrabassar per les armes els nostres drets nacionals i la mateixa en la què el dictador feixista espanyol Franco va delegar el poder. En aquestes declaracions, el botifler defensa els borbons per la seva “...utilitat??? aquests últims anys a nivell d’Estat” i el seu poc cost.

Fa uns dies, a Reus, el polític i patriota basc Xabier Arzalluz va dir “Con Madrid puede haber un diálogo si eres autonomista. Si eres independentista, no.” Es mostrava partidari de la confrontació amb l’Estat i l’abandó del seu partit de la politica d’Imaz (la del peix al cove) d’intentar captivar Espanya.
Va assegurar que si els espanyols intenten aturar la consulta democràtica amb la Guàrdia Civil i detenir el Lehendakari o hi van amb les armes hauran perdut (els espanyols). També va afirmar que els parlaments basc i català haurien de denunciar políticament el caos de la Justícia i negar-li a l’Estat el títol d’Estat de Dret.

No cal imitar ningú, però els nostres politics haurien d’apostar per vàries coses:

La primera aclarir si tenen dignitat nacional i volen recuperar els drets inalienables de la nostra Pàtria creant un Estat Català independent i democràtic per tal d’integrar-se de ple dret en aquesta Europa; la segona com s’hi arriba, quin serà el full de ruta; i la tercera, no tenir por, deixar-se de peixos al cove i pluges fines, i seguir treballant per crear estructures nacionals fortes en tots els àmbits i perquè cada vegada més catalans i catalanes tinguin clar que l’únic futur és la INDEPENDÈNCIA!

"; WEditorialFot[32]="Imatges/vota_independencia.jpg"; WEditorialPeuFot[32]=""; WEditorialTiW[33]="Octubre 07"; WEditorialTit[33]="GUERRA BRUTA CONTRA LES SELECCIONS CATALANES"; WEditorial[33]="Arran de la polèmica per la negativa de la “Federación Española de Fútbol” (RFEF) a concedir l’autorització a la Federació Catalana de Futbol (FCF) per disputar l’amistós Catalunya - Estats Units, previst per al 14 d’octubre, s’ha tornat a reobrir el debat sobre la participació de les nostres seleccions nacionals a nivell internacional.

La resposta del Parlament de Catalunya en el debat de política general va ser aprovar una proposta de resolució en la qual simplement es limitava a lamentar que “posicionaments aliens a l’esport hagin impossibilitat la celebració del partit amistós de futbol entre les seleccions nacionals de Catalunya i dels Estats Units“.

En comptes d’una resposta contundent, els nostres representants majoritaris han optat per la tebiesa, l’ara no toca i la buidor de la pluja fina. I el minoritaris per la defensa a ultrança de la seva selecció, “la roja”, i un cop més radicalment en contra de les nostres seleccions, com a autèntics colonitzadors que és el que són.

En canvi al Congrés del “Reino de España”, el PSOE i el PP van votar conjuntament en contra de dues proposicions de llei d’ERC i CiU que demanaven el reconeixement internacional de seleccions esportives, així com la seva presència en competicions oficials i la derogació de les sancions previstes pels esportistes que rebutgen jugar amb la selecció espanyola.

ERC va subratllar la necessitat d’una legislació que sigui “més respectuosa amb els drets individuals“ dels esportistes i va plantejar suprimir l’obligatorietat que tenen els esportistes de presentar-se a les convocatòries de les federacions espanyoles.

Per la seva part, CiU, va defensat la capacitat de les federacions esportives d’integrar-se a les corresponents federacions internacionals així com canviar la Llei de l’Esport perquè aquestes seleccions puguin participar en competicions internacionals.

Una vegada més s’ha vist com en les qüestions identitàries, el PSC ha fet seguidisme de l’espanyolisme més ranci i intolerant, fent costat al PSOE i també al PP, que amb això si van de bracet.

Ho va deixar ben explícit Alfredo Pérez Rubalcaba, avui ministre de l’Interior, als representants catalans durant la negociació de l’Estatut: “Las federaciones deportivas, ni nombrarlas; son razón de Estado y no pasarán“.

Els espanyols, a diferència de nosaltres, tenen molt clar que amb les seleccions esportives no s’hi juga i si cal, es juga brut.

I és que Espanya ha convertit la representació internacional en un tema d’Estat i no escatima cap mitjà des del seu aparell polític per evitar la participació de les seleccions esportives catalanes a nivell internacional, encara que es tracti, com hem vist aquests dies, d’un simple partit amistós.

Tot s’hi val contra Catalunya. El joc brut de l’Estat es practica en tots els nivells amb total impunitat pels qui, cada dia, s’omplen la boca de proclames en defensa de l’estat de dret.

Delegats de federacions retinguts, pressions, xantatges, i diners, tot val per apartar a Catalunya de les competicions internacionals.

El que no es comptava dels del govern de l’Estat espanyol és que aquesta jugada no tindria el resultat que havien calculat.

En efecte, avui per avui, la majoria de les federacions sudamericanes estan fartes de promeses incomplertes i de les imposicions que es produeixen des de la “Federación Española” i el “Consejo Superior de Deportes”.

Han dit prou, i des de Catalunya no podem desaprofitar aquesta oportunitat.
La primera setmana del proper mes de novembre la selecció catalana absoluta d’hoquei patins tornarà a participar en una competició oficial, la COPA AMÉRICA.

Amb aquesta nova iniciativa de la Federació de Patinatge i amb tota la tasca duta a terme en els darrers dos anys per la PLATAFORMA PRO SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES, des de Catalunya es torna a plantejar un nou embat amb l’Estat espanyol en el camp esportiu.

En motiu de la Festa de les seleccions catalanes celebrada enguany a Reus promoguda per la Plataforma, el president del Parlament, Ernest Benach,va dir que”Catalunya tindrà seleccions catalanes i que els polítics no podran fer res per impedir-ho”.

Esperem que així sigui.

"; WEditorialFot[33]="Imatges/hoquei.jpg"; WEditorialPeuFot[33]="La selecció oferint la Copa del Mundial de 2004 a la Plaça de Sant Jaume"; WEditorialTiW[34]="Setembre 07"; WEditorialTit[34]="PER RESPONSABILITAT DE PAÍS, UNITAT DEL SOBIRANISME"; WEditorial[34]="En els temps de pessimisme que corren (per què ara i no durant els tres-cents anys anteriors d’ocupació-implicació espanyola?) no manquen afortunadament algunes bones notícies durant els dies previs a l’inici del curs polític, en vespres de la celebració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre: el sorgiment d’un moviment intern a Convergència Democràtica de Catalunya, l’anomenada Plataforma per la Sobirania, i l’impuls d’alguns professionals de prestigi i intel•lectuals propers a les posicions de CiU i ERC a la constitució d’un bloc conjunt que propugni i faci viable el dret a decidir del nostre poble des del govern de Catalunya. Això, juntament amb l’impuls donat per la direcció d’Esquerra a la necessitat de convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a partir d’una majoria política al Parlament de Catalunya que caldria configurar abans de l’any 2014.

Tot plegat (i tant de bo no acabi en aixecada de camisa) en la línia del que des de l’associació Catalunya1640 portem defensant, sovint en solitari, des del dia mateix de la seva creació: la necessitat de construir ponts, de bastir llaços d’unió entre els independentistes de tot l’arc parlamentari i extraparlamentari amb vistes a la fita comuna. Una unitat dels sobiranistes de tot l’espectre polític i social que creiem condició sine qua non per a que l’objectiu de la creació d’un Estat propi sigui possible. El dia que tots els sobiranistes de la dreta i l’esquerra nacional presentin un bloc homogeni al Parlament en defensa de l’autodeterminació aquesta haurà fet un pas decisiu. Un procés segurament difícil d’aturar s’haurà posat en marxa.

Perquè, l’autèntica divisió política a Catalunya no rau entre dretes i esquerres, ni entre autonomistes i jacobins, sinó entre aquells que a hores d’ara (i sense que els caigui la cara de vergonya i d’irresponsabilitat davant l’espectacle de l’enfonsament dels serveis públics al nostre país), continuen defensant la dependència d’una Espanya depredadora, i aquells qui ofereixen una alternativa de plena sobirania i d’alliberament del jou que ens tenalla. D’una banda, l’autonomisme eixorc nascut de la Transició, en un ampli espectre cromàtic que va del regionalisme matisat al federalisme il•lús sinó malintencionat, de l’altra, l’independentisme que pretén que els nostres fills no hagin d’avergonyir-se de formar part d’una societat que no sap ni defensar els seus elements bàsics de progrés social, econòmic i cultural.

La “reformulació del catalanisme” no ens interessa. Menys si es tracta de construir una barraca esquifida que aixoplugui sense un objectiu definit des de l’independentista emprenyat fins al socialista somiatruites, passant per l’unionista descarat. Cal abandonar l’infructuós miratge de la transformació federal d’Espanya, les escorrialles del peix al cove i el gradualisme de pluja fina per fer un fort viratge a la recerca de la sobirania: no cal una casa comuna, sinó una causa comuna, la de la independència. A l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional, el fracàs de l’Estatut del 30 de Setembre aprovat al Parlament de Catalunya, torpedinat pels autonomistes d’aquí i el govern espanyol, ho ha posat de relleu per a tots aquells que no vulguin tapar-se’ls i caure al sot. El desastre de les inversions de l’Estat a Catalunya ha acabat de fer-ho més i més patent.

Demanem, doncs, als qui tenen responsabilitats polítiques i capacitat de fer sentir la seva veu als mitjans, un crit cada vegada més fort: per responsabilitat de país, necessitem la unitat del sobiranisme per construir la independència.

"; WEditorialFot[34]="Imatges/mani18f.JPG"; WEditorialPeuFot[34]="Manifestació del 18 de febrer"; WEditorialTiW[35]="Agost 07"; WEditorialTit[35]="L´ADÉU DE LLUÍS M. XIRINACS"; WEditorial[35]="En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau, ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

"; WEditorialFot[35]="Imatges/xirinachs.JPG"; WEditorialPeuFot[35]="Lluís M. Xirinacs"; WEditorialTiW[36]="Juny 07"; WEditorialTit[36]="DISCURS DEL PRESIDENT DE CATALUNYA 1640 A L´ACTE DEL CORPUS DE SANG 2007"; WEditorial[36]="Il•lustres diputats i regidors, sòcies i socis, senyores i senyors presents.

Em complau dirigir-vos aquestes paraules en nom de l’Associació Patriòtica Catalunya 1640.

L’any 2004, un grup de persones ens vàrem aplegar per constituir una plataforma d’opinió, amb l’objectiu de contribuir amb les nostres reflexions a difondre els ideals dels qui volem un país lliure i sobirà, ciutadans compromesos nacionalment. De resultes d’aquest primer grup de treball i de la seva feina, el nostre entorn ens va suggerir que ens obríssim a la ciutadania i vàrem fundar l’Associació. Una Associació no vinculada a partits polítics, els objectius principals de la qual són l’enfortiment de la identitat nacional catalana i la promoció de la normalització de Catalunya com a nació en uns Països Catalans reunificats.

La tradició de la commemoració del Corpus de Sang ve de lluny, i dissortadament s’havia perdut des de finals dels anys 80 ençà. Amb els actes d’homenatge que ha programat per a avui la nostra associació volem recuperar la significació d’aquesta data i retre homenatge als seus protagonistes: Pau Claris, president que fou de la República Catalana, i a tots els patriotes que combateren defensant la terra i les nostres llibertats durant la Guerra dels Segadors. Vull agrair especialment a l’Oriol Junqueras la brillant narració històrica que ens ha fet tot just fa un instant.

Com a part, també, dels actes de commemoració d’aquesta diada, hem instituït la medalla d’honor “Pau Claris”, una medalla que vol dignificar la trajectòria en la defensa dels drets i les llibertats de la nostra Pàtria de persones físiques i jurídiques.

S’ha decidit, per unanimitat del Jurat, atorgar la primera medalla al Front Nacional de Catalunya.

El Front Nacional de Catalunya, des dels seu orígens, es va caracteritzar pel seguiment d’una estratègia de caràcter unitari que avantposava la defensa de Catalunya a qualsevol altra consideració o diferència. La seva acció, política i militar, compromesa amb la lluita contra els feixismes europeus, els portà a col•laborar en la creació de xarxes d’evasió de fugitius del nazisme i a combatre amb tota l’energia la dictadura feixista. La seva fidelitat a Catalunya i la defensa activa de les nostres llibertats nacionals són un exemple paradigmàtic, en els nostres dies, dels valors que inspiren la creació i concessió de la medalla Pau Claris per la nostra Associació.
Avui, la nostra proposta d’homenatge al Front Nacional de Catalunya vol fer evident la necessitat de la recuperació de la memòria històrica. Es tracta d’un deute inexcusable envers tots aquells que, abans que nosaltres i en condicions de repressió política molt greus, posaren en risc la seva vida per la recuperació de la democràcia i per la nostra llibertat nacional.

L’Organització, com li deien els seus militants al Front quan va començar i encara no tenia nom, pot enorgullir-se de la seva llarga i dura lluita contra la dictadura militar espanyola i els principis d’aquesta pseudodemocràcia constitucional. Cinquanta anys de sacrificis personals innombrables, empresonaments, tortures i exilis, amb la satisfacció d’haver sostingut amb fermesa, sovint amb heroisme, la catalanitat coherent, l’independentisme.

Avui comptem amb la presència de representants electes del Parlament del Principat: podem entendre diferents etapes o el disseny de diverses estratègies, però això no ha de justificar l’oblit del nostre objectiu final, que no pot ésser un altre que el de la plena sobirania política. Ja és hora que la nostra classe política s’adoni d’una vegada (i la història ens va repetint els cicles) que no cal que cada generació del catalanisme hagi de passar pel miratge de la possibilitat de reformular Espanya en un Estat plural. Desgraciadament, ha estat sempre així des de que el pes de l’ocupació militar borbònica culminada amb la Nova Planta va instal•lar en l’ànim dels catalans la impossibilitat de dur a terme un projecte polític propi i sobirà.

El que està passant amb l’Estatut confirma l’esgotament de les vies possibilistes de l’autonomisme constitucionalista i la necessitat de treballar de debò per una estratègia nacional que asseguri un futur de llibertat i prosperitat per al nostre poble, al marge de la podrida situació política espanyola i dels límits claríssimament infranquejables que ens planteja l’actual bloc de constitucionalitat.

La nostra classe política ha d’anar més enllà del resultat electoral i del guany de quotes de poder dins el sistema espanyol i ha de començar d’una vegada a construir allò que la societat civil catalana ja va deixar clar a la manifestació del 18 de febrer de l’any passat: SOM UNA NACIÓ, TENIM EL DRET A DECIDIR.

Un exemple a seguir: la immensa majoria dels catalans de 1640 (els quals avui recordem) no plantejaren una proposta alternativa d’organització de la monarquia, sinó que optaren per la sobirania. Entre el rei i la terra, la lleialtat a la terra.

Precisament, enguany, tot i que per a la majoria de mitjans de comunicació del nostre País ha passat desapercebut, es compleix el centenari d’un dels episodis més transcendentals del catalanisme polític. L’any 1907, la candidatura electoral catalanista de la Solidaritat Catalana va obtenir un èxit abassegador.

Quina va ser la clau d’aquest gran èxit electoral? Ras i curt: la unió de totes les forces del catalanisme. Per primera vegada els partits que defensaven la recuperació de la personalitat política de Catalunya es van agrupar en un moviment patriòtic per fer front comú a les continuades amenaces del govern de l’Estat i, sobretot, de l’estament militar. El catalanisme polític va reaccionar amb contundència i sense cap fissura.

Amb la unió del catalanisme i amb uns dirigents al seu servei Catalunya sempre ha sortit enfortida. Cent anys després el record de la SOLIDARITAT CATALANA és més viu que mai. Units ens temen; tal i com estem ara, no ens respecten ni allò tan elemental com és el què decidim democràticament: ni al Parlament els nostres representats ni a les urnes el que votem.

Us hem regalat un llibre sobre textos del president Macià. Per a Macià, Espanya era un vaixell a la deriva que havia perdut el nord. Catalunya només es podia salvar si abandonava el vaixell, deia (Francesc Macià. Article a Estat Català. Número 1. 15.11.1922):

[ ] és la sordesa, la negativa contínua, el mal voler, l’esperit dominador, en fi dels espanyols que els priva de concebre el Món d’altra manera que com un conjunt de pobles dominadors i pobles dominats.

El concepte de llibertat i justícia per a tots els pobles de la terra, que és en la ment i la voluntat de tots els catalans, no existeix entre els espanyols [ ]

Militants del FNC: el vostre testimoni de generositat es mantindrà sempre ben viu en un País com el nostre, on la llibertat nacional no ha estat encara recuperada. Però que ningú ho dubti: GUANYAREM!

Visca Catalunya Lliure!

"; WEditorialFot[36]="Imatges/corpusdesang.jpg"; WEditorialPeuFot[36]=""; WEditorialTiW[37]="1640/07"; WEditorialTit[37]="ELS CATALANS DE 1640 I ELS D´AVUI. FEM EL SALT!"; WEditorial[37]="Fa escasses setmanes, Josep Maria Forn ha presentat sense poder recórrer als circuits d’exhibició de primera línia, la seva darrera pel•lícula, El coronel Macià. La cinta repassa la trajectòria del més gran president de la història de Catalunya: el trànsit d’emancipació personal des de la seva condició de militar espanyol a la de líder independentista. Alguns cronistes, evidentment en el to despectiu habitual de la nostra premsa captiva i desarmada, han retret al cineasta l’excessiu presentisme que es dedueix de la presentació dels fets històrics que repassa la pel•lícula. El president Maragall ha contribuït igualment al debat, encara que la seva trajectòria s’atura en la “conllevancia” del catalanisme conservador que ha governat aquest país durant tants anys. Tant de bo continuï més enllà i, com el seu avi, completi la seva ruta poètica, des de l’Escolta Espanya fins a l’Adéu Espanya.

Durant aquests darrers dies, amb les famoses reflexions del president Maragall (llàstima que no ens les fes avinents durant la campanya del referèndum estatutari), vam poder escoltar un antic dirigent socialista, ara retirat, constatar la frustrant realitat del fet que cada generació del catalanisme hagi de passar pel miratge de la possibilitat de reformular Espanya en un Estat plural. Desgraciadament, ha estat sempre així des de que el pes de l’ocupació militar borbònica culminada amb la Nova Planta va instal•lar en l’ànim dels catalans la impossibilitat de dur a terme un projecte polític propi i sobirà. Des d’aleshores, la constatació de la força amb què l’Estat espanyol ha senyorejat el nostre país (emprant des de la violència extrema a la seducció interessada) ens porta periòdicament a la frustració de pensar que podem canviar-lo. Convé, doncs, retrocedir en el temps i eludir les restriccions mentals que la força de les armes han acabat per fixar en la ment dels catalans.

Dècades abans de la sagnant ocupació borbònica els catalans no pensaven pas a reformular la Monarquia, sinó a fer la seva. Les nostres institucions polítiques no pretenien orientar la política reial, sinó evitar les nefastes conseqüències que d’aquella poguessin derivar-se per a un país com el nostre, amb els seus propis objectius.

Per això, quan les agressions militars a la pagesia catalana, amb forma d’insuportables allotjaments militars, la crisi econòmica i la independència de criteri de les nostres classes dirigents burgeses confluïren la primavera de 1640, el país (representat, això sí, tal i com es representava en l’antic règim) es decantà per bastir una República Catalana lliure dels lligams que Castella pretenia imposar al conjunt peninsular a través d’una Monarquia cada vegada més autoritària.

Des de la unió de corones en temps dels reis catòlics, al llarg d’un segle i mig, Catalunya havia hagut d’aguantar les envestides d’una Castella cada dia més forta i d’una Monarquia cada dia més castellanitzada i que posava els interessos dinàstics per damunt de qualsevol altra consideració. La immensa majoria dels catalans de 1640 no plantejaren una proposta alternativa d’organització de la monarquia, sinó que optaren per la sobirania. Entre el rei i la terra, la lleialtat a la terra, que no era només fidelitat a un sistema polític constitucional, prou avançat dins l’Europa del seu temps (per exemple amb la prohibició als poders públics de l’anomenada actuació per directum, és a dir, amb l’obligació de fer judici per privar de drets, aspecte en què l’Espanya actual ha anat enrere respecte a la Catalunya baix medieval), sinó també a uns interessos socials i econòmics complexos, però molts diferents als defensats per la monarquia castellanitzada.

Avui, quan el llarg procés estatutari ha demostrat la impossibilitat d’afaiçonar una Espanya diferent a la de sempre, la proposta catalana no pot ser la mateixa de cada generació del catalanisme des de fa tres segles. Reprenguem primer la independència mental dels catalans de 1640 i després plantegem una via cap a la plena sobirania clara i diàfana, capaç d’atreure aquells que analitzin la realitat sense lligams mentals. Pensem entre tots per primera vegada en una resposta digna a la impossibilitat d’avançar en l’autogovern. Ha arribat el temps. Fem el salt!

"; WEditorialFot[37]="Imatges/Pau.Claris.Arc.de.Triomf.jpg"; WEditorialPeuFot[37]="Pau Claris a Barcelona"; WEditorialTiW[38]="Maig/07"; WEditorialTit[38]="ELS AJUNTAMENTS TAMBÉ FAN PAÍS"; WEditorial[38]="La premissa que afirma que els ajuntaments són simples gestories amb escassa dimensió política és una fal•làcia. Els ajuntaments maneguen pressupostos importants, són l’administració on s’apropa el ciutadà en primera instància i, a més, els seus responsables són càrrecs polítics electes –a diferència dels càrrecs dels consells comarcals i les diputacions.

Per si algú no ho té clar, reculem a la meitat dels anys 80. El 1984 CiU es consolidà a la Generalitat, mentre que el PSUC era “opat” pel PSC. Els socialistes veieren en els consistoris propers a Barcelona, agrupats en la Corporació Metropolitana franquista i controlats per ells, una arma llancívola contra Pujol. No s’estigueren de res: els calgué inventar bandera, composar himne i donar pinso als seus intel•lectuals orgànics. L’estratègia –inconfessa i repugnant- fou bastir una gran Barcelona espanyola contraposada a una suposada Catalunya rural i carlinista. L’objectiu era llastar el tot just encetat procés autonòmic amb una megàpolis espanyola i hanseàtica. Entre la claca intel•lectual implicada en aital maniobra, en despuntà l’inefable Eugenio Trias, aleshores tan espanyol com ara –li ve de nissaga- i en aquells moments maragallista. Nosaltres el recordem.

Ni que fos per patriotisme de partit, CiU suprimí la CMB i desballestà tota aquella operació esperpèntica. L’ofec del “nacionalisme metropolità” fou una de les comptades decisions valentes de les moltes que els de Pujol haguessin hagut d’adoptar. Prat de la Riba hi hagués fet molt més.

Simultàniament, CiU impulsà una divisió territorial inspirada en la tasca científica de Pau Vila als anys trenta. Amb el temps, les comarques aprovades el 1988 no han anat passat de closca amb molt poc contingut, supeditades a la sempiterna divisió provincial espanyola –qui advoca avui per la supressió de les diputacions!

Més enllà de les batusses entre convergents i socialistes, cal extreure dues conclusions d’aquell episodi: 1) els ajuntaments tenen una dimensió política molt important i esdevenen peces clau de l’escaquer polític si els seus membres hi creuen (recordem la proclamació de la República arran d’unes eleccions municipals o la lluita actual dels abertzales contra l’apartheid programat per al 27M); i 2) l’enorme –i lògic- pes que té el municipi de Barcelona.

Les municipals

Els independentistes cridem a participar a les eleccions municipals i a votar llistes independentistes –o en les quals s’apleguin independentistes- i a la conformació d’una majoria patriòtica, allà on sigui numèricament possible. Els ajuntaments són peces importants en vistes de la reconstrucció nacional i poden esdevenir un aixopluc en cas de maltempsada nacional.

Barcelona no ha de ser només un pol econòmic i un destí turístic: sinó que s’ha d’erigir en la punta de llança de la Catalunya que ha d’esdevenir independent. La composició del nou cartipàs, l’alcalde, el programa, les col•laboracions amb altres administracions... tot ha de passar pel sedàs nacional. Si tot ajuntament és important, el del cap i casal ho és mil cops més. Els partits polítics que es proclamen nacionalistes que participin en el nou consistori hauran de tenir aquesta veritat esculpida al seu frontispici.

Per a més endavant, caldrà redissenyar l’arquitectura administrativa del País. Reprendre la ingent obra inacabada per Pau Vila el 1936 ha d’anar molt més enllà d’un simple nominalisme i un afitament territorial que aquest eminent intel•lectual i patriota ja bescantava. El debat sobre la nostra organització territorial té un enorme component de lectura nacional, i la capacitat de dur a terme aquesta reforma institucional tan necessària, que combini l’eficàcia administrativa i de gestió amb la dimensió política i l’arrelament a les institucions pròpies del País, és un repte clau.

CiU encara les properes municipals amb la incertesa que de sempre ha acompanyat aquesta coalició en els comicis locals. Els convergents compten amb el nombre més alt d’alcaldes de les quatre províncies, però també és cert que punxen no només a l’àrea metropolitana –per raons sociològiques- sinó també als consistoris de la majoria de ciutats mitjanes, on no retenen l’empenta electoral de les eleccions autonòmiques.

Esquerra hi incrementa el nombre de llistes sense que res la faci perillar de perdre el rang de tercera força municipal –segona en un grapat de comarques-, si no fos pel perill que corre de veure desdibuixat l’independentisme per culpa dels pactes amb el socialisme espanyol i els seus satèl•lits. Com diem més amunt, des dels ajuntaments es fa política, no només gestió. Faran bé, doncs, els republicans de marcar el seu perfil. No han d’oblidar que, a diferència d’altres comicis, a les municipals les CUP i altres candidatures independentistes es presenten a una cinquantena llarga de consistoris. I que aquestes poden fer-los-hi perdre vots...

Per tant, les eleccions municipals al Principat són una oportunitat de conformar majories nacionals als ajuntamentS que empenyin el País en la direcció sobiranista que tots volem. No volem fer una lectura mediàtica dels resultats que hi pugui haver. Només –i no és poc- aspirem a què el sobiranisme sigui capaç de dialogar i compartir des de la base per bastir un projecte nacional més ambiciós i alliberat dels actuals condicionants.

País Valencià, Illes i Franja

El 27M també es convoquen eleccions autonòmiques al Sud, a Ponent i a les terres insulars. Els nostres compatriotes censats a l’Aragó no tenen, encara avui, cap llista nacional que puguin votar; ni que sigui a nivell testimonial, és aquesta una assignatura pendent d’aprovar per part de les formacions del Principat. Ben difícil seria entrar a les Corts d’Aragó, segmentada com està la Franja per les tres províncies aragoneses, però ser-hi amb regidors i alguna alcaldia, qui sap...

Al País Valencià la principal formació nacional, el Bloc, ha tornat a pactar, al cap dels anys, amb IU.
L’antidemocràtica barrera del 5% de vots referendada per PSOE i PP en la recent reforma de l’Estatut obliga els nacionalistes a formalitzar aquest pacte. Per la seva banda, ERPV augmenta significativament el nombre de llistes presentades. Caldrà una reflexió profunda al Bloc i a ERPV per explicar perquè ERPV es presenta en solitari a les eleccions “autonòmiques”, sabent perfectament que aquesta situació només pot fer que perjudicar les opcions de promoure un canvi a la Generalitat valenciana, d’altra banda tan indispensable nacionalment.
Esperem que els personalismes que sempre han perjudicat la nostra causa siguin superats, per patriotisme, ja!

A diferència del País Valencià, a les Illes es presenta una opció unitària que acull totes les forces nacionalistes i progressistes a l’esquerra del PSOE-PSIB, i aquesta opció fa que es pugui dibuixar, encara que feble, un horitzó d’esperança i de canvi. Hi ha hagut moviments estranys per part del PP que farien pensar que el canvi i una nova majoria, nacionalment més compromesa, és possible. El fitxatge de la “mussa” convergent Maria de la Pau Janer per part d’en Matas podria indicar un cert temor en aquest sentit. Tanmateix, el PP balear, amb aquest moviment, també marca una diferència notable amb el PP valencià, i sembla voler establir un perfil propi incorporant algú que, amb independència de com valorem el seu funambulisme polític (des del nostre punt de vista positivament segur que no...), té molt clara la unitat de la llengua i la dimensió Països Catalans.

Seria molt important que el debat sobre la unitat de la llengua no fós una arma de lluita partidista, i menys encara un argument de l’espanyolisme i l’anticatalanisme. Tant de bo fós assumit per tots els partits polítics que concorren a unes eleccions en els límits que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, amb independència del seu projecte polític. Deixar assentat que compartim una llengua i que el nostre passat comú no es pot amagar és tan poc, que fa que sigui ben trist que encara estiguem amb aquestes.

D’altra banda no hem d’oblidar mai que les Illes pateixen, com el Principat i el País Valencià, un espoli fiscal terrible, i que seria molt interessant que ciutadans, empresariat, etc. fossin part de la visualització d’aquest conflicte i que els partits nacionalistes ajudessin a fer-ne una lectura adequada en clau nacional.
Des del nostre punt de vista no se’n pot fer una altra, de lectura, atès que forma part del sistema de dominació política de l’Estat espanyol.

Catalunya Nord

A les comarques sobrepirinenques no s’hi celebren municipals, òbviament. Sí que s’hi ha celebrat, però, l’elecció a la presidència de la República francesa. La tria entre un dretà franco-francès i la zapatera francesa no era un panorama engrescador, atès que cap dels dos candidats a mostrat cap respecte per a la Catalunya ocupada pel seu Estat. El perenne jacobinisme francès seguirà sense esquerdar-se. I els catalans nacionals conseqüents, resistint.

"; WEditorialFot[38]="Imatges/mapappcc.JPG"; WEditorialPeuFot[38]=""; WEditorialTiW[39]="ABRIL/07"; WEditorialTit[39]="PER QUÈ ARA SÍ?"; WEditorial[39]=" Molts catalans han quedat sorpresos de la unanimitat que ha generat en la societat civil la reivindicació del traspàs de la gestió dels aeroports i més concretament el cas del Prat.

Com molta gent ja ha assenyalat en els últims temps, la gestió dels aeroports a l’Estat espanyol no té igual en tot el món desenvolupat. Com a norma, la gestió està compartida entre les autoritats locals, regionals/federals i privades. En el nostre cas, AENA, una empresa pública estatal, és l’encarregada de gestionar tots els aeroports de l’Estat. Resultat: ineficiència, desequilibri, manca de competitivitat, etc.

Com sol ser habitual, les inversions en infraestructures que gestiona l’Estat estan fetes amb criteris polítics centralistes, donant prioritat absoluta a Madrid i oblidant-se d’altres grans ciutats, com són València i Barcelona. Quina ment racional pot entendre que abans del TAV entre Madrid i Barcelona o entre Barcelona-Perpinyà-París estiguin operant el Madrid-Sevilla o el Madrid-Valladolid? Qui pot entendre que el TAV Madrid-Sevilla viatgi a mes de300 km/h i el Barcelona-Madrid no superi el 250 Km/h? Com pot ser que Tarragona i Castelló encara no estiguin unides per un traçat ferroviari de doble via?

La resposta a aquestes situacions és relativament simple. L’Estat pren costat per Madrid enfront de Barcelona i València (EURAM) per evitar que el dinamisme d’aquesta zona suposi que l’EURAM creix a un ritme molt més ràpid que altres zones de l’Estat espanyol, i en especial la zona centre. Us imagineu que el País Valencià i el Principat no haguessin estat ofegats pel dèficit fiscal i en inversions els darrers 30 anys? Quina situació tindríem? Doncs, probablement, tindríem un País Valencià i un Principat cada cop més allunyat de la resta de l’Estat, amb unes economies cada cop més enfocades a l’exterior i amb una menor dependència del mercat espanyol i, per tant, es farien unes polítiques clarament abocades a la secessió i a la participació directa com a ens estatal en la Unió Europea.

Tot això l’Estat ho sap o ho intueix, per tant, és peça central de la seva política endarrerir aquesta situació al màxim en el temps.

Quin objectiu persegueix aquesta política centralista d’inversions en aeroports i comunicacions (tren, ports, etc.)? Pretén consolidar l’aeroport de Barajas com a l’únic aeroport intercontinental de la península ibèrica i tenir els de Barcelona i València com a aeroports adreçats al flux turístic europeu de “low cost”. Aquesta política centralista pretén que el Port de València sigui el port de Madrid i el Port de Barcelona sigui un port de segona, sense competitivitat ni efectives comunicacions amb Centreeuropa (això, segurament, amb connivència amb l’Estat francès, que promociona Marsella).

Què es pretén amb això? Doncs que Barcelona i València quedin marginades de la llista de capitals del Món i així concentrar tota la inversió estrangera en el sector productiu i econòmic al voltant de la capital de l’Estat.

Què succeeix realment? Malgrat l’escandalosa política tant del PP com del PSOE en aquesta direcció, Barcelona i València segueixen creixent com a centres econòmics i són ciutats que atrauen la inversió estrangera, la qual veu en elles ciutats amb un capital humà de formació mig/alt, amb bones infraestructures hoteleres i amb una qualitat de vida que atrau els més alts directius de moltes multinacionals.

Imagineu què passaria si Barcelona es convertís en un gran aeroport intercontinental? Empreses com Nestlé situarien centres de decisió de la seva activitat mundial a Barcelona, atès que seria una ciutat d’accés directe des de les grans capitals mundials. Això suposaria que la majoria d’empreses multinacionals prendria el corredor mediterrani com a centre d’operacions per a l’Europa del sud i en molts casos a nivell europeu o mundial. Madrid veuria com el seu creixement, fomentat pel govern espanyol amb tot tipus d’avantatges respecte d’altres grans ciutats de l’Estat, quedaria estancat i podria arribar a succeir que algunes empreses es traslladessin a Barcelona o València.

Imagineu què passaria si València i Barcelona tinguessin unes comunicacions com les que exigeix el seu potencial econòmic (tren, autopistes, etc. )? Les empreses s’establirien al llarg dels 300 km. que uneixen les dues gran ciutats dels Països Catalans, creant-s’hi una gran conurbació i un centre d’activitat econòmica i industrial que podria competir amb altres grans regions econòmiques mundials. Quin paper li quedaria a Madrid en aquest cas?

Totes aquestes coses les entenen molt millor els nostres empresaris que els nostres polítics i és per això que, com feia molt temps que no vèiem, els primers han pres la iniciativa per pressionar les nostres autoritats polítiques perquè facin la seva feina i les espanyoles perquè deixin d’hipotecar el nostre creixement futur dirigint els nostres impostos cap a inversions megalòmanes a la capital de l’Estat.

Hi ha per tant en l’acte del món acadèmic i empresarial, una reivindicació contundent per evitar la secundarització de l’economia catalana. La globalització econòmica fa que la presència al Món passi per la interconnexió amb el Món. Això és el que s’ha volgut reivindicar amb l’acte de l’IESE, que la nostra economia, que el futur de la nostra economia necessita d’infraestructures que ens comuniquin directament amb el Món. Si això no s’aconsegueix la nostra economia estarà abocada a ser secundària a nivell hispànic d’una economia madrilenyitzada.

Serà una batalla molt difícil, doncs l’oponent sap que en cas de perdre-la el futur ens portarà un eix Barcelona-València econòmicament molt fort i qui sap si fins i tot políticament unit.
Allò que sempre ha fet més por a l’Estat: l’enteniment entre València i Barcelona.

Igualment, si finalment Barcelona es converteix en un “hub” internacional i el TAV entre Madrid i Barcelona funciona com cal, l’ampliació de la T-4, que suposadament havia de treballar a un 100% de capacitat, cap al 2020 és probable que quedi buida i que empreses com Iberia i AENA quedin molt tocades.

Ens hi juguem molt i sembla que les forces econòmiques del nostre País han pres les regnes en aquesta qüestió. Nosaltres els hi fem confiança. Esperem que no ens portin a una decepció com la que ens varen donar els nostres polítics amb la seva divisió i egoisme partidista durant la negociació del nou Estatut.

Al davant tenim dos estats, l’espanyol i el francès, units en una gran tasca: ofegar el creixement econòmic, polític i social dels catalans. Els enemics son fortíssims i hi ha molta feina. La recompensa és immensa: el Benestar i la Llibertat.

"; WEditorialFot[39]="Imatges/aeroportfoto.jpg"; WEditorialPeuFot[39]="Aeroport de Barcelona"; WEditorialTiW[40]="MARÇ/07"; WEditorialTit[40]="L’estatut al TC: penúltim episodi d’una lluita entre partits"; WEditorial[40]="D’ençà de l’aprovació del nou estatut de Catalunya i la seva entrada en vigor no es parla d’altra cosa que… del seu pas pel Tribunal Constitucional. El debat polític sobre el nou estatut no se centra, com seria el normal a aquestes alçades, en el seu desplegament, sinó en les maniobres polítiques en l’entorn del Tribunal Constitucional perquè, presumiblement, el text pateixi una nova retallada.

L’Estatut és víctima una altra vegada del seu origen, que esdevé alhora el seu destí: la lluita entre partits polítics. Segurament aquesta visió no és tampoc omnicomprensiva i podem trobar arguments en els diferents agents que justifiquin la iniciativa, com ara la necessitat de cremar etapes en el camí cap a la sobirania, la voluntat de deixar clares –en relació amb l’estatut del 30 de setembre- les aspiracions que en aquells moments tenia Catalunya -amb independència de la conjuntura política espanyola i de la mateixa Constitució-, la voluntat d’obligar els partits catalans a un posicionament clar, etc.

Però aquests arguments cedeixen davant el pes de la realitat del que ha passat i aquesta realitat l’únic que fa és posar de manifest que al darrere d’aquesta iniciativa no hi havia un autèntic projecte de país, una estratègia nacional, sinó molt vol gallinaci i moltes possibilitats per a l’oportunisme partidista.

Com ho és ara el recurs del PP per aconseguir la recusació d’un dels membres del TC que conformen l’anomenat “bloc progressista” a fi de deixar-lo en minoria i aplanar, així, el camí a una sentència contrària als elements bàsics del nou estatut, que el deixaria definitivament sense cap sentit ni transcendència política.

No és cap novetat. L’origen de l’Estatut portava en el seu ADN el fet de ser una arma de lluita partidista sense estratègies col•lectives sòlides ni, en el fons, un clam social que el justifiqués. Començant per aquest darrer punt, les aspiracions sobiranistes que creixien en el si de la societat catalana en cap cas es podien satisfer amb un nou estatut d’autonomia que, com el seu propi nom indica i d’acord amb el marc jurídic que s’accepta implícitament en impulsar-lo, necessàriament havia d’estar sotmès a la Constitució Espanyola i que, per tant, no podia satisfer les reivindicacions més profundes de la nostra societat. Una millora del finançament? Un major reconeixement politicoinstitucional en el marc de l’Espanya constitucional? Un nou ordenament competencial? Per res d’això calia un nou estatut. Però el problema no és aquest, ja que això es podia considerar, en una visió optimista, una oportunitat d’una pesca d’altura i a l’engròs, fatigats com estàvem del “peix al covisme”. La clau del nou estatut se situa en el seu paper d’arma per a una lluita irresponsable entre partits que va en detriment de les aspiracions d’un poble.

El PSC-PSOE de Maragall i Esquerra Republicana impulsen la idea i el projecte d’una reforma estatutària la darrera legislatura Pujol. Els socialistes espanyols, després d’impulsar la LOAPA i després de successius governs pendents únicament de llimar al màxim qualsevol aspiració d’autogovern, amb el silenci i l’aquiescència dels socialistes catalans, veuen en el projecte de nou estatut una oportunitat per rentar-se la cara. Els thinks thanks del socialisme espanyol a Catalunya prenen consciència que des del seu espanyolisme difícilment podran guanyar unes eleccions a la Generalitat de Catalunya, que sempre s’acaben dirimint en l’eix nacional Catalunya-Espanya. L’estatut els permet posicionar-se, en un context d’ofegament del projecte pujolista, en un eix menys espanyolista que el que tradicionalment han fet valer com a carta electoral. I això els permet, a més, aplanar el camí per pactar amb ERC. Per al socialisme espanyol a Catalunya l’Estatut és una arma magnífica per desgastar el darrer govern Pujol, per dotar-se d’un cert aire de catalanisme i per apropar-se als seus futurs socis del tripartit.

Esquerra també pren el projecte de nou estatut com una arma contra Convergència. La negativa convergent a la seva reforma, i fins i tot a la possibilitat de concretar un salt endavant significatiu en l’autogovern, fa que el nou estatut sigui la clau de volta d’un discurs que pretén atreure el vot nacionalista, evidenciant la paràlisi nacional i la falta d’empenta per tirar endavant una cosa tan “raonable” com el fet de dotar-nos d’un nou estatut que reculli bona part de les nostres aspiracions com a poble. A ningú no se li escapa que un estatut d’autonomia és un projecte bastant pobre per a un partit independentista, ja que necessàriament ha d’estar sotmès a la Constitució Espanyola i no es pot reformar per la via estatutària. Pretendre el contrari frega l’il•lusionisme jurídic o l’estafa política. I no era aquest el cas.

Convergència i Unió, des del govern, sempre veu aquest projecte de reforma estatutària com una amenaça. De fet, qualsevol intent de tirar endavant qualsevol projecte nacional era una amenaça per al darrer govern Pujol, presoner com era dels vots del PP per mantenir-se en el poder.

Les eleccions del novembre del 2003 i la posterior constitució del tripartit canvien les coses. El nou govern i la nova majoria parlamentària impulsen la reforma estatutària, però es troba al davant, ben aviat, un govern aliat, l’executiu ZP, i no un govern “hostil” com el del PP, davant el qual, com davant de les majories absolutes al Congrés espanyol, l’exercici de redacció del nou estatut hauria pogut ser una carta als reis o un brindis al sol, ja que no hagués tingut cap oportunitat de prosperar. Trobar-se una majoria “amiga” a Madrid obligava a l’ajustament del nou estatut a la promesa de ZP d’aprovar el text que sortís del Parlament de Catalunya.

En aquest context, la redacció de l’estatut al parlament català té el fre de mà posat per part de la majoria parlamentària que dóna suport al govern, i ara és CiU qui veu en aquest procés la possibilitat de desgastar aquests partits, i, així, adopta posicions maximalistes. Aquestes posicions, evidentment, agafen especialment un dels socis del govern, ERC, amb el pas canviat; partit que en cap cas podia aparèixer com un fre a les ambicions nacionals del poble català.

Així s’arriba a l’estatut del 30 de setembre. Un sorprenent desenllaç que va desencadenar una certa eufòria política i nacional però que, en el fons, era un miratge ja que l’Estatut continuava sense ser un projecte nacional estratègic de les forces que l’havien aprovat i, per contra, era clarament el resultat d’un joc d’interessos partidistes. El que passa és que, certament, situava un horitzó d’autogovern ambiciós i representava un salt endavant molt important en termes polítics.

Tanmateix, un altre cop el miratge desapareix ben aviat a causa dels interessos partidistes, que sempre han primat en aquest procés sobre l’interès nacional. Així, dos dies després de l’aprovació de l’Estatut al Parlament el president del PSC-PSOE (que acabava de votar-ne a favor), el Sr. Montilla, i aleshores ministre d’Indústria, afirma que els socialistes recuperaven totes les seves esmenes per al tràmit al congrés de diputats espanyol. I des d’aquell moment els socialistes catalans seuen a l’altra banda de la taula de negociacions, amb les tisores a punt, i no amb les delegacions dels partits del Parlament de Catalunya.

El pas pel Congrés provoca l’orgia demagògica final del Partit Popular contra el govern del PSOE i ZP en la cara de l’Estatut de Catalunya. Òbviament, el frenesí demagògic de la ultradreta espanyola havia començat molt abans. Episodis com el boicot als productes catalans o la recollida de signatures contra Catalunya quedaran per a la història de la indecència política. El que es fa, es diu i es promou des de l’espanyola ultradreta política, mediàtica i social és miserable i clarament alineat amb el seu tradicional posicionament polític colpista.

Però l’aprovació de l’Estatut al Congrés de Diputats ve marcada pel pacte Mas-ZP. Un cop més els interessos partidistes marquen el destí de l’Estatut. Amb aquest pacte, i amb la rebaixa que respecte de l’estatut del 30 de setembre representa, CiU descol•loca els partits que donen suport al tripartit i evidencia la total falta d’autoritat i d’impuls del president de la Generalitat, el Sr. Maragall. Un pacte novament en clau partidista del qual CiU espera treure rèdits en les properes eleccions autonòmiques, tant pel que fa a la possibilitat de conformar noves majories alternatives al tripartit com perquè pensa que d’aquesta manera recuperarà un espai central en la deteriorada política del Principat.

El següent episodi de lluita partidista se situa en el si del mateix tripartit, un govern aleshores ja en descomposició. L’actitud erràtica d’ERC respecte de la seva posició davant el referèndum de l’Estatut finalitza amb un posicionament clar de les bases a favor del NO que comporta la seva expulsió del govern. El referèndum i les posteriors eleccions anticipades, amb una patacada important per a socialistes, Esquerra i Convergència desemboca, tanmateix, amb la constitució d’un nou tripartit. Aquest nou tripartit ja no té cap agenda política nacional i, presumiblement, l’únic que espera del nou estatut és poder-lo desenvolupar.

En aquest moment el centre de la disputa política sobre l’Estatut es trasllada al Tribunal Constitucional, amb els recursos d’inconstitucionalitat del PP i del “defensor del pueblo”. El PP estableix la seva estratègia al TC en dos fronts. D’una banda, amb el recurs sobre els continguts de l’Estatut i, d’una altra, buscant una majoria favorable de membres del TC, tot recusant-ne un dels membres de la “majoria progressista”, que ho és, en empat del tribunal, únicament pel vot de qualitat de la seva presidenta.

Pel que fa al recurs sobre els continguts de l’Estatut, el PP torna a posar de manifest la seva indecència política recorrent els mateixos articles de l’estatut català que acaba de votar a favor en l’estatut andalús. Aquesta actitud frega clarament la xenofòbia i és un dels exemples més clamorosos i miserables de manipulació política, que s’edifica en el fet que l’anticatalanisme és un bon argument electoral a Espanya.

Aquesta jugada és la que els acaba de donar fruits. Basant-se en un dictamen sobre aspectes de les possibles relacions internacionals d’un govern autonòmic sol•licitat pel govern Pujol a un catedràtic de Dret Constitucional, que després esdevindria membre del TC, el PP recusa el magistrat en qüestió, perquè el considera part interessada i no neutral. Un exercici més de cinisme polític, d’indecència política i de manipulació del més alt organisme de la piràmide constitucional espanyola amb finalitats partidistes.

Què pot passar ara? Doncs tot sembla indicar que l’Estatut serà víctima dels interessos partidistes i que, amb independència de qualsevol argumentació jurídica, una majoria de membres del TC que funciona amb criteris d’obediència deguda al PP en protagonitzarà una nova retallada, fins a desvirtuar-lo definitivament i despullar-lo dels pocs elements d’avanç nacional que encara conserva.

Això és, però, treballar sobre un futur hipotètic. El que reivindiquem des del patriotisme és que hi hagi alguna estratègia catalana per fer front a aquest possible escenari. Salvador Cardús deia en un recent article a l’Avui i referint-se per igual als senyors Carod-Rovira i Artur Mas que aquests eren uns “boques” i que els discursos que havien fet per posicionar-se en aquest possible futur escenari no li mereixien cap mena de credibilitat. Tant un com l’altre han afirmat que si es produís una nova retallada caldria replantejar-se les relacions amb Espanya. Al nostre entendre, les relacions amb Espanya no passen en cap cas pel que decideixi el Tribunal Constitucional sinó pel dret a decidir dels catalans. Però entenem, també, que una possible retallada situa l’escenari polític català en unes noves coordenades. No endebades, aquest estatut ha estat referendat majoritàriament pel poble de Catalunya. I un escapçament dels elements bàsics –o mínims- de la nostra reivindicació nacional que encara hi sobreviuen (drets històrics, nació al preàmbul, certes competències…), acompanyat de la nul•la voluntat de desplegament que exhibeix el govern espanyol (en finançament, en traspassos claus…) tallaria de soca-rel els febles fonaments amb què s’ha bastit l’actual mapa polític.

Pel que fa al patriotisme independentista, el que ha passat confirma l’esgotament de les vies possibilistes de l’autonomisme constitucionalista i la necessitat de treballar de debò per una estratègia nacional que asseguri un futur de llibertat i prosperitat per al nostre poble, al marge de la podrida situació política espanyola i dels límits claríssimament infranquejables que ens planteja l’actual bloc de constitucionalitat.

"; WEditorialFot[40]="Imatges/estatut_0.jpg"; WEditorialPeuFot[40]=""; WEditorialTiW[41]="Febrer 07"; WEditorialTit[41]="Qui prodest?"; WEditorial[41]="O el que és el mateix: qui es beneficia de la represa militar d’ETA?

La paràlisi del procés de pau que lamentaven els dirigents abertzales ha acabat de la millor manera possible per als interessos espanyols: cadàvers de tercera fila que nodreixen munició ideològica i allunyament d’un escenari de negociacions. En suma, el que s’arrossega des de fa anys.

L’enquistament de la situació anterior a la treva i el descrèdit de la lluita armada post11S dugué ETA a fer una passa endavant valenta, esperonada per la personalitat de Zapatero. Al cap de tres anys, però, no només no s’albira cap interès negociador per part espanyola sinó que ni tan sols l’executiu ZP ha fet cap gest envers ETA (recordem que Aznar apropà presos). Algú amb dos dits de seny podia pretendre que tres anys d’immobilisme, sense cap mena d’acció per part espanyola, aproparien la resolució del conflicte? Recordem que ETA manté capacitat operativa, com ha palesat l’atemptat a la T4.

En el terreny estrictament polític, cal recordar que l’esquerra abertzale compta amb suports que es xifren en un 15% a les tres províncies -sensiblement menys a Navarra. I això malgrat la persecució que l’aparell de l’estat ha desplegat en diversos fronts: polític, mediàtic...

De ben segur que a l’aparell de l’estat no se li escapen aquestes variables, com no se’ns escapen a nosaltres – ni a tants d’altres. Aleshores, per què els polítics espanyols deixen podrir la situació? Perquè a Espanya li convé més una ETA de baixa intensitat, que mai no tombarà a l’estat, que no pas negociar-hi.

A diferència del pragmatisme britànic respecte d’Irlanda del Nord –la qual es manté sota la Corona més per la força dels unionistes locals que per cap altre factor-, Espanya no està en absolut preparada per admetre que se li esgarrapi part de l’estat, de la (seva) nació. Aquesta incapacitat no és privativa dels espanyols: cal recordar que la descolonització menada pels britànics fou relativament ordenada en contrast amb el bany de sang amb què França s’enfangà a Algèria o Vietnam.

L’esmentada incapacitat dels espanyols per negociar arriba a extrems tan exagerats com és la imposició d’una pena a perpetuïtat encoberta a un destacat militant basc, De Juana. L’aparell judicial espanyol, ja ben desacreditat per moltes raons des de fa anys, s’ha acabat de retratar per una sentència (condemna per delicte d’opinió) que hagués pogut formular per d’altres viaranys (reobertura d’expedients, etc). Els dotze anys de pena per opinar –amb risc de mort del reu- han focalitzat l’atenció de mitjans de comunicació internacionals i situen l’aparell de l’estat on es mereix. La rebaixa de la pena dictada pel Suprem situa ara la pilota a la teulada de l’executiu espanyol; potser serà massa tard.

Estats unificats a canonades com l’espanyol o el francès només es donaran a tòrcer cas que la força oponent sigui no únicament irreversible sinó, a més, més forta, valgui la redundància. I ETA no ha demostrat ésser prou forta, ans al contrari.

Els abertzales han plantejat, finalment, un marc institucional que entra dins dels paràmetres de la constitució espanyola: l’autonomia conjunta basconavarresa. També se’ls negarà el pa i la sal davant d’aital rebaixa? Val a dir que nosaltres tenim expressament vetada la federació de “comunitats autònomes” a la constitució, a diferència dels bascos. Més raons a favor nostre per rebutjar les institucions espanyoles (i franceses).

"; WEditorialFot[41]="Imatges/ETA_Anagrama.jpg"; WEditorialPeuFot[41]=""; WEditorialTiW[42]="Gener 07"; WEditorialTit[42]="CANADÀ A FAVOR DEL FEDERALISME, EL QUEBEC A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA!"; WEditorial[42]="“ Ara som una nació dins de Canadà, però la província es convertirà en una nació i en un país sobirà en un futur proper”.

Aquesta frase és de Gilles Duceppe, el líder del Bloc Quebequès després de l’aprovació per part de la Cambra dels Comuns del Canadà (amb 266 vots a favor i 16 en contra), a proposta del primer ministre del govern canadenc (el conservador Stephen Harper), d’una resolució on es definia el Quebec com “... una Nació dins d’un Canadà unit.” A banda dels conservadors, també va votar-hi a favor la majoria del Partit Liberal, els socialdemòcrates del Nou Partit Democràtic i el Bloc Quebequès, i en contra 15 diputats del Partit Liberal i un diputat independentista.

Els federalistes canadencs creuen haver arribat a l’estació final: el reconeixement de la plurinacionalitat estatal (en el clàssic holding-together que va distingir el politòleg Stepan quan als processos d’unió federal: permanència de la unitat compatibilitzant-la amb la diversitat). Per als independentistes (representats bàsicament pel Partit Quebequès i pel Bloc Quebequès) només és un pas més cap a la independència.

I quan arribaran els nostres amics quebequesos a la independència? Quan guanyin el proper referèndum d’autodeterminació, i el proper a convocar-se serà el tercer. L’any 1980 va convocar-se’n el primer, i els partidaris del No a la independència van guanyar-lo per més de vint punts de diferència; en canvi, en el segon, celebrat el 1995, el No (tot i fer joc brut) va guanyar per només 0’8 punts de diferència.

Actualment només hi ha una sortida als problemes nacionals: assolir democràticament el dret universal a proclamar-se un Estat. El mateix dret del qual gaudeixen en aquests moments 192 Estats membres de les Nacions Unides (l’últim Montenegro), xifra molt distant als 51 membres inicials que donaren suport el 1945 a la Carta de San Francisco i fundaren l’ONU.

No ens autoenganyem o ens deixem enganyar per la globalització i altres teories socioeconòmiques: si no ets un Estat no ets res al Món, a l’ONU, a l’FMI ni a la resta d’estructures supraestatals; tan se val si ets un macro o un micro Estat, si t’organitzes federalment o unitària o si ets un Estat ric o pobre: sense un Estat propi no surts a la foto, sense un Estat propi no marques la diferència.

L’objectiu federal bàsic és assegurar la unitat nacional ja sigui mitjançant un procés centralitzador o descentralitzador; amb el primer es busca assegurar i amb el segon es vol “salvar”.

Nacionalisme i federalisme són absolutament incompatibles, ja sigui el nacionalisme estatal o els d’oposició. Són incompatibles perquè es disputen el mateix territori, tenen fins diferents i són ideologies territorials oposades pel que fa al seu plantejament normatiu. Alemanya només té un nacionalisme i per això pot triomfar-hi el federalisme, en canvi, a l’antic Estat de Txecoslovàquia no ho va fer perquè hi havia dos nacionalismes amb interessos oposats.

Quan hi ha un nacionalisme d’Estat en disputa amb altres nacionalismes d’oposició el federalisme només serveix com a forma d’enteniment momentani o de pacificador, però està clar que el primer té el límit de la unitat nacional i la integritat territorial, i els segons cerquen el dret a l’autodeterminació i la secessió. Ambdós fins són incompatibles amb el federalisme.

Gilles Duceppe va ser contundent: “no és el Govern ni el Parlament canadenc qui decidirà la qüestió, sinó els habitants del Quebec“.

"; WEditorialFot[42]="Imatges/Quebec.jpg"; WEditorialPeuFot[42]="Quebec"; WEditorialTiW[43]="Desembre 06"; WEditorialTit[43]="LA NECESSÀRIA REPRESA"; WEditorial[43]="Catalunya 1640 advoca perquè els governs regionals que operen als Països Catalans adoptin programes d’alliberament nacional i els impulsin. Al Principat és on és més factible la formació d’un govern rupturista: més base social i existència de partits nacionalistes potents a dreta i esquerra.

Els resultats de les regionals de l’1 de novembre tornaven a obrir la porta a una majoria nacionalista, CiU+ERC. Ambdues formacions han preferit, però, de pactar amb el PSOE. La majoria resultant d’esquerra no fa pressuposar cap avenç nacional significatiu més enllà del desplegament del nou estatut, text que ERC no recolzà i que va votar en contra.

Tampoc la tasca opositora de CiU és previsible que sumi més enllà dels seus fidels, ni que aquests fidels vulguin anar més lluny.

Per què s’ha arribat a aquest punt, on una majoria numèrica nacionalista desemboca en un executiu de gestió del PSOE i on les tensions més evidents enfronten les dues forces nacionalistes, l’una al govern i l’altra a l’oposició?

Fa de mal dir, però es pot apuntar que la pèrdua de l’hegemonia nacionalista que ostentà CiU als anys 80 i 90 no ha estat encara païda per aquesta coalició. Ara, ni són els únics nacionalistes importants ni amb el catalanisme del peix al cove molts electors en tenen pas prou. La repetició extemporània del pitjor pujolisme (pacte ZP-Mas) i una campanya electoral mal enfocada (o nosaltres o el caos) els ha aïllat. Quan durarà la cura de cavall perquè entenguin que una nació –una part d’ella, avui- que aspira a normal ha de tenir una dreta i una esquerra nacionals, i no una espècie de peronisme?

ERC ha de tenir ben clara una premissa: la majoria del seu electorat –i militància- és més nacionalista que d’esquerres. Esdevenir la crossa necessària d’un PSOE amb problemes (esquilat per la pròpia ERC, per IC i per C’s) pot ser útil conjunturalment però en cap cas pot perpetuar-se. Un escenari d’acord automàtic amb el PSOE –és el que s’ha percebut- a la llarga afeblirà ERC. Anant a la dreta, cal recordar que els pactes CiU-PP varen significar la fi de l’hegemonia nacionalista de CiU. No és impossible que a l’esquerra succeeixi un episodi equivalent però amb l’agreujant d’una ERC molt més feble ja d’entrada.

Els darrers onze anys –cofats ara per l’executiu Montilla- han demostrat que l’acord estable amb formacions espanyoles difícilment afavoreix el País i que, evidentment, perjudica els interessos no immediats dels partits nacionalistes que hi participen.

CiU i ERC no només han d’arribar, en un futur, a acordar un avenç nacional significatiu –una reclamació molt sentida per les seves respectives bases- sinó que, a més, han d’entendre que els pactes de gestió o l’intercanvi de favors no tenen la mateixa –lamentable- dimensió en un país normal que en una nació sense estat sotmesa a minorització. En això també hi va la pròpia supervivència de les mateixes formacions. O és que tant CiU com ERC no veuen a quin nivell malviuen les seves respectives seccions de la Catalunya Nord?

Catalunya 1640 defensa una necessària represa nacional a l’interior d’ambdues formacions a fi que, quan les circumstàncies ho permetin, s’acordi un pacte nacional que faci superar al Principat l’actual estadi d’autonomia regional espanyola.

"; WEditorialFot[43]="Imatges/esteladainena.gif"; WEditorialPeuFot[43]="Independència de futur"; WEditorialTiW[44]="Novembre 06"; WEditorialTit[44]="POC TRIOMFALISME"; WEditorial[44]="Les nits electorals solen propiciar un triomfalisme desbocat a les seus de les formacions polítiques. Aquest u de novembre, però, dominava la contenció. No era per a menys: el creixement desbocat de l’abstenció ha restat molts de vots a les quatre primeres formacions (CiU, PSC, ERC i PP). Només els més petits (ICV) creixen. Alhora apareix una sisena formació parlamentària: C’s.

Els resultats finals en escons emmascaren el veritable sotrac que han rebut, amb més o menys intensitat, els quatre primers partits. Veiem-ne alguns perquès, sigla a sigla.

CiU. La campanya agressiva desplegada contra tothom, lluny d’arrabassar votants poc fidels d’altres formacions, els ha espantat. L’OPA “nacionalista” del convergents contra ERC ha estat pirotècnia: el mur que separa ambdues formacions a penes ha enregistrat alguna fissura.

PSC-PSOE. L’aposta per un cap de llista del cinturó, en comptes d’arrossegar abstencionistes, ha restat vots. Les limitacions innates del candidat s’han sumat al desinterès del votant metropolità. Se’ls ha obert una petita via d’aigua cap a ICV i C’s.

ERC. L’espectacular creixement del 2003/04 tingué els peus de fang. ERC retorna a les magnituds –prou bones- de les municipals. Molt lluny, però, del milió de vots pronosticat fa tres anys. La decantació inevitable que comportà l’entrada al govern ha jugat en contra. Co-governar amb CiU potser hagués estat pitjor.

PP. El maquillatge moderat piquerista no té adeptes. Els votants del PP volen espanyolisme i canya. Amb el vidalquadrisme hivernat, part de l’electorat s’ha quedat a casa. Els més ressentits, esperonats per la Brunete, han passat a C’s.

Els que creixen

ICV capta votants socialistes il•lustrats, poc identificats amb el canvi de centre de gravetat socialista de Sant Gervasi per Cornellà. No sembla un moviment de fons important. A les eleccions al Congrés hi haurà, segur, un retorn.

C’s. Com el PSA el 1980, aquesta formació inèdita –però amb acabalats padrins, a diferència dels primers- arrossega, sobretot, antics socialistes descontents amb la identificació catalana del PSC i, en menor mesura, alguns rebotats del PP orfes de liderat espanyolista.

El que està passant

Més enllà de les escenes de ball, saló i sofà que desembocaran en un nou govern regional, cal ara parar atenció, precisament, a la irrupció del partit més petit, C’s. És una formació creada fa pocs mesos, que no prové de cap escissió i amb uns líders no massa coneguts, tret del pallasso Boadella. En canvi, obté representació, cosa que molts grupuscles extraparlamentaris amb anys de lluita estèril ni somien.

Els tres escons de C’s, no ens enganyem, tenen un valor qualitatiu superior al que el 1995 tingueren els de Vidal-Quadras. Al cap i a la fi, el vidalquadrisme no fou més que un rearmament ideològic d’una formació més que consolidada, el PP. Els ´ciudadanos´, sense un cabal de seguidors preestablert com el PP, assoleixen el 3%.

C’s ha comptat, cal apuntar-ho, amb el suport impagable de la Brunete, desitjosa de laminar Piqué, Rajoy i qui convingui. Això pot ser cert, però no ho explica tot. Sense el terreny adobat, els seus bramuls matinals i escrits no haurien trobat ressó.

I quin és el terreny abonat que han trobat? Milers d’individus de barris suburbials amb referents nacionals espanyols i que se senten desplaçats de la societat “oficial” on viuen. L’automarginació nacional en què viuen s’afegeix a un nihilisme sociopolític pròxim a la conflictivitat de les “banlieues” franceses. Qualsevol desaprensiu el pot omplir.

Les vicissituds que afrontarà C’s no se saben encara: s’apunta que hi conviuen una branca esquerrana i una dretana, que hi ha molts galls al galliner –i més ara amb menjadora assegurada-, que el PSA es va fondre com un bolado... Encara que aquesta formació desaparegués –cosa desitjable, d’altra banda- el problema de cohesió nacional que demostra C’s no desapareixerà.

Més enllà de la vergonya que una formació genocida com C’s ocupi escons a la Ciutadella, cal reconèixer que els 89.567 indesitjables obren els ulls a molts catalans ben pagats del seu cofoisme, molt especialment de CiU però també d’altres forces. I què veuen aquests ulls catalans atònits? Ras i curt: que part de la immigració espanyola de segona o tercera generació ni s’ha integrat ni en té la més mínima intenció i que uns quants burgesos s’hi abonen.

L’independentisme no pot amagar el cap sota l’ala davant d’això. Ens cal operar en dos fronts, l’ideològic i l’estratègic: una proposta potent, que enganxi, i, alhora, posseir les armes per acorralar una part de la societat que sempre ens serà contrària. En seguirem parlant.

"; WEditorialFot[44]="Imatges/composicioParlament.gif"; WEditorialPeuFot[44]=""; WEditorialTiW[45]="Octubre 06"; WEditorialTit[45]="TEMPS DE SOBIRANISME"; WEditorial[45]="Els catalans som un poble molt sovint lliurat a les desavinences internes. Les ambicions personals, les enveges , l’oportunisme, la immaduresa política... Aquestes patologies socials han comportat greus conseqüències en la nostra existència com a realitat nacional. Els enemics, espanyols i francesos, han tret profit sempre d’aquesta mancança. Ens han afeblit com a poble.

El 2006 ens va portar un nou capítol d’aquesta trista realitat: el trencament del consens assolit el 30 de setembre del 2005 al voltant del nou projecte d’Estatut. Vàrem veure com cada partit polític va enrocar-se, en major o menor mesura, en la defensa de llurs interessos partidaris. D’aquesta feblesa se’n va aprofitar l’aparell de l’Estat per a reconvertir el que havia d’ésser Nou Estatut en un pur maquillatge de l’Estatut de Sau.

Cap de les grans qüestions que portaren a l’elaboració d’un nou text estatutari -i que són temes vitals per a la nostra pervivència i desenvolupament en els propers anys (bilateralitat, finançament, agència tributària catalana, gestió de ports i aeroports, control sobre la immigració, etc.)- estan recollides de manera satisfactòria en el nou text.

És evident que dels partits d’obediència espanyola no en podíem esperar gaire, però els partits catalans haurien d’haver estat capaços de mantenir el consens inicial i defensar el text a Madrid. Malauradament, es varen prioritzar interessos partidistes i no l’interès nacional. El resultat és conegut per tothom: un Estatut que no suposa cap avenç significatiu en la nostra reconstrucció nacional i que ha generat un gran desencís entre els catalans.

Com a derivada de tot aquest procés, el proper 1 de novembre, els catalans de les quatre províncies estem cridats a votar en unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. No és tasca nostra el demanar el vot per a cap de les opcions polítiques d’obediència catalana que es presentaran a aquests comicis. El vot és una decisió lliure dels nostres membres, simpatitzants o lectors.

Sí que volem, però, expressar el desig que els partits de base nacional, els que tinguin com a objectiu una Pàtria lliure i que ens convertim en un nou Estat català, siguin capaços d’arribar a acords que permetin un Govern amb un clar compromís en el camí vers la reconstrucció nacional. Acords que no poden basar-se en l’autonomisme frustrant de l’Estatut de la Moncloa sinó en un pacte per la sobirania de Catalunya que constitueixi el primer pas d’un procés d’autodeterminació, per al qual els partits d’obediència catalana ja disposen, i encara veuran reforçada el dia 1 de novembre, d’una clara majoria al Parlament. Per això, cal que es recuperi el diàleg entre els principals partits d’obediència catalana. No és ara el moment de primar interessos partidistes de curt abast: el País no s’ho mereix.

Estem convençuts que el nostre Poble tornarà a votar majoritàriament partits d’obediència catalana i que les opcions sucursalistes espanyoles seran minoritàries novament, potser més i tot que avui. Cal que el Govern que regeixi el destí d’aquest País durant els propers 4 anys estigui format per membres d’opcions nacionals clares i que es faci front en les qüestions d’interès vital.

Cal que tothom sigui generós, que s’oblidin diferències personals, que se superin rancúnies històriques, que ningú no traeixi els interessos nacionals de Catalunya i que no se sucumbeixi davant les pressions de minories empresarials o socials interessades en malvendre Catalunya al Govern espanyol. Les coalicions amb els partits sucursalistes s’han demostrat molt negatives per als interessos de País i, alhora, negatives per a les expectatives d’aquells que han volgut aferrar-se al poder amb el suport de vots espanyolistes.


Els reptes que afronta Catalunya els propers anys exigeixen d’una gran fermesa nacional que només pot venir d’una Gran Entesa o Front Nacional entre els partits patriòtics.

Si continuem cadascun fent la ‘guerra pel seu compte’ i prioritzant els interessos de partit davant dels de País continuarem afeblint-nos nacionalment. Avui encara hi som a temps. La majoria social vota partits d’obediència catalana; vol que les polítiques que afectin a Catalunya es decideixin al Parlament català i tenir veu i vot a Europa.

La màxima preocupació del nostres polítics ha de ser el benestar i progrés de tots els catalans. Això significa que cal eliminar els lligams polítics i el sucursalisme tant polític com econòmic en el qual ens trobem. Aquestes polítiques i decisions mai no tindran el suport d’aquells que consideren la nostra Nació com una suma de regions dins de l’estat espanyol. No vindrà mai d’aquells que diuen estimar Espanya tant com Catalunya. Ni d’aquells que fan tot el possible per evitar que tinguem seleccions esportives pròpies. O que regalen les llicències de TDT a grups o empreses espanyolistes. Com podem treballar juntament amb aquells que voten normes que atempten contra la unitat de la nostra llengua, com per exemple l’Estatut del País Valencià? Com podem governar amb aquells que mai han demostrat cap intenció de respectar el nostre territori i formen part de trames immobiliàries corruptes que destrossen la nostra Nació?

Els partits nacionalistes no poden donar suport a un candidat no només espanyol sinó que postula públicament que ell no defensa ni vol un projecte de dretes, ni un projecte NACIONAL, que vol un projecte socialista i ESPANYOL.

Amb la convicció de que les nostres paraules i opinions coincideixen amb les d’una part molt significativa dels votants dels nostres partits, esperem que cadascú sàpiga jugar el seu paper d’una manera madura i interpreti aquest desig col•lectiu.

Volem ser optimistes, perquè estimem el nostre País i creiem que els nostres polítics també ho fan. Només l’acord entre tots els partits nacionalistes ens farà suficientment forts per a poder afrontar la complicada tasca de la recuperació de la nostra llibertat com a Poble.

Ara ja no valen excuses ni falsos projectes: dues legislatures uns van pactar el Majestic amb l’ultradreta espanyola i aquesta última legislatura els altres han pactat el Tinell amb l’esquerra espanyola; la pregunta és: què hem aconseguit? Res, continuar sent més espanyols que mai i no avançar nacionalment cap enlloc.

"; WEditorialFot[45]=""; WEditorialPeuFot[45]=""; WEditorialTiW[46]="Setembre 06"; WEditorialTit[46]="CATALUNYA, 11 DE SETEMBRE DE 2006: SEGUIM OCUPATS"; WEditorial[46]="Després de 292 anys de la derrota militar perpetrada pels exèrcits espanyol i francès, la Nació Catalana segueix igual d’ocupada, esquarterada i espoliada.

Hem passat de tenir un únic ganivet casolà lligat a la paret del menjador amb una cadena per ordre militar a pagar peatges per anar a qualsevol racó del País.

Cada dia que passa som més espanyols i més francesos, tot i que la capacitat de resistència del nostre poble encara aguanta. Però, potser tampoc cal veure fins a on som capaços de resistir perquè llavors sí que ja no tindrem cap possibilitat de tornar a ser el que érem: una Pàtria lliure.

El que ha passat aquest estiu al Principat amb la vaga salvatge de treballadors d’Iberia a l’Aeroport del Prat i amb la tramesa d’immigrants africans des de comunitats autònomes espanyoles deixa clar quin autogovern tenim, de quin Estatut ens hem dotat i de quina classe política gaudim o patim.

A cap aeroport principal de cap país del Món (ni a Espanya) les autoritats haguessin permès aquesta vaga salvatge que ha afectat tants catalans i turistes (per cert, un sector força important al nostre País) i que ha deixat la nostra imatge per terra. Cap president de cap país del món s’hagués quedat de vacances mentre 150.000 persones es veien afectades per la vaga; cap ministre d’Interior de cap país del món s’hagués quedat de braços creuats mentre 4 salvatges creuaven camions de querosè sense avisar al mig de la pista d’aterratge. Cap govern de cap país del Món hagués permès sense cap tipus d’acord, i menys sense dir res (i no és ni serà la primera vegada, i sinó que ho preguntin a molts alcaldes de poblacions petites del País d’on i com arriben tants immigrants), que se li traspassessin immigrants de cop i volta, deixant-los al carrer sense cap tipus d’atenció, d’una forma miserable i inhumana i sense garantir-ne el control ni respectant-ne els drets humans.

Enmig d’aquest enrenou, el president (indigne) de la Generalitat de Catalunya afirma que amb l’aplicació del nou Estatut, recolzat per PSC-PSOE, CiU i ICV (no cal recordar les xifres del referèndum), l’Administració espanyola passa a ser residual i que pràcticament som un Estat.

Llavors per què ell i el seu govern no van resoldre aquestes dues incidències greus? Perquè aquest Estatut, senyor president (indigne), no té competències sobre els grans ports i aeroports ni sobre els trens de rodalies del País. Cap Estat del Món no deixa de controlar les seves infraestructures estratègiques ni les seves polítiques públiques principals. A més, cap primer ministre del Món (funcions que ara exerceix el conseller Nadal) assumeix davant dels mitjans de comunicació que el seu govern no pot resoldre els principals problemes que sorgeixen perquè les competències necessàries per fer-ho les té un altre govern. Això sí, aquest president (indigne) viatjarà properament a les Illes Canàries i el Senegal per (segons ell) conèixer millor el problema; una despesa pública per a res, per figurar. Fóra millor que hagués tingut una mica de dignitat i hagués treballat per tenir competències sobre aquest tema, per poder gestionar-lo, i no donar aquesta imatge de govern colonial subordinat al de la metròpoli.

Amb aquests dos exemples d’aquest mes d’agost ha quedat clar que el text estatutari que ja s’està aplicant no serveix per resoldre els problemes de la ciutadania de Catalunya: ni en té les eines ni els instruments ni res de res.

Almenys, a tall d’exemple, en el text sortit del Parlament hi havia dos apartats clau en matèria de fluxos migratoris, els quals van caure en el text actual: el primer, i més important, deixava clar que la Generalitat determinaria bilateralment amb l’Estat els contingents de persones immigrades que podien arribar a Catalunya, i l’altre (nogensmenys important i que demostra la demagògia barata de les esquerres sucursalistes com el PSC-PSOE i ICV), que establia i regulava les garanties en relació amb els drets i deures de les persones immigrades.

No cal ser molt llest per veure que tenim una classe política absolutament abocada als interessos de partit i de poder. I aquelles formacions que es declaren independentistes, nacionalistes i patriòtiques haurien de tenir una visió i un sentit de la política en clau absolutament NACIONAL.

No pot ser que dies abans de la famosa foto ZP-Mas, CiU i ERC haguessin aconseguit (reconegut per ambdós partits) un acord amb el PSOE per traspassar tots els ports i aeroports a la Generalitat i que després aquesta unitat d’acció NACIONAL se n’anés en orris. No pot ser que es tingui la clau dels dos governs i no s’hagi pactat per escrit amb els espanyols (allà el PSOE aquí el PSC-PSOE) tots els temes d’interès. No pot ser que davant l’aprovació d’uns pressupostos estatals i amb els vots necessaris de CiU i ERC no es posin d’acord per resoldre temes de País. Com pot ser que després de tantes errades i prudències uns proposin fer pinya per aconseguir el traspàs de la gestió aeroportuària i els altres diguin que no i s’excusin amb allò de que no té res a veure una cosa amb l’altra (què passa? Que als pressupostos de l’Estat no hi ha les partides destinades a inversions públiques a Catalunya?) A més, que s’equipari la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya durant els propers set anys al que el país aporta al PIB estatal és a l’Estatut i, per tant, s’ha d’aplicar.

No pot ser que els partits parlamentaris catalans, i especialment els d’obediència estrictament catalana, no es posin d’acord, ara que tenen poder per fer-ho, per imposar allò tan just com ara que s’invalidin els judicis sumaríssims del règim feixista espanyol del General Franco i que es restableixi l’honor del president Companys i de tants i tants patriotes catalans afusellats per l’exèrcit espanyol.

Exigim a la nostra classe política que vagi més enllà del resultadisme electoral i del guany de quotes de poder dins el sistema espanyol i que comenci d’una vegada a construir allò que la societat civil catalana ja va deixar clar a la manifestació del 18 de febrer: SOM UNA NACIÓ, TENIM EL DRET A DECIDIR.

Nosaltres hi afegim: MÉS PÀTRIA I MENYS PARTIT!

"; WEditorialFot[46]=""; WEditorialPeuFot[46]=""; WEditorialTiW[47]="Agost 06"; WEditorialTit[47]="TEMPS GLOBALS: REPTES LOCALS"; WEditorial[47]=" Mai com fins ara, s’havia fet tant evident la necessitat de gaudir d’un País amb fonaments sòlids, per a poder fer front a les oportunitats però també ‘amenaces’ que suposa aquest fenomen que s’ha anomenat Globalització.

El nostre Poble afronta aquest moment de la historia, sense les eines necessàries i imprescindibles per a conviure, competir i treballar en igualtat de condicions amb altres pobles que gaudeixen d’una estructura política forta, essencial per a dirigir, organitzar i liderar
les societats modernes.

Les forces econòmiques, politiques, militars, demogràfiques, culturals que són motor i part d’aquest moviment global, d’una manera vertiginosa modelen els pobles del Món segons els seus interessos i condicionen totes les actuacions a nivell local en major o menor grau.

El Món es un tot interconnectat en el qual el que passa a molts km de casa nostra pot condicionar la vida de la nostra societat d’una manera parcial o total.

Els catalans hem de ser capaços de ser part d’aquest motor global que ho condiciona tot. Per dir-ho d’una altra manera hem de ser alhora jugadors i peces d’aquest gran tauler d’escacs.

Si repassem les forces que hem anomenat, ens adonarem que la nostra posició dins del tauler és privilegiada però alhora amenaçada:

Econòmicament som un país amb un alt nivell de vida, molt superior a la mitjana mundial, però no som un país innovador ni punter en molts terrenys, tenim una gran dependència energètica de l’exterior i els motors del nostre benestar presenten símptomes d’envelliment o fallida (pe. indústria automobilista, tèxtil, calçat, químic). Inclús el turisme comença a patir les conseqüències del nou escenari que vivim (el model platja/sol s’esgota). Nomes el boom especulatiu immobiliari, que ha tirat del sector de la construcció ha permès maquillar la realitat dramàtica dels sectors industrials que varen fer del nostre país, un dels motors del sud d’Europa.

Quina situació viu el calçat d’Elx? El tèxtil de Terrassa? Majorica a les Balears? la SEAT al Baix Llobregat?

Demogràficament som una gota dins del got i sort en tenim de la capacitat d’assimilació de la nostra societat i d’adaptació de molta gent vinguda de fora… Malgrat això la nostra societat es molt diferent a la que teníem als anys 30 del segle passat. No ens n’hem de fer creus d’això, però hem d’aconseguir que els canvis no comportin la desaparició dels nostres signes d’identitat més importants, especialment de la nostra llengua. Sinó existís un pensar i parlar català, el nostre poble segurament es perdria per sempre.

La nostra indústria cultural i de la comunicació, excepte petites excepcions, està en mans de grups/persones, que no tenen com a punt de referència el nostre Poble i ens presenten una realitat sota paradigmes i ordres que ens són aliens o imposats.

Militarment. ja fa molts anys que varen deixar de jugar cap rol propi, inclús en el nostre entorn més proper, i se’ns obliga a participar en estructures alienes (espanyoles o franceses) i per tant, ésser part d’estructures supranacionals (pe. OTAN), sense cap capacitat d’influència o decisió.



Podríem continuar fent un anàlisi mes detallat de la situació en la que ens trobem els catalans i segurament, trobaríem molt pocs sectors en els quals influïm, com a mínim en la part que ens tocaria, en l’evolució mundial.

Es molt difícil que sense el fonaments de la casa, els catalans puguem jugar el rol que ens pertoca en aquest Món. Inclús aquells que es pensen que son molt decisius i forts i que riurien davant aquestes afirmacions, se n’adonen que no ho són tant ( pe. La Caixa a l’OPA a Endesa). Quelcom els falta…el què?

Davant aquesta evidència, alguns aposten per intentar participar dels Estats espanyol i francès
posant els seus recursos materials, humans al servei d’aquests Estats. Tot això, per a jugar un rol secundari, servint interessos en molts casos contraposats als dels seus conciutadans.

Altres pensem que el que cal és treballar per fer un país fort. Aquest és l’objectiu.

Com d’altra manera podem aconseguir polítiques que potenciïn la formació i la innovació segons les necessitats de la nostra economia?

Qui vetllarà per a que les tant necessàries estructures bàsiques per a enfortir i vertebrar el nostre País es construeixin?

Com garantirem una bona sanitat i serveis socials sinó gestionem els nostres recursos per nosaltres mateixos i de manera eficient?

Qui pot ajudar de manera decisiva a l’enfortiment de la nostra industria cultural i cultura?

Des d’on es pot col•laborar a fomentar la presència dels nostres productes i idees a nivell internacional?

Es per això, que quan veiem a la majoria del nostres polítics i partits apostant per maquillatges dels estatut actuals, hem d’aixecar la nostra veu i exigir que no condemnin als catalans a 25 anys mes de subordinació i paper secundari.

Ens hi juguem massa tots plegats i sinó som capaços d’aconseguir uns bons fonaments, sense assolir el nostre repte local, no podrem enfrontar-nos amb garanties als temps globals que vivim.
Cal que endrecem casa nostra, per a poder presentar-nos al Món, com un poble civilitzat, modern i atractiu, capaç de competir i compartir en condicions d’igualtat un mon de tots.

Per això diem NO als nous Estatuts. El nostre repte: l’Estat Català.

"; WEditorialFot[47]=""; WEditorialPeuFot[47]=""; WEditorialTiW[48]="Juliol 06"; WEditorialTit[48]="DAVANT LES ELECCIONS NACIONALS DE NOVEMBRE DE 2006"; WEditorial[48]="El tram final de la negociació i el referèndum de l’Estatut de la Moncloa han capgirat del tot la correlació de forces al país i han portat a la convocatòria de noves eleccions nacionals per al novembre, un any abans del final previst de la legislatura. Cadascuna de les forces polítiques prepara un marc argumental adequat per presentar els seus candidats.

Des de CiU, es planteja el vot a Artur Mas com l’única alternativa al desastrós tripartit que ha governat Catalunya els darrers anys. Això, com si es trobéssin aprop de la majoria absoluta i no haguéssin d’explicitar els pactes als quals pensen arribar per ocupar el govern. Fins ara, en el moment present de la llarga pre-campanya, el candidat convergent no ha negat la possibilitat d’un pacte postelectoral amb un PSC sotmés a Madrid i ha reduït el temps en què serà impossible la col•laboració amb el PP des d’una generació a quatre anys, encara que fins i tot sembla que està disposat a fer-ho abans si és pel bé de Catalunya (o el que és el mateix, l’accés de CiU al poder).

El PSC viu moments de neguit després de l’expulsió del president Maragall de la vida política catalana per inspiració del primer ministre espanyol, tal i com el llibre d’en Sánchez-ídem deixa entreveure. L’alternativa Montilla suposa la consolidació d’una tendència d’encara major subordinació disciplinada del partit als interessos del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. L’anorreament dels sectors “burgesos” i “catalanistes” del PSC ha estat total com a resultat del Pacte Mas-Zapatero. L’exalcalde i aviat exministre Montilla, escuder fidel de ZP, comença a ser presentat pels brillants estrategues del carrer Nicaragua (aquells de “no, guanya el PP”) com un eficaç i seriós gestor, perfil que ha de suplir les seves evidents escasses qualitats com a líder.

ERC, assumida la seva escassa habilitat i sobretot la seva ingenuïtat durant el procés, ha optat per posar tota la carn a la graella amb el tàndem Carod-Puigcercós, opció que prefigura un procés de recanvi accelerat al capdavant del partit. L’atzagaiada de l’exconseller Carretero, demanant un congrés extraordinari abans de la celebració de les eleccions al Parlament, no ha obtingut, finalment, el seguiment esperat, fet que qüestiona el seu pes (per alguns mitjans, fonamental) en la decantació de les bases del partit durant el debat sobre l’Estatut. ERC ha tornat a l’equidistància, sense tancar les portes a un govern amb CiU i denunciant l’incompliment del Pacte del Tinell per part dels altres socis, especialment en l’aspecte del finançament, com un element que en dificulta la seva reedició.

Finalment, per referir-nos només als partits catalans de tradició democràtica, ICV contempla la convocatòria com una oportunitat per créixer en l’espai d’esquerra, recollint el vot dels descontents d’ERC, per la línia vacilant del partit, i del PSC, pel baix perfil catalanista del seu candidat. L’estratègia passa ara per culpar Esquerra de tot allò que no s’aprova al Parlament aquests dies finals de la legislatura, sense tenir en compte quines forces van dinamitar el tripartit i qui va expulsar-ne els consellers republicans, forçant la convocatòria d’eleccions i posant fi al primer govern catalanista i d’esquerres des del 1939. L’estratègia de la coalició, fantàsticament exemplificada pel diputat Boada, ha passat darrerament per fer de “tonto útil” dels interessos dels grans partits a Catalunya, tal i com va demostrar la seva adhesió irreflexiva als magres resultats del Pacte Mas-Zapatero.

Les enquestes publicades fins ara dibuixen un escenari d’aliances diferent al de l’any 2003. Aleshores fou Esquerra la que trià un govern d’esquerres amb l’esperança d’aprofundir en el camí de l’autonomia, bandejant la possibilitat de mantenir en la presidència un partit que portava 23 anys de govern i n’havia estat un fre a les reformes. Creiem que la decisió fou encertada, perquè convenia airejar els despatxos de la Generalitat i perquè ha demostrat la inviabilitat de la reforma del sistema autonòmic vigent per aconseguir una millora real de l’autogovern. Un estudi publicat per l’inefable Periódico de Catalunya el passat divendres 7 de juliol apuntava que, encara no un mes després de l’aprovació en referèndum de l’Estatut de la Moncloa, un 59% dels catalans considera que el nostre país necessitaria un Estatut d’Autonomia més ambiciós! Són bojos aquests catalans!

El 2006 serà el PSC, o més ben dit el PSOE, qui triarà el govern de Catalunya. Totes les passes donades des del pacte del 21 de gener donen a entendre que la tria d’un govern dels de sempre, és a dir, PSC i CiU, és una opció ben plausible. Sigui en forma de coalició, amb una conselleria primera a mans de Tura, Castells o Chacón, sigui amb el recolzament parlamentari extern dels socialistes, si els resultats electorals de CiU s’apropen als vint escons de diferència. La pressió dels grans creadors d’opinió i dels principals mitjans de comunicació del país en aquesta direcció és evident i ben poc dissimulada. Subterràniament, la dels grans grups econòmics del país i la de la gent d’ordre en general deu ser també d’enorme potència. La possibilitat de reeditar el tripartit amb un PSC i una ERC a la baixa planteja enormes dificultats i comptarà novament des del primer dia, encara que els protagonistes hagin aprés la lliçó, amb un entorn hostil enormement poderós.

Des de l’independentisme cal fer-se ara la mateixa pregunta que ens vàrem fer l’any 2003. Quina és la fórmula de govern que pot ajudar a acréixer la base sociològica que aposti directament per l’alliberament nacional? Si aleshores semblava que un apropament al socialisme autonomista podia fer amable el missatge independentista a nous entorns socials, ara sembla lògic que siguin els responsables del “fiasco” de l’Estatut de la Moncloa els encarregats de gestionar la nova etapa d’autonomia en precari: que entomin ells les retallades que practicarà a l’Estatut el Tribunal Constitucional, que expliquin els nous incompliments de ZP (o qui vingui al darrere seu) en matèria d’inversions i de transferències competencials, que justifiquin el creixement del dèficit fiscal i del nombre de pobres, que argumentin la no publicació de les balances fiscals, que expliquin la insuficiència de les prestacions socials, que justifiquin, en definitiva, la constant provincianització del país. Són les forces polítiques autonomistes que han perpetrat l’inqualificable frau de l’Estatut rebaixat aquelles que han d’esforçar-se a defensar-lo, no pas els independentistes. Per fer-ho, comptaran amb la col•laboració entusiasta de la “intel•ligència” nacional que ha aconseguit que el país s’empassés el manteniment intacte del vell marc polític definit en temps de la Transició, després de dos anys de negociacions en un context suposadament inmillorable.

Recollir i donar força de futur a la insatisfacció generada pel nou Estatut de la Moncloa, aquesta és la tasca dels propers anys per a l’independentisme. El lideratge de l’oposició és, sens dubte, el millor lloc per realitzar-la, denunciant les constants cessions que suposa l’autonomisme de CiU i el PSC i la impossibilitat de fer front a les necessitats socials del nostre país amb els esquifits mitjans que els partits de l´establishment, els grups de sempre, ens ofereixen.

"; WEditorialFot[48]=""; WEditorialPeuFot[48]=""; WEditorialTiW[49]="Juny 06"; WEditorialTit[49]="SEGUIM DIENT NO!"; WEditorial[49]="No canviem de postura: ara, seguiríem votant no a l’Estatut referendat el 18 de juny. Ni el país ni les circumstàncies polítiques han variat, ni variaran en un futur proper. No és aquest, doncs, un mea culpa per haver caminat unes passes més endavant que la majoria.

Si que cal, però, recapitular: perquè, si la nostra postura era -i és- la més lògica, a què es deu que els centenars de milers d’independentistes que voten diferents opcions, i molt singularment ERC, no hagin secundat massivament el no?

Apuntem dues causes, l’una d’estructural i l’altra de conjuntural.

A nivell estructural, cal tenir present que el creixement sociològic i electoral de l’independentisme el darrer lustre no ha anat acompanyat d’un creixement tan significatiu de l’enquadrament civícopolític. El principal partit, ERC, ha augmentat molt de militància, és cert, però no és suficient. No sembla que l’entramat cívic hagi crescut semblantment (no tenim una Crida). Molts independentistes no lluiten més enllà de la papereta de vot i uns quants menys es mobilitzen esporàdicament.

Els esforços titànics que caldran per assolir la independència exigiran una militància molt més nombrosa i qualificada que la que requereixen Unió o ICV, partits de l’establishment. Empassar-se una píndola amarga –i més que en vindran- com votar al costat del PP només és a l’abast dels més convençuts, uns 100.000. No som pocs, però no som prou.

Conjunturalment, el front del Sí ha aprofitat la nostra insuficient cultura militant per a remarcar la coincidència de vot amb la dreta espanyola: els efectes han estat letals. S’ha produït una veritable desbandada d’independentistes “sociològics” cap a tres destins.

Cap al Sí. Han fet seu el tradicional “peix al cove” pujolià.

Cap a l’abstenció. El “català emprenyat” que pensa que ja s’ho faran, estant tan disconforme amb el text resultant com amb el procés que l’ha envoltat, atzagaiades d’ERC incloses.

Cap al blanc. Les puntes de vot en blanc coincideixen amb les àrees de més vot independentista. Per repulsió cap al PP i per disconformitat amb l’estatut, els Blancs ni volien votar Sí ni podien votar No.

Insistirem en què ningú no faci lectures interessadament optimistes. Les poques poblacions importants on el No supera la mitjana coincideixen mil•limètricament amb els feus del PP (Salou, Castelldefels, Tarragona). On ERC té més implantació (comarques centrals, Girona) només s’hi adverteix un increment del vot blanc. Via fora triomfalismes!

És del tot imprescindible de reforçar les estructures existents -partits, entitats cíviques- i perfeccionar la incidència a la societat civil. Cas contrari, amb un independentisme evanescent i pirotècnic no avançarem, com a molt quedarem on som.

"; WEditorialFot[49]=""; WEditorialPeuFot[49]=""; WEditorialTiW[50]="Maig 06"; WEditorialTit[50]="NO a l´Estatut, SÍ a la Independència!"; WEditorial[50]="Després de més de 2 anys des de que els partits polítics catalans amb representació al Parlament de Catalunya van endegar un procés per tal de dotar-nos d’un Nou Estatut que fos un canvi de model de les relacions entre l’Estat i el Principat i finalment arribar a una entesa, a un mes vista del referèndum d’aprovació l’escenari és un altre de ben diferent.

L’escenari actual és el d’un referèndum d’aprovació d’una reforma de l’Estatut actual, és a dir de millores, no pas de canvi de model de relacions amb l’Estat.

En els nostres anteriors articles, des de que va començar aquest procés, sempre hem deixat clar que l’objectiu de qualsevol nacionalista català, com la seva paraula indica, és el de la creació d’un Estat propi, però que un avanç com el de la proposta de Nou Estatut redactada per CiU, PSC-PSOE-CPC, ERC i ICV-EUiA (per ordre de nombre de diputats) el passat 30 de setembre de 2005 i defensada a les Corts espanyoles significava un pas més cap a la Independència i calia aprofitar-la com a eina de reconstrucció nacional.

Després de la trencadissa de la unitat d’acció de tots els partits catalans enfront el govern espanyol del PSOE en la tramitació parlamentària a Madrid, començant pel PSC posant-se a l’altre costat de la taula, de CiU arribant a un acord amb el PSOE reeditant la seva estratègia de sempre (quan molts dies abans defensaven amb tota l’energia del Món que no mourien ni una coma del text), d’ERC pecant d’intentar arreglar i reconduir les coses en comptes de trencar absolutament el suport parlamentari a Madrid i de trencar el govern a Catalunya i anar a eleccions davant de totes aquestes maniobres dirigides exclusivament a retallar la nostra voluntat democràtica de més autogovern i d’ICV recolzant el pacte ZP-Mas sense ni saber-ne el contingut, fent un seguidisme indigne dels hereus del PSUC, va arribar la manifestació del 18 de febrer on una bona part de la ciutadania de Catalunya es manifestava al carrer (cal remarcar-ho) contra tot això, amb el suport d’ERC i EUiA com a únics partits.

La gent que conforma aquest bloc del NO no és només d’ERC, sinó que també hi ha independentistes d’altres formacions polítiques, patriotes de CiU, sobiranistes d’ICV-EUiA o gent farta dels atacs al País. Gent que no vol seguir com estem, gent que sap que acceptar aquesta reforma de l’Estatut és més del mateix i tem que per 25 anys més (com ja em tenim experiència) tinguem un Estatut que no té en compte les necessitats reals de la societat catalana, gent que està farta de l’espoli fiscal, de la degradació de les condicions de vida dels catalans i catalanes, que sap que aquest text és, en definitiva, una condemna nacional en tots els sentits: econòmicament, social, esportiva, comercial, etc.

El text que es sotmetrà a votació el proper mes de juny és un text que es fonamenta en no admetre la voluntat del poble de Catalunya. Així doncs, elimina qualsevol referència al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, supedita els nostres drets històrics a la Constitució espanyola de 1978, sense tenir en compte que quan Espanya ni existia nosaltres ja érem una Nació. L’art. 149 de la Constitució espanyola segueix tutelant normativament per damunt d’aquest text, o sigui que els espanyols ja es poden tornar a guardar a la màniga militar l’as que és l’Art. 8 (l’article Bono), amb què durant aquests dies ens han estat amenaçant i que, evidentment, vistos els moviments ha tingut el seu èxit en alguns.

Qualsevol nova quota de poder que vulguem assumir s’haurà de fer a través de reformar lleis orgàniques o mitjançant l’ús del 150.2 de la Constitució espanyola, relatiu a l’assumpció de competències per delegació, o el que és igual, a l’aixeta del govern central espanyol sense majoria absoluta versus la minoria catalana que l’ajudi parlamentàriament.

Un dels eixos més importants del text del 30/09/05 sortit del Parlament era el del nou model de finançament. Amb aquell model, avalat pels millors economistes del País amb molta literatura a l’abast de tothom hi havia un canvi de model: bilateralitat, sobirania fiscal i transparència. Amb aquest text reformat tenim una millora de l’actual sistema de finançament dins de la LOFCA: no bilateralitat, gens sobirania fiscal i poca transparència, tan poca que ni el mateix govern espanyol compleix els seus propis mandats: encara és hora que publiquin les balances fiscals, aquelles que nosaltres i ells sabem que deixarien al descobert la fal•làcia de la manca de solidaritat dels catalans, atès que en molts casos el 90% de la solidaritat que reben algunes comunitats espanyoles prové dels Països Catalans (i més concretament del Principat).

Els moviments dels partits polítics catalans, legítims però notablement antipatriòtics, han provocat la paradoxa que els mateixos que van aprovar el text del 30 de setembre ara demanin el vot favorable a la versió espanyola i jibaritzada d’aquest, deslegitimant absolutament el Parlament de Catalunya.

Votar NO no té cap inconvenient per a cap patriota català, ans al contrari, hauran de ser els Acebes/Zaplana/JiménezLosantos els que hauran de dir per què demanen als seus que votin com els independentistes catalans, perquè si una cosa té aquesta reforma de l’Estatut és negar-nos qualsevol avenç sobiranista: negació a definir-nos com a Nació, nega el concert econòmic, nega la bilateralitat, nega el blindatge efectiu sobre l’assumpció de més competències i nega el traspàs i la gestió de les grans infraestructures. El que fa aquest text és lligar-nos més a Espanya.

Ara, els ciutadans i ciutadanes d’aquest País, no estem votant en clau electoral (tot arribarà) ni estem decidint quin partit té l’hegemonia nacionalista (és necessària? No podrien treballar conjuntament a favor de la Pàtria?), estem decidint si volem continuar sent una autonomia més de l’Estat o volem ser alguna cosa més que això abans de la Independència; per això cal fer front i votar NO.

Perquè fins i tot ens neguen posar a l’articulat una cosa tan òbvia i simple però nogensmenys important com que Catalunya és una Nació.

Cal votar NO a Espanya, als espanyols i als BOTIFLERS!!!!

"; WEditorialFot[50]=""; WEditorialPeuFot[50]=""; WEditorialTiW[51]="Abril 06"; WEditorialTit[51]="EL DRET A DECIDIR"; WEditorial[51]="Aquest dret va lligat al procés del nou estatut de Catalunya, ara simplement reforma, i de l’alto el foc permanent decretat per l’última organització patriòtica armada en funcionament a Europa: ETA.

En el nostre cas, ara ja no paga la pena entrar en discussions d’estratègies i pragmatismes: com quin valor jurídic té el concepte Nació al preàmbul, si tindrem la gestió de l’Aeroport del Prat o no, els diners que traurem de l’ampliació del sistema de finançament, etc.

El que cal és analitzar globalment i veure que l’Estat espanyol no vol ni està preparat per assumir el seu caràcter plurinacional. Si amb un govern d’esquerres a Madrid i un altre a Barcelona i amb el suport del principal partit de l’oposició (CiU) només s’ha aconseguit una major descentralització, no cal ser una llumenera per concloure que, com va dir l’expresident Pujol: “café para todos” un cop més.

El passat febrer una munió de catalans vam sortir al carrer per defensar les aspiracions polítiques i democràtiques d’aquest País, amb el lema SOM UNA NACIÓ, TENIM EL DRET A DECIDIR!, igual que fa 29 anys va sortir-ne una altra munió per reclamar un Estatut i recuperar les institucions de govern.

Qualsevol poble ha de tenir el dret a decidir lliurement quin és el seu futur, un dret que ningú pot retallar a no ser que sigui un enemic de la llibertat i de la democràcia.

La nostra Nació té greus problemes que no podrà resoldre sobiranament amb aquesta reforma de l’Estatut: el reconeixement de la realitat nacional, cultural i lingüística, la immigració, el futur dels joves i el creixement econòmic.

Que en queda d’aquella unitat dels partits catalans al Parlament aprovant un Estatut nou que ens dotava d’una relació bilateral amb l’Estat espanyol?

Els espanyols han esgrimit la Constitució espanyola com una gàbia d’or, a ells tan els hi fot quina és la voluntat de la majoria dels catalans i les catalanes, però a nosaltres no. Si la nostra voluntat no encaixa dins de la Constitució espanyola s’ha de canviar o simplement n’hem de sortir d’una Constitució que al final ens priva de la nostra voluntat democràtica. I per que quedi més clar: hem de marxar d’Espanya, una entelèquia antidemocràtica que no respecta la voluntat de llibertat i de democràcia.

El problema no som ni el tenim els catalans, el problema són i el tenen els espanyols que no admeten quina relació volem i decidim tenir amb ells, i ens la veten constitucionalment. Per tant, si Constitució espanyola és igual a democràcia, hauríem de preguntar-nos si aquesta és inconstitucional atès que a Catalunya se li nega el concert econòmic foral per anticonstitucional, perquè nosaltres no i ells sí? Aquesta és la simetria i la solidaritat constitucional?

Al Lehendakari li van rebutjar i vetar el seu Pla perquè tenia un caràcter secessionista, no s’ajustava al procediment normatiu i tenia un recolzament no prou ampli de la societat basca.

El Parlament de Catalunya va portar una proposta de Nou Estatut amb el suport del 89% del seu Ple, va seguir un procediment normatiu i democràtic impecable. Així doncs, perquè ens l’han rebutjat i vetat i ens l’han constitucionalitzat?

Això només evidencia una cosa: en el nostre cas no existeixen cap tipus d’impediments normatius ni de qüestions formals, aquí el que hi ha és una manca aclapadora de components i voluntats democràtiques en l’articulació de l’Estat espanyol.

La manca d’unitat dels partits catalans no ha fet més que ajudar als espanyols ha imposar-nos la seva voluntat. Tots són culpables de la situació, uns més que d’altres, però es clar, en aquesta foto tothom ha quedat retratat.

Els patriotes hem de girar full i seguir lluitant, sabem qui és l’enemic i no hem de tornar a equivocar-nos, per això Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya haurien de deixar de banda les seves estratègies de poder i començar a tendir ponts de reconciliació per a una futura unitat d’acció pel País. Una dreta i una esquerra NACIONALS i fortes és el que ens cal per forjar una majoria patriòtica i arribar al referèndum d’autodeterminació amb possibilitats de guanyar-lo.

Com deien els veterans militants del FNC, “els partits només són eines que ens han de conduir a l’alliberament nacional”.

Quant a EuskalHerria, el procés serà llarg, però està clar que tots els agents polítics estan d’acord que la solució del conflicte és el dret a decidir democràticament dels bascos i les basques la seva relació amb els Estats espanyol i francès. Allà si que tenen una dreta i una esquerra NACIONALS, amb dinàmiques pròpies i a voltes enfrontades, però que nacionalment sempre han convergit quan tocava.

Que farem aquí quan a les comunitats forals, legítimament, els hi tornin ha donar drets que a nosaltres ens neguen? Tornarem a callar? N’aprendre’m?

"; WEditorialFot[51]=""; WEditorialPeuFot[51]=""; WEditorialTiW[52]=" 22/03/06"; WEditorialTit[52]="DECLARACIÓ OFICIAL D´EUSKADI TA ASKATASUNA (22 de març de 2006)"; WEditorial[52]="Comunicat d’Euskadi Ta Askatasuna
22 de març de 2006

Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha decidit d’aturar permanentment l’activitat armada a partir del 24 de març de 2006. L’objectiu d’aquesta decisió d’ETA és d’impulsar el procés democràtic necessari a Euskal Herria. A Euskal Herria, cal construir-hi un marc democràtic, que reconegui els nostres drets, de cara al futur i que faci possibles totes les opcions polítiques. Al final d’aquest procés, els ciutadans bascos hauran de tenir el dret de decidir el propi futur.

Als estats espanyol i francès, els correspon de respectar, sense la més mínima limitació, la decisió de debat democràtic que adopti Euskal Herria. Hauran de respectar la decisió que els bascos adoptem sobre el nostre futur.

Fem una crida perquè tots els agents actuïn amb la mateixa responsabilitat amb què ETA ha actuat a l’hora de fer el pas que ha fet. A les autoritats d’Espanya i de França, els fem una crida perquè ofereixin una resposta positiva a la nova situació i abandonin les actituds repressives.

En general, fem una crida als ciutadans bascos perquè s’impliquin en el procés i perquè lluitin pels drets del nostre poble.

És la voluntat i el desig d’ETA portar aquest procés fins a la fi i recuperar un veritable escenari democràtic, superant un conflicte que ha durat molts anys i construint una pau basada en la justícia. Confirmem el compromís de continuar, en el futur, fent més passos d’acord amb la voluntat expressada. La resolució del conflicte avui i aquí és possible. És el desig i la voluntat d’ETA.

Visca Euskal Herria lliure!
Visca Euskal Herria socialista!
Endavant fins a aconseguir la independència i el socialisme.

(VERSIÓ EN ÈUSCAR)

Euskadi Ta Askatasunak 2006ko martxoaren 24tik aurrera ekintza armatuen etenaldi iraunkorra abiatzea erabaki du. ETAren erabakiaren xedea Euskal Herrian burutu beharreko prozesu demokratikoa bultzatzea da. Euskal Herriarentzat marko demokratikoa eraiki behar da, gure herri eskubideak aitortuz eta etorkizunari begira eta aukera politiko guztiak ahalezko eginez. Prozesu horren buruan euskal herritarrek beren etorkizunari buruzko hitza eta erabakia izan beharko dute.

Espainia eta Frantziako estatuei Euskal Herriko eztabaida demokratikoaren emaitzak errespetatzea dagokie, inolako mugarik gabe. Euskal herritarrok gure etorkizunari buruz erabakiko duguna errespetatu beharko dute.

Eragile guztiei ETAk egindako urratsaren neurri bereko erantzunkizunarekin jokatzeko deia egiten diegu. Espainia eta Frantziako agintariei egoera berriari erantzun positiboa eman eta jokabide errepresiboak alboratzeko deia luzatzen diegu.

Oro har, euskal herritarrei dei zabala egiten diegu prozesuan buru-belarri murgiltzeko eta gure herri eskubideen alde borroka egiteko.

ETAren borondatea eta nahia, zabaldutako prozesua burura eramatea eta Euskal Herrian benetako egoera demokratikoa eskuratzea da, urte luzetako gatazka gaindituz eta justizian oinarrituriko bakea eraikiz. Aurrerantzean, borondate horren araberako urratsak egiten jarraitzeko konpromisoa berresten dugu. Gatazkaren konponketa, gaur eta hemen, posible da. Hori da ETAren nahia.

Gora Euskal Herria askatuta!
Gora Euskal Herria sozialista!
Jo eta ke independentzia eta sozialismoa lortu arte!

"; WEditorialFot[52]="Imatges/Comunicat_ETA.gif"; WEditorialPeuFot[52]="Comunicat d´E.T.A."; WEditorialTiW[53]="Març 06"; WEditorialTit[53]="MILITARISME CONSTITUCIONAL: L´ARTICLE 8è I CATALUNYA"; WEditorial[53]="Un vell actor polític ha reaparegut amb el debat estatutari: l’exèrcit espanyol. Des del número tres de la jerarquia –tinent general Mena- fins a l’intrèpid capità legionari que volia comandar la seva particular Llarga Marxa sobre Madrid, passant per la resurrecció mediàtica de l’inefable Tejero, una tirallonga de d’opinions proferides per militars han tornat a situar al centre de l’escenari l’exèrcit espanyol. I, no cal ni dir-ho, tot el que han declarat pretén avortar cap millora legal per a les quatre províncies.

L’intervencionisme militar en afers polítics a l’Estat espanyol no és nou. Arrenca el segle XIX i culmina amb l’alçament –no fou un vulgar “pronunciamiento”- del juliol de 1936, origen de la Guerra d’Espanya i de la subsegüent dictadura. Amb el traspàs del general Franco, l’exèrcit hagué de replegar-se, a desgrat seu, a les casernes. Els uniformats, però, obligaren els constituents de 1978 a incloure l’ara reivindicat article 8 a la constitució. Finalment, es feren sentir amb la traca final de 23F, un cop d’estat que ja preveien fallit però amb efectes que també sabien ells ben duradors.

Tot plegat pot semblar estrambòtic per a les generacions nascudes del 1980 ençà al Principat: l’exèrcit, més que ser considerat un enemic, com ho era per a molts ciutadans de més edat, ara no passa de ser un ens aliè, que no es visualitza enlloc tret dels telenotícies quan parlen de l’Afganistan o Iraq.

Dons no. Els militars hi són, i de quina manera. L’exèrcit espanyol s’ha desemmascarat altre cop, erigint-se en guardià de la unitat d’Espanya i brandant el sabre contra separatistes. Els independentistes, que de sempre hem alertat de l’anomalia democràtica que suposa l’article 8, tornem a tenir raó. Els que, ingènuament, creien en les bondats d’Espanya, ja poden anar-se retirant la bena dels ulls: darrere el bonisme de Zapatero –que lluny que queda el GAL, oi?- es fa present la veritable natura d’Espanya.

A banda del clarificador desvergonyiment dels militars, cal fer alguna apuntació més de tot plegat:
1-La implicació dels militars amb l’estratègia destructiva del PP. Com s’ha intuït de sempre, l’exèrcit espanyol continua decantat cap a l’extrema dreta. No s’ha sentit cap veu militar en sentit contrari a l’involucionisme. Narcís Serra no va deixar el toro tan amansit com semblava.

2-El desprestigi internacional d’Espanya. Fins i tot la premsa anglosaxona més prestigiosa ha dedicat articles i editorials on s’ha qualificat els militars espanyols com a “troglodites”. En cap cas, aquesta mateixa premsa s’ha posicionat en contra de la reforma estatutària.

3-S’ha patentitzat aquella vella “llegenda política” segons la qual el que veritablement inquieta els espanyols és Catalunya i no el País Basc. Quan, fa vint anys, ETA abatia militars cada setmana, no deien res. Ara, sense cadàvers a la taula i amb un projecte que no és independentista, hi ha soroll de sabres.
Anant, finalment, al més important de la qüestió: quines forces té l’exèrcit espanyol per a executar una intervenció contra Catalunya? Quina probabilitat de que això succeeixi? Quines conseqüències?

Anem a pams:

De forces estacionades al Principat, ben poques: els aquarteraments del Bruc a Barcelona i Sant Climent Sescebes a l’Alt Empordà, l’acadèmia de sotsoficials de Talarn, la base logística de Sant Boi de Llobregat i d’altres instal•lacions menors: punts de telecomunicacions, oficines... Una acció contra Catalunya només seria factible amb la contribució de la Guàrdia Civil, desplegada arreu i amb el suport provinent de fora del Principat.
Potser és per aquesta escassetat d’efectius que l’estat major ha previst de triplicar el nombre de soldats desplegats al Principat, un pla que encara s’ha d’aprovar. Què deuen preveure?

Les probabilitats d’una intervenció són un enigma, encara que la progressiva imbricació de l’estat espanyol amb les estructures internacionals –singularment UE i OTAN- no deixa el marge de maniobra de finals del anys setanta. Només cal recordar com l’esperpèntica crisi de l’illot Perejil acabà amb un cop de puny a la taula dels nord-americans i la immediata retirada espanyola.

Les conseqüències s’estendrien en una doble vessant. A nivell intern, caldria veure el grau de repressió a què arribarien els militars i els seus col•laboracionistes civils; la carnisseria endegada el 1936 no té precedents en els múltiples pronunciaments del XIX o la mateixa dictadura primorriveriosta. D’una crisi aital, a mitjà termini, se’n podria sortir amb una veritable ruptura, com la de 1931. No és cap especulació gratuïta: el 23F va ser un fracàs triomfant, mentre que si hagués triomfat en un primer moment, gairebé segur que hagués desembocat en un rotund fracàs per als espanyols.

Les conseqüències a nivell exterior comportarien que l’estat espanyol es convertís en un pària internacional. Aquest factor, absolutament al•lèrgic per als rectors econòmics globalitzats que són, al cap i a la fi, els qui manen, pesaria, i molt.

Conclusió final: com és possible que un estat que s’intitula com a democràtic mantingui una aberració antidemocràtica com l’article 8? Només s’entén tenint en compte la pròpia natura antidemocràtica d’Espanya, una entelèquia nacional que només se sosté des de l’ús de la força –o de l’amenaça d’usar-la, com han fet sempre que els ha convingut. Aquesta és la raó de l’article 8.

"; WEditorialFot[53]=""; WEditorialPeuFot[53]=""; WEditorialTiW[54]="Febrer 06"; WEditorialTit[54]="NO A LA REFORMA DE L´ESTATUT MAS-ZAPATERO"; WEditorial[54]="Abans de començar a llegir el nostre article de febrer, us convidem a llegir l’article que vam publicar el desembre passat i fins tot us recomanem que el torneu a llegir després d’aquest.

Des de dissabte passat, Espanya ja dorm més tranquil•la que mai: s’ha reeditat el pacte entre el govern espanyol de torn i la dreta regionalista catalana –tant li fa PSOE com PP-, el que compta és assegurar l’estabilitat d’Espanya, Artur Mas dixit.

El passat 30 de setembre el 89% dels diputats del nostre Parlament van cantar l’himne nacional de Catalunya després de l’aprovació de la proposta d’Estatut a la nostra cambra. Aquella escena ha quedat com una mentida més. Els actors tornen al seus papers de l’auca: el PSC com la federació del PSOE que aquest voldria ja d’una vegada per totes; CiU com el partit regionalista d’aquests darrers 23 anys, que ha passat de retirar l’Estatut si se suprimia el terme Nació i el concert econòmic per 24 hores després pactar que cap de les dues coses hi apareguessin a més d’altres; ICV/EUiA obeint el seu partit gran del carrer Nicaragua, no fos cas que perdessin els càrrecs que tant els van fer suar quan van negociar amb Montilla; en Piqué dient que votaria sí a aquesta reforma Mas-Zapatero, tot i que després l’Acebes i companyia li hagin tocat la cresta; i ERC? Els independentistes, socis preferents del PSOE a Espanya i principal grup de suport del govern català es van quedar en clar fora de joc, no tenien pla B.

És absolutament lamentable la manca d’unitat dels partits polítics catalans en la defensa d’un estatut que havia de ser una eina per redreçar en tots els àmbits el nostre País, una eina que ens fes avançar nacionalment i social per a aconseguir la fita final de qualsevol nació: la independència. Com també és lamentable que el president de la Generalitat no hagi liderat aquest procés. El Pacte del Tinell proposat per ERC ha naufragat: ni el PSC ha augmentat el seu catalanisme (i a sobre al primer crit de Madrid a baixat el cap), ni CiU s’ha convertit en la dreta nacional que tanta falta li fa aquest País. Només ERC s’ha plantat (de moment, esperem que aguanti el sector patriòtic liderat per Puigcercós i que d’altres sectors d’ERC no liderin un sí crític). Aquest panorama pot indicar una reedició del model dels anys 30 quan només ERC va liderar la represa nacional i la Lliga va sucumbir davant la dreta espanyola?

Mena Aguado, Ibarra, Acebes, Bono, Zaplana, Guerra, Rajoy, el capità legionari, Camps, Chaves, Matas, Rosa Díez, Vidal-Cuadras, Jiménez Losantos i fins i tot Tejero, tots contentíssims de l’acord Mas-Zapatero. El sector sobiranista (?) de CiU en traurà cap conclusió d’això?

Carod-Rovira va oferir una mà estesa al federalisme espanyol en un míting fa uns mesos i digué que aquesta era l’última oportunitat de fer un Estat plurinacional, que farà ara? Estendrà l’altra mà ho acabarà adonant-se que amb els espanyols, siguin de la ideologia que siguin, no hi ha res a fer ni a compartir amb ells, que amb els espanyols l’únic que cal negociar és la data de la independència de la nostra Nació, res més?

Després d’aquests dos anys d’un escenari dominat per l’Estatut, la ciutadania ja té prou clares quines són les postures de cada partit sobre la qüestió nacional. Només ens queda utilitzar els nostres vots, ja sigui primer en el referèndum amb un clar NO, i després amb la convocatòria de les diferents eleccions només votant una clara opció independentista, sense vel•leïtats d’estacions intermèdies d’Estats federals, confederals ni plurinacionals, Catalunya tirarà endavant amb la independència, cap a la creació del nou ESTAT CATALÀ.

"; WEditorialFot[54]=""; WEditorialPeuFot[54]=""; WEditorialTiW[55]="Gener 06"; WEditorialTit[55]="ELS DEIXEBLES DE GOEBBELS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ ESPANYOLS"; WEditorial[55]="GOEBBELIANS ESPANYOLS

Darrerament s’ha intensificat l’atàvic atac contra Catalunya. La presentació del projecte de nou estatut ha esperonat les campanyes que periòdicament s’orquestren contra nosaltres des d’Espanya.

A primera línia de front s’alineen els mitjans de comunicació designats per Arzalluz com a “Brunete mediàtica”(Cope, La Razón, el Mundo, etc.). Des d’aquest conglomerat mediàtic, alguns autointitulats com a periodistes (no es l’objectiu d’aquest article fer un llistat d’aquests individus, o el currículum, ni tant sols ens molestarem en esmentar-los) lluny d’informar honestament escarneixen, injurien, calumnien, difamen, menteixen i on, a més, vomiten el seu odi biliós, en una deriva paranoica alimentada per les seves fòbies i frustracions particulars.

Aquest estol d’insultadors professionals, això sí, té la seva base d’actuacions a Madrid. L’estratègia a què obeeixen els mitjans de comunicació (?) que paguen el sou d’aquests mafiosos de la paraula es trobava mancada de la corresponent antena a territori comanxe. És així com, de fa uns mesos, a Catalunya estant, un grup d’autoanomenats “intel•lectuals”, els taxidermistes, amenacen de fundar un nou partit espanyolista operatiu exclusivament al Principat. El grupuscle implicat en aquesta operació, a diferència dels seus superiors de Madrid, es diu d’esquerres. No és en va que, entre d’altres bestieses, acusen ERC d’”ultradreta”!

A què es deu que, un personal que vol ser més progre que ningú s’aliï amb la dreta més cavernícola? Als diners, evidentment. Tants anys esperant un canvi de Govern a Catalunya , i quan manen els seus, s’han quedat amb un pam de nas. Sembla que somiaven amb càrrecs i subvencions, però evidentment en un govern on hi participa ERC, ells no hi tenen res a fer. “Que hay de lo mio”, en diuen d’això a Espanya. Estan molt desencisats de com ha anat la cosa i diuen sentir-se traïts pel PSC. Ja ens diran algun dia què era el que els havien promès per a sentir-se tan estafats...

Centrem-nos, però. El que ens ha d’amoïnar no és que a Espanya ens agredeixin (de moment, verbalment, més endavant, Mena dixit, ja veurem...), ni l’argumentari dels agressors, ni que a casa nostra una banda de ressentits patològics amenaci de fundar un nou partidet botifler (tant de bó, així s’acabaria l’etern “farol” a que tenen sotmesa l’opinió pública, caurien com un castell de cartes, com ho han fet els tres milions de participants a la Feria d’abril. O eren tres mil milions’.....ara no recordem), el preocupant és el fet de que aquesta gent tingui les portes obertes als nostres mitjans de comunicació públics tot i que no representen a ningú més que a ells mateixos. En programes de TV3, i al circuit català de TVE 2, o al Canal Català, surten a totes les tertúlies a fer de torracollons. Els televidents veiem amb perplexitat com aquests individus es dediquen directament a empastifar amb les seves mentides patèticament goebbelianes i eludeixen el debat sobre el tema a que han estat convidats, aprofitant els nostres mitjans per a la seva campanya d’intoxicació.

Anem a més. Admetent la presència dels anomenats ”taxidermistes” als mitjans catalans, cal ressaltar la ineficaç intervenció catalana en aquests debats. Com és possible que els intel.lectuals catalans acabin emmordassats davant d’uns arguments falsos i d’uns individus que no van més enllà de la pràctica del hooliganisme mediàtic? D’on prové l’acolloniment? Què tenim a témer d’unes mones de repetició?

Farem un recull de idees trampa que desplega aquesta gentussa:

A Catalunya no hi ha llibertat d’informació, tots els mitjans depenen de la Generalitat. Fals: a Catalunya hi ha diverses empreses privades i molta més llibertat de premsa que a Espanya, on entre El País, SER, Polanco i La Razón, El Mundo i la Cope es reparteixen el pastís.

Els càrrecs de la Generalitat cobren més que el President del Govern Espanyol. A banda de que si fos cert no és el nostre problema, el fet que ells cobrin poc, la realitat és que el sistema de sous de la Generalitat inclou dietes i es de caràcter públic.

L’escola a Catalunya ensenya nacionalisme i enganya la població. Com a conseqüència, la gent no se sent espanyola. Si no ens sentim espanyols serà perquè no ho som, independentment de la classe de matemàtiques! Després de dos segles d’escola espanyola, l’aversió creixent a Espanya no es genera només amb dues dècades d’escola catalana.

A Catalunya els nens no aprenen espanyol a l’escola. El sistema d’immersió escolar garanteix que la mainada aprengui la llengua pròpia del país: el català. L’espanyol fins ara no corre cap perill de no ser après, ni a l’escola ni al carrer, on l’allau de televisions, ràdios, periòdics etc., és abassegadora i on el seu ús social es consolida. En canvi, no defensem prou la necessitat de que els nens catalans estudiïn en una única escola i no separar-los en dues per origen ètnic com alguns volen.

A Catalunya hi ha persecució lingüística. Ningú impedeix tenir un rètol en rus, mentre estigui també escrit en català- (i si no està en català, tampoc hi ha conseqüències). Tothom pot parlar en castellà a tot arreu sense cap perill que li diguin que no l’entenen, ni ser vexat per fer-ho, contràriament al que encara passa als catalanoparlants. No parlem ja del País Valencià o les Illes Balears, on es nega el nom de la llengua i es persegueix tota manifestació de catalanitat.

Catalunya és governada per una casta política. Parlen de casta política, però als polítics per bé o per mal els escull el votant. Per tant, parlar d’una casta política és inversemblant, i en tot cas, que parlin del partit del que la majoria d’ells procedeixen on sí que hi ha atrinxerades les restes del patriciat català. (Maragalls, Serra, De Carreras, etc..). Això per no parlar de les nissagues polítiques que comencen a la Lliga Regionalista, segueixen a la Falange i desemboquen al PP. Els germans Trias Sagnier, l’un del PP –el de la poligamia- i l’altre taxidermista, en podrien informar llargament, d’aquest tema.

El CAC és com la inquisició, els polítics volen tancar la única ràdio lliure i que diu la veritat. En aquest argument hi trobem tres mentides: el CAC no és com la inquisició, ni es vol tancar (ni es pot) però sobretot la COPE no diu la veritat. El CAC és un òrgan independent que depèn del Parlament el qual, i això aquesta gent ho oblida molt sovint, és escollit democràticament pel poble de Catalunya. Per tant és independent del Govern de torn i de qualsevol pressió privada. L’espectre radioelèctric, tècnicament limitat, ha d’ésser regulat per un òrgan independent de govern i empreses. Els mitjans privats no ho són tant, són empreses dominades pel poder, amb l’ajut d’empreses públiques privatitzades pel PP. En canvi els mitjans públics catalans tenen un control democràtic, sovint hi veiem gent de la Brunete mediàtica, quan algú de dins de la COPE ha qüestionat els mètodes l’han fet fora, cas del tertulià que va dir que una actitud d’un programa anterior gairebé el feia vomitar.

Cada cop es fa més evident que existeix una direcció de tot aquest moviment que marca les idees-força a utilitzar en la seva estratègia de pressió contra Catalunya i contra el govern del PSOE. Aquí es barreja política i la xenofòbia.

Tenim el precedent històric de la presa del poder per part dels nazis a Alemanya. A diferència de l’Europa Oriental, on els feixismes locals assoliren el poder via cops d’estat, els nazis van fracassar en un primer intent insurreccionals als anys vint. Optaren per conquerir el poder per la via electoral. Aquest camí necessitava, però, d’un intens rentat de cervell de l’opinió pública, fins aleshores refractària al nazisme. Modelar l’opinió pública fou el pas imprescindible per a guanyar les eleccions. Per això, convé recordar els onze punts que, segons el publicista Marçal Moliné, utilitzaren els nazis per a fer-se seva una majoria d’alemanys:

1/ Regla de la simplificació i de l’enemic únic. S’adopta una idea-força i s’individualitza l’adversari personalitzant-lo. Tots som iguals Maragall, Carod, de Madre etc. S’unifica l’enemic català.

2/ Regla del mètode del contagi. Reunir diversos adversaris en un sol individu. Cas d’en Roviretxe, element basco-català molt perillós.

3/Regla de la transposició. Carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent l’atac amb l’atac: ens acusen d’extrema dreta.

4/ Regla de l’exageració i desfiguració. D’una anècdota es passa a una gran amenaça,
com ara l’entrevista a Perpinyà i les seves derivacions, o l’ampli boicot contra els productes catalans equiparant-ho amb la crida d’una modesta web comarcal a comprar productes etiquetats en català

5/ Regla de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular perquè l’entengui tothom. Se simplifica per baix,

6/ Regla de l’orquestració. La propaganda es limita a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, sense fissures ni dubtes. La proposta catalana és, d’entrada, inconstitucional i no cal parlar-ne més.

7/ Regla de la renovació. S’emeten constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respon, el públic ja està interessat en una altra cosa. Aquí es demostra que no cal esforçar-se a fer campanyes pro-Catalunya enlloc, ni cal respondre amb educació i arguments.

8/ Regla de la versemblança. Construcció d’arguments a partir de fonts diverses, d’informacions fragmentàries. Fins hi tot fan llibres d’història agafant només la part que els interessa i oblidant la resta de fet i font que no quadren en el seu objectiu de falsejar la realitat.

9/ Regla del silenciament. Es calla sobre les qüestions sobre les que no es tenen arguments, es dissimula les notícies que afavoreixen l’adversari. Ni se’ls deixa debatre d’igual a igual. Al Parlament espanyol els peperos fan soroll i burles quan parlen els altres, recordeu l’emprenyada d’en Labordeta.

10/ Regla de la transfusió. Es difonen arguments que arrelen en actituds primitives ja instal•lades, per exemple l’anticatalanisme atàvic de la societat espanyola.

11/ Regla de la unanimitat. Es tracta d’arribar a convèncer molta gent de que pensi “com ho fa tothom”. En el cas del boicot als productes catalans que es fa a Espanya, cal fer creure a la gent que el boicot triomfa, perquè ho practiqui realment. L’ajuda d’un diputat de CiU –sempre tan responsables, ells- que va dir públicament que el boicot existia quan estava a les beceroles, per tal de poder criticar en Carod, va alenar boicotejadors.

Encara caldria afegir a les regles anteriors un punt particular:

Regla de la Quinta columna: si alguns dels nostres estan infiltrats entre l’enemic i actuen de quintacolumnistes ho tindrem tot mig guanyat. I no em refereixo als taxidermistes, gent que tothom sap de quin peu calcen. Em refereixo a aquells periodistes, tertulians, empresaris, que des de la nostra trinxera donen munició a l’enemic o bé disparen directament contra nosaltres. Per exemple empresaris aprofitats que perden el cul per dir que el boicot té èxit, tertulians que recomanen no fer res ni contra la COPE ni contra el boicot i ataquen a aquells que alcen la veu o fan alguna acció de protesta.

Per tant recomanem un seguit de respostes i un canvi d’actitud davant d’aquests atacs. Veiem que estan orquestrats, que no hi ha manera de raonar. Doncs usem els mateixos mètodes. Repetim les nostres consignes:

A/ A Catalunya sempre hi ha hagut més llibertat que a Espanya.

B/ Som més europeus, ells mateixos són l’exemple.

C/ Els seus mètodes són els de l’ultradreta i els neocons.

D/ L’ensenyament en català és un dret de tots els catalans, fins i tot d’aquells que a casa parlen castellà.

E/ Els pares castellanoparlants volen que els seus fills estudiïn en català (si no perquè a les manifestacions que fan aquests grupets són quatre gats?). Cap pare vol
marcar al seu fill amb una creu per la llengua parlada a casa. És una diferenciació ètnica, i ells que es diuen constitucionalistes...

F/ Volen marcar als nens amb una creu com feien els nazis als jueus.

Etc, etc..., i si us plau que no vingui el benpensant de torn a dir-nos que no tots els espanyols pensen així. Fins hi tot els més demòcrates pensen que millor no existíssim, almenys com a llengua i cultura diferents. Desemmascarar l’operació mediàtico-xenòfoba és un deure. Només una societat amb els ulls oberts davant d’una pluja d’insults com el que estem patint pot prevenir mals majors. Els jueus d’Alemanya no esperaven acabar assassinats fins que ja era massa tard: no podien creure que en una nació amb el nivell de desenvolupament tècnic, cultural, etc. com el de l’Alemanya d’entreguerres, les bravates nazis ordides per ments com la de Goebbels derivessin en l’Holocaust. El paper de pàries de la Península Ibèrica que, de sempre, ens ha tocat d’interpretar al catalans, ens ha de fer extremadament malfiats. De més verdes en maduren.

"; WEditorialFot[55]=""; WEditorialPeuFot[55]=""; WEditorialTiW[56]="Desembre 05"; WEditorialTit[56]="ESTATUT: QUIN ESTATUT?"; WEditorial[56]="L’estatut aprovat pel 89% d’electes del Principat ja és a Madrid. I, de forma lamentable, l’aparent unitat d’acció del pentapartit pro-estatutari a Madrid comença a esberlar-se. El PSC-PSOE ja parla de retallades, CiU per boca de Duran, bescanvia Nació per finançament i ERC tolera rebaixes d’ordre “tècnic”.

Vista la sarsuela madrilenya, el nou text estatutari ens pot retornar de tres maneres després de passar per les mans del “hermanísimo” de Juan Guerra: absolutament castrat, descafeïnat (reconeixement a una suposada singularitat nacional i algunes millores en competències i finançament), i sencer.

En el primer supòsit (un text capat), el president Maragall i el PSC quedaran amb el cul a l’aire a Catalunya, els capitans espavilaran i haurà arribat l’hora de Montilla (un nou candidat perdedor del PSOE a la Generalitat, i ja en van...). Ningú amb una mica de seny pot admetre que un text redactat d’acord amb les premisses del president espanyol, que en temps electorals es va comprometre a aprovar allò que decidís sobirana i democràticament el Parlament de Catalunya, sigui rebutjat pels seus.

Cas d’un Estatut guillotinat, ERC i CiU s’han compromès a retirar-lo automàticament del procediment d’aprovació a les corts espanyoles. Si és així, haurà arribat l’anel•lada unitat d’acció nacionalista? O el suposat aparell sobiranista convergent quedarà engolit pel pragmatisme, el sector negocis i Unió, que de moment deixen fer mentre s’està a l’oposició? Quin obstacles afloraran perquè ERC i CiU acordin un nou govern patriòtic, si l’estada a l’oposició de CiU ha apropat la federació a plantejaments amb coherència nacional?

Cas que la guillotina contra l’estatut funcioni, ERC, per dignitat nacional, ha de trencar el govern de la Generalitat atesa la traïció del Pacte del Tinell per part dels botxins socialistes, i ha de retirar suport a l’executiu espanyol del PSOE. ERC ha d’aprofitar l’errada estratègica del PSC i el rebuig espanyolista del PSOE per forçar la convocatòria d’eleccions anticipades al nostre Parlament.

En el segon supòsit –un text descafeïnat amb un cert reconeixement “nacional” i millora en el finançament- s’obren múltiples vies i connexions entre els diferents actors de l’auca.

L’oposició inclement del PP –recolzada per l’artilleria mediàticofeixista- ha posat la por al cos al govern socialista estatal i al PSC-PSOE. La col.laboració institucional a Barcelona i Madrid amb un partit independentista com ERC, tot i el “talante”, ha provocat i provocarà en un partit espanyol, sigui d’esquerres o de dretes, veritable urticària.

Davant de l’eventual descontentament de les masses espanyoles i la seva repercussió electoral, des de Ferraz s’ha començat a especular amb nous suports parlamentaris a Madrid. Vist que l’EAJ-PNB, tot i l’”españolito” de l’Imaz, segueix sent el partit empestat pel Pla Ibarretxe, aritmèticament només queda un soci factible: els antics companys de viatge de CiU, també antics companys de viatge i legitimadors de l’actual equip dirigent del PP, i anteriorment d’UCD, i de qui vingui... Uns companys als quals durant molts anys el PSOE va decidir de cedir-los la Generalitat presentant candidats perdedors (Obiols, Nadal) a canvi de tenir el pati tranquil amb el virrei Pujol, destacat col.laborador de l’estabilitat d’Espanya, mentre ells dominaven el nostre País amb les diputacions i el món local.

L’estratègia de Ferraz, amb la vista posada en un estatut rebaixat, és diàfana: encetar les negociacions bilateralment amb cadascuna de les forces catalanes. Així s’aconsegueix de trencar la unitat de l’anomenat quadripartit afeblint-lo, i, de retruc, s’impedeix que el PSC tingui un protagonisme que es pugui girar en la seva contra (per part del president Maragall i el seu entorn), així el desactiva i emmordassa.

Lligar el suport parlamentari a Madrid (serà per fi ministre Duran-Lleida?) i optar per la sociovergència a Catalunya, esdevindria la jugada mestra que permetria un govern estatal balsàmic. Al mateix temps, laminaria l’actual estratègia de desgast i de confrontació visceral del PP. La dreta espanyola no podria acusar d’antiespanyols els seus antics aliats convergents (recordem que aliats tant a les institucions d’allà com a les d’aqui). A Catalunya, renaixeria el tan enyorat Oasi i l’entramat empresarial dormiria tranquil perquè es desactivarien els boicots i floririen les mítiques donacions anònimes.

Una mostra recent d’aquesta nova línia és l’acceptació de canvis a la LOE que el PSOE ha acceptat de CiU, quan l’any passat no va tenir en compte ni una sola proposta als pressupostos estatals per part d’ells. Quant a la federació, la recent conferència d’en Mas va deixar les coses molt clares quant a la seva nova estratègia ideològica i al seu horitzó electoral: recuperar el centre, allò que electoralment tots els partits volen.

Aquest panorama idíl•lic, fill d’un estatut descafeïnat legitimat per CiU, PSC i ICV, només té una contraindicació, que no és pas poc: el reforçament d’ERC, cosa que ni a uns ni a altres els fa la més mínima gràcia. Reeditar les pitjors pàgines de l’entesa –tàcita o explícita- entre PSOE i CiU, com si ara fóssim al 1985, tindria un cost políticoelectoral ingent pels seus valedors. El país, en vint anys, ha canviat. L’independentisme sociològic és molt més gran encara que el polític –que no és pas petit- i els dos partits que es creuen grans, no ho són tant com fa vint anys. La Catalunya dual de fa dues dècades és ara polièdrica, i una entesa socioconvergent acabaria empetitint, de forma irremeiable, uns i altres, i reforçant ERC i, qui sap, potser el PP amb un Vidal-Quadras (amb els taxidermistes?) renascut, també.

El tercer, i utòpic supòsit, (l’Estatut aprovat a Espanya tal i com ha sortit de Catalunya) és altament improbable, atesa l’actual correlació de forces i poder dins del PSOE. Tot i així, si es materialitzés aquesta possibilitat que creiem remota, caldria aprofitar el nou text per tal de donar a la nostra societat tot allò que li ha estat espoliat durant molts anys, governar i administrar aquest nou autogovern per tal de seguir fent camí cap a l’únic estadi natural que pot tenir la nostra Pàtria: un nou Estat Català.

No oblidem que, tot i disposar d’aquesta nova eina (un estatut no retallat), seguiríem depenent institucionalment de l’Estat espanyol, amb el que aquesta dependència comporta contra nosaltres i al seu favor, entre altres aspectes, el de la defensa. És més: encara que, ulteriorment, arribés a prendre cos una reforma del règim i de la constitució i s’originés un nou estat federal, seguiríem depenent d’una realitat política i intel.lectual potent i contrària als nostres interessos nacionals.

Per tant, si volem sobreviure com a poble i amb els mateixos drets que els altres només tenim una opció: la INDEPENDÈNCIA. La política del tot-o-res és estèril si no es tenen les armes, de tot tipus, per a tirar-la endavant. Ara bé, cal recordar que un Estatut d’autonomia en un Estat unitari, com l’actual, un Estat federal o un Estat confederal no són més que passes inevitables que han de menar cap a la independència, única garantia de supervivència per a qualsevol nació. La rapidesa amb que s’encari tot aquest procés depèn, fonamentalment, de nosaltres.

"; WEditorialFot[56]=""; WEditorialPeuFot[56]=""; WEditorialTiW[57]="Novembre 05"; WEditorialTit[57]="ESPANYOLISME I CATALANOFÒBIA"; WEditorial[57]="El catalanisme ha estat, en la seva formulació contemporània, un moviment sempre constructiu, no basat en la negació de l’altre, sinó en la pròpia afirmació i en la confiança en les capacitats de la societat catalana per construir un país just, econòmicament pròsper, políticament lliure i espiritualment gloriós, com deia el president Macià. Conscient dels canvis de la nostra societat, els catalanistes hem tractat de refer el nostre país comptant amb tothom qui ha arribat a casa nostra, fos d’on fos i parlés la llengua que parlés, perquè no volem l’exclusió, sinó la vertebració d’una societat de ciutadans lliures aplegats en una comunitat lliure. Quina diferència amb l’espanyolisme de la Constitució de 1979, entestat a defensar la indissolubilitat d’Espanya amb l’ús de la violència i no mitjançant la lliure adhesió dels ciutadans!

Fem memòria: el nacionalisme espanyol desfermat a partir del segle XVIII no fou sinó la continuació del tradicional expansionisme castellà manifestat abans a Amèrica i Àsia i, sobretot, al si mateix de la Península Ibèrica, a través del control progressiu de Galícia, Granada, Navarra, Portugal (fagocitació trencada el 1640) i els regnes de l’antiga Corona d’Aragó. A partir d’aleshores, l’hegemonia de Castella sobre el territori peninsular es disfressà de projecte comú espanyol. Els catalans, sotmesos per la força militar, es resignaren a una integració que reportà a les seves classes dirigents certs guanys de caràcter econòmic i social.

A finals del segle passat, però, la caiguda del darrer règim totalitari i la desaparició d’Espanya com a unitat de mercat, ara emmarcada dins l’espai econòmic de la Unió Europea, ha acabat per trencar l’única baula (més enllà de les relacions interpersonals de molts catalans) que ens uneix al vell projecte espanyol d’hegemonia castellana. Afortunadament, molts espanyolistes han manifestat en les darreres setmanes i en anys anteriors la seva voluntat d’ajudar-nos a tallar aquestes interdependències: amb el seu boicot racista als productes catalans, tenen l’oportunitat de contribuir al nostre projecte nacional! La xarxa i els mitjans de comunicació convencionals van plens aquests dies d’iniciatives de boicot als nostres productes, que han provocat la clàssica reacció poruga dels nostres dirigents econòmics i empresarials. És normal. El negoci és el negoci.

Al nostre projecte polític de construcció nacional, els espanyolistes oposen el boicot econòmic, la negació de la nostra condició, la voluntat de mantenir-nos en condicions de sotmetiment econòmic insostenible, la mentida, la propaganda, la intoxicació i l’insult. De moment, encara no prediquen la nostra eliminació individual: s’aconformen amb la de la nostra personalitat col•lectiva. Lluny de progressar com a societat, els espanyolistes només pensen a enviar-nos definitivament a la tomba de la història: una recent enquesta a la web del diari ABC consultava als lectors quina era la seva màxima preocupació actual: un 51% es decantava per referir-se a l’Estatut de Catalunya, mentre l’arribada immigratòria, el preu de l’habitatge o el terrorisme restaven molt per darrera. I després ens acusen de no preocupar-nos dels problemes reals de la gent!

Aquesta metafísica mesetària de la negació de l’altre és hàbilment esperonada als mitjans de comunicació d’àmbit nacional espanyol amb armes d’intoxicació massiva llançades diàriament contra nosaltres. Com a negre corifeu, des del rei fins a tots els ex i les màximes autoritats actuals de l’Estat en l’ordre constitucional, judicial, polític i econòmic criden al poble espanyol a aturar els catalans. Comentari especial mereixen les paraules de l’expresident Aznar López, referides al procés de balcanització desfermat a Espanya. És, certament, un avís per a navegants: ja sabem qui foren les víctimes i quins els botxins en aquell conflicte!

Després de mesos d’acusacions xenòfobes i de culpabilització de l’enemic a través dels mitjans de comunicació, és possible que la segona part del procés, la de l’agressió física, pugui viure aviat algun desafortunat incident. Les darreres acusacions de nazisme formulades contra institucions i ciutadans com ara el FC Barcelona o el president de la Caixa caminen ja en aquesta direcció amb la negació ultra i vociferant de qualsevol actitud que no encaixi dins el fonamentalisme constitucional vigent. Paradoxes de la manipulació, es tracta d’acusacions fetes pels hereus ideològics dels qui penjaren l’any 1940 una bandera del Tercer Reich de la porta del Palau del nostre Parlament!

És moment de mantenir una actitud alhora serena i ferma. És temps de no trencar la nostra trajectòria històrica constructiva i no caure en les provocacions de l’espanyolisme. És moment d’apel•lar a tots els recursos legals per defensar-nos i, potser, d’emprendre a nivell internacional la denúncia de totes i cadascuna de les actituds xenòfobes que poden posar en risc la nostra integritat física individual i la nostra continuïtat com a poble.

"; WEditorialFot[57]=""; WEditorialPeuFot[57]=""; WEditorialTiW[58]="Octubre 05"; WEditorialTit[58]="DRETS HISTÒRICS, PAÍS I PARTITS"; WEditorial[58]="En el debat per a la reforma de l’Estatut de Catalunya, una de les qüestions que ha aixecat més polseguera ha estat la inclusió dels drets històrics en el nou text estatutari. Els partits que s’han mantingut més ferms en la defensa dels nostres drets històrics han estat ERC -per tradició i coherència ideològica- i també CiU per la conjuntura política actual, malgrat haver-los ignorat en la redacció de la Constitució espanyola de 1978.

Però què són aquests drets i quin sentit té reivindicar-los ara?

En primer lloc, per comprendre bé què són aquests drets històrics cal remuntar-nos a l’època medieval.

El punt de partida cal situar-lo en els usatges de 1252. Fou a partir d’aleshores, que Catalunya comptà amb un dret escrit que va servir per regular les relacions entre els estaments i el monarca. És a dir, el dret va ser un límit per a les tendències absolutistes del monarca. Aquest sistema pactat, que va funcionar durant molts segles al Principat i a la resta de territoris de la Corona d’Aragó es basava en l’acord polític i la representació, tot i les barreres de la societat estamental. Això vol dir que, a la pràctica, els territoris de la Corona d’Aragó van disposar d’un sistema jurídic i institucional propi i que “Lo senyor rei en Cathalunya és obligat a judicar segons disposicions de dret”.

A la Corona de Castella, però, el rei concentrarà progressivament tot el poder polític en les seves mans, sense cap tipus de limitació. Entretant, entre els castellans, anirà prenent cos la màxima aquella de “No hay otra ley que la voluntad del rey”.

Les noves necessitats fiscals de la monarquia hispànica durant el segle XVll posaran en qüestió el model de monarquia composta i plural dels Àustria i reforçaran les posicions dels partidaris del centralisme i la uniformització. El mateix Felip IV, assessorat pel seu valido, el Comte Duc d’Olivares ja tenia com objectiu “ reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por la leyes de Castilla, tan loadas y plausibles en todo el universo”.

Finalment, amb la derrota militar de la Guerra de Successió, els catalans perdem tots els nostres drets.

Mitjançant el Reial Decret de Nova Planta i per “justo derecho de conquista” es va imposar l’organització políticoadministrativa de Castella als territoris de la Corona d’Aragó (València,1707, Aragó 1711, Mallorca 1715 i el Principat 1716).

El mateix 1714, el monarca s’afanyà a apoderar-se dels impostos que fins aquell moment havien estat controlats per la Generalitat i el Consell de Cent i imposà un nou sistema fiscal que garantia el manteniment de les forces d’ocupació (el capità general i el seu exèrcit, els intendents, els corregidors,..).

Catalunya va perdre la seva independència política i fiscal, i encara no l’ha recuperat.

Els crítics a la reclamació dels drets històrics de Catalunya apel•len a la necessitat de respondre només als interessos dels ciutadans del present, sense atendre a formulacions de tipus historicista. És una possibilitat lloable: el problema és que la “Constitución Española de 1978“ no es basa ni molt menys en aquesta formulació.

L’article 2, en que s’invoca l’existència de la nació espanyola com a un ens indivisible en el present i en el futur, demostra clarament quina és la concepció dels legisladors: la conformació històrica de l’Espanya en la què ells creuen (agressiva i espoliadora de la perifèria peninsular i insular) justifica la seva existència present i futura prescindint del tot de quina sigui l’opinió dels seus ciutadans.

Així doncs, que avui invoquem la restitució dels nostres drets històrics, no és per nostàlgia. Volem recuperar i preservar allò que ens personalitza com a nació i ens diferencia de les Comunidades Autónomas.

La primera obligació dels qui, des del centre o des del Principat, critiquen la invocació dels drets històrics per Catalunya, seria la d’eliminar referències constitucionals tan contràries a allò que prediquen als quatre vents. D’altra banda, el fet que la monarquia i en concret la dinastia borbònica hagin estat escollides com a forma d’Estat i família regnant, no és una manifestació del reconeixement de drets històrics? Si el que compta només, com ens diuen, és la voluntat dels ciutadans, potser un sorteig entre totes les famílies espanyoles per ocupar el tron hauria estat més just i equilibrat!

La reforma de l’estatut d’autonomia del Principat ja ha estat lliurada al congrés espanyol. Encara no ha arribat el moment de saber si de tot el procés endegat fa gairebé dos anys en resultarà cap avenç nacional tangible. L’aparent unitat entre les formacions principatines i, de retruc, el creixement de l’habitual xenofòbia espanyola –què veuen venir?- poden fer pensar que alguna cosa de positiva en treurem. Ja es veurà.

Malgrat que el nou estatut no restitueix tots els drets perduts el 1714, suposa un pas endavant per avançar cap a la independència i per tant, ara convé deixar els interessos de partit en un calaix i prioritzar les necessitats del nostre país.

Els actors polítics que han intervingut en tot el procés han complert amb més o menys encert el paper que s’esperava d’ells. ERC ha subratllat que la reforma estatutària no deixa de ser una etapa més en el camí cap a la independència; IC ha reafirmat els aspectes més socials del text; UDC ha tibat en sentit contrari a IC obeint el dictat de la cúria i CDC ha volgut aparentar tot allò que no ha fet en 23 anys i que fins tot va barrar i neutralitzar a canvi del suport del PP.

I el PSC? És, sens dubte, el partit que ha tingut un capteniment més insòlit. La signatura socialista d’un text que els espanyols –de dreta i esquerra- interpreten com una declaració d’independència no pot més que infectar la relació entre el PSC i el PSOE. La implicació “estatutària” del PSC és una maragallada més, al marge del partit? Evidentment, no. El partit que ha guanyat gairebé totes les eleccions celebrades al Principat des de 1977 no ha demostrat, precisament, manca de capacitat ni tàctica ni estratègica mai, ans al contrari. Els socialistes, al Principat, no només detenten el poder polític a la Generalitat i als nivells administratius inferiors; és que, a més, tenen l’hegemonia intel•lectual i mediàtica i mantenen excel•lents relacions amb el conglomerat financero-empresarial. Controlen prou “inputs” com per a permetre’s cap badada.

A què es deu el viratge, doncs? Ni més ni menys que a la puixança política d’ERC i sociològica de l’independentisme. No ens referim, únicament, a la correlació de forces del Pacte del Tinell i a l’objectiu estatutari del present govern. Ens referim a un moviment de fons que està somovent la societat principatina i que té com a termòmetre els mig milió de vots per a ERC en el darrer cicle electoral –i que enquestes posteriors certifiquen.

El PSC, repetim-ho, és qui, fins avui, ha sabut auscultar més bé aquesta societat. I sap que no pot perdre el tren de la recuperació nacional si aquest és un desig cada cop més estès. Contràriament, i a mig termini, pot veure’s superat per ERC i arraconat a les àrees perifèriques de Barcelona i Tarragona. Per raons de supervivència, és evident, els socialistes han d’emprendre aquest viratge catalanista. I més si tenim en compte que, per simple esgotament biològic, el seu votant captiu s’està extingint, com també s’extingeix el votant captiu de CiU.

La relativa implicació nacional del PSC, lluny de l’espanyolisme d’anys enrere, respon a una mera maniobra tàctica o obeeix a una estratègia a mitjà i llarg termini? Això s’anirà veient, però que tinguin en compte que un retrocés nacional d’ells comporta, indefectiblement, un avenç nostre. Com hem dit en anteriors textos, apostar per l’espanyolisme, al Principat, és migpartir-se entre l’oligarquia babeliana i els quillos xandaleros, ben retratats a la Patum. Les àmplies classes mitjanes –hispanòfons inclosos- fugen de l’espanyolisme. I pensem que aquesta reflexió se l’han fet a ells mateixos els socialistes.

"; WEditorialFot[58]=""; WEditorialPeuFot[58]=""; WEditorialTiW[59]="Setembre 05"; WEditorialTit[59]="NOU ESTATUT? FEDERALISME? CAP A LA INDEPENDÈNCIA!"; WEditorial[59]="L’any passat va començar el procés de reforma de l’actual Estatut de la comunitat autònoma de Catalunya (actualment el procés de reforma de l’Estatut de la comunitat autònoma del País Valencià ja es troba camí de la seva modificació i/o aprovació de les corts espanyoles previ pacte PSOE/PP i el de la comunitat autònoma de les Illes Balears encara s’ha de començar a discutir al Parlament Insular).

El passat 29 de juliol, el text va ser aprovat en comissió parlamentària, saltant-se el guió establert per les dues principals forces: el PSC-PSOE compactant i rebaixant el llistó d’autogovern seguint les directrius de Madrid i CiU realitzant propostes maximalistes, que posteriorment buscaven una negociació directa amb els primers, saltant-se la resta de partits del govern, amb l’objectiu de carregar-se el projecte o bé l’actual govern, per oferir-se a Maragall com a força substituta i garant de l’actual marc constitucional, seguint la línea Pujol de no anar mes enllà i trencar amb Espanya.

ERC va votar allò que estava pactat a l’Acord del Tinell amb la resta de partits governamentals, i va votar amb CiU allò que el PSC-PSOE no complia o volia rebaixar de l’esmentat Acord, compactar o constitucionalitzar en diuen ells.

L’Estatut actual del 1979 té 57 articles i 15 disposicions addicionals i transitòries, el nou text té (actualment) 218 articles i 20 disposicions addicionals, transitòries i finals.

Això fa que l’actual text, que durant aquest setembre s’ha d’acabar d’enllestir un cop el Consell Consultiu (previsiblement aquest òrgan, integrat per 4 membres espanyolistes del PSC-ICV-PP i tres sobiranistes de CiU-ERC, resoldrà per aquest resultat les qüestions més delicades atenen als seus mentors) emeti el seu informe no vinculant, augmenti les competències i atribucions de la Generalitat respecte de l’Estatut vigent; veiem els canvis més significatius: (* aquest estudi comparatiu el podeu veure al final de l’article)

Un cop vista l’evolució normativa, i des d’un anàlisi exclusivament politològic, poden resumir així el procés de reforma de l’Estatut:

Perquè cal un nou text estatutari?

És necessari per encaixar o desencaixar Catalunya d’Espanya; perquè l’evolució política, econòmica i social durant aquests 25 anys ha estat considerable, per les ínfimes possibilitats de relectures obertes de la constitució i de l’estatut que hi hagut per part del govern central: les interpretacions sempre han estat centralistes i jacobines; a més a més les lleis bàsiques de l’Estat i les sentències del Tribunal constitucional han envaït i laminat les competències de les comunitats autònomes.

Quins són els límits d’aquest text?

Per una banda els límits jurídics són la constitució espanyola. Els límits estructurals: ña reforma del Senado i la del Tribunal constitucional no poden fer-se a través de l’Estatut; i evidentment les limitacions de la presència de Catalunya a la Unió Europea. Els límits polítics són la cultura política espanyola: contrària absolutament contra qualsevol avanç d’autogovern català, l’obediència espanyola del PSC i ICV i el regionalisme practicat per CiU durant 23 anys al govern de la Generalitat

Quina normativa cal modificar?

Cal modificar la constitució espanyola, aprofundint en la descentralització de l’Estat espanyol i convertir-lo en un veritable estat plurinacional, és a dir un Estat federal asimètric o confederal; cal modificar i actualitzar els mecanismes de coordinació, cooperació i de solidaritat interterritorial; cal determinar els drets i deures i establir una clara relació bilateral entre l’Estat i la Generalitat.

Quin ha de ser el contingut del nou Estatut?

Les qüestions essencials: establir el sistema de finançament; els drets en relació als immigrants; aquest nou text s’ha de concebre com un marc, ja que l’evolució social farà aparèixer noves competències que poden ser assumides sense passar pel sedàs de l’Estat. Pel que fa a les competències, l’Estat només hauria de regular el nivell bàsic de les competències exclusives. Quant a la regulació institucional, la Generalitat ha de poder participar i consultar a la Unió Europea. Pel que respecta als drets i deures, aquests han de ser complementaris als de la constitució espanyola.

Finalment, i sense entrar en el tauler de jocs d’estratègia en que han entrat les forces polítiques catalanes, cal assenyalar que tots els actors s’han tret la mascareta i han quedat ben retratats, adéu a l’oasi.

Per exemple, la incursió als drets històrics és una estratègia destinada a blindar el text resultant, ateses les continues retallades i ingerències que la normativa estatal ha anat fent durant aquests anys a l’estatut del 1979. Més enllà d’aquesta estratègia comença un nou debat que analitzarem en un altre article, però cal no oblidar algunes coses: els nostres drets històrics els perdem per la derrota militar de 1714 amb el decret de Nova Planta del borbó Felipe V i encara no ens han estat restituïts, ergo Catalunya encara és terra conquerida; el fet que els bascos i navarresos si tinguin els drets històrics reconeguts a la constitució espanyola és degut ha que van lluitar al costat de Felipe V?

Deixant de banda al nostre particular mercader de Venècia Duran Lleida que, en contra de CiU, ofereix negociar drets històrics per finançament, cal recordar als Montilla, Madre, Corbacho, Iceta i companyia que el PSC/PSOE va apel.lar als drets històrics per avalar la tornada de l’exili del president Tarradellas i va votar-hi a favor abans de culminar el mandat de Pujol.

Aquest govern es va constituir per avançar en l’autogovern des del catalanisme d’esquerres, versus el regionalisme de dretes que durant 23 anys no va voler avançar i que, fins hi tot en les dues últimes legislatures, poden pactar amb l’independentisme parlamentari s’hi va negar en rotund pactant amb l’ultradreta espanyola a Catalunya, a canvi de no avançar ni un mil.limetre nacionalment.

Aquest nou estatut s’ha d’aprofitar al màxim com a eina per intentar redreçar una mica més el país, però no ens autoenganyem, seguirà sent un estatut d’autonomia i l’estat espanyol no serà federal ni plurinacional, el PSOE i el PSC han demostrat abastament que no tenen cap voluntat d’assumir aquesta estructura política, i cal afegir una obvietat: la resta de forces espanyoles, encapçalades pel PP, no tenen cap voluntat d’alterar-lo, potser involucionar-lo.

Algú que es defineix com a independentista conferenciava abans del procés dient que calia estendre, per responsabilitat (finalment serà veritat que és l’hereu del Pujol?), la mà a Espanya, i que si els federals d’aqui i d’allà no responien caldria canviar de tren i anar directament a l’estació final. Ara ja té l’evidència: Espanya i els seus federals s’han passat la seva mà pel folre.

Només hi ha un camí, la INDEPENDÈNCIA!


* ESTUDI COMPARATIU

- L’article 1 diu que Catalunya és una nació. A l’article 1 de l’actual Estatut hi diu que és una nacionalitat.
- L’article 3 diu que la Generalitat és Estat d’acord amb els principis d’autonomia, plurinacionalitat i bilateralitat. A l’actual no hi diu res.
- L’Article 5 diu que l’autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català, i a la disposició addicional primera hi especifica els següents àmbits: finançament, organització de les administracions públiques catalanes, organització territorial i règim local, dret civil, lingüístic, educació, cultura i seguretat pública. A l’actual no hi diu res.
- L’article 6 diu que: 1, la llengua pròpia de Catalunya és el català. 2, El català és la llengua oficial. També el castellà. Totes les persones tenen el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. A l’actual (article 3) no hi diu res del deure de conèixer el català.
- L’article 8 diu que hi haurà la mateixa protecció jurídica per als símbols de Catalunya com la que tenen els de l’Estat. A l’actual no hi diu res.
- L’article 11 punt 2 diu que els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen com una realitat nacional l’Aran. A l’article 3 de l’actual hi diu que es garantirà l’ensenyament i la protecció de la parla aranesa.
- L’article 12 diu que la Generalitat ha de promoure les relacions amb els territoris amb vincles històrics (espanyols o no). A l’actual hi diu que es facilitarà la comunicació amb autonomies i províncies (espanyoles) en general i especialment amb vincles històrics, cultural i comercials (espanyoles).
- L’article 13 diu que la Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes a l’exterior. A l’actual no hi diu res.
- L’article 37 especifica els drets i deures dels ciutadans i la seva regulació. A l’actual no hi diu res.
- L’article 62 diu que el govern de la Generalitat pot dictar disposicions legislatives com a decret llei. A l’actual no hi diu res.
- L’article 67 regula el càrrec del conseller primer a través del president de la Generalitat. A l’actual no hi diu res.
- L’article 79 punt 1, diu que Catalunya estructura la seva organització territorial en municipis i vegueries. Al punt 3 defineix les comarques i altres ens supramunicipals. A l’actual hi diu que la Generalitat estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques.
- L’article 80 bis defineix el Consell de governs locals (municipis i vegueries). A l’actual no hi diu res.
- L’article 84 diu que el municipi Barcelona disposa d’un règim especial. A l’actual no hi diu res.
- L’article 85 defineix la vegueria com a divisió territorial. A l’actual no hi diu res.
- L’article 86 diu que els consells de vegueria substitueixen les diputacions provincials. A l’actual no hi diu res.
- L‘article 87 defineix la composició de l’òrgan de govern de la comarca. A l’actual hi diu que la comarca és un ens territorial.
- L’article 90 punt 2 diu que tots els processos judicials iniciats a Catalunya s’esgoten al TSJC. Al punt 3 diu que exclusivament correspon al TSJC la unificació de la interpretació del dret de Catalunya i la cassació en matèria de dret estatal. A l’actual hi diu a l’article 19 que el TSJC és l’òrgan jurisdiccional en que culminarà l’organització judicial i esgota les succesives instàncies.
- L’article 91 diu que el fiscal superior de Catalunya representa el ministeri fiscal a Catalunya. A l’actual no hi diu res.
- L’article 92 defineix el Consell de Justícia de Catalunya coma òrgan de govern i descentralitzat del CGPJ, així mateix especifica que per ocupar una plaça de magistrat, jutge o fiscal a Catalunya s’ha d’acreditar el coneixement del català i del dret propi de Catalunya. A l’actual hi diu a l’article 23 en els concursos, oposicions i nomenaments serà un mèrit preferent l’especialització en dret català.
- L’article 177 defineix la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. A l’actual hi diu a la disposició transitòria sisena que serà nomenada una comissió mixta encarregada d’inventariar els béns i drets objecte de traspàs a la Generalitat.
- L’article 199 defineix l’Agència Tributària de Catalunya. L’article 200 regula i estableix el percentatge que correspongui a l’Estat en els impostos cedits, que mai serà superior al 50%. L’article 202 determina i regula la solidaritat interterritorial i les balances fiscals. L’article 203 estableix un mecanisme d’actualització quinquennal del sistema de finançament. L’article 205 determina la Comissió Mixta de Relacions Fiscals i Financeres Estat-Generalitat com a òrgan de relacions entre administracions. A l’actual hi diu a l’article 45 que la participació en els ingressos de l’Estat es negociarà segons la mitjana dels coeficients de població i esforç fiscal de Catalunya; l’aportació proporcional que correspongui a Catalunya pels serveis de l’Estat; el principi de solidaritat interterritorial s’aplicarà en funció de la relació inversa de la renda real per habitant a Catalunya respecte a la de la resta d’Espanya; al punt 2 hi diu que la fixació del nou percentatge de participació serà revisable a sol.licitud del govern espanyol o de la Generalitat cada cinc anys.
- La disposició tercera, regula el traspàs de les següents competències a través de l’article 150.2 de la constitució espanyola: ports, aeroports;infraestructures de telecomunicacions i domini radioelèctric; autorització de consultes populars via referèndum; execució de la legislació estatal sobre estrangeria; selecció de treballadors estranger en els països d’origen; trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària; títols acadèmics i professionals; delimitació de demarcacions dels òrgans jurisdiccionals i de planta judicial.
- La disposició sisena regula la inversió d’infraestructures de l’Estat a Catalunya.
- La disposició setena regula i equipara la reducció del dèficit fiscal Catalunya-Estat.
- La disposició vuitena regula i equipara el sistema de finançament al de les comunitats autònomes forals.
- La disposició novena esmenta les lleis orgàniques i altres, que s’han de modificar per dotar de plena efectivitat el nou Estatut.
- La disposició onzena indica que la Generalitat passa a ser l’administració ordinària de l’Estat a Catalunya.

"; WEditorialFot[59]=""; WEditorialPeuFot[59]=""; WEditorialTiW[60]="Agost 05"; WEditorialTit[60]="MONUMENTS FRANQUISTES A CASA NOSTRA"; WEditorial[60]="El desmantellament d’una estàtua eqüestre de Franco a Madrid va posar damunt de la taula la pervivència de la simbologia franquista. El gabinet Zapatero, gràcies a la iniciativa d’una ministra, va voler refermar la seva imatge “progre” amb una operació de cost polític zero. Els bramuls de la caverna, contraris, com és obvi, al desmantellament de l’estàtua, van ajudar encara més Zapatero.

El fet de fons és prou conegut. A l’àrea castellana de l’Estat hi romanen molts símbols franquistes, amb l’aquiescència dels ciutadans i dels seus representants polítics. Ells ja saben perquè, i nosaltres, també.

Des de Catalunya, aquesta pervivència de jous i fletxes, creus dels Caídos, làpides, etc. a... les Espanyes s’ha assenyalat, sovint, com un tret diferencial entre Espanya i Catalunya. Des d’aquí, el manteniment d’aquesta iconografia dictatorial s’ha jutjat amb una certa i distanciada superioritat moral: “aquí no hi havia gaire franquistes, allà sí” i sentències per l’estil. Aquesta pretesa superioritat s’ha combinat, algun cop, amb una voluntat intervencionista sobre l’assumpte, tot seguint els pitjors vicis convergents: “espanyols: retireu aquests residus franquistes, que estem en una democràcia!”. I perquè una majoria de salmantins o toledans han de suprimir la seva simbologia més sentida? Evidentment, aquestes crides no han tingut cap ressò. N’hi ha més, però.

A Catalunya, contràriament al lloc comú, hi perviuen, també, jous i fletxes, monòlits, làpides, creus... tot ben franquista. De tot plegat en pot donar fe un membre del nostre grup que del 1995 ençà està inventariant tota l’arqueologia franquista del Principat. I no ens referim, per descomptat, a aquells monuments franquistes més o menys “democratitzats” o adaptats als nous temps monàrquico-autonomistes. Ens referim a monuments franquistes que han arribat fins avui sense cap mena de maquillatge ni contextualització, tal i com es varen concebre fa 50 o 60 anys. És més: el centenar llarg de monuments localitzats no es troben a l’interior de casernes o comissaries: els tenim a carrers, parcs, façanes, jardins, cementiris, al nomenclàtor. Espais públics, en definitiva.


Cal preguntar-se el perquè d’aquesta pervivència. Més enllà dels 700.000 filofranquistes que voten PP al Principat, el problema el tenim en el tantsemenfotisme regnant, la perfecta mixtura entre el progressisme de saló i el catalanisme de barretina que ha dominat aquest país durant tres dècades. La reconversió asèptica dels monuments als Caídos en monuments a “tots el morts de la guerra” i llegendes semblants és fruit del “políticament correcte” nostrat: enterrem el passat i d’ara en endavant tan amics. Anem més enllà.

I perquè s’han de dedicar monuments a tots els morts, junts i al mateix nivell? Han d’estar a la mateixa alçada els qui van defensar Catalunya dels qui van atacar-la? Aviadors de la Legió Còndor nazi, feixistes italians, tropes mores, falangistes... tota aquesta colla han de ser recordats igual que els combatents morts al Pirineu, membres de la unitat de muntanya formada per alpinistes d’Estat Català? La gentalla de la FAI, per posar un altre exemple clarificador, ha d’estar honorada paritàriament als germans Badia, assassinats en els prolegòmens de la guerra pel terrorisme anarcoespanyolista?

Ben poc s’ha fet per retre l’homenatge que es mereixen a tots els que van lluitar contra l’enemic franquista al front i contra l’enemic anarcoespanyol i estalinista a l’esquena. El monument al Coll de la Manrella, alguns bustos de Companys i, això sí, molts noms de vies públiques. Llevat d’això, poca cosa més: el clàssic monument franquista reconvertit, i res més.

S’ha d’honorar els caiguts per Catalunya abans, durant i després de la guerra amb monuments o, com a mínim, recordatoris físics, sense barreges ni mitges tintes. Quina mena de país és aquell que anivella víctimes i botxins? Posem un exemple extrem: potser a Israel enterrarien junts i sota una mateixa estela funerària una víctima de l’holocaust i un SS? I més a prop, a Euskadi, descansarien junts un gudari i un mafiós del GAL?

Seriositat, senyors, seriositat.

"; WEditorialFot[60]=""; WEditorialPeuFot[60]=""; WEditorialTiW[61]="28/07/05"; WEditorialTit[61]="DECLARACIÓ OFICIAL DE L´EXÈRCIT REPUBLICÀ IRLANDÈS (28 de juliol de 2005)"; WEditorial[61]="El lideratge d’Oglaigh hEireann ha ordenat formalment que es posi fi a la campanya armada.

Això tindrà efecte a partir de les 16 d’aquesta tarda.

A totes les unitats d’IRA se’ls ha ordenat que abandonin les armes.

A tots els voluntaris se’ls ha ordenat que ajudin al desenvolupament de programes purament polítics i democràtics a través de mitjans exclusivament pacífics.

Els voluntaris no han de participar en cap altra activitat, en cap cas.

El lideratge d’IRA també ha autoritzat el nostre representant a comprometre’s amb l’IICD [Comissió Internacional Independent de Decomís] per completar el procés que porti a posar les armes fora d’ús, de forma verificable, la qual cosa augmentarà la confiança pública. Aquest procés hauria d’acabar tan aviat com fos possible.

Hem convidat dos testimonis independents, de les esglésies protestant i catòlica, a fer de testimonis.

El Consell de l’Exèrcit pren aquestes decisions després d’un procés de discussió i consulta intern sense precedents amb les unitats de l’IRA i els Voluntaris.

Apreciem el camí sincer i directe en el qual s’ha fet el procés de consulta i la profunditat i contingut de les submissions.

Som orgullosos de la forma de camaraderia en la qual s’ha portat aquesta discussió veritablement històrica. El resultat de les nostres consultes mostren com és de gran el suport a l’estratègia de pau del Sinn Feinn, entre els Voluntaris de l’IRA.

Hi ha també una preocupació inqüestionable respecte a la incapacitat dels dos governs i els unionistes per participar plenament en el procés de pau.

Això ha creat dificultats genuïnes. La majoria aclaparadora del poble d’Irlanda plenament dona suport a aquest procés.

Ells i els amics de la unitat irlandesa per tot el món volen veure la plena aplicació de l’Acord de Divendres Sant.

Malgrat aquestes dificultats s’ha considerat que les nostres decisions avancen els nostres objectius republicans i democràtics, incloent-hi el nostre objectiu d’un Irlanda unida.

Creiem que hi ha ara una manera alternativa d’aconseguir això i d´acabar amb la dominació britànica sobre el nostre país. És la responsabilitat de tots els Voluntaris mostrar lideratge, determinació i valor.

Som molt conscients dels sacrificis dels nostres patriotes morts, dels qui van anar a presó, dels Voluntaris, de les seves famílies i la base republicana més àmplia.

Reiterem la nostra opinió segons la qual la lluita armada era totalment legítima. Som conscients que molta gent ha patit aquest conflicte.

Hi ha un imperatiu imposat a tots els bàndols i aquest és el de construir una pau justa i duradora. La defensa de les comunitats nacionalista i republicana ha crescut amb nosaltres.

Hi ha una responsabilitat davant la societat per assegurar que no hi hagi cap reaparició dels pogroms de 1969 i els primers anys setanta.

Hi ha també una responsabilitat universal per fer front a les actituds sectàries en totes les seves formes.

L’IRA es compromet plenament amb els objectius d’unitat d’Irlanda i independència i a construir la República dibuixada en la Proclamació de 1916.

Fem una crida a la màxima unió i esforç dels republicans irlandesos a tot arreu. Estem segurs que treballant junts els republicans irlandesos podrem aconseguir els nostres objectius.

Tots els Voluntaris són conscients de la importància de les decisions que hem pres i tots els Oglaigh són obligats a complir plenament aquestes ordres.

Hi ha ara una oportunitat sense precedents d’utilitzar l’energia considerable i generositat que tenim en favor del procés de pau.

Aquesta sèrie completa d’iniciatives sense parangó és la nostra contribució a això i als esforços continuats d’aconseguir la independència i la unió de la gent d’Irlanda.

ÓGLAIGH na hÉIREANN/EXÈRCIT REPUBLICÀ IRLANDÈS (IRISH REPUBLICAN ARMY, IRA)

"; WEditorialFot[61]="Imatges/ira2.jpg"; WEditorialPeuFot[61]="Exèrcit Republicà d´Irlanda"; WEditorialTiW[62]="Juliol 05"; WEditorialTit[62]="CLAROBSCURS A BERGA"; WEditorial[62]="S’ha parlat molt dels incidents que varen acabar amb l’assassinat de Josep Maria Isanta a Berga. Des de Catalunya 1640 no aportarem cap dada que no hagi arribat ja a l’opinió pública: els mitjans n’han anat plens. El cas, això sí, ha estat prou greu com per que aportem la nostra opinió. Evidentment, ens sumem al corrent majoritari que no vol que es repeteixi una aital desgràcia.

Com que la pel•lícula dels fets és a bastament coneguda, acotarem les responsabilitats dels tres actors en escena: mossos, organitzadors del concert i presumptes assassins.

Mossos

Tot sembla indicar que varen operar amb una certa inhibició. Amb els antecedents a la mà, no era difícil de preveure incidents. Un cos policial ha d’acumular la màxima informació i actuar seguint uns protocols establerts. Com que la primera premissa la donem per descomptada –a Berga, tothom sap de quina pasta és el clan agressor-, la fallada ve a l’hora d’actuar. La policia catalana havia d’haver-hi estat durant tot el concert, agradés o no als organitzadors. On se’s vist que una policia actuï amb més o menys contundència en funció de les simpaties que generi entre qui pot rebre les accions? Per alguna cosa la societat arma la policia i li confia la seguretat pública.

Els sovintejats desencontres entre mossos i joves berguedans s’afegeixen a alguns recels que està causant el desplegament de la policia nacional catalana sobre el territori: cal esvair-los. I pel que fa a la conselleria, a què ve la dissimulació respecte de l’estètica i la ideologia dels agressors, reduint-ho tot a una baralla de festa major, quan a Berga –i arreu- tothom sap de quin peu ideològic (per dir-ho d’alguna forma) calça la delinqüència? De què tenen por? Ni els mossos varen prendre les precaucions adequades ni els responsables polítics han d’obviar la dimensió sociologicopolítica de l’assassinat.

Joves berguedans

Sentint-ho molt, ja que també són independentistes, han demostrat una manca de previsió enfront les urpades de l’espanyolisme, amb conseqüències tràgiques. A aquestes alçades tothom sap qui té absoluta impunitat al carrer i cal preveure les possibles accions d’aquests indesitjables. Per sort el nostre jovent no és com ells, però tampoc s’ha de deixar acoquinar.

L’enfrontament amb els mossos, visualitzable a les pancartes que envoltaven el concert “Mossos espanyols” i a pintades semblants per tot el país, no pot acabar amb trucades desesperades als mateixos mossos davant de l’agressió espanyolista.

Si es munta una activitat amb centenars d’assistents i previsió d’incidents –com ja hem apuntat abans-, cal organitzar un servei d’ordre propi que, com és lògic, no el formaran membres d’un club de poesia. I la reclamació d’un servei d’ordre no és exclusiva nostra: la mateixa consellera Tura ho va deixar dit al Parlament.

És evident que no és fàcil ni agradable de fer front a una agressió organitzada(?) amb arma blanca, però calia preveure-la.

Delinqüència espanyolista

La connexió delinqüència-espanyolisme és ben certa, no fem demagògia: fins aquest extrem ha hagut de rebaixar-se l’espanyolisme d’ultradreta per a reclutar adeptes! (el d’esquerres ja té en Boadella & Cia).

No ens enganyem: la delinqüència espanyolista és la responsable del crim. A Berga les coses han acabat com han acabat (un cadàver damunt de la taula i els “presumptes” empresonats). A molts altres indrets de Catalunya, però, les migrades bandes de delinqüents espanyolistes campen com volen, sota l’aparenta inacció dels diferents cossos policials.

L’espanyolisme s’ha ancorat en els extrems de l’arc social: classes altes de Barcelona i residus socials de les barriades perifèriques. Enmig, res de res. Quin futur pot tenir una aposta política que compti amb aquest personal? Ben poc, diem nosaltres. Només cal veure el principal incriminat en el cas Berga: membre d’una família desestructurada foragitada de l’àrea metropolitana de Barcelona i que en el seu periple berguedà acumula un farcit currículum de detencions. Un veritable indesitjable que deixa l’espanyolisme, val a dir, al nivell de desprestigi que es mereix.

L’espanyolisme pot constituir un perill puntual, donades les característiques habituals dels seus militants: manca d’estudis, atur, drogodependències, alcoholisme, analfabetisme funcional... tot plegat brou de cultiu de la violència. Aquest quadre patològic pot esdevenir letal en un moment donat –com a Berga- però, socialment, no va enlloc. Una acció policial preventiva pot neutralitzar sense gaire problemes l’espanyolisme violent, ja que els seus membres no són terroristes ben entrenats.

Altra cosa és que hi hagi voluntat política d’acabar amb el fenomen: tots sabem la cobertura que els elements d’ultradreta han gaudit per part de les clavegueres de l’estat. Els mossos ja tenen, de fa anys, un equip dedicat a controlar l’espanyolisme.

La consellera l’utilitzarà a fons?

"; WEditorialFot[62]=""; WEditorialPeuFot[62]=""; WEditorialTiW[63]="Juny 05"; WEditorialTit[63]="CORPUS DE SANG, 6 DE JUNY DE 2005: HOMENATGE DEL GOVERN CATALÀ AL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA"; WEditorial[63]="Fa alguns mesos, un grup de persones provinents de diversos àmbits professionals i ideològics, però amb una comuna preocupació per la sobirania del nostre país i per les possibilitats que la nova etapa política ens deparava, vàrem conformar l’Associació Patriòtica Catalunya 1640. L’objectiu de l’associació és el fomentar el debat i l’opinió entorn a la nostra realitat política i bastir arguments i propostes que condueixin a la definitiva llibertat de Catalunya.

D’aleshores ençà ens hem proposat el donar veu a persones i idees que, per incòmodes, són sovint bescantades en els mitjans de comunicació i, en general, en el debat polític. També pretenem rescatar de l’oblit els qui han estat eclipsats pel “políticament correcte” i del “ara no toca” imperant, no fos cas que emprenyéssim als espanyols.

El proppassat dilluns, finalment, vàrem acomplir una de les nostres primeres fites com a grup, a través del reconeixement més sentit a uns lluitadors oblidats. A les sis de la tarda foren homenatjats al Palau de la Generalitat els militants de Front Nacional de Catalunya. El conseller en cap els imposà una distinció personal en reconeixement a la seva aportació a la lluita antifranquista i per les llibertats nacionals de Catalunya.

Amb aquest acte hem pretès de reparar un greuge històric envers unes sigles i una militància deliberadament (?) marginades des de la restauració de la Generalitat, el 1977. Molts dels antics militants de Front ja no podran rebre en persona aquesta distinció: han anat morint durant els darrers vint-i-vuit anys.

Arribats a aquest punt, el lector es preguntarà: d’on surten aquestes sigles desconegudes? per què es lamenten de no haver estat reconeguts abans? Responguem-ho.

Quan les tropes feixistes guanyaren la guerra del 1936 al 1939, les organitzacions nacionalistes quedaren desballestades per la repressió. La dinàmica internacional, que feia preveure una guerra d’abast europeu, impulsà la militància exiliada a l’estat francès a fundar una organització on s’hi refongués tot el nacionalisme d’avantguerra: ERC, Estat Català i d’altres organitzacions menors. L’objectiu d’aquesta nova formació era alliberar Catalunya del jou franquista i dotar-la, tot seguit, d’un estatus on fossin garantides les seves llibertats nacionals. L’estratègia: incardinar la resistència a l’interior amb l’acció internacional al costat dels aliats. La tàctica: la propaganda amb el suport de la secció militar.

Front Nacional de Catalunya es fundà, com a moviment, l’hivern de 1939-40 al París ocupat pels nazis. Immediatament col•laborà amb els aliats tot muntant xarxes d’evasió a través del Pirineu; mentre, les accions a l’interior feien anar de corcoll la policia franquista. El 1943 Front patí la primera detenció massiva. El 1946 marcà una inflexió: a la caiguda de la secció militar s’hi afegí la constatació que els aliats havien abandonat Catalunya a la seva sort, un cop guanyada la guerra. Front es convertí en un partit clandestí més, reclòs en ell mateix.
L’organització entrà en una fase de letàrgia –com la resta de l’oposició- de la que no es desvetllà fins a principi dels seixanta: una nova fornada de militants, nascuts després de la guerra, reviscolaren el partit. El rejoveniment de Front, però, tingué una contraindicació: la borratxera ideològica dels anys seixanta allunyà els nouvinguts del progressisme pragmàtic dels grans. Les diferències insalvables dugueren a la primera escissió a l’independentisme contemporani, d’on nasqué el PSAN, partit que en la seva dilatada història també ha conegut un grapat d’escissions.

FNC co-fundà l’Assemblea de Catalunya el 1971 i participà en els diferents fronts de lluita del tardofranquisme. Una vegada desaparegut el dictador, Front no pogué participar a les primeres eleccions dites democràtiques: el ministeri de l’interior –Martín Villa- no el va voler legalitzar, encara. Membres de FNC s’incorporaren a les llistes del Pacte Democràtic, com a independents. I aquí començà la sagnia: les oportunitats de promoció personal que el nou tramatge político-institucional oferia van aprimar Front de militants, fugits cap a d’altres sigles: PSC, CDC, ERC... Un partit ideològicament coherent no prometia llaurar-se un bon futur en política, per a molts.

Un cop legalitzat Front el 1978, pactà el 1979 llistes amb ERC i el 1980 co-fundà Nacionalistes d’Esquerra. El pacte d’ERC amb Pujol, el 1980, i l’ensulsiada de Nd’E al cap de poc van virar FNC cap al nou independentisme dels anys 80, polaritzat per la Crida i l’MDT, organitzacions amb qui col•laborà lleialment. El 1989 participà en la candidatura europea Catalunya Lliure. El 1990, veient que no era necessari el manteniment de les sigles i davant de la conveniència d’assajar un nou intent de sumar forces, la militància de Front s’incorporà a ERC, partit que al cap de poc abraçà els postulats independentistes.

I què lamentem avui? Rebutgem que unes sigles amb aquest full de serveis al país, que enllacen el separatisme d’avantguerra amb l’independentisme contemporani i d’on neixen totes les filloles que desemboquen al 20% de votants independentistes d’avui han estat silenciades. Una militància que ho va donar tot i que, arribat el moment, no sucumbí a l’encanteri de la Transició, ha estat marginada. Un partit que es resistí a l’empatx ideològic dels 60’s i 70’s, precursor del progressisme d’àmplia base d’avui, ha estat bescantat. En fi, una part de la història d’aquest país que s’ha d’erigir en exemple de lleialtat ha estat ofegada per la llosa del silenci.

És lamentable i vergonyós que ni en l’etapa Tarradellas ni en el llarguíssim mandat de CiU s’hagi reconegut la lluita de Front. Els que, avui, s’omplen la boca de patriotisme i van desqualificant a tort i a dret farien bé de reflexionar respecte de l’absència de cap representant institucional de CiU en l’acte de dilluns, convidats com estaven. Tan costeruda era l’assistència a un acte convocat amb prou antel•lació, al Palau de la Generalitat? Tant enfeinats estaven els jerarques de la coalició que ni tan sols acudiren a una cita on membres de Convergència formaven part, també, dels homenatjats? Temien, potser, el constatar que ha hagut d’estar un govern on hi participa la tan bescantada ERC qui recuperi el temps perdut? En fi, ells sabran.

Des de Catalunya 1640 hem retut homenatge a unes persones que han hagut d’esperar vint-i-vuit anys a que la màxima institució política nacional en reconegui la seva aportació i el seu exemple. No mereixien una espera tan llarga.

"; WEditorialFot[63]=""; WEditorialPeuFot[63]=""; WEditorialTiW[64]="Maig 05"; WEditorialTit[64]="SENSE FINANÇAMENT ÉS IMPOSSIBLE CONSTRUIR UN NOU FUTUR NACIONAL"; WEditorial[64]="La lectura i breu anàlisi de les dades que ens proporcionen els estudis dels nostres experts al voltant del dèficit fiscal dels territoris de l’EURAM (nou eufemisme per a denominar els Països Catalans) ens porta a concloure que la situació d’espoli econòmic que pateix la nostra Nació per part de l’Estat espanyol compromet molt seriosament el nostre futur com a potencia econòmica dins la Unió Europea i cada cop ens allunya més dels països i regions mes dinàmiques de la Unió.

El fet que cada any de mitjana un 7% del nostre PIB faci un viatge sense retorn a les arques de l’Estat espanyol suposa que el nostre creixement econòmic queda seriosament limitat. Segons conclusions de R.Tremosa/J.Pons en el seu llibre L’espoli fiscal (Ed. 3i4 , 2004), si analitzem el període 1995-2003, i calculem una inversió addicional del 3% del PIB/any, arribaríem a un PIB a l’any 2003 que seria un 27,4% superior al que vàrem enregistrar.

Aquest fet suposa que la nostra economia no gaudeixi dels recursos necessaris per a la més que vital inversió en Innovació Tecnològica i Infraestructures, per a poder competir en aquest Món cada cop mes global i amb economies emergents molt competitives.

Si volem mantenir i millorar el nostre nivell de benestar, cal que els nostres productes siguin tecnològicament millors que els dels nous competidors amb qui difícilment podrem competir en costos, ja que en aquells països es dóna una explotació salvatge de la classe treballadora i els processos productius tenen un respecte nul pel medi ambient.

Per això, necessitem que el nostre sistema productiu i el nostres productes (la joguina d’Ibi, el calçat d’Elx, els curtits d’Igualada, el tèxtil del Vallès, la Vall d’Albaida i Crevillent, la ceràmica de la Plana, components d’automoció de les comarques barcelonines, etc.), gaudeixin tant a nivell públic com privat d’una inversió contínua en innovació i que els donem les màximes facilitats, amb unes infraestructures modernes, per a poder competir en tots els mercats mundials.

La nostra economia és una de les més exportadores de la Unió Europea, i és aquesta direcció la que ens ha de permetre seguir creixent en un futur. Les empreses amb futur són aquelles que s’internacionalitzen. I no només venent a l’Estat espanyol sinó fent-ho a Europa i la resta del Món.

La situació actual motivada per la supeditació del nostre poble a les polítiques espanyoles i la falta de valentia dels polítics que han dirigit el nostres països durant aquest últims 25 anys, que sovint han defensat més els interessos de grups financers, famílies o persones properes als seus partits que els interessos generals, ens ha portat a una situació en què tant empresaris com sindicats i resta de la societat civil, almenys al Principat, exigeixen que la nostra relació amb l’Estat en matèries financeres i fiscal sigui radicalment modificada, per a evitar que passem de ser un ‘motor d’Europa’ a ser una ‘regió en crisi’.

La tasca de modificar la nostra relació fiscal amb l’Estat no serà fàcil. Aquells que han estat rebent durant tots aquests anys recursos monetaris dels nostres territoris i de la Unió Europea, estant posant en marxa tota la seva maquina mediàtica, demagògica i difamadora, per a presentar al nostre poble com a gent insolidària, egoista etc., alhora que intenten negar l’evidència de les xifres per a allargar tant com puguin la situació actual. Com s’entén sinó la negativa a publicar les balances fiscals entre els territoris de l’Estat? Què amaguen?

La retallada del Fons de Cohesió cap a aquestes regions espanyoles, fet motivat per l’entrada dels països de l’est d’Europa a la Unió, ens fa creure que la tasca serà molt difícil. Segurament, no hem escollit el millor moment històric per a fer-ho i haurien d’haver estat altres els qui abans ho fessin, en una millor conjuntura general.

El més important és que es doni una resposta única i forta des dels nostres Governs, exigint el que és un evidència. Cap territori de cap país desenvolupat al Món suporta la càrrega de dèficit fiscal que cada any assumim els catalans. Acadèmicament, s’accepta que la xifra màxima de contribució neta d’un territori no pot ser >3-4% del seu PIB i nosaltres seguim amb xifres que voregen el 7%!!!

Sense entrar en comparacions, és evident que la forma del concert basc és molt més beneficiosa i és gràcies a això i la bona gestió econòmica del seu govern que la CA basca ha aconseguit sortir de la crisi dels anys 80 i posar-se al cap en creixement, juntament amb Navarra.

Els catalans no podem continuar pidolant el que és nostre. És inadmissible que territoris amb renda superior a la mitjana estatal, com per exemple Castella i Lleó, hagin estat receptors nets i zones com Castelló o Alacant, que no arribaven a la mitjana estatal de renda disponible en el període 1995-2003, hagin hagut de finançar el creixement d’altres zones a costa del present i futur de les seves economies i el seu benestar.

És molt important que la nostra població rebi aquest missatge i informació, perquè entenguin la gravetat del problema i la necessitat de correcció i evitem així que arguments demagògics i manipuladors emesos pels seus mitjans de comunicació aconsegueixin desinformar els nostres conciutadans.

Arguments com : ‘los españoles han contribuido decisivamente al desarrollo de Catalunya‘ o ‘ellos son más ricos porque nosotros les compramos sus productos’, són inadmissibles. Heu sentit alguna vegada a Algèria reclamar calers per la feina que fan milers d’algerins cada dia a França? I Irlanda ho ha fet envers Anglaterra? Creieu que els espanyols mai s’atrevirien a dir en públic que els Fons de Cohesió que reben es justifiquen pels productes que els compren?

Lamentablement, el nostre esforç financer no ha suposat la industrialització d’aquells territoris receptors. Sembla que la cultura de la subvenció només ha servit per paralitzar el nostre creixement, però no ha suposat un gran salt endavant amb l’excepció de la CA de Madrid, que ja ha superat en pes econòmic al Principat. La raó cal buscar-la en la desmesurada concentració de la inversió pública a Madrid ; és allà on es concentren les estructures més importants de l’Estat, en la recaptació de l’impost de societats de les grans empreses amb domicili social a Madrid, especialment multinacionals. La despesa en defensa és també una de les grans partides que en gran part monopolitza la CA de Madrid.

Demanem coratge perquè els recursos generats pel treball de milions de catalans sigui administrat per nosaltres. Volem que els impostos es quedin a casa nostra i que nosaltres decidim si volem, i com ho volem, contribuir a mantenir les estructures de l’Estat i els seus territoris més endarrerits.

Casa nostra és l’únic lloc del Món on segurament no es compleix allò de ‘qui paga mana’.
Paguem nosaltres i ens manen els espanyols. Demanem als nostres polítics que no tinguin por d’exigir el que és nostre, que no actuïn com a virreis d’un Estat que espolia econòmicament els Països Catalans. Demanem que estiguin al nivell exigit pels seus conciutadans.

"; WEditorialFot[64]=""; WEditorialPeuFot[64]=""; WEditorialTiW[65]="Abril 05"; WEditorialTit[65]="MOLT MÉS QUE UN PLA: DEMOCRÀCIA ÉS DECIDIR"; WEditorial[65]="La campanya per a les eleccions a la CAV acabarà el 17 d’abril. Amb aquesta campanya ha tingut continuïtat l’aplicació de la Llei de partits, que cal recordar que fou impulsada per l’Aznar i el seu govern i aprovada amb els vots favorables dels patriotes espanyols del PP i PSOE, amb ZP com a líder de l’oposició, i pels regionalistes de CyU comandats pel delfí Mas i guiats per l’encara president Pujol (sí, home,,aquell que anà a la metròpoli a recollir el títol d’ESPAÑOL DEL AÑO concedit per l’ABC de l’Anson quan encara era l’ABC). Per tant, Batasuna no ha pogut participar i se li han barrat les portes, tot i els missatges creuats entre ZP i Otegi que apuntaven cap a un acostament o les intervencions públiques d’ETA als mitjans de comunicació, que demostraven els contactes entre el govern ZP i el món abertzale per mirar de pactar una sortida al conflicte armat a EuskalHerria.

Amb Batasuna fora del terreny de joc, sense que ZP hagués de modificar el Pacte Antiterrorista de Madrid ni la Llei de partits, i dins d’aquest escenari de negociacions de cuina, com diria l’Arzalluz, el guió mostrava l’aparició d’una llista abertzale, mediàticament anomenada blanca, de nom Aukera Guztiak (Totes les opcions). AG permetria mantenir l’escenari i tota l’obra: els socialistes de cara a Espanya mostren la seva fermesa invalidant-la políticament amb els mitjans normatius i jurídics al seu abast. Mentre, els abertzales mantenen la seva influència mediàtica amb la proposta d’Anoeta Konponbide Demokratikorako Alternatiba, que els situa fora de la dinàmica del Pla Ibarretxe i els acosta a l’anomenada via catalana però amb continguts polítics bascos: dret a l’autodeterminació amb consens, nacionalistes espanyols inclosos. El fi és el mateix, el dret a decidir dels bascos, però la forma és diferent: l’EAJ-EA dóna la paraula als ciutadans un cop debatudes les propostes dels partits al Parlament, mentre que Batasuna vol consensuar amb tots els partits i agents (llegiu-hi Estats i ETA) la fi del conflicte armat i la consulta.

Les reaccions a aquesta maniobra inquisitorial espanyola (que més endavant resoldrà el Tribunal Europeu dels Drets Humans, un cop més l’Estat espanyol a la banqueta dels acusats) han estat vàries dins l’arc polític basc. Batasuna ho ha definit com una situació antidemocràtica, però, alhora emmarca les eleccions en un context de canvi polític a EuskalHerria. Els abertzales afirmen que hi ha dos models en joc: el d’un EAJ-EA que vol gestionar institucions antidemocràtiques amb un nou pacte amb l’Estat espanyol que deixi intacta l’arrel del conflicte, i un segon model, el de l’esquerra abertzale, recollit a Anoeta, basat en aprofitar l’oportunitat històrica que s’obre de negociació amb l’Estat per tancar el conflicte definitivament entre tots. El mètode negociador: una taula on conflueixin tots els partits i una altra reservada a ETA i el govern espanyol.

El lehendakari i candidat de l’EAJ-EA ha afirmat que el que veritablement temen els espanyols es que hi hagi una majoria abertzale forta al Parlament basc. Aquesta temença els duu a impedir com sigui el debat polític i que se celebri un referèndum on els bascos puguin decidir democràticament el seu futur.
És incontestable que si Ibarretxe suma als escons que la seva coalició pugui treure, els d’Aralar, d’Ezker Batua i de l’EHAK, es conformaria una majoria àmplia a la cambra basca enfront els nacionalistes espanyols de PSOE i PP.

La presidenta d’EA acusa el PSOE i el PP de fer trampes per impedir una majoria sobiranista existent. Ambdós són els autors d’una il•legalització que només busca anul•lar un percentatge de vot abertzale per tal de frenar aquesta majoria i d’aconseguir una victòria del nacionalisme espanyol.

Aralar considera una intromissió il•legítima l’actuació del Consell de Ministres espanyol a la campanya electoral i una conculcació del dret de decisió dels bascos. Ezker Batua diu que els partits espanyols només busquen guanyar com sigui i que tot s’hi val, il•legalitzant Batasuna i Aukera Guztiak, posant en qüestió les regles del joc democràtic i trencant l’equilibri de poders en pressionar la justícia en funció dels seus interessos electorals.

Quant al sector nacionalista espanyol, el PSE-E deixa en mans de la “justícia espanyola” qualsevol il•legalització i deixa clares les coses quan el seu dirigent Rodolfo Ares diu que per damunt dels interessos electorals, hi ha la fermesa democràtica i el compliment de les lleis. Es pot dir més alt però no més clar: les seves lleis, com la de partits. I el PPE, a través de la substituta de Mayor Oreja, acusa Ibarretxe i la seva coalició d’afavorir ETA-Batasuna i recrimina que Arzalluz i molts afiliats hagin avalat les llistes d’Aukera Guztiak. Finalment, remata afirmant que ells només demanen que després del 17 d’abril el Parlament basc sigui un Parlament de demòcrates. A tothom ens agradaria que això es complís fermament i que els nacionalistes espanyols, que necessiten fer lleis per aconseguir avantatges polítics, tinguin la mínima representació, ja que aquestes actituds són absolutament antidemocràtiques. Posats a fer, es podria aplicar la llei al PSOE (té afiliats condemnats pel GAL) i al PPE, per negar-se a condemnar el règim feixista del general Franco .

Evidentment, el sac de vots de l’esquerra abertzale no podia quedar orfe: a Batasuna no l’interessa quedar fora del Parlament de Gasteiz quan s’hi jugaran les garrofes del Pla Ibarretxe i al PSE-E tampoc, si vol forçar al Lehendakari a repetir antics governs amb ells tipus Ardanza (que semblaven els de Pujol) amb la satisfacció que això generaria a Josu Jon Imaz, actual president de l’Euskadi Buru Batzar (màxim organ de decisió de l’EAJ, en espanyol PNB), en detriment de la línea rupturista que presentava l’opció d’Egibar-Arzalluz. La política fa estranys companys de viatge. Així doncs, amb diferents necessitats, PSOE i Batasuna coincideixen a evitar que votants del segment electoral abertzale vagin a parar a l’EAJ-EA. Els uns per mantenir la representació (Batasuna) i els altres per evitar l’aplicació total del Pla Ibarretxe: ja el van defensar a les institucions espanyoles que no van ni acceptar negociar-lo, per tant ara només queda consultar democràticament mitjançant un referèndum al poble basc perquè decideixi sobre el seu futur. Curiosament aquest punt estava penat amb presó per la llei de partits, però el govern ZP va modificar-la i ara convocar-lo no serà delicte.

Com sempre que hi ha contesa electoral, ETA ha sortit a l’escenari per intentar marcar els ritmes polítics i, coincidint amb la proposta d’Anoeta i les converses que manté amb emissaris del partit que governava quan alts funcionaris van crear els GAL, ha ofert negociar la pau amb els governs espanyol i francès. Alhora, es descobria la tercera via que permetrà participar a l’esquerra abertzale sense que el govern espanyol hi actuï en contra i pugui ser pressionat: l’EHAK (Partit Comunista de les Terres Basques) assumeix l’ideari de Batasuna i aquesta demana a les seves bases que no votin nul i que li donin tot el suport.

El dia 17 a la nit sortirem de dubtes; esperem que les forces abertzales tinguin una àmplia majoria al Parlament i que siguin capaces totes elles de formar un autèntic front patriòtic per a poder plantejar un referèndum on els bascos puguin decidir democràticament el seu futur: la independentzia.

"; WEditorialFot[65]=""; WEditorialPeuFot[65]=""; WEditorialTiW[66]="Març 05"; WEditorialTit[66]="FAL·LÀCIA DESMENTIDA"; WEditorial[66]="Des dels partits del sistema –CiU, PSC i PP- es recorda als qui reclamen l’autodeterminació per a Catalunya que a cada convocatòria electoral el poble ja s’autodetermina. Votant una candidatura X als parlaments regionals, al Congrés espanyol o a l’Assemblea Nacional francesa ja n’hi ha prou: els escollits interpreten permanentment la voluntat popular i no cal convocar cap altra consulta, ells ja decideixen respecte de tot i per tothom.

Si aquesta afirmació fos vàlida, els resultats dels escadussers referèndums que es convoquen a l’estat espanyol haurien de respondre mil•limètricament a la correlació de forces polítiques d’aquell moment. Com ja va succeir el 1986 amb la consulta sobre l’OTAN, en el proppassat referèndum europeu la realitat va rebatre aquest sil•logisme de pa sucat amb oli. Els abanderats del no –ERC sincerament i ICV a empentes i rodolons- tot just han fregat el 20% al darrer cicle electoral. El No arribà 8 punts més amunt que els resultats de sengles partits; si s’hi afegeix el vot blanc, l’euroescepticisme principatí arriba 15 punts més enllà. Aquesta disfunció expressa la diferenciació que l’elector estableix entre el partit que vota una o altra elecció i l’opció que pren en un referèndum. L’escàs nivell de militància política entre la ciutadania incrementa, de ben segur, la divergència entre vot a partits i postures refrendàries entre l’electorat. El pànic de l’establishment respecte d’un hipotètic referèndum d’autodeterminació, doncs, és ben evident: la cosa se’ls escaparia de les mans, i de quina manera, donada la transcendència del tema. Ells, això sí, persistiran en la lletania de sempre: ja ens autodeterminem en cada elecció, etc. Els gossos borden, la caravana passa.

Lectures paral•leles

Els resultats del 20F han tingut repercussions dispars segons els partits.

El bloc espanyol (PP i PSC) ha quedat si fa no fa on era. Els hispanosocialistes han reforçat el lideratge inicialment accidental de Zapatero –que ara fa bolos per Europa. L’alta abstenció, però, ha restat lluïment a tot plegat. El PP, al Principat, ha constatat, alleujat, la inexistència d’una extrema dreta amb cara i ulls que el pugui sagnar. Si es té en compte que a les ciutats on el PP obté sempre més bons resultats –Castelldefels i Salou- el Sí ha assolit els màxims registres, cal concloure que la crida al No de la Brunete no ha trobat cap ressò entre el seu públic potencial, ressò que sí que s’ha donat a d’altres indrets de l’estat.

Per aquesta mateixa raó, la concentració del No a territoris amb una bona implantació d’ERC reforça la dimensió nacional de les paperetes negatives i dissipa una lectura lepenista (Montilla dixit) dels sufragis negatius. ERC no només capitalitza aquest vot negatiu, si no que referma l’existència d’un bloc patriòtic que des de les municipals del 2003 s’ha solidificat elecció rere elecció. No es detecta cap defalliment entre els qui els darrers dos anys han dipositat paperetes d’ERC a les urnes o que, directament, han entrat a militar-hi (recordem l’extraordinari increment de la militància republicana). Vénen temps encara millors per als de Carod, vista la desorientació d’altres forces.

Les paraules d’ICV rebaixant la dimensió nacional del No, tot barrejant-hi aspectes socials, no van gaire més enllà: les poques zones on ICV aconsegueix resultats per damunt de la mitjana a les eleccions no han enregistrat resultats divergents respecte de bastions socialistes veïns. Cal destacar que a la ciutat de Barcelona el No va treure els pitjors resultats a Sarrià i a Nou Barris, districtes emblemàtics dels extrems de l’arc social. Com el 1986 amb l’OTAN -i com cada elecció amb les abundoses bosses de votants del PP metropolitans- es constata el passotisme de l’anomenada classe obrera respecte de les crides postcomunistes, crides que obtenen més eco entre segments de la classe mitjana il•lustrada. No és debades que el No ha obtingut un resultat més alt a Sant Cugat que a Rubí, per posar un cas. L’aposta verda dels psuqueros els dóna un coixí social alternatiu a una descomposta classe obrera a l’aguait del seu Le Pen peninsular.

CiU mereixeria una anàlisi força més llarga que la que podem afrontar ara i aquí, que ens portaria, fins i tot, pels viaranys de la psicologia social. L’espectacle que de l’estiu ençà han donat els de Mas i Duran ha estat, senzillament, patètic. Patètic, més que tot, pels que es diuen sobiranistes i encara militen a algun dels dos partits que componen la federació. La primera aposta trencadora de CDC en molts anys (el vot negatiu proposat pels talibans), va anar capgirant-se lentament –passant per un congrés extraordinari ad hoc on no es decidí res- fins a esdevenir un Sí “crític”. La mobilització dels juràssics, amb Pujol i Roca al capdavant, i el desafiament d’UDC han deixat els sobiranistes –i el mateix Mas, arrenglerat amb el No als inicis- amb el cul a l’aire.

La impressió és que CiU va a la deriva, amb un segon de bord –Duran- amb intencions de defenestrar el nou capità –Mas-, sota la mirada displicent dels veterans –els juràssics- i uns grumets a qui es deixa a l’estacada –els sobiranistes. Algú farà de gran timoner i evitarà l’embarrancament –o, pitjor, el naufragi- dels nacionalistes de dreta? Catalunya no pot permetre’s de malbaratar el nacionalisme de dreta així com així: la irresponsabilitat històrica de CiU arribarà fins al seu suïcidi

"; WEditorialFot[66]=""; WEditorialPeuFot[66]=""; WEditorialTiW[67]="Febrer 05"; WEditorialTit[67]="EL REFERÈNDUM DEL JOC BRUT"; WEditorial[67]="A menys de quinze dies per a la celebració del referèndum sobre el Tractat constitucional europeu, les prop de 7.000 persones que han participat en una enquesta a la pàgina web del diari més llegit a Catalunya, de declarada tendència socialista, donen al “no” un percentatge del 47%, damunt un 36% de persones que declaren la seva voluntat d’expressar un “sí” al Tractat constitucional. Semblants resultats s’afegeixen a altres enquestes locals a la xarxa o a les dutes a terme entre els seus oïdors per diverses ràdios públiques del país, en les quals el percentatge de vot negatiu en el referèndum és mou entre el 70 i el 90%. Quinze dies són molts i, sens dubte, els aparells mediàtics dominants, espanyols i catalans, posaran tota la carn a la graella per modificar-ne uns resultats tan funestos per als seus interessos. Benvinguts, doncs, a la campanya del joc brut.

De joc brut, fins ara, n’hi ha hagut i molt. No crec que gaires vegades en la curta història de la democràcia espanyola (dos conceptes certament difícils de combinar) la Junta Electoral Central hagi hagut d’intervenir per fer retirar el lema de la campanya institucional oficial que, tot i que hauria de limitar-se a esperonar la participació dels ciutadans, en realitat ha esdevingut una descarada campanya proconstitucional. Tot i això, el govern ha fet cas omís al dictamen de la Junta Electoral Central, en una actitud pròpia d’una monarquia bananera com l’espanyola. Aquests dies, el joc brut es practica per terra, mar i aire: alhora que el govern espanyol recorda per carta als principals creadors d’opinió estatals la seva obligació de difondre les suposades virtuts del text constitucional, els diaris catalans i espanyols ens bombardegen amb suposades enquestes sobre el resultat del referèndum, en les quals el “no” és clarament derrotat a Catalunya (amb molts votants d’ICV i ERC votant “sí”, és clar) i merament testimonial (entre el 4 i el 7%) al conjunt de l’Estat espanyol.

I, què dir de les campanyes dels partits! Els grans partits espanyols, amb els seus lemes “Sí a Europa” (PP) i “Sí, perquè som Europa” (PSOE) juguen a confondre descaradament als electors. Després d’haver-los propinat un sever càstig intel•lectual fent-los arribar un Tractat intergovernamental de 350 pàgines, ara els fan creure que votem la nostra integració o no a Europa. Pel que es veu, igual que només pot existir una Constitució espanyola, també l’actual Tractat europeu, prolixament neoliberal, és l’únic possible. El PSC, partit de govern a Catalunya ha demostrat una absoluta manca de criteri propi en relació a Ferraz. Tot i que polítics com Raimon Obiols van apostar decididament pels treballs de la convenció catalana i en la presentació d’una vuitantena d’iniciatives de les quals no ha quedat absolutament res, el conjunt del partit, començant pel president Maragall, han optat per un lamentable seguidisme. La plataforma Ciutadans pel Canvi, entretant, oferia un trist espectacle (del tot contradictori amb el seu suposat esperit de renovació de les formes de participació) en fer públic el seu posicionament pel “sí”, mentre encara realitzava a nivell intern, entre els seus associats, un suposat referèndum-enquesta, farcit de preguntes hàbilment reconduïdes envers el “sí”.

Capítol a part mereix l’actitud de la federació Convergència i Unió, testimoni d’una desorientació que comença a ser dramàtica per al nostre país. Tres mesos enrere, CDC es decantava pel “no” i UDC pel “sí”, després del xantatge moral impresentable de Josep Antoni Duran i Lleida a la resta del seu partit, tallant de socarrel qualsevol mena de debat intern, en comprometre la seva continuïtat a la defensa del vot afirmatiu. Diverses plataformes i corrents interns dins CDC, protagonistes de l’inici del debat, semblaven vetllar per una anàlisi profunda del que aquest Tractat constitucional respresenta per al nostre país. Sorprenentment, un més abans dels comicis, sense que hagi estat alterada ni una sola coma del text que se’ns presenta a votació, CDC ha optat per allò que la direcció del partit ha anomenat un “sí” crític (suposem que reflectit en el recompte en unes paperetes de color diferent a les del “sí” entusiasta). La derrota dels sectors sobiranistes dins el partit ha estat completa i la victòria dels Pujol, Roca, Homs i altres jubilats de la direcció convergent, aclaparadora. Queda clar, doncs, a banda de neteges de cutis i maquillatges polítics, de proclamacions de d’hereus i de promoció periodística de quadres sobiranistes (antics alts càrrecs autònomics: Madí, Batalla, Pujol-Ferrusola, Gordo, Forns, etc), qui mana encara dins del partit: els regionalistes. Els corrents com Demà sobirania, per desgràcia, queden com a pures anècdotes.

I no és de rebut que es prentengui confondre als electors afirmant que el govern espanyol ha canviat la seva política entorn al reconeixement del català a Europa o a la presència de membres del nostre govern a les reunions dels Consells de ministres de la UE: en aquest referèndum no jutgem l’actitud del govern espanyol, sinó el contingut d’un text “constitucional”, fixat l’estiu de 2003, que ens ignora com a poble dins la Unió Europea. En definitiva, que CiU hagi optat pel “sí” a aquest Tractat constitucional suposa un pas enrere en la conformació d’un bloc sobiranista i explica per què la coalició va ser bescantada per ERC en la formació del passat govern de la Generalitat de Catalunya: amb l’actual CiU serà molt difícil caminar envers una veritable majoria política i social independentista.

Més que mai, davant el repte que ara se’ns planteja, els catalans amb consciència de la pròpia dignitat nacional hem de plantar cara i ho hem de fer en català, llengua de segona dins la Unió Europea, explicant tots els arguments nacionals, socials i econòmics que ens empenyen a demanar una veritable Constitució que ens respecti com a poble. Sinó, com més aviat millor, hem de convertir-nos en un Estat, l’única manera de ser respectats a l’actual Europa i de que ens respectin els espanyols i els francesos.

"; WEditorialFot[67]=""; WEditorialPeuFot[67]=""; WEditorialTiW[68]="Gener 05"; WEditorialTit[68]="UCRAÏNA I CATALUNYA: CAMINS SEMBLANTS?"; WEditorial[68]=" A finals de novembre de 2004, tot Europa va observar, astorada, com la gent prenia els carrers d’Ucraïna i protagonitzava l’anomenada ‘revolució taronja’, que finalment va acabar amb la repetició de les eleccions presidencials i la victòria del candidat de l’oposició V.Iushenko.

Per què la gent va sortir al carrer? De què protestava ? Va ser una revolució induïda, mediàtica ? Responia a un malestar d’arrel social o nacional?

Per a donar resposta a aquestes preguntes, convindria abans de tot entendre què és Ucraïna avui.

Ucraïna, el país més gran per extensió d’Europa ( 605,000 km2 ), ha patit al llarg de la seva història, donada la seva posició geogràfica, invasions de l’est ( mongols, tàrtars, turcs... ), del nord-est ( russos, suecs, lituans... ) i de l’oest ( polonesos, austrohongaresos, alemanys... ) i tot això ha suposat que al llarg de la història molts pobles han deixat empremta en aquestes terres i han condicionat la supervivència i l’evolució d’Ucraïna com a nació/poble.

Avui, Ucraïna es compon nacionalment per una majoria d’ucraïnesos, al voltant del 70%, dels quals un 40%, especialment a les zones de l’est del país, han estat assimilats culturalment per la cultura russa, especialment a partir del segle XX i durant l’existència de la Unió Soviètica. La resta són russos, 25%, jueus, 2-3%, i altres nacionalitats de l’exURSS.

La primera gran emigració ucraïnesa cap a Europa i Amèrica es produí després de l’ocupació soviètica d’Ucraïna i l’establiment de la RSS d’Ucraïna. És difícil dir quants ucraïnesos emigraren però gran part de la ‘inteligentsia’ cultural i social del país va ser desmuntada ja que el nacionalisme ucraïnès, aparegut a mitjans del segle XIX al voltant de la figura de l’escriptor i poeta Taras Shevchenko, sempre es va manifestar clarament contra la revolució soviètica perquè l’entenia com un greu atemptat contra la seva llibertat individual i nacional.

Al començament dels anys 30, aproximadament 10 milions d’ucraïnesos !!!!!!! varen morir de gana en el que es coneix com el genocidi més gran mai practicat a Europa, l ‘HOLODOMOR (La fam en ucraïnès )’, com a resultat de les pràctiques de col•lectivització de la terra portades a terme per l’estalinisme. Això va afectar especialment el centre i l’est del país, ja que en aquella època la zona occidental romania sota el control de Polònia.

Ucraïna va perdre durant la 2a Guerra Mundial aproximadament el 20% de la seva població, majoritàriament la masculina i jove, com a producte dels conflictes polítics i bèl•lics que varen arrasar el país. Com a producte d’això, després del 1945, la immigració majoritàriament russa va ocupar les zones de l’est del país, les més industrialitzades pel fet de tenir grans reserves de carbó i ferro.

La caiguda de la Unió Soviètica va suposar la destrucció d’un sistema que la majoria dels ucraïnesos havien assimilat i acceptat, i l’entrada en un període ‘de capitalisme salvatge’ on les elits polítiques,- antics membres del PCUS, KGB i exèrcit -, i grups mafiosos sorgits en els últims anys del comunisme, al voltant del mercat negre, varen ‘apropiar-se’ del país privatitzant els actius més rendibles del país i monopolitzant-ne l’economia, sense permetre a la resta de població poder gaudir dels avantatges que suposadament portava el nou sistema econòmic.

Podem dir que a similitud dels països del 2n món ( p.e. Amèrica Llatina ), la corrupció es va instal•lar en tots els àmbits socials i polítics i la riquesa va quedar en mans d’una minoria, 5% de la població, mentre la resta de la població amb prou feines aconseguia cobrir les seves necessitats bàsiques.

Això va ser un fet comú a tots els governs fins al dia d’avui, sempre amb la sensació que cada cop el país es trobava en una situació política i econòmica més estable, especialment després del 1999 i de la crisi financera russa que afectà molt durament Ucraïna.

El nou mil•leni va portar un creixement econòmic fort, però les mancances de llibertat política i la corrupció generalitzada continuaven. Malgrat tot, s’anava formant una petita classe mitjana, especialment en les grans ciutats, que precisament és la que més qüestionava l’status quo, juntament amb els estudiants.

La majoria dels habitants de les zones rurals, pensionistes, miners, treballadors, amb prou feines podien menjar i procurar-se una vida digna i giraven els ulls cap a l’antic sistema; eren majoritàriament partidaris del Partit Comunista.

Els clans al voltant del president Leonid Kutxma ( Medvechuk/Surkis ( Kiív ), Pinchuk ( Dnipropetrovsk ), Ahmetov ( Donestk ) dissenyaren una estratègia similar a la seguida a Rússia amb la ‘substitució’ de Ieltsin per Putin com a president, per a l’entronament de Viktor Ianukovitx com a president, després del seu pas pel govern com a primer ministre.

L’oposició s’aglutinava al voltant de Viktor Iushenko i de Julia Timoshenko, antics membres del govern de Kutxma i que havien sortit del seus llocs enmig de grans escàndols i acusacions mútues de corrupció.

La designació d’un candidat amb un perfil baix com Ianukovitx, amb un més que discutible historial personal, amb acusacions de proves que demostraven la seva estada a la presó, la situació de cansament de la població i la sensació que aquesta era l’última oportunitat, donat que es produïa un canvi de president, d’expulsar l’oligarquia ‘mafiosa’ del control polític del país, va començar a generar un estat d’opinió on la gent criticava obertament al carrer la situació general del país sense els complexos que podia haver tingut 10 anys abans després de 70 anys de sistema soviètic.

L’assessorament tècnic i l’ajut financer d’Occident, especialment americà ( p.e. Fundació George Soros ), va ajudar a generar un estat social semblant al que hi havia hagut a Iugoslàvia en la caiguda de Milosevic o a Geòrgia en la caiguda de Txevarnadze.

La gent va sortir al carrer per motius diferents, depenent de la seva adscripció nacional, de la zona del país, de la classe social. Mentre l’oest d’Ucraïna, amb capital a Lviv, veia el candidat Ianukovitx com una nova imposició de Rússia, el centre veia Ianukovitx com el candidat de l’oligarquia política mafiosa repartida entre les principals ciutats de l’est del país ( Harkiv, Dinpropetrovsk, Zaparoshia ) i amb capital a Donestk, centre d’operacions del grup financer més fort del país, i dirigit per R.Ahmetov, propietari del Shahtar Donetsk F.C.

L’est i el sud, majoritàriament russòfons, no va donar suport a la revolta de l’oposició. La composició nacional d’aquestes zones i l’estricte control mediàtic imposat pel poder no va permetre que la revolució taronja comencés a penetrar en aquesta zona fins quan ja estava molt avançat el procés al centre i l’oest del país.

La pèrdua del control i del poder als carrers de la capital, Kiív, on la gent massivament va donar suport a la revolta, va ser decisiu en el triomf d’aquesta; d’altra manera, el pes demogràfic i econòmic de l’est d’Ucraïna davant de l’oest hauria fet impossible aquest desenllaç.

El triomf de la revolució taronja ha suposat que per primera vegada en la seva història, els ucraïnesos escollissin un president de manera democràtica. El fet que aquesta revolta hagi vençut sense que s’hagi produït cap mort, i el gran nivell d’organització i civilització demostrat pels convocants i participants en la revolució ha suposat una injecció d’autoestima a nivell intern dins del país i de reconeixement a nivell exterior, que de ben segur tindrà efectes molt positius en la consolidació de la nació i estat ucraïnesos.

La lliçó per al nostre poble és que sota la bandera de la llibertat, de la democràcia i la dignitat nacional, és possible ajuntar moltes persones amb creences i orígens diferents, totes amb un objectiu: que la seva nació sigui més forta i més rica i que els seus fills visquin d’una manera més lliure i més plena.

"; WEditorialFot[68]=""; WEditorialPeuFot[68]=""; WEditorialTiW[69]="Desembre 04"; WEditorialTit[69]="Catalunya en l´horitzó 2010: efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l´Estat espanyol"; WEditorial[69]="

"; WEditorialFot[69]=""; WEditorialPeuFot[69]=""; WEditorialTiW[70]="Novembre 04"; WEditorialTit[70]="SEPARATS PER UNA MATEIXA LLENGUA"; WEditorial[70]="La petició de que la llengua catalana sigui considerada oficial a Europa ha servit perquè es revifés l’anomenada batalla de València.

Amb aquest nom es coneix l’enfrontament entre nacionalistes valencians (catalanistes) i nacionalistes espanyols (blavers) al País Valencià.

A les acaballes de la Dictadura i durant la transició, des de l’extinta Unión de Centro Democrático es buscà l’enfortiment dels postulats blavers, per tal d’afeblir l’incipient nacionalisme al País Valencià. Abril Martorell i Manuel Broseta, ambdós ja traspassats, en foren els màxims fautors.

Tots els recursos de l’estat es posaren a treballar per a crear una falca que partís per la meitat la Nació catalana.

Tothom sap que la millor falca és la de la mateixa fusta que es vol dividir.

Els socialistes, mentrestant, miraven cap a un altre costat.

L’acció espanyola va centrar-se en tres grans eixos: a) la defensa d’un idioma valencià diferent del català, aprofitant la denominació popular de valencià; b) negativa a acceptar la denominació de País Valencià i imposició de Regne de Valencia; i c) la imposició de la bandera quadribarrada amb la franja blava al damunt (d’aquí la denominació de blavers) pròpia de la ciutat de València, per a tot el país.

Sense aquest rerafons polític no es pot entendre l’actual situació .

En els darrers cinc anys i fruit d’un pacte secret entre Zaplana i Pujol la lluita s’havia esmorteït. Potser perquè l’assimilacionisme espanyol ja ha avançat prou, segons enquestes de la pròpia Generalitat valenciana referides a l’ús del català. Zaplana, que al cap i a la fi, ni tan sols és valencià, s’ho deu mirar amb una certa fredor.

Ara, amb moviments polítics des de la ultradreta per tal de reviscolar el blaverisme somort i amb la lluita interna al PP valencià, dins el qual, l’actual president Camps prové del blaverisme.La batalla ha tornat a començar.

Amb el PSOE governant a l’estat i un principi de crisi econòmica (Terra Mítica, tèxtil,etc.) el PP vol revifar el blaverisme i així amagar els problemes del País Valencià, ara que ja no compta amb les fastuoses inversions que l’antic govern espanyol va atorgar a Zaplana.

Diferents episodis recents han tingut tocs de paròdia.

El govern espanyol intentà jugar totes les cartes i envià quatre traduccions a la Comissió Europea (dues d’iguals) ja que la Generalitat del Principat, amb molt bon criteri, la va fer arribar amb les normes de Castelló. Al final el govern espanyol va dir que havia fet arribar dues traduccions en la mateixa llengua, en la llengua que al País Valencià se’n diu valencià i que a Catalunya se’n diu català...

Finalment, el PP valencià diu que encara que la lingüística digui que el valencià i el català són el mateix, el Dret també és una ciència i diu que no (es refereixen a l’Estatut valencià) i demanen al govern espanyol que faci un referèndum.

Aquestes postures ridícules no ens han d’enganyar, saben clarament el que volen. Quan més emboliquen la troca millor per a ells, ja que el seu objectiu és aconseguir separar els Països Catalans.

El blaverisme compta amb un aliat demoledor, que és el blaverisme català. És a dir, aquells que des del Principat menystenen els valencians i es deixen arrossegar pels bramuls d’una minoria, pensant que tothom al País Valencià és blaver.

L’actuació, sempre tèbia, de les institucions del Principat tampoc ajuda gens a arranjar el problema. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió sempre ha utilitzat el català central (per no dir el barceloní xava) i són poquíssims els locutors que han usat o usen qualsevol variant dialectal i, això si, sempre descafeïnada.
Com volem que la gent del carrer no es cregui les bajanades dels blavers si nosaltres som els primers a reprimir els sons de la nostra llengua?

També el partit socialista del País Valencià que, no ho oblidem, va governar durant 12 anys, ha desertat de la defensa del català. Ja governant va demostrar el seu poc interès, quan no bel•ligerància. Recordem l’índex de paraules “catalanes” prohibides a Canal 9 per Amadeu Fabregat.

La situació actual de la llengua al País Valencià és segurament de les pitjors a tota la nostra Nació, tret de la Catalunya Nord. Com hem dit abans, les mateixes enquestes de la Generalitat ho avalen.

Amb gran part de la població víctima de l’autoodi injectat per Espanya i els contraris a la unitat de la llengua governant i dominant els mitjans de comunicació, només amb una actuació decidida des del Principat es pot capgirar la situació.

Cal aprofitar tota influència possible per treure el PP del govern i fer aparèixer els nacionalistes valencians com a alternativa política als ulls de la població. Els bons resultats municipals del tanmateix ambigu Bloc i, també, l’aparició d’ERPV, amb milers de vots, poden constituir un bon símptoma.

Cal aprofitar que els moviments secessionistes dividiran el vot dretà i poden fer perdre diputats al PP. Si aleshores el nacionalisme és decisiu per decantar la balança moltes coses poden començar a canviar.

"; WEditorialFot[70]=""; WEditorialPeuFot[70]=""; WEditorialTiW[71]="Octubre 04"; WEditorialTit[71]="ARA ÉS L´HORA: PER LES SELECCIONS NACIONALS"; WEditorial[71]="NOTA: sempre publiquem articles fets pel nostre grup, però en el tema de les seleccions nacionals hem comptat amb la col.laboració de la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi. L´esmentat article va sortir publicat al diari El9 Esportiu del 18 de novembre de 2004.


Amb motiu de la participació de la selecció catalana d’hoquei patins en el Campionat del Món B, a Macau, el president de la Federación Española de Patinaje, Enrique García Raposo, va demanar públicament a la resta de seleccions que participaven en aquest mundial que es neguessin a participar si ho feia Catalunya.

Aquesta, però, no ha estat la primera vegada que la FEP ha intentat, amb èxit o no, boicotejar la presència catalana en una competició internacional.

L’abril del 2003 l’organització del torneig internacional de Montreux –tot i ser una competició amistosa- va excloure la selecció catalana per pressions de la FEP i del Consejo Superior de Deportes.

Posteriorment a l’ingrés provisional de la Federació Catalana de Patinatge com a membre de ple dret en la Federació Internacional el passat 26 de març, la FEP i el CSD van pressionar a la FIRS per evitar que la selecció catalana prengués part en competicions de caràcter oficial.

El passat mes de juny el boicot d’algunes federacions instigades per l’espanyola a condicionar la seva presència en el campionat si participava Catalunya, va obligar la selecció d’hoquei en línia a retirar-se del Campionat del Món -sembla ser, segons va dir la Federació Catalana, per evitar enfrontaments que provoquessin un estat d’opinió contrari a la ratificació de Catalunya en l’Assemblea General de la FIRS, que tindrà lloc el proper 26 de novembre a Fresno.

En els esports d’equip sovint s’utilitza aquella expressió que si el partit es guanya és gràcies als jugadors i que si es perd és per culpa de l’entrenador. És clar que no és pot caure en aquesta simplificació, però és evident que l’entrenador té un paper tant important com el que tenen els mateixos jugadors.
L’entrenador ha de saber llegir el partit i no només fixar-se en com juga el seu equip, sinó també en com ho fa l’equip contrari i, sobretot, quina pot ser la seva reacció en tot moment. El tècnic sap també que, si l’equip contrari té el marcador en contra i queda poc temps per a la finalització del partit, aquest ha d’intentar canviar la seva estratègia i emprar tots els recursos al seu abast per capgirar el resultat.

Això és el que està passant després del fracassat intent dels espanyols d’impedir que Catalunya prengués part en el mundial B i, per a la seva desgràcia, el guanyéssim a la pista.

I quina ha estat la seva estratègia per impedir que Catalunya fos ratificada per la Federació Internacional? Doncs la més senzilla de preveure: convertir-ho en una qüestió d’Estat –com ja ho va fer l’actual cap de l’oposició en la presa d’investidura del president Zapatero- i utilitzar tots els mecanismes de l’aparell estatal –a través de les ambaixades o directament amb els governs de cada país- per dissuadir les intencions de vot de les federacions favorables a Catalunya que tenen previst assistir a l’Assemblea General de la FIRS.

Malauradament, Catalunya encara no és un estat, però ha de fer valer els seus efectius. Les hem tingudes de més magres i malgrat tot hem sortit endavant.

És un imperatiu per al govern català contrarestar l’ofensiva del govern espanyol en la qüestió de les seleccions nacionals catalanes, des de la màxima implicació i des del compromís amb tots els catalans, que no podríem entendre la pràctica de l’esport nacional dels polítics, sortir a la foto, per després no moure tots els mecanismes a l’abast per garantir que el nostre desig i objectiu s’assoleixi sense interferències tramposes. I això implica necessàriament el partit de l’actual govern de la Generalitat que, casualment, també té el govern de l’Estat.

Tots coincidim que l’esport hauria d’estar fora de la política, però els que ho han barrejat han estat els espanyols, per tal de negar la legítima aspiració del poble Catalunya a tenir seleccions pròpies.

La nostra Penya Barcelonista, que té un inequívoc compromís nacional i que compta amb una secció de bàsquet de base, proposa a la directiva del Futbol Club Barcelona i a la resta de clubs, jugadors/es i organismes catalans de qualsevol modalitat esportiva, que mostrin el seu suport al reconeixement oficial de les nostres seleccions nacionals i llueixin un logo a les samarretes amb aquest motiu.

S’imaginen el Barça de futbol, bàsquet o handbol lluïnt-lo en un partit de Champions, Eurolliga o Lliga de Campions o a les lligues estatals? O el Joventut de Badalona, el Granollers, el Puigcerdà, els equips de waterpolo, l’Egara, els Dracs, tennistes, etc?

Cal que el món de l’esport, com ho està fent la resta de la societat civil i alguns moviments polítics, s’impliqui i demostri el que és un fet natural a la resta de països: que els/les seus/seves esportistes facin esport representant llur societat.

El compromís amb el nostre país es demostra de moltes maneres, una d’elles és l’esport i el president de la FIRS, el català Isidre Oliveras de la Riva, no ha dubtat, quan ha dit que la Federació catalana ha d’ingressar en aquest organisme internacional per diferents motius històrics, econòmics i socials, però el més important és “... la decisió d’admetre provisionalment Catalunya el passat mes de març, a Miami, va ser democràtica, legal i ajustada als reglaments del FIRS...”, deixant clar, a més a més, que si l’assemblea plenària del pròxim dia 26 a Fresno prenia una decisió contrària a la seva postura dimitirà del càrrec, que ocupa des del 1990.

Des d’avui fem vots perquè el Govern de Catalunya li atorgui la Creu de Sant Jordi l’any que ve, i la d’entitats per a la Federació.


Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi

"; WEditorialFot[71]=""; WEditorialPeuFot[71]=""; WEditorialTiW[72]="Setembre 04"; WEditorialTit[72]="Hegemonia socialista i espais de comunicació"; WEditorial[72]="El cap del PSC a Barcelona ciutat, Joan Ferran, vol suprimir l’ús del terme Països Catalans als mitjans de la CCRTV. També pretén readaptar a l’ortodòxia constitucionalista l’ús del substantiu nació i de l’adjectiu nacional, referits a Espanya, evidentment. La manifestació d’aquestes pretensions ha aixecat una certa polseguera, no per constituir una nova posició dels socialistes, si no per fer-se públiques. El tal Ferran ha pecat de xerrotes però no ha dit res que no se sàpiga del PSOE català. I tampoc res que no se sàpiga d’ell: ex militant trotskista, el grupuscle maximalista on es formà políticament –i on coincidí amb Fernàndez Teixidó-, anomenat FOR (Fomento Obrero Revolucionario), preferia els nazis als nacionalistes.

Des de la descomposició del PSUC i els seus “treballadors de la cultura”, que el PSC vol controlar tota la producció cultural i periodística a Catalunya. Els resultats, després de dècades de maquinacions, són ben evidents: una intel.lectualitat mesella, un periodisme addicte, unes empreses reconfortades (i ben peixades)... Des de l’adveniment del gabinet Zapatero –i el consegüent control de tots els nivells de l’Administració- l’ofec s’ha agreujat. I no parlem només de mitjans públics: la premsa diària o bé és pura corretja de transmissió del carrer Nicaragua (El Periódico), o bé els riu totes les gràcies (la resta).

Quins periodistes, mitjans, intel.lectuals... lliures queden avui a Catalunya? Pocs i esparsos.
Qui té més culpa en haver arribat aquí? CiU, sens dubte, que en 23 anys de manegar pressupostos públics no va saber crear un contrapoder mediàtic nacional contraposat al que ja es coïa d’abans del 1980. Ningú que no fos CiU tenia recursos per a tal finalitat.
Quines conseqüències? L’extensió narcotitzant d’un discurs políticament correcte d’aires progres, alienador i frustant, un berlusconisme de disseny.
Amb quin objectiu? L’eliminació de Catalunya com a projecte nacional.
Qui ho aturarà? Nosaltres, els independentistes. Ningú més, i la dreta regionalista encara menys: han demostrat, a bastament, la seva inoperància.
Com ho aturarem? Doncs com ho ha fet l’esquerra espanyola des del anys 70: formant quadres que, a tots nivells, vagin ocupant parcel.les de responsabilitat.

Símptomes d’aquest lent capgirament hi són: des de l’hegemonia dels sindicats universitaris independentistes fins a l’eclosió de noves generacions d’intel.lectuals compromesos amb el país, passant per iniciatives empresarials amb objectius nacionals, com per exemple Flaix TV, El9 Esportiu i Vilaweb per citar-ne alguns, o els magnífics resultats d’ERC, sobretot entre les capes joves d’estrat social mitjà. La Transició queda cada cop més lluny i les noves generacions que van ocupant espais de difusió d’opinió tenen una fidelitat nacional molt allunyada de la botifleria i/o el cagadubtisme que fins ara ens ha atenallat.

Cal destacar iniciatives com la de la Fundació Escacc,(fundació espai català de cultura i comunicació) que es defineix com una eina al servei de totes aquelles persones, entitats, institucions i empreses interessades en la construcció d’un nou paradigma d’indústria cultural, un objectiu col•lectiu, de país. Un col.lectiu que creu que el futur de la cultura catalana passa necessàriament per una indústria cultural potent i moderna, creativa i independent, capaç de disputar a tots nivells l’hegemonia, dins el mercat cultural català, a les grans corporacions de les llengües majoritàries, tal com diuen a la seva pàgina a la Xarxa. O la del grup Dossier, amb l’aparició al mercat del setmanari cátala d’informació general ACTUAL.

Alerta: aquest és un procés lent, amb resultats a mitjà i llarg termini. És per això que l’actual hegemonia hispanosocialista en el camp mediàticocultural -de fet, en molts més àmbits- s’anirà corcant per dins, de forma poc visible, fins que l’arbre –l’estaca- tombarà. Que ningú no esperi resultats a la curta, que no hi seran. La biologia, però, juga a favor nostre, a favor del país.

"; WEditorialFot[72]=""; WEditorialPeuFot[72]=""; WEditorialTiW[73]="Agost 04"; WEditorialTit[73]="EL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA I L´UNITAT"; WEditorial[73]="NOTA: reproduïm l´última declaració del Consell Nacional del Front Nacional de Catalunya, publicada als seus òrgans d´expressió i a la premsa el maig de 1990.

El Front Nacional de Catalunya pot enorgullir-se de la seva llarga i dura lluita durant la tirania franquista. Prop de quaranta anys de sacrificis personals innombrables, empresonaments, tortures i exilis, sense cap reconeixement que no fos la satisfacció d’haver sostingut amb fermesa, sovint amb heroisme, la catalanitat radical, l’independentisme.

Al final de la segona guerra mundial la col•laboració del FNC amb els aliats, en combat contra el feixisme, no rebé altra compensació que l’oferiment de condecoracions , quan el que esperàvem era un reconeixement de la lluita nacional de Catalunya. La progressiva consolidació del franquisme va anar-nos allunyant dels nostres antics aliats. Vàrem haver de suportar com aquests ens abandonaven a la intempèrie; i l’esperança del nostre poble en un canvi polític propiciat pels aliats era defraudada.

L’any 68 l’escissió del PSAN va ser l’inici de les divisions al si de l’independentisme que han arribat a ser una veritable xacra per al moviment d’emancipació nacional, i han impedit fins ara la seva vertebració en una organització potent i operativa.

És evident que el Front s’adaptà malament al post-franquisme. El canvi de l’esperada ruptura en l’anomenada reforma ens agafà a contrapeu. La dèria de l’eficàcia política a curt termini ha fet molt de mal. Avui hi ha un bon nombre d’exmilitants de la nostra organització escampats per l’àmbit polític català, l’eficàcia dels quals, des del punt de vista independentista, és força dubtosa.

El Front no va saber vertebrar el seu capital humà i històric adaptant-lo a les noves circumstàncies. És possible que la dificultat al canvi obligat d’estil i de possibilitats expliqui moltes coses d’aquest darrer període, en el qual potser només hem encertat la coherència teòrica. Cosa sorprenent és que els que se n’han anat, bo i militant en d’altres organitzacions, sovint afirmen continuar fidels al Front i fins i tot orgullosos d’haver-hi militat.

No es tracta ara i aquí de fer una anàlisi exhaustiva de la trajectòria del FNC, sinó d’apuntar de la manera més clara possible com hem arribat a la situació actual de feblesa política i escassa militància, i per quines causes. Abans se n’han indicat algunes, de les quals ens sentim particularment i parcialment responsables. N’hi ha, però, d’altres de més generals i segurament més bàsiques. En el marc polític que es dibuixà producte de l’equilibri de forces a la mort del dictador, hi havia cabuda per a una organització independentista? Era possible que el poble català, un cop treta la llosa del franquisme, assumís els riscs d’una vigorosa lluita per la independència?

El Front va ser el primer a reivindicar la restauració de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas, iniciant així una línia de gradualitat en l’estratègia d’alliberament i propiciant l’ocupació d’espais de poder polític per part dels catalans. Passa, però, que amb uns mínims aconseguits molt baixos, tant que es fa difícil parlar seriosament d’autonomia, aquest minso poder fa mans i mànigues per intentar conciliar dos interessos, els dels espanyols i els dels catalans, que són contraposats. La imatge de normalitat nacional que pretenen donar les institucions autonòmiques no és cap barrera a les escomeses de l’imperialisme espanyol, ans el contrari.

Hi ha un nacionalisme català tan estrany que renuncia voluntàriament al dret fonamental de la pròpia independència, a més d’ignorar una part substancial de la Nació Catalana. Pretén, i en part ho està aconseguint, marginar i fins i tot criminalitzar l’independentisme. El fet que hi hagi etapes intermèdies fins arribar a la plena sobirania no pot esborrar la finalitat de qualsevol nació que vulgui alliberar-se. Complaure’s en la submissió nacional no té justificació. Vegetar nacionalment és anar-se extingint. Acceptar l’espanyolització és descatalanitzar els catalans.

Per la nostra banda, l’apreciació d’aquest panorama ens obliga a una reflexió seriosa. Per batre l’espanyolisme cal unir els independentistes o, almenys, cohesionar el moviment. La gent del Front sempre han posat la Pàtria abans que el partit. Hem intentat en diverses ocasions contribuir a iniciar un procés unitari que jutgem imprescindible. I, malgrat el nostre fracàs, continuem creient en la necessitat d’aquesta organització independentista potent i operativa. I, ja que no hi ha altra manera de fer-la, l’agrupament entorn de la nova Esquerra Republicana de Catalunya pot ser el camí més viable per aconseguir-ho.

És amb aquesta intenció i no cap altra que el Front Nacional de Catalunya ha decidit integrar-se dins ERC, la qual cosa no representa en absolut cap rebuig als independentistes que no en formen part, ans al contrari, pretén ser un element més dins la necessària unitat d’acció de la família independentista.

Segur que a tots ens fa mal constatar que arribem, com a partit, al final d’una trajectòria política que hem viscut amb passió. Les nostres sigles, que són un símbol de mig segle de lluita independentista, van a enfortir un projecte de futur amb més possibilitats.

Catalunya, maig de 1990

Front Nacional de Catalunya

"; WEditorialFot[73]=""; WEditorialPeuFot[73]=""; WEditorialTiW[74]="Juiliol 04"; WEditorialTit[74]="NO a la Constitució Europea (Part 2)"; WEditorial[74]="(Continuació)

L’impacte del procés d’integració europea en l’estructura interna dels estats membres constitueix un fenomen d’enorme rellevància politològica. Sense sumar-nos a les veus que profetitzen l’extinció de l’estat nació, sí que sembla raonable reconèixer un moviment subterrani de redistribució del poder al si dels estats com a conseqüència de la seva adhesió a la Unió Europea. L’evidència demostra que el procés de presa de decisions comunitàries està fonamentalment protagonitzat pels executius, en detriment del rol dels parlaments nacionals. Són els governs, mitjançant la seva presència en el Consell de Ministres europeu, els encarregats de sostenir la producció normativa comunitària; es produeix, per tant, una “desparlamentarització” en la clàssica divisió horitzontal del poder.

En el cas dels estats descentralitzats, els efectes de l’adhesió van més enllà del repartiment horitzontal del poder i es deixen sentir, abans que res, en la divisió vertical. En efecte, quan l’executiu estatal cedeix sobirania a la instància supranacional, no discrimina entre les competències que li són pròpies i les que pertanyen a entitats autònomes. Les cedeix i prou, i en fer-ho recupera un poder de decisió constitucionalment no previst sobre competències descentralitzades territorialment. I si bé és cert que la integració europea provoca una pèrdua notable de poder en benefici dels òrgans comunitaris tant de les instàncies centrals com de les territorials dotades d’autonomia política, no ho és menys que, en principi, només els governs centrals tenen ocasió d’intervenir directament i formal en el modelatge de la política europea.

Quant a la capacitat dels governs del Principat, les Illes i el País Valencià, amb capacitat legislativa reconeguda oficialment, de poder recórrer al Tribunal de Justícia Europeu en cas que s’envaeixin o es lesionin les seves competències, aquesta serà nul•la, atès que el model de Constitució que haurem d’aprovar només reconeix dret als estats membres, als quals s’obre una nova via per recuperar competències impunement.

Amb el que s’ha dit fins ara és suficient per entendre la insistència dels ens territorials autònoms dels estats membres amb una estructura política regional o federal per tal d’ocupar un espai propi de participació en la formació de les decisions que es prenen a nivell supranacional. L’argument de fons que legitima la mobilització regional és senzill: qui hauria d’intervenir en la concreció de la voluntat comunitària és, en cada cas, aquell nivell de govern (central o autonòmic) que, atenent a la distribució interna d’atribucions, sigui competent. En suma, el gran repte que es planteja sobre la base d’aquesta nova dimensió del conflicte centre-perifèria és el d’assolir un equilibri acceptable entre integració europea i descentralització política interna i, si es prefereix, entre l’Europa dels Estats i l’Europa dels Pobles/Regions. Però el Comitè de les Regions (CdR), creat el 1992 pel Tractat de Maastricht, no sembla que hagi aportat una solució plausible a aquest repte. El Comitè de les Regions està format per 222 representants de les col•lectivitats locals i regionals que el Consell nomena per unanimitat per un període de quatre anys, a proposta dels estats membres. Rep consultes del Consell, el Parlament i la Comissió relacionades amb sectors que afecten els interessos locals i regionals, en particular educació, joventut, cultura, salut pública, cohesió econòmica i social, etc.; i també pot emetre dictàmens d’iniciativa. Aquesta és la descripció formal del Comitè, però el seu funcionament real ha estat controvertit ja des dels seus inicis.

Els problemes de manca d’influència són evidents, el CdR és un òrgan consultiu, que no té reconegut el rang d’institució comunitària i que rep consultes del Consell, el Parlament i la Comissió relacionades amb sectors que afecten els interessos locals i regionals, en particular educació, joventut, cultura, salut pública, cohesió econòmica i social, etc.; i també pot emetre dictàmens d’iniciativa. Aquest caràcter heterogeni en la seva composició (presència tant de regions com d’ens locals), el seu rol purament consultiu i el fet que no estigui legitimitat per actuar davant del Tribunal de Justícia fan que, a la pràctica, la capacitat del CdR per a incidir de forma efectiva en el procés de presa de decisions comunitàries sigui negligible.

La falta de representativitat democràtica és clara: els membres del CdR són nomenats pel Consell per unanimitat durant un període de quatre anys, a proposta dels estats membres. Aquest sistema de designació tant mediatitzat pels estats i la naturalesa heterogènia dels ens regionals i locals que coexisteixen al si del Comitè, fa que al costat de càrrecs electes trobem personal de designació directa o, fins i tot, funcionaris. Això comporta que la legitimitat del CdR des del punt de vista democràtic sigui molt feble. La reforma de Niça es va limitar a establir que els membres del Comitè han de ser electes o bé responsables políticament davant d’una assemblea escollida.

El procés endegat per la Convenció i la posterior negociació de la Constitució europea, han permès que els reivindicacions nacionals/regionals s’hagin reprès amb força.

Que el CdR assoleixi el rang d’institució comunitària i, per tant, deixi de ser un òrgan merament consultiu, que el CdR estigui legitimitat per actuar davant del TJE com a mesura per preservar els interessos regionals i locals davant la jurisdicció europea, ampliar la llista de matèries sobre les quals el CdR és consultat, i la integració de les nacions/regions i els ens locals dins del principi de subsidiarietat.

La futura Assembla de les Regions, que pretén aclarir i refermar el paper de l’actual Comitè de les Regions, no contentarà les reivindicacions de les regions amb més autonomia i de les nacions sense estat que hi ha al si de la UE. Ara com ara, els estats centrals són els actors més importants -no exclusius- del procés d’integració i no semblen en disposició de cedir aquest protagonisme en benefici dels nivells de govern subestatals. Hi ha, és cert, honorables excepcions, com és el cas d’Alemanya, però cal reconèixer que són la nota discordant de la tònica general.

Catalunya s’ha de dotar d’una política exterior pròpia, ha de crear un departament de Relacions Internacionals, que dissenyi, coordini i executi les accions de projecció exterior de Catalunya, i participi en aquells organismes i fòrums internacionals que garanteixin la projecció exterior de Catalunya, a nivell polític, social, cultural i econòmic. Ha de reforçar el COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya) com a òrgan d’internacionalització de l’empresa catalana obrint noves delegacions a l’estranger i ampliant-ne algunes de les ja existents, i la creació de l’Institut Català de l’Exportació, reforçar el paper del COPEC (Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura) i de l’Institut Ramon Llull, emprendre iniciatives per aconseguir ser membres d’organitzacions internacionals com ara la UNESCO o les federacions esportives internacionals.

S’ha de garantir la presència de Catalunya a la UE mitjançant la defensa de l’Europa dels pobles i apostar per la constitucionalització i federalització de la UE com a via per a garantir la pau i la cooperació en igualtat de condicions.

Cal reformar la legislació interna de l’Estat espanyol (mentre encara hi siguem), garantint la presència directa de Catalunya a les institucions europees quan aquestes tractin qüestions que siguin competència legislativa exclusiva o compartida del Parlament de Catalunya, o executiva del Govern de la Generalitat, reclamant al Govern espanyol que sol•liciti a les institucions comunitàries l’estatut de llengua oficial per al català, proposant el reconeixement de la circumscripció electoral catalana pròpia en totes les eleccions i consultes populars europees.

El gabinet Zapatero s’ha compromès que en aquest text s’hi reconegui, d’una forma o una altra, el català (Moratinos a banda), el basc i el gallec. El PSOE –partit essencialment jacobí- no creu en aquesta proposta: no passa de ser una contribució al rentat de cara nacional de la seva sucursal catalana, el PSC; i en d’altres tipus de reformes normatives que reconeguin en el si de la UE el caràcter plurinacional de l’Estat encara menys, ja que ni s’atreveix a fer-ho a la Constitució espanyola. Només cal veure les cares de satisfacció dels president i vicepresident del Parlament europeu José Borrell i Alejo Vidal-Quadras, quan el primer prohibeix sistemàticament l’ús de la llengua catalana a l’esmentada institució.

Com tot feia suposar el reconeixement del català a Europa ha quedat en ben poca cosa: la traducció del text constitucional. I a efectes de vida diària, res de res.

Una futura Catalunya independent, doncs, acabaria unint-se a l’Europa econòmica (de l’Europa real en som membres fundadors des de Carlemany) com ho han fet, per exemple, les nacions nascudes de la desintegració soviètica. I entre d’altres coses, amb el català ben oficial, sense intermediaris.

"; WEditorialFot[74]=""; WEditorialPeuFot[74]=""; WEditorialTiW[75]="Juny 04"; WEditorialTit[75]="NO a la Constitució Europea (Part 1)"; WEditorial[75]="
La Conferència Intergovernamental de Niça de desembre de 2000 va donar un impuls decisiu al procés d’integració europea, a més de constituir el tret de sortida d’un llarg debat sobre el futur de la Unió, concretat amb la convocatòria de la Convenció sobre el Futur d’Europa en la reunió del Consell a Laeken el 2001.

Aquesta discussió, per la transcendència dels temes a tractar, va fer que els caps d’estat i de govern decidissin encertadament que calia involucrar-hi el conjunt de l’opinió pública i el màxim d’instàncies polítiques i civils. No cal dir que, des d’una perspectiva catalana, la Convenció era vista amb una gran expectació perquè en posar sobre la taula, entre altres qüestions, el debat sobre la subsidiarietat, això podia significar l’apropament a una dimensió més regional de la UE, a través de la millora de la participació de les nacions sense estat i les regions amb competències legislatives en el sistema institucional de la Unió.

La Convenció era presidida pel jacobí i estatalista Giscard d’Estaing, i composta per dos comissaris, per membres dels parlaments europeu i estatals, a més dels mandataris designats pels caps d’estat o de govern, en el cas de l’espanyol, José Borrell i Gabriel Cisneros... El Comitè de les Regions, inoperant i qüestionat per heterogeni, estava cridat a participar en aquest procés en qualitat de convidat observador, amb menor rang fins i tot que els representants dels països candidats a l’adhesió.

La Convenció, essencialment, s’ha mantingut en la filosofia política del Tractat de Westfàlia i en el culte a l’estat nació i no ha mirat prou vers el futur, amb perspectiva federalista, i els catalans i els altres pobles europeus només han pogut treure una cosa clara: que l’única manera de ser de ple dret a Europa és amb estat propi.

És un projecte de Constitució que enforteix els estats. Acaba, de fet, amb el principi de subsidiarietat cap avall i no acompleix els mínims democràtics, és un triomf de les tesis més estatalistes i centralitzadores que en el nostre cas representa el PP i sectors significatius del PSOE. A més, hi continua havent una mancança democràtica i els ciutadans europeus poden sentir-se encara més lluny de les decisions preses a Brussel•les; en definitiva, el principi de subsidiarietat queda pràcticament enterrat.

El projecte de Constitució europea margina Catalunya i les nacions que no tenen estat i les relega als llimbs polítics en els quals no existeixen com a tal comunitat nacional. L’avantprojecte, que ha de ser discutit pels caps d’estat i de govern, reconeix només l’existència de tres entitats: la Unió, els estats i els ciutadans, i les regions no existeixen, ja que hi ha una única vaga referència a la diversitat cultural, però no els reconeix cap entitat política ni tan sols de gestió.

En primer lloc, la formulació “pobles i estats“ com a bases de la legitimitat de la Unió, inclosa en el projecte inicial, ha estat substituïda per la de “ciutadans i estats“: aquesta definició, que ha estat justificada per la seva teòrica neutralitat, en realitat deixa al marge de la construcció europea les nacions sense estat propi.

L’article 5 estableix que la Unió “respectarà les funcions essencials de l’estat, en particular les que tenen per objecte garantir-ne la integritat territorial...“. Si aquesta disposició hagués estat en vigor fa uns anys, Alemanya no s’hagués pogut reunificar.

El projecte de Constitució no incorpora el dret a l’autodeterminació dels pobles, ja que un dels principis sagrats d’aquesta constitució que pretén ser democràtica és la de la sobirania dels estats membres; això, juntament amb el principi d’integritat territorial i el fet que la Unió consideri que la qüestió de les entitats polítiques subestatals un afer exclusivament intern dels estats, fan que aquesta constitució sigui contrària, i bel•ligerant, a les aspiracions sobiranistes de les nacions sense estat propi.

Les institucions europees i els estats membres no han d’ésser els únics actors en el procés d’integració europea, s’evita qualsevol referència a les nacions/regions amb poders legislatius, i el consens estatalista que predomina a la Convenció permetrà que les nacions europees sense estat propi continuïn jugant a la mateixa categoria que les regions purament administratives.

És evident que la legitimitat democràtica també es pot de construir des de la base. Com més implicats estiguin els ciutadans i els seus representants més pròxims en el procés polític, més sensibilitat, comprensió i acceptació de la necessitat i les modalitats de les polítiques hi haurà. Ateses les seves característiques especials, el procés d’integració pot funcionar com un sistema de governança multinivell basat en les interdependències funcionals i territorials que es deriven de la interacció entre el conjunt d’actors públics i privats que operen en els diferents nivells de govern. Moltes polítiques europees tenen una dimensió territorial i, per tant, s’adrecen directament a les nacions/regions i a les ciutats. La protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible, la política regional, la PAC, la recerca, les xarxes de transports, entre d’altres, faciliten la implicació dels actors subestatals en el sistema de governança europea.

Moltes de les polítiques comunitàries s’han expandit en detriment de les competències de les nacions sense estat i/o de les regions, moltes de les quals gaudeixen d’una legitimitat democràtica i d’un reconeixement constitucional.

La Comissió, tot i que reconeix a aquestes com les implementadores de moltes de les polítiques europees no les vol reconèixer ni vol reconèixer el seu doble paper: ja sigui com a institució representativa o com a canal d’interacció amb els ciutadans.

La construcció europea no pot avançar sense els governs de les nacions sense estat i/o de les regions. En molts casos, aquests són també estats membres de les seves respectives federacions; o portadores d’identitats culturals que enriqueixen la diversitat europea. Ens trobem en una situació ridícula: la condició d’estat garanteix a Luxemburg, Irlanda o Dinamarca, amb menys habitants que Catalunya, Baden-Württemberg o Escòcia, representació directa i poder de veto en el Consell de Ministres.

Amb l’entrada de Letònia, Lituània, Estònia, Malta o Xipre, etc., el contrast és encara més evident. Això, per si sol, justificaria una revisió profunda dels mecanismes actuals de participació de les nacions/regions en la governança europea.

La subsidiarietat, entesa com l’acostament de les decisions als ciutadans, s’ha convertit en un dels principals cavalls de batalla del nacionalisme/regionalisme europeu. Al mateix temps, el procés d’integració només és viable sobre la base de responsabilitats compartides entre els diferents nivells de govern i entre aquests i la societat. La subsidiarietat no pot separar, sinó unir perquè ha de facilitar la interacció. La interdependència i la transversalitat pròpies de les societats modernes només es poden afrontar a través d’un sistema de xarxes multinivell que reforcin les capacitats d’actuació individuals i globals.

La subsidiarietat permet, també, afrontar la diversitat cultural i territorial a la UE. El procés d’integració ha de ser capaç de combinar els enfocaments generals amb la flexibilitat que requereix el respecte de les diferències culturals, polítiques i administratives.

Introduir més democràcia i transparència a la UE és dissenyar un sistema institucional multinivell capaç de combinar de forma eficient la representació general (parlaments), la dels estats, les nacions sense estat, les regions, les administracions locals i la representació funcional a través de les organitzacions.

(Continuarà)

"; WEditorialFot[75]=""; WEditorialPeuFot[75]=""; WEditorialTiW[76]="Maig 04"; WEditorialTit[76]="La fi de la Catalunya sobirana i els Borbons"; WEditorial[76]="
En un popular programa de debat que va tenir lloc a la televisió pública catalana fa alguns dies, dedicat, en aquella edició, a parlar sobre el futur de la monarquia, un bon senyor trucà a la bústia d’opinió per dir que la monarquia espanyola ja li estava bé, perquè els Borbons li semblaven “simpàtics”. És probable que truqués des d’una de les tantes poblacions catalanes arrassades per les tropes del primer Borbó que va regnar al sud de les Alberes, l’ínclit Felip V. I, encara, no seria estrany que algun dels seus propis avantpassats o dels seus veïns hagués estat passat per les armes de les seves tropes. Perquè, com explicava un cronista valencià coetani dels fets, les tropes de Felip V “mataron a muchos que imploraban con las manos extendidas salvar la vida; dejaron para ser devorados por las aves a muchos más colgados de los árboles sin motivo alguno, para que sirviesen de ejemplo a los demás”.

Els incomptables crims de guerra comesos per les tropes borbòniques en aquest país, amb el pas del temps, l’acumulació de l’oblit i la complicitat de les nostres classes dirigents i de la major part dels creadors d’opinió, han donat pas a considerar els Borbons com a “simpàtics”. Durant aquest debat televisiu, al llarg de més de dues hores d’intervencions de convidats i espectadors, ni un de sol va fer referència a la històrica actitud feroçment anticatalana de la dinastia borbònica fins a la seva derrota del 14 d’abril de 1931. Portant al paroxisme la paranoia del nostre poble, probablement, el mateix espectador televisiu que lloà la simpatia dels Borbons tingui previst acudir al monument de Casanova el proper Onze de setembre!

La brutalitat històrica del tracte dispensat a Catalunya pels Borbons no ha estat mai rectificada. Es dirà que han passat moltes generacions i que allò és aigua passada, però és que ni el monarca actual, ni el seu previsible successor ni la seva família han fet un sol acte de manifestació de penediment o rectificació històrica. Ni un de sol. I això estaria perfectament a les seves mans. El problema deu ser que, a diferència del telespectador del debat, ells sí són conscients que fou l’obra terrorífica de Felip V allò que, d’origen, els permet avui a ells estiuejar de franc tots els anys a Mallorca, el darrer territori que resistí amb èxit les seves tropes el 1715. Per aquest motiu resulta especialment insultant l’ús freqüent dels títols catalans de la monarquia, autoritzat per la mateixa Constitució espanyola de 1978, i en especial la utilització del de “Comte de Barcelona”, emprat pel pare traspassat durant bona part de la seva vida. Un títol de sobirania homologable al de rei que donava facultat al seu posseïdor a governar Catalunya en col•laboració amb les institucions nacionals, ha estat considerat com un títol “decoratiu” més, comparable al que avui ostenten els també “simpàtics” ducs de Lugo o al que llueix el mateix marquès de Samaranch, noble falangista.

Amb el corpus legislatiu repressor que féu desaparèixer violentament la Corona d’Aragó, desplegat al llarg dels anys 1707-1716 en aplicació del dret de conquesta, l’antic Principat de Catalunya i els regnes d’Aragó, València i Mallorca deixaren d’existir com a entitats polítiques sobiranes per ser annexionades a la Corona de Castella, com abans ho havien estat Granada, les Illes Canàries i Navarra. Els reis Borbons posteriors mai més no han governat aquells territoris en virtut dels seus títols de sobirania històrics, sinó com a reis d’Espanya, en haver fet desaparèixer totes les seves tradicionals institucions històriques de govern, dotades d’un grau de sobirania política, fiscal i judicial que avui no podem ni somiar a recuperar.

Convindria, doncs, per respecte a tots els milers i milers de catalans morts, exiliats i repressaliats en defensa de les seves institucions històriques de govern sobirà, que els Borbons actuals deixessin per sempre d’insultar la seva memòria emprant els històrics títols de sobirania que, per pròpia decisió, buidaren de tot contingut polític en implantar a sang i foc la seva dinastia al tron espanyol. I que els mitjans de comunicació, especialment els públics, ajudessin a recuperar la memòria a milions de catalans que, portats d’una amnèsia inexplicable, encara els veuen com uns senyors “simpàtics”.

"; WEditorialFot[76]=""; WEditorialPeuFot[76]=""; WEditorialTiW[77]="Abril 04"; WEditorialTit[77]="PER CATALUNYA!"; WEditorial[77]="
Durant els primers dies de juny de 1640, mig miler de jornalers procedents dels entorns del pla acudiren a Barcelona, com era costum, a fi de concertar alguna feina de la propera collita amb els terratinents residents a la capital. Darrere d’aquell clàssic moviment laboral estacional, però, s’amagaven tensions socials i polítiques molt profundes, en les quals es sintetitzaven molts dels patiments del país al llarg dels cinc anys anteriors, de guerra oberta amb França, i les interminables dècades precedents de crisi econòmica i de depredació dels recursos humans i materials de Catalunya per part de la monarquia hispànica. El model de relació entre el país i la monarquia forjat en temps de Ferran II (dit el Catòlic) i del seu nét, l’emperador Carles, arribava al col•lapse definitiu, després que els seus successors com a comtes de Barcelona, els tres reis Felip, haguessin tibat la corda del sotmetiment del país, més i més, fins a fer-lo inviable.

La iniciativa del trencament, sens dubte, partí de la base social. Des dels inicis del mes de maig d’aquell 1640, els vilatans de l’Empordà i de la Selva havien esclatat en una revolta contra les tropes del rei allotjades a les seves poblacions, acantonades a l’espera d’entrar en combat a la frontera, contra un rei de França delerós d’ocupar el Rosselló. Els excessos dels soldats provocaren una espiral d’assassinats, saquejos i moviments de tropes que posaren el país en flames. Després dels fets de la ruralia i de l’anomenat Corpus de Sang a Barcelona (amb l’assassinat del primer representant d’una monarquia aliena al país), les institucions catalanes es veieren forçades a donar un pas endavant i a reconduir el malestar dels pagesos revoltats, decidits a posar en qüestió no només la dependència del seu rei, sinó també la dels senyors de la terra. En definitiva, a donar caràcter institucional a la revolta. Així, després de mesos de negociació amb França, el diputat eclesiàstic Pau Claris proclamà el gener de 1641 una efímera república lliure sota protecció de la corona gal•la. El projecte republicà durà només una setmana, atès que la pressió militar castellana obligà el primer representant de les institucions catalanes a lliurar el país a l’obediència del rei Lluís XIII de França. Alguns dies després tindria lloc la penúltima de les grans victòries catalanes, quan l’exèrcit francocatalà derrotà les tropes castellanes a Montjuïc, donant caràcter definitiu a la Revolució catalana.

Avui, com aleshores, molts ciutadans fa anys que caminen molt per davant dels que governen les institucions del nostre país. Els exemples són nombrosíssims: des d’aquells que donaren suport a la reivindicació del reconeixement internacional de les seleccions esportives nacionals, a aquells que participen en moltes de les iniciatives en suport d’una llengua catalana encara legalment de segona o en les mobilitzacions per una nova cultura de l’aigua i en defensa del territori contra les agressions procedents d’un sentit intolerant de l’espanyolitat. Només cal parar atenció a moltes de les intervencions radiofòniques dels oients a les ràdios del nostre àmbit nacional o a les cartes dels lectors als diaris, per advertir una pulsió nacional, un tremp renovat, que albira la possibilitat d’anar molt més enllà en la construcció del nostre país com a una societat lliure.

Amb motiu de les eleccions autonòmiques al Principat del passat mes de novembre, molts d’aquests catalans optaren per un trencament amb l’eixorc conformisme imperant durant les dues darreres dècades de govern a la Generalitat, representat per una opció malanomenada nacionalista. Encara que no només cal comptabilitzar com a tals els votants d’Esquerra Republicana de Catalunya (molts d’aquests catalans conscients participen i/o simpatitzen amb altres formacions polítiques de la nostra tradició democràtica, en associacions o individualment), el fet que més de mig milió de ciutadans donéssin el seu suport a una formació política inequívocament patriòtica i independentista demostra el grau enorme de resposta social que la situació de sotmetiment del nostre país acreix cada dia. Aquesta tendència es referma superant els vots en un escenari diferent com són les eleccions institucionals espanyoles, on per primera vegada un partit català amb representació vertebra tota la nació, i on hi haurà un independentista català defensant el País Valencià.

És tracta, sens dubte, d’una ocasió històrica que no podem malbaratar. Cal que els homes i dones que dirigiran les institucions polítiques catalanes en els propers anys sàpiguen estar a l’alçada dels esdeveniments, dissenyant la construcció d’un nou escenari polític (per començar un nou Estatut i un nou sistema de finançament, projectes assetjats a hores d’ara per les tàctiques de demolició de la dreta governant més ultra d’Europa) que ens doti de majors quotes de sobirania i que ens deixi en el llindar del pas definitiu cap a la independència. Cal que els representants del govern català desvetllin noves fidelitats al país, gestionant els nostres migrats recursos amb la màxima eficàcia, per tal que ningú dels que formem aquest corrent de canvi resti en el camí, ans al contrari, procurant d’atreure a la causa d’una Catalunya rica i plena tots els ciutadans arrelats al nostre país, provinguin d’on provinguin i parlin la llengua que parlin.

Caldrà, però, que defugim la temptació d’oblidar l’objectiu final d’una Catalunya sobirana dins el marc de la Unió Europea i d’un món més just i solidari. El camí de la consolidació en el govern de Catalunya no ha de comportar en cap cas perdre de vista la nostra meta, ni molt menys bescantar-la. Això seria el mateix que trair el formidable impuls que sura en les noves generacions que s’incorporen a la participació política i en els vells lluitadors que han portat fins aquí la flama que ara es comença a propagar amb un èxit renovat.

És per aquest motiu que neix el grup d’opinió Catalunya 1640, manifestant la seva identificació envers l’actual esquerra nacional, ja que la dreta segueix actuant en clau regionalista, i amb l’objectiu que tots aquests anhels s’enforteixin i que les dificultats que la intransigència del nacionalisme espanyol ens depara dia a dia i ens prepara per al futur, no ens desviïn del nostre propi discurs en el camí vers la plena sobirania política.

"; WEditorialFot[77]=""; WEditorialPeuFot[77]="";